Dimarts, 1 de març varem entregar les 135 cartes a cadascun dels diputats del nostre parlament.
Trobeu el text més endavant. Us recordem que si voleu adherir-vos, podeu fer-ho enviant un correu a extensio@deumil.cat tot indicant, cognoms i nom (per exemple: Puig Roig, Joan). La relació d’adherits serà entregada posteriorment als diputats/des
Carta entregada als parlamentaris
Benvolgut diputat, benvolguda diputada,
en breu es debatrà al Parlament de Catalunya la proposta de llei per declarar la independència de Catalunya. Es tracta d’un debat de gran importància pel futur del nostre país que hauria de venir acompanyat d’un procés seriós de reflexió social d’ampli abast.
La singularitat del debat recomana que cada diputat i diputada pugui expressar-se individualment sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya, segons les seves conviccions personals i fugint de la tradicional vinculació del vot a les consignes del grup al que pertany.
Com probablement deveu saber, ja que fa poc ens vam adreçar al vostre grup parlamentari, estem fent una campanya per tal que el debat és faci en dissabte i, així, el pugui seguir tota la població de Catalunya que hi estigui interessada, i perquè el màxim nombre de persones pugui concentrar-se a les portes del Parlament. Estem segurs que el vostre sentit de responsabilitat, com a representants d’aquest poble, us faran donar suport a aquesta campanya.
La proposta de debat parlamentari sobre la independència, pot ser encertada o no respecte del moment de la seva presentació, però ara volem apel·lar al vostre sentit de justícia social i nacional i també demanar-vos que tingueu present els sentiments del poble al que representeu.
Catalunya és una nació mil·lenària que va perdre la seva sobirania per la força de les armes. És ben cert que va votar una Constitució, però ho va fer sortint de la dictadura. No podem oblidar que aquesta Constitució es va elaborar sota l’atenta vigilància dels anomenats “poders fàctics”, amb una societat il·lusionada, però també amb la por de la involució política. Tampoc no podeu oblidar que l’intent de cop d’estat d’ara fa trenta anys va significar un pas enrere de les nostres aspiracions a assolir una sobirania semblant a la que Catalunya tenia abans de la desfeta de 1714.
Recentment s’ha posat de manifest l’existència d’atacs que persegueixen la desaparició de Catalunya com a nació. La sentència que retalla l’Estatut d’Autonomia és un cas sense precedents en l’Europa democràtica, que desautoritza no només al Parlament de Catalunya, sinó també la voluntat dels catalans lliurament expressada a les urnes. Més greu encara és l’ofec econòmic que patim, que afecta abastament l’estat del benestar, i que recau ara sobre nosaltres però que, malgrat els esforços que segur fareu, repercutirà inexorablement i de forma més acusada sobre els nostres fills i néts.
No cal que us seguim enumerant totes i cadascuna de les múltiples agressions que sofrim, les coneixeu millor que nosaltres.
Tingueu en compte que Catalunya és, per potència econòmica i cultural, una excepció mundial de nació sense sobirania reconeguda internacionalment. Tenim seriosos dubtes que mantenint aquesta excepcionalitat, l’estat del benestar que mereixem els catalans s’aconsegueixi ; especialment si la nostra capacitat de decidir no és la mateixa que els estats que ens envolten. Decidir no és només una qüestió d’emocions, és el futur del nostre país i el dels nostres descendents.
És cert que ara, per raons emocionals, el país pot estar dividit però també és inqüestionable la vostra obligació, com a representants del poble al que representeu, d’explicar la realitat de la situació que patim. Cal que ho feu de forma objectiva, per evitar divisions que no existirien si el coneixement que alguns tenim de la realitat arribés a la majoria de la població.
Encara que alguns ho vulguin amagar o minimitzar, estem vivint un moment històric. Només us volem recordar que no sou representants del poble espanyol, sou els representants del poble català i és en el poble català on rau la sobirania de Catalunya.
Feu el que estigui al vostre abast perquè la nació catalana esdevingui un estat dins la Unió Europea, I voteu pensant en el benestar dels vostres i de tot el país.
Molt cordialment
deumil.cat



















Després dels disgustos que ens donen la política i els polítics, es un gust adherir-me a vosaltres.
Gràcies M. Àngels. Benvinguda
Desitjo que els nostres representants polítics i el conjunt de la societat siguem valents per emprendre un millor futur, per a nosaltres i per als nostres fills.
Continúen exprimint la llimona pero ja no te suc. La seva mediocritat e incompetencia els impideix trova altres alternatives per continuar xupan de nosaltres. Hara es el moment de planta llimoners on no els puguin tocar,no ho dupteu.Hem de moure fitxa nosaltres, no espereu que ningú pugui defendre els nostres interesos a Madrid.
Valentia ja n’hi ha i força, però el problema endèmic és la manca d’unitat
Els grans liders mundials que han obtingut la indepenència per el seu poble, no pensaben en el poder econòmic
que obtendrien personalment per a ells una vegada conquerida la llibertat del seu poble.
Catalunya, aquest lider no el té. La actitut mesquina vers l’Estat Català que varen iniciar Carod i Puigcercós, sembla la continuen tenin Laporta, Uriel i companya.
Necessitem un lider.
Mae és té que treure de sobre a en Duràn i els que la pensen com ell.I a més, no n’ha de tenir por.
Però, nosaltres, plebs, populatxo, no
som tan valents com hauriem de ser-ho
En dos, tres mesos, ens hauriem de presentar tots a la plaça Sant Jaume i a l’entorn, i demanar al President de la Generalitat que declari la independència del nostre poble.
I no parlo de quatre gats, parlo dels mateixos homes i dones de totes les edats, que varem omplir el Passeig de Gracia l’últim 10-J, sinó recordo malament.