Permeteu-me que us digui, que ahir davant del Parlament de Catalunya, vaig sentir un regust amarg tot presenciant l’acampada dels diputats de SI i de Santiago Espot candidat a la alcaldia de Barcelona.Comprenc que aquesta formació té necessitat de fer quelcom per sortir als mitjans, de fer que es parli d’ells, tal vegada perquè estant en inferioritat de condicions davant d’altres partits que disposem de més minuts i moments. Però no sé si la seva actuació, feta, no ens enganyem, en favor de SI també ho era en favor del moviment independentista. La presència de Lapiedra i de’n Jimmy Jump va acabar de reblar el clau, donant la sensació de que tot plegat era un show més adient a una república bananera que no pas per Catalunya. Considero que la imatge de l’acampada no estava en consonància amb la seriositat i l’esforç de milers de voluntaris que varen/vam participar en les consultes. Deixeu-me concloure dient-vos que, coneixent en Santiago Espot i en Toni Strubell, se’m fa difícil comprendre, com es van deixar convèncer a participar en el show
Frivolitzant el moviment independentista
Doncs molt fàcil, l’Espot està atrapat dins del joc del partidisme. Un joc a on el que compte és aconseguir el màxim de vots per sortir escollit. Tot la resta no val per res.
Com va dir una dia l’Espot en una conferència de premsa: “Jo tinc ambició política i això no vol dir que sigui dolent.”
Es clar que no és dolent!!… en un Estat sobirà, però no quan del que es tracta és aconseguir la independència i en aquest cas, l’ambició política i les dinàmiques partidistes són un fre molt fort per aconseguir la unitat d’acció i la complicitat necessària entre nosaltres per poder fer front els reptes d’aquesta tasca tant extremadament dificil, que portem 300 anys intentant-ho.
Josep Anton,
Totalment d’acord amb la teva percepció. També vaig ser-hi i en vaig marxar per cames. Increïble el patètic espectacle que es va donar de l’independentisme. Si és així com hem de fer créixer la massa social preparada per votar independència, anem arreglats! tindrem CIU pels segles dels segles.
Els Srs. diputats que representen l’independentisme al Parlament no poden actuar com ocupes tipus no serem moguts, simplement per respecte a la màxima institució del nostre país que volem que proclami la independència. Xicots de SI, us heu passat (em sap greu no poder dir senyors diputats, perquè ja em fa vergonya).
Al final acabaré creient que treballen CONTRA la independència!
Si us plau, no ens facin sentir més vergonya
Qui ens donarà confiança amb espectacles com aquest??
Doncs no ho sé. Torno a dir-vos que em sap greu per en Santiago Espot i en Toni Strubell. Confiança. el que diem confiança ens la dona la societat civil. Per cert, amb escreix últimament.
Malauradament tens tota la raó. Crec que assolirem la independència malgrat els independentistes…
Em va caure la cara de vergonya, de qui va ser aqueta idea lluminosa ?
JOsep Anton, em referia més que res als possibles votants.
Desconec de qui va ser la idea lluminosa, però si pensen que han guanyat punts dins del món independentista s’equivoquen de totes a totes.
Jesús. Els possibles votants som nosaltres. Les municipals poden ser un bon punt de sortida
Si fotem fora a Duran, segons els meu parer la frase de Calderina Bages “….anem arreglats tindrem CIU pels segles dels segles ” és desafortunada. La resta que diu no.
La CDC que ve, és més independentista i organitzada que la resta de “cercacadiras” que estan sortin com a bolets i que ni gurdan les formes.
I tambè ho sento, i molt,per en Toni Strubell i Trueta, persona a la que admiro molt i del quel crec tenir tots els llibres que ha escrit