La raó per la qual ha fracassat la moció presentada per la CUP a l’Ajuntament de Manresa, demanant la insubmissió fiscal “quan hi hagi molts municipis disposats a ser insubmisos”, és d’aquelles que queden per sempre en la història i que d’aquí a uns anys, quan Catalunya sigui lliure, avergonyirà alguns membres del consistori. I no només perquè PSOE i PP hi votessin en contra -no és això el que han de votar els partits nacionalistes espanyols?-, sinó perquè la moció que finalment es va aprovar va ser la d’Esquerra, que és una de les mocions més estúpides que pot presentar un partit polític que s’autodefineixi com a independentista.
Aquesta moció, que no tenia cap altre objectiu que desactivar la de la CUP, demana la insubmissió fiscal, sí, però només quan Espanya la permeti. Sí, sí, només quan Espanya la permeti. Hom dirà: però si Espanya la permet ja no serà insubmissió, oi que no? No, és clar que no. Però del que es tractava era d’impedir que prosperés la moció de la CUP, i això ja s’ha aconseguit. I és que si Esquerra pogués fondre la CUP, aquest partit odiós -com Solidaritat- que els posa en evidència, ho faria ara mateix. El resultat de tot plegat, en conclusió, és que l’Ajuntament manresà continuarà ingressant els pagaments de l’Impost sobre les Persones Físiques (IRPF) i l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) a l’Agència Tributària Espanyola fins que Espanya digui que es poden ingressar a la taquilla del Tibidabo. La frase literal de la moció és aquesta: “Així que sigui legalment possible”. Però vegem què diu el diccionari sobre el terme insubmís: “No sotmès. No submís, que no se sotmet”. Per tant, la moció d’Esquerra és l’antítesi de l’insubmís. O, dit d’una altra manera, és el viu retrat del submís. Un submís que vol passar per insubmís sense deixar de ser submís.
És una llàstima que encara no s’hagi instituït la Medalla del Bon Minyó, perquè els esforços d’Esquerra per fer-se’n mereixedora com a autonomista que vol passar per independentista sense deixar de ser autonomista, són ben palesos. Cal tenir en compte que el bon minyó és un magnífic aliat de l’statu quo. La seva tasca consisteix justament a neutralitzar tota acció contrària a l’ordre establert sense que es noti gaire. Per dir-ho planerament, el bon minyó és aquell presoner que quan els companys li proposen fer desobediència cívica o li expliquen el seu pla de fuga ell els respon que no hi està d’acord perquè va contra les normes de la presó. Aleshores s’esdevé el següent diàleg:
—I et penses quedar aquí, esperant immòbil tota la vida? -pregunten els insubmisos.
—Oh, ves, què vols que faci? -respon el bon minyó-. Les normes s’han de complir.
—Però així mai no seràs lliure!
—Esperaré que el carceller em deixi marxar.
—I si no et deixa marxar?
—Doncs acceptaré la realitat, perquè les coses són com són i no pas com ens agradaria que fossin.
—I tampoc no vols rebel·lar-te contra els maltractaments que patim a la presó?
—Les normes no ens autoritzen a rebel·lar-nos.
—Doncs precisament per això volem desobeir les normes, xicot, per acabar amb els maltractaments! -s’exasperen els insubmisos-. No t’estem pas parlant de rebel·lar-nos ara mateix, en aquest instant, sinó de fer-ho quan siguem una bona colla. Llavors tindrem força.
—Només hem de desobeir les normes quan sigui legalment possible desobeir-les -insisteix el bon minyó.
—És a dir, que ni et rebel·les ni t’escapes.
—És clar que no! I ara! Sou uns radicals!
Víctor Alexandre
Per què cony sempre que ERC fa alguna cosa en algun ajuntament “no correcta” heu de fotre tota ERC sencera al mateix sac?. Sabeu que a l´juntament de Capellades en l´anterior legislatura la Cup va regalar l´alcaldia a Ciu per tal que no governés ERC. A veure si al final els paranoics sou vosaltres que us creieu en possessió de la veritat absoluta de tot. Potser que des de ERC fem seguiment de totes les cagades de les Cup o de la soli que no en són poques o us penseu que aquests partits no tenen independentistes detractors. És així com penseu avançar cap a la independència, Dons mireu, a mi qualsevol partit independentista en principi m´inspira simpatia però si és aquesta línia la que voleu seguir ja podeu anar a cagar a la via.
Sempre la mateixa historia nostre. Que si Cup ha fet alló, que si ERC ha fet el contrari, que si CIU ha dit negre, que si SI ha dit blanc. I així la controversia en un altre centenar de partidets i agrupacions independentistes
que tenim.
Em recordo, de petitet, a les escoles falangistes, d’una poesia que més o menys, explicava la historia d’uns conillets que veien arribar uns gossos.
No és possaven d’acord, “..que si eran galgos, que si eran podencos “…
Ja sabeu com varen acabar les discussions
Però quan pensarem primer en Catalunya i desprers en les barraquetes.
CiU, ERC i IC ja poden fer via i convocar un referèndum d’autodeterminació tan aviat com sigui possible. La injustícia que ens cau al damunt als catalans és catastròfica. Convidaria al Govern a publicar la quantitat de gent ben formada que marxa de Catalunya per anar a cercar feina a fora. Les dades són espectaculars.
Joaquim, no t’ho agafis a la brava. Passa que dia rere dia estem empitjorant com a poble i ja no hi ha temps per posar paranys a companys (sigui qui sigui) ni a fotre iniciatives d’altri. Les desavinences de persones o de partit així com els protagonismes personals ens desgasten inútilment i ens fan inoperants; cal evitar-.les i tendir a construir ponts. Comparteixo el principi de la confiança per endavant; en el cas d’ERC el partit encara arrossega una carga addicional des del Tripartit i superar-ho és qüestió d’actituds i de temps, tant per a militants o simpatitzants com per a votants.Finalment i sense voler ofendre’t, espero que la via ens serveixi per viatjar cap a la sobirania i no per fer-hi altres coses. Salutacions cordials.