Potser es pensen que ens llepem els dits

“Cada dia més molest”. Així es troba el Govern a mesura que va sabent els detalls dels pressupostos espanyols presentats per Mariano Rajoy que aquest matí han albirat una retallada de 10.000 milions en sanitat i ensenyament. I nosaltres cada dia més molestos amb CiU i amb el seu “modus operandi” d’una de freda i una de calenta. Qui va dir, autonomista de dia i independentista de nit ?

D’aquesta manera el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha denunciat la “improvisació, la desesperació i el desconcert” que denoten els anuncis del govern espanyol i que provoquen el “rebuig” de l’executiu d’Artur Mas. En la roda de premsa posterior al consell executiu, Homs ha alertat aquest migdia que ens trobem en un “episodi més de l’atac sistemàtic a l’autogovern, de fet, el que abans feia el PSOE ara ho fa el PP, perquè tots dos calcen del mateix peu”.

De tota manera, Homs no ha volgut tancar cap porta a modificacions pressupostàries durant la negociació dels comptes espanyols. Així Homs ha fiat a la negociació recuperar partides que consten en el “deure” de les arques de la Generalitat. “Encara no hem fet un control de danys dels pressupostos espanyols als catalans, i no el podrem fer fins que el projecte sigui una realitat”, ha apuntat Homs.

El portaveu del Govern també ha advertit a l’executiu de Mariano Rajoy que no es pot retallar més en assistència sanitària i li ha recordat alternatives que des de la Generalitat ja s’han estudiat, com és la possibilitat de fer pagar la manutenció als hospitals en estades superiors a les 24 hores, amb les excepcions que calguessin per a determinats col·lectius.

Nació Digital

3 pensaments a “Potser es pensen que ens llepem els dits”

  1. Us imagineu què passaria si ara en Mas convoqués eleccions anticipades? Jo diria que el rei d’espanya es negaria a firmar l’ordre i Madrid prendria el control de la Generalitat. Ens convé unitat màxima! confiem que els del PSC estimin més Catalunya que en Zapatero. Arribat el moment, espero que no sigui massa tard, cal recollir les amarres i tocar el dos a tot drap!

  2. Home, que es pensen que ens llepem els dits n’estic segur, del tot.
    La qüestió és si continuarem llepet-nos-los o no.

    És el principi de la fi.

  3. No, Josep, que t’estimo molt.
    El problema no és en Mas. El problema és Madrid, … i hem d’estar, ara sobretot, tots els catalans, molt units. La solució és la que dona Josep G.

Deixa un comentari