Un desastre dit Espanya
“Desastre de l’Armada Invencible al 1588; desastre de Trafalgar 1805; desastre de Cuba 1898; desastre d’Annual 1921; desastre de Bankia 2012.” – Alfred Bosch.
“Desastre de l’Armada Invencible al 1588; desastre de Trafalgar 1805; desastre de Cuba 1898; desastre d’Annual 1921; desastre de Bankia 2012.” – Alfred Bosch.
Es pot resumir dient que Espanya va de desastre en desastre fins el desastre final.
Vinga nois, que això ja s’acaba.
“Això s’acaba”, es diu.
Compte!,que la sobirania no ens caurà de cel. O anem per feina i aconseguim l’anhelat estat propi o bé correm el perill que el nostre conflicte s’enquisti (Martí Anglada). Segueix: “La víctima permanent acaba esborrant-se, sent transparent i oblidada per tothom. Ara que l’hem internacionalitzat, el nostre problema no pot ser etern, l’haurem de resoldre en un sentit o un altre en menys d’una generació, hem de respectar un ritme, una finestra en el calendari. I no som els únics, Escòcia també ha d’afanyar-se”.
I crec que té raó: ens hem d’espavilar o perdrem aquest tren; i el proper trigarà a passar altre cop per l’estació Catalunya.