Carta tramesa pel professor Enric Casulleres de la Universitat de Vic,
“Distinguido y admirado don Miguel,
En vano he esperado que terciase usted en el debate sobre el proceso
de secesión de Catalunya. Como al parecer, el principal argumento
contra la declaración unilateral de independencia es su ilegalidad en
términos constitucionales, me gustaría que usted recordase a los
españoles en qué circunstancias fue incorporado a la Constitución el
artículo donde se alude a la indisoluble integridad del territorio
español, y la participación directa del Estado Mayor del Ejército en
su redacción. Porque era a nombre suyo de usted el sobre que llegó,
con membrete del Ejército, irrumpiendo en el seno de la ponencia donde
se estaba debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran
aportación a la democracia si revelase los términos en que el Ejército
amenazaba con su intervención en caso de que el contenido del sobre no
se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional. Y
así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma
del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coacción y con
graves amenazas. Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los
contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados
de origen y nulos de pleno derecho.
La anterior petición no menoscaba la alta consideración que nos merece
su ilustrada aportación humanística e intelectual a la convivencia
entre los ciudadanos de este país (muy pronto, países, espero). Reciba
mis más respetuosos saludos. Suyo,
Enric Casulleras”
Article per mi molt ençertat i jo aixó ho sabia pero en menys profunditat de com ho explica aquest fantastic article.
Jo soc dels que penso que ESPANYA es un mal negoci per CATALUNYA, pero abans de pendre decisions drásticas,crec que s’hauria de fer un ultim intent de negociar com amics habiam si es pot salvar la situacio, encara que sigui contra els meus principis als que hi he arribat per tants anys d’injusticias fiscals i altres. Hi han coses que encara no les entenc i s’han d’explicar molt be abans de pendre decisions de separacions. No entenc que encara no s’hagi castigat l’imperdonable tema del Palau de la música, el 3%, les ambaixades totatelmente luxoses i ocupades per, diguem, amics i / o familiars de polítics, el desastros esfonçament economic povocat per el tripartit (on estan els diners que no han utilitzat) i podriem estar parlant fins dema. etc …. a més de com queden les pensions dels es van ha jubilar, les multinacionals, les assegurances sociale etc …..
Josep,
Primer em pensava que parlaves en conya. Que volies fer una burla dels que encara sospiren per una federació o enteniment amb España.
Com que veig que parles seriosament et diré que, el cas Millet i el 3% i demés corrupció, res té a veure amb la nova República Catalana que s’albira, sinó que és fruit d’una CA espanyola i dins del corrupte regne d’España. Són d’altres motius pels que hem de fotre el camp el més ràpidament possible.
En quan a les pensions, fins ara, pràcticament fins l’any passat, Catalunya tenia superàvit, i anava contribuint als fons de reserva de les pensions, pels dies dolents que poguessin venir, més que ningú. Ara per pagar les pensions l’estat ja ha de posar mà a la caixa. En una caixa que diuen que hi havia 61 mil milions i que no es cert, perquè ja està ple de pagarés, ja que el govern espanyol va fer servir molts d’aquests diners per comprar bons de deute espanyol per finançar-se.
Per tant, és España qui no pot garantir les pensions, que durant anys s’ha anat recolzant amb Catalunya i un parell més de CCAA per poder pagar-les i ara ja ens està arrastrant amb la seva misèria.
Al final ni nosaltres podrem pagar les pensions, perquè hi haurà tants aturats, que no podran pagar als pensionistes.
Dins d’España la ruïna és segura, fora d’ella podem tenir moltes possibilitats. I com més tard ho fem, més penúries haurem de passar.
Ara entenc, perquè la que hauria d’haver estat la mínima formula d’enteniment per la transició, ens la vam haver d’empassar amb patates com si fos la Bíblia de la democràcia que ens hauria d’acompanyar generació darrere generació. Per la puta cagarel·la dels pares de la pàtria. Española per suposat. Sempre fent trampes, sempre i amb tot.
Ja tenia la sospita que havia agut coacció al fer la constitució, ja que els tentacles del franquisme, eren i continua’n sent encara molt potents.
Però anim i endavant. Carles
La carta i el fet que representa són uns més dels arguments que poden fer-los caure la vena dels ulls a molts indecisos. El famós i intel·ligent ponent constitucional tindria un gest democràtic més si fes pública la carta.
Aquests, el que passa.. és que tant de llegir com d’ escoltar en saben a estonetes i a sobre “la memòria” els fa males jugades (En Rajo-i-mato, n’ és un exemple ben recent). ¿¿Quines sospites -per cert- de coacció?? Si són “franquistes”. (Disfreçats de demòcrates només, i) “guardadores de los Usos y Costumbres de la España… que los “amamanta” -por lo visto, todavía. ESPERAMOS QUE COMO EN LA PELÍCULA “este detalle gastronómico” SEA SÍNTOMA de que estemos VIENDO
-también- a nuestro ÚLTIMO EMPERADOR.
Miguel Herrero de Miñon…vostè és un home estimat a Catalunya i un home que vol la pau.
…un sobre con membrete del ejèrcito a nombre suyo….
Vosté ha de ser valent i fer aquesta declaració a la opinió pùblica.
Aquesta constitució, no val; ha estat feta sota coacció.´
Jo i milers i milers de catalans i espanyols això, tan greu, no ho sabiem.