Barcelona
For the last 25 years, Catalonia has been giving away 8.1% of its GDP Llegir-ne més »
L’entitat impulsa una campanya basada en el dret de petició amb la qual pretén que la societat civil acompanyi i comprometi el procés del dret a decidir
L’ANC ha donat el tret de sortida a una campanya que promou que els catalans demanin al Parlament que esgoti totes les vies per celebrar la consulta i que, en cas que aquesta no s’autoritzi o que l’Estat no accepti el resultat, declari unilateralment la independència. La iniciativa es basa en el dret de petició que reconeix la legislació catalana, espanyola i internacional i que permet als ciutadans demanar a qualsevol administració que actuï en una matèria que afecta el seu interès o el del conjunt de la societat i que s’ha legislat. Segons la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la campanya busca que la societat civil acompanyi i comprometi el Govern i el Parlament en el procés del dret a decidir.
En el mateix moment en què a la cambra catalana s’iniciava el tràmit parlamentari de la llei de consultes, l’Assemblea Nacional Catalana ha presentat i donat el tret de sortida a l’eina que ha dissenyat per “ajudar” i posar el seu gra de sorra perquè es pugui portar a terme la consulta. Es tracta de la campanya ‘Signa un vot per la independència’, a través de la qual s’anima als catalans a exercir el seu dret de petició davant el Parlament. La petició concreta no és altra que instar la cambra catalana a esgotar totes les vies per fer possible la celebració de la consulta no més tard del 31 de maig del 2014. A més, s’insta els representants electes catalans a que, en cas que aquesta fracassi perquè el govern espanyol no l’autoritzi o no accepti els resultats, declarin unilateralment la independència de Catalunya. Llegir-ne més »
Germà Capdevila a ElPunt Avui
A Madrid, el corrent de pensament que propugna la necessitat d’una entesa amb Catalunya abans no sigui massa tard és cada cop més reduït. Està essent arraconat per l’opinió majoritària, que considera que un cop oberta la caixa dels trons per part del separatisme català, cal aprofitar l’avinentesa per resoldre d’una vegada per totes el problema català.
L’escenari actual només es resoldrà de dues maneres possibles: amb l’assoliment de l’estat propi o amb l’assimilació definitiva per part d’Espanya. No retornarem al punt de partida d’una comunitat autònoma amb un cert grau d’autogovern que ens permetia anar fent. Això és història. Des de la perspectiva espanyola, ja n’hi ha prou d’aquest color. Han aguantat durant més de 30 anys els errors de la Transició. Ara estan disposats a reparar-los i van a totes.
La immersió lingüística ferida de mort per la llei Wert, el Ministeri de l’Interior enviant un missatge clar als nous catalans: “Si us emboliqueu en aquest tema, us expulsarem”, la delegada del govern retent homenatge a nazis, la marginalització de la llengua a la Franja, el País Valencià i les Balears, la recuperació de competències en àrees clau, el ferri control pressupostari de la Generalitat mitjançant el fons de liquiditat autonòmica, la difusió arreu del territori espanyol del missatge que equipara el sobiranisme amb el nazisme, són només la punta de l’iceberg d’una estratègia que no només va dirigida a desactivar el procés sobiranista, sinó a desfer la personalitat pròpia de Catalunya. Agafem-nos a la cadira, perquè això no ha fet més que començar.
No perdem la calma i alhora tinguem-ho clar: si fracassem, ens espera l’espanyolització definitiva de Catalunya, la llengua i la cultura minoritzades, i un autogovern reduït a la mísera gestió administrativa d’alguns assumptes menors.
Què hem de fer? No res més que continuar el camí que estem seguint, sense presses però sense pauses, sense perdre el temps a respondre agressions, i conscients que encara tenim a les mans una eina indestructible: l’autoritat democràtica dels vots.
Is he a spy or a sovereigntist? At approximately 7 p.m. this evening, Barcelona police arrested a Moroccan-born man named Noureddine Ziani and informed him that he was being deported from Spain, the country where he has legally lived and worked for the past 14 years. Citing a “threat to national security,” Spain’s Center for National Intelligence (CNI) made the request for expulsion on May 3; it was approved earlier today by the Spanish interior ministry. The CNI report specifies that Ziani has both collaborated with the intelligence service of a foreign government and has links to Islamist extremists. But Ziani’s supporters, who learned of his troubles earlier this week, suspect that the real motivation for his deportation lies a lot closer to home: for the past year, the 45-year-old businessman and religious leader has worked as liaison to the Muslim community for an organization that promotes independence for the semi-autonomous region of Catalonia from Spain.
Whichever allegation proves to be true, Ziani’s case offers an intriguing view of the gathering storm over Catalan independence. Although Catalans have long held a distinct cultural and historical identity from Spaniards, political conflict with the central state came to a head in the fall of 2012 when the regional government responded to intensifying conflicts over issues like taxes and language by initiating a process that it says will lead to a referendum on independence. Although such a vote is illegal under the Spanish constitution, many believe that if the Catalans gain enough moral support for a referendum Spain will be forced to permit it. Which is exactly where Ziani comes in.
S-21 era el codi que designava la presó de seguretat del règim comunista de Pol Pot a Phnom Penh.
Fa temps, vaig evitar la visita al camp de concentració d’Auschwitz; volia escapar de la immensa vergonya humana que genera aquell indret. Avui, però, he entrat a l’S-21, reconvertit en museu del genocidi. M’ho he imposat com una mostra de respecte cap al poble de Cambotja. No cal que us doni detalls del tema, doncs les atrocitats que es practicaven en aquest centre van més enllà del que una ment normal pot arribar a imaginar.
Per què us parlo del S-21? Doncs, perquè és més que fastigós, és repugnant que algú utilitzi la paraula nazi per insultar als governants de Catalunya, simplement perquè promouen una consulta sobre el dret a decidir.
Hom pot insultar per ignorància. En aquest cas, els polítics espanyols que ho faciliten, són uns insensats, i potencialment perillosos, perquè no només no ens trauran de la crisi, sinó perquè que ens hi enfonsaran una mica més.
Ara bé, si l’insult no es fa per ignorància, aleshores el perill és multiplica per mil. Perquè, després de visitar l’S-21, sembla propi d’una ment molt retorçada, relacionar el govern d’un país democràtic amb qualsevol totalitarisme instigador d’un terror tan monstruós com el dels nazis.
Us recordo que l’S-21 va funcionar fins al 1979, l’any en que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
PS: Abans de ser presó de seguretat i extermini, l’S-21 acollia l’institut de batxillerat Chao Ponhea Yat de Phnom Penh. Es calcula que entre 17.000 i 20.000 persones van passar per aquest infern de la tortura. D’aquests, només 7 van sobreviure.
Josep G.
Toni Strubell i Trueta is a well known researcher as well as a leading member of the Dignity Commission which fights for the return of documents stolen from the Catalan people by the Spanish fascists at the end of the Spanish Civil War (1936-39). Strubell, is a Catalan MP too. He wrote a letter to the international newspapers to explain the continuity between present Spain as the fascist Spain. In fact Franco’s dictator selected the present day Spanish king as his heir!:
Dear Sir,
I would very much like to call your attention to worrying events coming from today’s Spain. Last February 4th, Spanish newspapers reported that a National Audience judge, Baltasar Garzón, is to be put on trial and possibly suspended. What was his crime? Having dared to try and open up an investigation into the mass graves and other crimes perpetrated by the Franco regime (in Valencia alone, mass graves holding over 26,300 post-war Franco victims have recently been discovered). That very day the newspapers also informed that the huge fascist monument honouring the cruiser Baleares in Palma bay (the pride of Franco’s fleet sunk by the Republicans after having shelled thousands of fleeing refugees on the coastal roads of Andalusia) is not to be demolished. It is to be conserved. What must Spanish democrats and relatives of the victims make of this? Can anyone imagine the same occurring with a monument dedicated to a Fascist-manned warship in any other part of the democratic world? Furthermore, on February 5th newspapers informed that the Basque Parliament, where Spanish Constitutional parties at present hold a majority (due to the illegalization of the Basque left party) voted against instating a Truth Commission (such as the one established by Nelson Mandela in South Africa in the early nineties) to discover the truth about the crimes of Franco. What in heaven’s name is happening in Spain? I think it is high time democrats all over the world be informed about the huge democratic deficit that exists today in Spain. Europe largely ridded itself of Fascism in 1945. The one place it lives on is in Spain, where 56 streets in Madrid still bear the names of Franco generals. The sooner the whole world knows the truth about Spain, the sooner we can start to put an end to so much iniquity and disgrace.
Toni Strubell i Trueta
Alfred Bosch a Iberosphere
The greater the stubbornness of Spain’s centralists, the greater the determination of those who wish to build a free and full statehood.
I represent the pro-independence Catalan Republican Left in Spain’s Congress. Part of my job, therefore, is trying to explain and sustain our quest for social justice and for Catalan Freedom in the Spanish Parliament. It is not an easy job, not only because the two main Spanish parties are against such ideas, but also because they oppose the notion of self-determination itself.
In contrast to the Scottish/British scenario, the Catalan/Spanish issue could seem in deadlock, since Madrid does not allow Catalans to vote on their future. There have been a number of proposals for holding a referendum among citizens living in Catalonia to ask the people about independence in a future Catalan Republic. These have always been rejected on the grounds that the Spanish Constitution prevents such a move. We very much disagree; rules for holding referendums are clearly stipulated in the Spanish supreme law, and as for the content (i.e. asking for independence), it is hard to sustain its illegal condition, when members of parliament like myself are freely going to the ballots on a clearly separatist agenda. Llegir-ne més »
Encara que hem vist moltes fotografies de la manifestació de l’11 de setembre, paga la pena veure les que foren publicades a l’Arabia Saudí
Aquest és l’enllaç: Alriyadh
Francisco Javier Cubero Egea va néixer a Badalona (Barcelona, Espanya) el 1960.
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona
Haber nacido en 1960 me proporciona una cantidad considerable de recuerdos, entre ellos el de un niño de 6 años que cada mañana, en el patio del colegio, cantaba el “Cara al sol” con el brazo en alto, como si fuera un juego, mientras una bandera, roja y gualda, ascendía por el mástil.
De aquella época es también una fotografía de escolar dócil posando ante un decorado de libros, con un ventanal de cipreses pintados al filo de un arroyo, un busto de Cervantes y un mapa político de España. Una fotografía en blanco y negro coloreada con anilinas tristes ya, de tiempo y de experiencia.
Quien supo de materias obligadas, como una Religión centrada en el pecado y en la culpa o aquella denominada Formación del espíritu nacional guiada por el odio y por el miedo para cultivar un nacionalismo español de hoja perenne, oye ahora mensajes parecidos, bajo la misma bandera que esconde el águila aunque esté claro que mantiene las garras afiladas.
Así el país, aquel país tan impuesto como ficticio, vuelve hacia el blanco y negro maquillado de anilina, de la mano de un ministro de Educación apellidado Wert: «Sí, nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes».
Fui un alumno catalán curiosamente españolizado. Mi madre, nacida en Granada, contrajo matrimonio con mi padre, nacido en Zamora, y algún tiempo después nacía yo en la ciudad de Badalona. El catalán estaba perseguido por el nacionalismo español gobernante, la escuela era en castellano, la ideología venía de la mano de aquellas enciclopedias Álvarez que, sin embargo, recuerdo con afecto. El tiempo tuvo que llevarse la mitad de mentira, de imposición y de odio que contenían ciertas enseñanzas. Algo debió ayudar tener buenos maestros que no eran catalanes, una madre cariñosa e inteligente que les pedía a los vecinos que nos hablasen catalán a mi hermano y a mí, o un abuelo andaluz tan republicano como honesto. Llegir-ne més »
Benvolguts amics
Després de llegir el llibre “ Porque fracasan las naciones “ escrit pels nortamericans Acemoglu i Robinson (molt recomenable), fortuitament vaig llegir un article que havia escrit en César Molinas titulat “ Una teoria de la clase política española “
És en esmentat llibre on es presenta el concepte de les “ elites extractivas” que en C. Molinas desenvolupa per Espanya
Tot plegat per comunicar-vos que, jo intueixo, que el canvi a fer és monumental doncs els que estiren per l´altre part són molt poderosos. Arribaran a fer-nos creure que la solució és sortir del euro ?
Em pregunto si a Catalunya tenim tantes “elites extractivas” com a la resta de la pell de brau .
Aquí teniu un extracte de l’article:
La teoría
El enunciado de la teoría es muy simple. La clase política española no sólo se ha constituido en un grupo de interés particular, como los controladores aéreos, por poner un ejemplo, sino que ha dado un paso más, consolidándose como una élite extractiva, en el sentido que dan a este término Acemoglu y Robinson en su reciente y ya célebre libro Por qué fracasan las naciones. Una élite extractiva se caracteriza por:
“Tener un sistema de captura de rentas que permite, sin crear riqueza nueva, detraer rentas de la mayoría de la población en beneficio propio”.
“Tener el poder suficiente para impedir un sistema institucional inclusivo, es decir, un sistema que distribuya el poder político y económico de manera amplia, que respete el Estado de derecho y las reglas del mercado libre. Dicho de otro modo, tener el poder suficiente para condicionar el funcionamiento de una sociedad abierta -en el sentido de Popper- u optimista -en el sentido de Deutsch”.
“Abominar la ‘destrucción creativa’, que caracteriza al capitalismo más dinámico. En palabras de Schumpeter “la destrucción creativa es la revolución incesante de la estructura económica desde dentro, continuamente destruyendo lo antiguo y creando lo nuevo”. Este proceso de destrucción creativa es el rasgo esencial del capitalismo.”Una élite extractiva abomina, además, cualquier proceso innovador lo suficientemente amplio como para acabar creando nuevos núcleos de poder económico, social o político”.
Article sencer a : El País / Política
M.M.G.
Germà Capdevila a ElPuntAVui
El procés que hi ha en marxa cap a la plena sobirania de Catalunya ha entrat en una fase molt (in)tensa. Hem superat els estadis preliminars, durant els quals s’ha eixamplat la base de la població a favor de la independència fins a esdevenir majoritària, i s’ha fet una feina molt efectiva per part dels moviments socials, des de les consultes fins a l’Assemblea. Ara ens trobem en l’etapa més important, quan els adversaris prenen consciència del perill real de secessió (i posen en marxa la maquinària de l’Estat per aturar-lo) i les estructures de poder de la Catalunya autònoma (socials, polítiques, empresarials, sindicals) fan mans i mànigues per adaptar-se a un canvi que les fa trontollar per la seva magnitud.
Potser per això veiem un avenç que ens pot semblar lent, amb dubtes, amb dos passos endavant i un endarrere. De vegades ens pot semblar que tot se n’anirà en orris o que l’empenta inicial es desfarà com el gel a l’estiu. No ens confonguem: que hi hagi dubtes i frens en el procés no vol dir que la ciutadania de Catalunya hagi canviat de parer. Els motius que fan que una majoria sòlida de catalans vulguin un estat propi no fan més que multiplicar-se. No només els econòmics, sinó també culturals i polítics. Llegir-ne més »
Paul Hutcheon Heralds Scotland
An adviser to the German government has said he believes Scotland would remain part of the European Union in the event of a vote for independence.
Economics professor Roland Vaubel said the idea that an independent Scotland would not be a EU member has “no basis” in European treaties.
Scotland’s membership of the EU has become one of the central arguments in the independence debate.
The Scottish Government previously argued a Yes vote would mean “automatic” membership of the EU.
This view was disputed by Herman van Rompuy, president of the EU Council, who said an independent Scotland would have to “reapply” for membership. European Commission president Jose Manuel Barroso said: “An independent state … has to apply [for] European membership according to the rules”.
As a result, SNP ministers argued that Scotland’s EU membership would be negotiated from inside the organisation.
Now Vaubel, a member of the Advisory Council to the German Federal Ministry of Economics and Technology, has published a paper that is closer to the SNP’s position on the issue.
In The Political Economy of Secession in the European Union, he argues: “If, say, Catalonia seceded from Spain or Scotland from the UK, both would remain members of the European Union. The seceding state and the rump state would have to negotiate an agreement on how they wished to share the rights and obligations of the predecessor state. If they did not meet their joint obligations, both could be expelled by the international organisation.” Llegir-ne més »
Un amic pensa que els responsables de les grans entitats financeres catalanes són poc favorables al procés d’independència de Catalunya. M’ho ha dit tan convençut que he començat a pensar-hi.
Bé, mentre aquí estem pendents d’un tal Millet, avui he trobat que la web d’un banc il·lustra la informació sobre el seu consell de direcció amb una foto de la magnífica lluerna central del Palau de la Música Catalana. Sí, la lluerna que representa el sol.
No és un banc català, tampoc espanyol. Es tracta d’un banc situat en un país europeu que és independent des dels 90. Els primers propietaris del banc (un dels més importants del país) eren forasters, procedents d’una illa coneguda. No fa gaire temps, aquests primers propietaris s’han venut el banc a uns inversors situats en un altre país europeu que, per cert, també és independent des dels 90.
Per què us parlo d’aquest banc? Doncs perquè és un dels molts bancs que, amb capital foraster, s’han instal·lat en tots aquests països europeus independents des de fa poc.
La Caixa o el Banc Sabadell són entitats solvents i consolidades a Catalunya. Poden sentir-se més o menys còmodes amb el procés de construcció nacional, però els seus gestors saben perfectament que si la població catalana opta per la independència, no s’hi poden oposar. Justament perquè en cas de fer-ho, la societat catalana demanaria ajuda a la banca estrangera, que molt gustosament vindria a auxiliar-nos, a canvi de quedar-se amb una bona porció d’un pastís tan atractiu com Catalunya. Això ha passat en bona part dels nous països independents. Llegir-ne més »
