Arxiu de la categoria: General

RUIZ-GALLARDÓN QUE ACABARÀ DEMANANT QUE LES DONES ES POSIN UN MOCADOR AL CAP

logo_deumil_blanc_120Enric Canela – Bloc deumil.cat
El govern dels mentiders, aquells que prometien tantes coses per millorar Espanya i no han fet res del que van dir, ara ens tracten com a imbècils. Surt aquesta senyora que cada vegada que parla de Catalunya sembla que tingui ganes de vomitar, em refereixo a Soraya Sáenz de Santamaria, a dir-nos que contrinforme que ha fet la Generalitat per aclarir les ximpleries que diu el govern espanyol en el pamflet elaborat pel ministre Garcia-Margallo desinforma. La musa de Rajoy diu que quan la Generalitat informi els ciutadans, ho faci d’una manera completa, i per descomptat amb l’objectiu d’informar i no desinformar. La senyora considera que el document dels seus, els que mentien descaradament abans de les eleccions, tots els pensionistes ho saben, ara ens diu que les conseqüències d’aquest procés (la consulta per saber si volem la independència o continuar com a ximples units a Espanya) són tan summament greus per a Catalunya i per a Espanya que els ciutadans en el seu conjunt haurien de saber i han de saber la veritat del que aquest procés comporta i que això és el que està intentant fer el Govern d’Espanya. El govern d’Espanya el que intenta és mantenir la mamella que els permet mantenir les seves fidelitats.

Continua llegint

Querida Cris

senyeramuroTe escribo a raíz de tu divertida intervención el otro día en 8tv frente a nuestro “presi” Eduardo Reyes. Bastante graciosa. Me gustó muchísimo la comparación que hiciste de nosotros con: “el primer negro que salió en TV3 hablando catalán”. Estoy totalmente de acuerdo. De hecho en un show mío en el CCCB el mayo pasado ya vinculé el black power con el cat power y el resultado fue muy cachondo. Igual que ellos, saliendo de los ghettos y dando la mano a gente que vivía de espaldas. Buena metáfora la tuya. Continua llegint

També tenim poder

k3951939Miquel De Palol a “Un any apassionant (II)” fa una síntesi un xic simplista quan escriu ‘Els qui tenen poder per decidir no saben on van, els qui saben on van no tenen poder’. També analitza el subjectivisme dels escrits entre els blocs de contrincants (nacionalistes d’un i altre bàndol, segons ell) i és aquí, en el pragmatisme del que evoluciona, on vull fer-li un parell de consideracions. La primera és d’una vivència: la setmana passada he estat a tres presentacions de llibres, amb exposició oral i visites al terreny, sobre fets històrics ben documentats. A Cardedeu, Barcelona i Corbera d’Ebre. Arreu ple de persones interessades a conèixer i donar testimoni, cosa impensable amb els actuals volums de participació, fa cinc anys. La segona és que també als darrers cinc o sis anys les mobilitzacions populars o de base han resultat sorprenents per als polítics oficials, dins del sistema democràtic encotillat on tenen el poder i, suposadament, haurien de saber on van. En el concepte de poder rau, probablement, la meva manca de sintonia amb De Palol. Poder és quelcom que pot transformar la realitat en favor del màxim nombre de persones. I els que sabem on anem penso que el tenim, no formalitzat per Actes sinó per actes, com mostra que els detentors oficials d’aquest a Catalunya, i des de fa ostensiblement dos anys, en llurs decisions van darrere del que les accions populars mostren. Els moments, les accions, son presents a tot el col·lectiu que s’ha manifestat a diferents àmbits de la realitat quotidiana (11S2012, 25N2012, 11S2013 exemples estrella). Continua llegint

Carta apòcrifa a Alícia Sánchez-Camacho

A Sanchez CamachoBenvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s’ha dit massa. Ja s’ha fet massa. Ja n’hi ha prou. Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap. Tu també. El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap. Tu també. El PP està ple de gom a gom de fills, nets, cosins, tiets o germans de falangistes, nostàlgics i simpatitzants del “movimiento”. Tothom ho sap. Tu també. Gent que un cop mort el dictador es va transmutar automàticament en demòcrata i que s’ha subjectat a una  Constitució escrita amb l’alè pudent dels militars a la nuca. Una Constitució que els va garantir no ser perseguits pels seus nombrosos crims de guerra i de postguerra. Tothom ho sap. Tu també. Gent que quan perdien els arguments cridaven allò de “usted a mí no me tiene que dar lecciones de democracia”. Tócate lo que no suena. No es van conformar amb el fet d’haver guanyat una guerra. Van voler reprimir, aniquilar, exterminar, esborrar del mapa a tot aquell que no els jurés fidelitat eterna. I ara, tu, representant a Catalunya dels franquistes 2.0 tens els sants ovaris de comparar els independentistes amb els etarres. I et quedes tan ampla. I afirmes que us diem com heu de viure la vostra vida. Vosaltres, que privatitzeu amb el rosari i la creu tots els úters aliens, que imposeu el castellà a cop de Wert, que traieu les senyeres dels edificis públics de Balears, que tanqueu canals de televisió i emissores de ràdio, vosaltres afirmeu que us diem com heu de viure? El que et diré és com viviu. Viviu de puta mare! Des del 39 viviu de puta mare! I us queixeu? Vosaltres que heu fet i desfet, que heu privatitzat empreses públiques que després us han contractat, que heu enganxat amb cola permanent els tres poders de l’estat, que heu robat tot el que es pot robar, que voleu imposar l’amnèsia col·lectiva perquè és l’única manera que trobeu perquè els joves no sàpiguen la merda en la què vau ficar aquest país durant quaranta putos anys, vosaltres sou el darrer reducte de democràcia? No me jodas, Alicia!!!

Continua llegint

El Choque Dialéctico que tuve con Durao Barroso

0bb2d4215d5de184c10e9f50ee1d9553_L
El periodista de El Mundo destacado anualmente en el Foro Económico Mundial, Carlos Segovia, revela en su edición de hoy (2-2-2014) que, en una sesión que tuvo lugar el pasado día 23 de Enero en Davos, hubo un choque dialéctico entre el presidente de la comisión europea, el portugués José Manuel Durao Barroso, y un servidor. Yo no tenía intención de hacer público el intercambio, pero dado que El Mundo ha dado el primer paso, dejadme que dé los detalles de lo que realmente pasó porqué lo que explica el mundo no es del todo completo y las palabras que pone en mis labios no son exactas.

El tema de la sesión era el “renacimiento de Europa”. La idea era debatir sobre si Europa estaba renaciendo de sus cenizas económicas, políticas, culturales o artísticas y, en caso de que no lo esté haciendo, qué deberíamos hacer entre todos para que lo haga. Entre los ponentes había políticos (como el propio Durao Barroso), empresarios, artistas, historiadores y economistas (como yo). Como presidente de la UE, Durao Barroso hizo un discurso muy optimista en el que destacó los valores de la democracia y la libertad en Europa. También señaló el grandioso éxito que ha representado la constante expansión de UE: “hace un año todo el mundo pensaba que Europa sería más pequeña porque habría países como Grecia que saldrían y en cambio es más grande porque han entrado países como Croacia y, otros, como Serbia, están a punto de hacerlo“. También señaló el deseo de que el proceso de integración de Ucrania no se viera interrumpido por los recientes acontecimientos de Kiev.

Después de Durao Barroso me tocó hablar a mi. Principalmente hablé de la crisis económica y la competitividad de Europa. No tenía previsto hacerlo pero, al escuchar el discurso de Durao Barroso, decidí añadir un comentario final. Yo sabía que Durao Barroso era uno de los pocos dirigentes europeos que había afirmado que si Catalunya votara a favor de la independencia de España, automáticamente quedaría fuera de la Unión Europea y eso me pareció inconsistente con su discurso sobre el éxito que para Europa representaba la incorporación de Serbia y Croacia. Y como estaba en la cosmopolita Davos donde todas las ideas se pueden discutir educadamente, utilicé la última parte de mi discurso para hacerle una pregunta al presidente de la UE. Mis palabras literales fueron:

“Sr Durao Barroso, aplaudo y comparto su discurso sobre las bondades de la democracia en Europa y entiendo que saque pecho por el exitoso proceso de ampliación a países como Croacia y Serbia. Es muy importante que Europa sea cada vez más grande, tenga cada vez más ciudadanos y sea cada día más democrática. Pero hay una cosa que no entiendo. Croacia y Serbia han conseguido la independencia a través de sangrientas guerras, con abundantes crímenes contra la humanidad que están siendo juzgados por el tribunal de la Haya. Como usted sabe (porque nos conocemos), aunque yo esté en la delegación norteamericana, soy originario de Barcelona. Le menciono este detalle porque mis compatriotas catalanes están pidiendo un referéndum que les permita decidir si quieren seguir en España o prefieren ir por otro camino. En medio de este proceso usted, señor Barroso, ha dicho que si los catalanes votan a favor de la independencia, automáticamente quedarán fuera de Europa. Yo tengo nada contra los ciudadanos de los Balcanes pero le pregunto: ¿De verdad que la Europa democrática de la que usted se siente tan orgulloso es una Europa que celebra la incorporación de países que consiguen la independencia a través de cruentas guerras pero amenaza con la expulsión a quien busca lo mismo a través de los votos?” El público presente aplaudió.

Aunque no estaba prevista su réplica, Durao Barroso se levantó rápidamente y, muy amablemente, me contestó:

“Querido Xavier, tu sabes que yo amo a Catalunya y a los catalanes. Y creo que los Catalanes también lo saben. Lo único que yo he dicho es que la UE es una unión de estados y quien forma parte de los tratados es el estado español por lo que, si Catalunya pasara a ser un estado distinto de España, no podría formar parte automáticamente de la UE”. Es más, añadió, “la mayoría de instituciones internacionales, como las Naciones Unidas, también son acuerdos entre estados y, por lo tanto, tienen el mismo problema.”

La moderadora me concedió el derecho a réplica y me devolvió el micrófono:

“Señor Presidente, tiene razón usted: la UE no es la única institución internacional que tiene este problema. Es verdad que todos los países que se han independizado violentamente acaban formando parte de las Naciones Unidas con toda normalidad. Pero eso no debería ser motivo de orgullo sino de vergüenza, no solo para la UE sino para toda la humanidad. ¿No va siendo hora de que, como seres humanos libres y democráticos, empecemos a rechazar las fronteras trazadas con sangre y violencia y a aceptar las que se dibujan con los votos de los ciudadanos? Yo creo que sí. Es más, pienso que como en tantas otras ocasiones a lo largo de la historia, ese proceso debería ser liderado por Europa. Esa podría ser una de las bases sobre las que se fundamente el nuevo renacimiento de Europa”

Y añadí: “Dicho esto, es verdad que la UE es una unión de estados pero los tratados no están escritos en piedra. Es más, detrás de esos estados están las personas y ahora hay 7 millones ciudadanos europeos, que tienen un pasaporte granate en cuya tapa delantera están escritas las palabras Unión Europea, y que usted amenaza con expulsar. Cuando esos ciudadanos le pregunten a usted, ¿por qué me quitan la ciudadanía europea y se la dan a Serbios y Croatas?´, usted les va a tener que responder: ¡es que vosotros tuvisteis la osadía de votar y eso, los tratados europeos no lo toleran!´ Y cuando lo haga, ¿cómo cree que el resto del mundo valorará los valores democráticos de la nueva Europa de la que usted se siente tan orgulloso? ¿Es esa la Europa que están ustedes haciendo renacer? Porqué si lo es, el primero que no quiere ser europeo soy yo”. El público guardó un incómodo silencio hasta que la moderadora dio paso al siguiente ponente.

Al acabar la sesión, Durao Barroso se acercó a mi mesa y se sentó a mi lado. Hablamos durante un buen rato… aunque esa conversación es privada y no voy a revelar su contenido. Ni siquiera si El Mundo la desvela primero.

XAVIER SALA I MARTIN

QUEDAREM FORA DE TOT!

k5108363

Si es culmina el procés que ha de dur-nos a la independència, el que ens passarà, segons les autoritats espanyoles, és que quedarem fora:

- De la Unió Europea
- De l’euro.
- De l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN)
- De l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmics (OCDE)
- De l’Organització de Nacions Unides (ONU)
- Del territori Schengen
- De l’Organització de les Nacions Unides per a la Ciència,
l’Educació i la Cultura (UNESCO)
- De les “Cumbres Iberoamericanas”,

I, tot i que no ho hagin dit, treballen secretament perquè també quedem
fora:

- Del sistema solar
- Del sistema planetari
- De la llei de la gravetat
- Del sistema mètric decimal
- De les normes convencionals de pesos i mesures
- De l’hemisferi nord i al marge del meridià de Greenwich

Es deixen, però, el més important: que quedarem fora d’Espanya.

És a dir, que ja mai més no tindrem:

- Ni Rajoy o Aznar com a presidents del govern, ni Rubalcaba com a
vicepresident, ni Bono com a ministre de Defensa, ni Trujillo com a
responsable d’Habitatge, ni Wert com a titular d’Educació i Cultura, ni Ruiz
Gallardón a Justícia, ni Margallo a Afers Exteriors, ni Cristóbal Montoro a
Hisenda i Administracions Públiques, ni Guerra com a diputat del mateix
parlament o presidint la comissió d’afers constitucionals.
- Ens perdrem el missatge de cap d’any del rei d’Espanya
- Ja no estarem al dia del que diguin els presidents i
ex-presidents de certes comunitats autònomes en relació a nosaltres.

Tampoc tindrem:

- L’exèrcit espanyol
- La policia nacional
- La Guàrdia civil
- El CNI

Ni estarem sota l’empara de la justícia espanyola i el seu sistema jurídic
imparcial, ràpid i sensible a la doble oficialitat lingüística.

- No gaudirem més d’ambaixades i consolats del Regne d’Espanya
- Ni tindrem DNI i passaport espanyols.
- No podrem representar Espanya, cantant en castellà, al festival
d’Eurovisió
- No gaudirem de l’Institut Cervantes !!!
- Per a no quedar desinformats, haurem de seguir per satèl·lit:

o Les cadenes de televisió 13TV, Intereconomia, etc.

o La vida quotidiana i les misèries de cantants, toreros, comentaristes
casposos, membres de la casa reial, estafadors, corruptes.

I el pitjor de tot:

- Fora d’Espanya, la Conferència Episcopal espanyola deixarà de
tenir-nos presents en les seves oracions i no passaran més el rosari per a
la nostra salvació eterna.
- Els esportistes catalans ja no podran guanyar més medalles, ni
campionats, ni copes en nom d’Espanya
- Ens perdrem el goig de veure onejar la bandera espanyola i
escoltar la música del seu himne.
- Haurem de comprar d’estranquis els dècims de la seva loteria
nacional o els cupons de l’ONCE.

En fi, serà un cop molt dur!

No se si ens en sortirem i serem capaços de superar-ho!!

Com ho veieu?

Menyspreu als ciutadans

k10799953

Un dels arguments del PP en contra del procés sobiranista és que el Govern usa les institucions amb intencions espúries i actua de manera deslleial. Doncs bé, ahir Alícia Sánchez-Camacho va protagonitzar un dels episodis més vergonyosos de la història del Parlament en negar-se a comparèixer per donar explicacions del cas Método 3, ella que és diputada i cobra un sou d’aquesta cambra, que, a més a més, l’ha designat com a senadora autonòmica. Curiosament, no fa gaire que tot un exministre i ex director gerent de l’FMI com Rodrigo Rato hi va acudir per respondre sobre la desaparició de les caixes (i va veure astorat com David Fernàndez li ensenyava una sandàlia). El menyspreu de Camacho denota el que pensa del Parlament i, per extensió, dels ciutadans de Catalunya: no teniu dret a decidir ni, sobretot, a molestar-me.

David Miró. ARA.CAT

Mood music without any words

m o lRajoy’s first speech on Catalonia struck a note of concord, but did not provide any solutions
The fact that Prime Minister Mariano Rajoy and several of his government colleagues touched down in Catalonia for a regional Popular Party (PP) event was a definite plus because it at least certified that the Catalan question is a major problem, for Catalonia itself and Spain as a whole. The government has spent two years ignoring the issue, but recognition of a problem is an essential part of finding an eventual solution.

In his first public speech on the matter, Rajoy managed to avoid striking a wrong note when talking about the ties between Spain and Catalonia. This is no joking matter, especially given the sense among Catalans of a lack of recognition on the part of the PP since the party led its campaign against the Estatut and the series of new powers therein assigned to the region. Beyond the rhetoric, the prime minister also made some valuable political points: that democracy consists of more than political representation and voting (what is so frequently described as Catalonia’s “right to decide”), but rather the observance of the norms under the rule of law is also key; and also the inverse, in that the rule of law is not properly anchored if there is no voting, whether in elections or a referendum, at the appropriate territorial level.

The PP leader was also right to criticize the unilateral approach taken by Catalan premier Artur Mas and his allies in the formulation of the questions and the date of their proposed regional referendum, besides their anticipation of the result as necessarily being a boost for the independence drive. Continua llegint

Signa un VOT: acció exemplar

assemblea1 negreEl cap de setmana de l’11 i 12 s’ha dut a terme a tot Catalunya la primera acció massiva per a la recollida de demandes escrites que suportin, per petició popular, la declaració unilateral de independència que es demana als representats electes, cas de no produir-se la consulta del 9 N i segons la possibilitat que permet el Dret de Petició als articles 29 de la Constitució i de l’Estatut (coincidència d’article). Més de 700 punts de recollida amb disponibilitat de més de 3.000 apoderats, i els corresponents interventors, han registrat una assistència notable i més donada la manca de publicitat prèvia i a temps. Tot organitzat per l’ANC, autèntic motor del voluntariat pel País.
Als set punts visitats per la comarca, en el voluntariat d’interventor, la constatació de l’organització dels apoderats i ajudants ha estat la primera i grata sorpresa, concloent que la base social i transversal és de gran abast i compatible amb una organització i metodologia pulcres i eficients.
Per part dels dotze interventors dels dos Vallès, cap incidència i algunes anécdotes com a Vallgorgina on una parella amb atàvics vestits de campanya militar o de caça, rojigualda a la caçadora, van sembrar un cert neguit a l’apoderat i ajudants. Però al cap d’uns minuts es van personar a la taula per a …. signar per la independència, ambdós de Valladolid. Continua llegint

COMUNICAT DEL COMITÈ PERMANENT DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

ANC negreCOMUNICAT DEL COMITÈ PERMANENT DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Avui i demà, el PP de Catalunya celebra el seu congrés i molts dels ministres i el mateix president del govern espanyol fan un desembarcament, anunciat a tort i a dret, prometent que exposaran les dades econòmiques que desmuntaran els arguments dels independentistes.

Unes dades que, si ens atenem als antecedents, ja sabem que estaran tergiversades, però que faran servir com a única veritat. El PP, doncs, continua fent joc brut perquè actua amb la mentalitat patrimonialista de l’Estat.

Per altra banda, avui mateix, la seva líder a Catalunya ha relacionat el procés català, absolutament democràtic, pacífic i inclusiu, amb el patiment derivat de la violència d’ETA, en una mostra obscena de tergiversació i manipulació.

El PP desitja provocar un clima de tensió entorn del Palau de Congressos. Continuant amb la seva política de dir que a Catalunya no es donen les condicions democràtiques mínimes i que l’independentisme està fracturant la societat catalana.

Doncs no ho aconseguiran. No caurem en aquesta provocació. L’ANC no serà present a les portes del seu congrés. No serem a les portes del seu congrés, perquè no volem perdre ni un sol minut del nostre temps ni un sol gram de la nostra energia en respondre al discurs de la por del PP. Aquest discurs, les amenaces i la tergiversació és l’únic pla que tenen per a Catalunya. El mateix pla que estan aplicant barroerament a les Illes i al País Valencià, amb absoluta mala fe, arraconant la llengua catalana i tancant mitjans de comunicació.

Ja des d’ara, els exigim que facin públics els ingressos reals de l’Estat que provenen de Catalunya i dels seus ciutadans. Tampoc ho faran, perquè llavors podríem demostrar la viabilitat del nou Estat català.

No caiguem, doncs, en la seva provocació. Demostrem el nostre civisme i, sobretot, que res no ens distregui de seguir treballant en la construcció del nou Estat català, la millor eina i oportunitat per a sortir del pou al que ens han abocat les polítiques incompetents i antipopulars del PP.

I avui també, els diem ben fort que els estats democràtics actuen democràticament. En el nostre cas, l’únic camí possible per saber què vol realment el poble català és la celebració de la Consulta, o referèndum, al més aviat possible. Nega aquest dret és propi de règims autoritaris, d’aquells que utilitzen la mentida i tenen por a les urnes.

Els catalans decidirem lliurement el nostre futur aquest 2014, democràticament i pacífica, amb o sense permís de l’Estat espanyol.

És el nostre dret com a poble.

Comitè Permanent de l’ANC

Barcelona, 24 de gener de 2013

Le référendum de la Catalogne n’aura pas lieu

“… – En Espagne, les pressions indépendantistes augmentent, Catalogne en tête. L’Espagne en sortira-t-elle indemne?
– Le gouvernement de la Catalogne veut un vote en novembre, mais cela ne va pas arriver. La Constitution espagnole ne le permet pas. Je crois à une solution négociée. La Catalogne doit être écoutée. L’Espagne a besoin de la Catalogne, qui est une grande force économique, sociale et culturelle. L’Espagne ne peut pas se permettre d’ouvrir la voie à des référendums comme vous les connaissez en Suisse. La démocratie représentative est la force de notre culture politique et de notre régime institutionnel. La représentation force à négocier des accords. C’est le meilleur moyen de chercher et trouver des consensus entre nous. Si on votait comme vous le faites en Suisse, le pays s’exposerait à la désagrégation; on ne ferait pas autre chose que souligner nos différences, qui sont très grandes. ”

Declaracions de J.L. Rodriguez Zapatero al diari suís “El Temps”

ANC – 235.000 instàncies en dos dies

Signa Vot

L’ANC recull 235.000 instàncies del Signa un Vot per la Independència en dos dies 

         · La recollida nacional que va dur a terme l’entitat els dies 11 i 12 de gener a més de 827 punts recull quasi un quart de milió de butlletes 

            · La campanya continua amb parades arreu del país i una segona recollida nacional prevista pels dies 22 i 23 de març           

234.481 instàncies demanant la independència en dos dies. Aquest és el balanç de la recollida nacional que va dur a terme l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el cap de setmana de l’11 i 12 de gener d’instàncies de la campanya Signa un Vot per la Independència. Uns resultats molt per sobre de les expectatives de l’organització tenint en compte el nombre de punts de recollides i les hores dedicades, que se sumen a les instàncies recollides des que va començar el projecte el juny del 2013. Tot i això, la campanya Signa un Vot per la Independència continua encara amb més força i, a més de les recollides periòdiques que hi ha arreu del territori, properament hi haurà punts de recollida fixes i s’ha previst un nou cap de setmana de recollida nacional els dies 22 i 23 de març.

En concret, els dies 11 i 12 de gener es van recollir 234.481 instàncies a un total de 827 punts de recollida gràcies a 2.850 apoderats que van aconseguir que la recollida es fes amb totes les garanties. Coincidint amb la publicació de les xifres, l’ANC ha fet públic el vídeo resum Signa un vot, amb pas ferm cap a la independència (YOUTUBEVIMEO) sobre el cap de setmana en què hi apareixen, a més de diversos signants, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la coordinadora de la campanya, Rosa Alentorn, i l’advocada Magda Oranich en les seves intervencions a l’acte Via Catalana 2014: què farem per arribar a la Independència, celebrat el 10 de gener, en què destaquen la importància estratègica de la campanya.

El Pla B a la consulta

La campanya Signa un Vot per la Independència va començar el juny del 2013 i, des d’aleshores, ha passat per una primera fase pilot, per tal d’acumular experiència i millorar el reglament que permet efectuar la recollida d’instàncies amb totes les garanties jurídiques. De l’octubre al desembre del 2013 va desenvolupar-se la fase d’extensió del projecte, creant l’estructura organitzativa necessària arreu del territori; i amb el 2014 ha arribat la recollida massiva d’instàncies. El projecte es basa amb el dret fonamental de petició, a través del qual els catalans demanen al Parlament la convocatòria de la consulta sobre la independència i, en cas que la seva celebració no sigui possible, insten als seus representants electes a que declarin la independència d’acord amb la legislació internacional.