Les estratègies son per a guanyar, això és una obvietat, i quan un es veu immers en una guerra cal que hi posi llum respecte de a “què” s’enfronta, saber a quina mena de bitxo t’enfrontes pot ajudar tant a descabdellar-ne l’estratègia com a saber quines pulsions internes mobilitzen l’adversari.
L’estratègia espanyola hores d’ara és transparent, cap reconeixement respecte de Catalunya, ni nació ni mandangues, i exhibició i execució de tota la musculatura i força de l’Estat, fer ostentació de poder, amb l’amenaça implícita d’arribar a un xoc de trens fins a les últimes conseqüències… “a mi la legión i la cabra”.
Els espanyols de “izquierdas” callen. Ara es veu que el PSC durà al Congreso, i al mateix si del PSOE, una proposta de reforma de l’Estat, en sentit federal, diuen. Això serà per a l’any tres mil…, “sine die”, per què ni els de “derechas” ni els de “izquierdas” reconeixeran mai de la vida que Catalunya som una Nació, un ens històric subjecte polític de dret. L’únic que diferencia a uns i altres és el nivell d’agressivitat que manifesten, ara la batuta la té el poli dolent i el poli bo tan content, se sent còmode, ja li va bé.
Els membres del “gobierno” intenten ser asèptics en les seves declaracions, es remeten de manera circumspecte a la Lex i a la Constitución, però quan actuen fora d’aquest context, especialment a Catalunya, deixen surar unes maneres presumptuoses i prepotents d’aquelles que gasten els xulos piscines, per què han de deixar clar, especialment a Catalunya, qui mana. La delegada del gobierno Llanos de Luna és especialista en el tema.
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de veure i escoltar a en Vidal Quadras i a en Federico Jiménez Losantos en una tertúlia espanyolista, en aquest context hom va poder palesar les veritables pulsions que els motoritzen. En Quadras va dir, amés d’insultar-nos amb qualificatius com ara “xusma” i “delinqüents”, “… nos quieren destruir, quieren destruir nuestra historia, aquello que somos…!!”, en Losantos va reblar. “… ningun espanyol les va a pagar la independència” . Queda clar que per a ells la nostre voluntat no és d’ésser, si no de destruir-los, és pot ésser més mesquí?. És com aquell mascle maltractador que no admet que la dona li demani el divorci, per què no pot acceptar la seva vida sense la submissió i l’esclavatge de la seva dona.
La seva declaració més sentida és que volen intervenir-nos, suspendre l’autonomia i el Parlament, aquesta és la seva manera de dominar i sotmetre el que ells perceben com a una amenaça vital, no poden admetre el fet que som un ens amb vida pròpia. Trist i inacceptable.
La nostre raó d’ésser és la de viure, i viure en llibertat, per què viure en l’esclavatge ens mena a la extinció, així son les coses, i aquesta és la nostre decisió, entenc que no els vagi bé, però és inacceptable que la seva raó d’ésser sigui la nostre alienació i esclavatge.



















Aquest és un d’aquells articles en els que tinc problemes per començar. De vegades no sé que dir per no repetir-me i d’altres em passa a l’inrevés, tants temes que no sé quin triar.


Com tothom sap, el Gènesi, primer llibre de la Bíblia, diu que Déu crea el món en sis dies i al setè, molt content de la seva obra descansà tot declarant-lo dia beneït i sant. El que potser tothom no sap és que la comunitat dels essenis va escriure els Manuscrits de la Mar Morta, són uns vuit-cents, trobats en onze coves. Allà es descriuen coses que la Bíblia no ha incorporat.
Nosaltres a la feina. Tenim una altra creença, l’evolucionisme polític que s’enfronta al creacionisme polític. Nosaltres pensem que per sobre de qualsevol constitució està la democràcia. Creiem que una constitució que surt d’un procés de transició mal resolt, amb els poders fàctics amenaçant-la no és vàlida, especialment quan no respecte el dret dels pobles a decidir. Creiem que tenim tot el dret a votar i decidir si volem continuar així o volem encetar una nova forma de vida. Ells creuen que com que la constitució ens fa seus, els seus vots poden distorsionar les nostres decisions.




Les eleccions anticipades a Catalunya estan en mans de Cristóbal Montoro. 

Aquesta setmana hem escoltat les declaracions de Germà Gordó en les que deia que una consulta només serà possible si hi ha realment un acord amb l’Estat. També a Duran i Lleida dient el de sempre. A Mas contestant dient que cal menys soroll i més discreció i ara a Francesc Homs
Sembla que no se n’adonin! El govern espanyol, i els seus aliats, només esperen una fissura per intentar desacreditar-nos. Nosaltres a la nostra, sense cap diferència aparent. Que vagin on vulguin recorrent les declaracions de sobirania i 

