Aquest poble que durant 300 anys no l’han deixat mai opinar lliurament la seva decisió de ser sobirà o no , ara estar a punt de fer-ho gràcies a la consulta popular que es farà en més 150 pobles i ciutats. Aquest poble que els darrers 30 anys l’han volgut enredar amb Estatuts, i espanyes plurals, ara diu prou d’engalipades.
Aquest poble vol decidir per la seva llibertat malgrat els impediments d’uns i d’altres. Uns que han utilitzat sense escrúpols els sentiments nacionals per mantenir-se el poder i d’altres que han utilitzat també sense escrúpols els anhels d’independència per guanyar el poder, encara que sigui anant de comparsa amb l’enemic. Ambdós no tenen cap interès que Catalunya esdevingui independent si això els pot perjudicar a ells i els seus interessos. Quina misèria de patriotisme.
Fa anys que Catalunya hauria de ser lliure i per culpa d’un sistema polític colonial que fomenta la corrupció i les lluites fratricides entre els partits catalans, no ha estat possible.
Per això ha hagut de ser la societat catalana qui per mitjà de la mobilització, primer amb les grans manifestacions pel Dret a Decidir el 2006 a Barcelona i sobretot posteriorment amb la gesta històrica de la manifestació de més de deu mil catalans a Brussel·les d’enguany, ha permès obrir una escletxa d’esperança dins de la grisor que emanava del sistema polític català. Gràcies a aquestes mobilitzacions, és va fer la presentació de la ILP per part d’onze mil catalans, a on es demanava que el Parlament convoqui un referèndum per preguntar al poble si volia que Catalunya esdevingués un Estat Independent. Com tots sabeu fou rebutjat per unanimitat per la Mesa del Parlament la possibilitat que fos debatut en un ple, un reflex clar de què al Parlament no hi ha cap partit que vol la independència.
Els patriotes d’Arenys de Munt, van decidir que ells si que farien la consulta que el Parlament havia negat al poble català. Tot una bufetada als polítics catalans. La reacció del govern espanyol va ser un exemple més, de què només amb la mobilització i la voluntat de trencar la legalitat imposada per Espanya es pot avançar realment per la sobirania de Catalunya, tot l’altre no serveis de res.
Fa temps, en un article en un bloc quan encara no m’havien censurat la meva veu, vaig dir que a Catalunya està plena de munició per la independència i que només calia trenar una metxa i que quan aquesta estigui prou feta, es podrà encendre amb una flama que ens portarà cap a la independència.
La consulta d’Arenys de Munt, ha estat la primera trena de la metxa, i ara 150 pobles més faran la consulta popular per l’Autodeterminació, sent cada urna una trena més de la metxa.
Cara l’any que bé, altres trenes seran trenades amb més mobilitzacions, com també de consultes a altres ciutats i països a on viuen catalans.
Però finalment s’haurà d’encendre la metxa sinó volem que aquesta es remulli amb el pas del temps.
En els països civilitzats i democràtics, es considera que la veu del poble s’exerceix amb la política. Una política de veritat, una política basada en els valors democràtics i no pas amb els valors que emanen de la monarquia constitucional espanyola. Cal trencar la legalitat vigent que ens ofega i ens perpetua com a un poble esclau per mitjà un procediment que sigui reconegut políticament pels països democràtics.
Com que les consultes populars no són vinculants atès que no són convocades per les autoritats polítiques i per tant no tenen cap valor jurídic dins del marc legal internacional, només ens queda aprofitar les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any vinent, per votar per la candidatura que presenti en el seu programa la proclamació unilateral de la independència. La voluntat d’un poble expressada en unes votacions lliures a un Parlament democràtic votant per una candidatura que diu que proclamarà la independència i aquesta quan guanya ho fa, té la mateixa força democràtica i legal per la comunitat internacional que un referèndum, Un referèndum que ara ens neguen el dret de poder-ho fer. Per cert, no cal dir que hi ha precedents de nous estats a Europa creats d’aquesta manera.
Amb aquesta declaració, el poble català haurà encès la metxa de l’explosiu carregat per milers de patriotes que d’ençà 1714 fins ara han donat la seva vida per arribar en aquest moment.
Amb aquest explosiu trencarem les cadenes i esdevindrem lliures!!
Endavant les Atxes!!
Manel Bargalló
Karlsruhe
Manel,
Gràcies per la teva tornada i endavant.
La independència del nostre poble ja ha començat perquè s’ha acceptat i està fructificant en la ment i en el cor de molts catalans i catalanes. Ara de forma palpable ha començat a Arenys de Munt, Capital de la Independència de Catalunya, i aviat s’estendrà a 161 pobles més, no té aturada, hem emprés el camí sense retorn.
Tot això solament és el ressò dels molts sacrificis, exilis, morts etc. que han sofert els nostres compatriotes. Ara ens toca a nosaltres seguir la marxa, que s’ha d’anar organitzant cara les Autonòmiques del 2010. Això serà un punt de trobada, però no el final. Hem de continuar decidits cara la recta final, que sens dubte, està a la propera cantonada.
Ramon,
Gràcies pel comentari. Estem totalment d’acord. Hem de continuar amb el que s’ha començat fins la darrera conseqüència!!
Endavant les Atxes!!
Fantastic article. Mai perds el do !
endavant!
Veig que transversal no és sinònim d’apartidista en aquest lloc. Però si no s’és apartidista llavors només es serà transversal si hi ha blocaires que tibin cap a les posicions dels tots els partits existents. De moment només veig que en Bargalló tiba cap a RCat, on són els que tiben cap a ERC, CDC, UDC, CUP i tants d’altres?
Manel,
M’alegra molt retrobar-te de nou. I si, com no podria ser d’altra manera, en les nacions dominades que esdevenen colònia la metròpoli va teixint el seu sistema de recolzament polític, militar i social amb elements importats i d’altres autòctons, Catalunya no podia ser diferent. Aquí tenim una cinquena columna important (tres-cents anys d’esclavatge i submissió nacional no passen debades) formada per professors d’universitat, polítics, periodistes, homes de negoci, escriptors, poetes i un llarg etcètera. Peró el poble està despertant, i el més important és que està perdent la “por”, no només una por física sinó també la por al fracàs, al ridícul. Finalment sembla ésser que va desapareixent del catalanisme el mot “no hi ha res a fer”.
Ara ens tocarà aguantar el contraatac de les “forces” dependentistes, ells disposen de totes les eines per adormir al poble, eines, diners i experiència doncs és l’únic que han fet fins avui… cobrar i manipular. Espero amb candeletes el dia que les forces dependentistes siguin derrotades democràtica i aclaparadorament per la nova energia independentista i regeneradora catalanista.
Salut company i Visca la Pàtria
Sr. Bargalló una alegria el retrobar-lo en aquest bloc.
El diumenge a la presentació del 13-D era ple a vesar, il·lusiona de veritat.
Hola Manel, l’any que falta per les properes eleccions, serà el mes llarg de la meva vida. Però no ens agenollarem mai devant dels qui vulguin desestabilitsar-nos, i com tu dius, Endavant les atxes
Manel,
És una gran alegria retrobar el teu article del dimarts.
La seqüència d’accions que has presentat : manifestacions, Deumil a Bruseles, ILP, Arenys de Munt, eclosió de consultes populars …… elecció de la Candidatura Independentista, és d’una lògica impecable, i no ha de tenir aturador, tot i que l’ elit dependentista, per tot el que s’hi juguen, intentaran més d’una maniobra.
Com, per exemple, la de l’ editorial-parany, on es presenten com a grans defensors de la dignitat dels catalans, quan no fan altre cosa que cridar auxili desesperadament als seus amos.
Aquesta maniobra té una intencionalitat afegida, dirigida al poble català : s’hi pretèn fer un exercici pràctic d’unitarisme (” A l’hora de la veritat, els grans baluarts de l’status quo ens sabem juntar per damunt de les nostres diferències per a defensar el que és essencial “). Aquesta és l’imatge que volen donar. Convertir el que és una patètica conxorxa de fracassats en una virtuosa aliança de gent assenyada i coratjosa. O sigui,que estan venent la sociovergència.
Però tot el que facin no servirà per cap altre cosa que per a acabar-los d’enfonsar en el seu propi fangar.
M’acomiado :
Des de Sarrià-Sant Gervasi, una abraçada a la terriorial d’ Exteriors!
Josep Prat
—————
gràcies
Carles
—————
Aquest bloc és un bloc dels qui estan a favor de la independència, independentment de que siguin d’un partit o d’un altre o de cap. Jo soc de cap partit, només sóc de la candidatura que proclami la independència.
Amb tot, aquest bloc no està tancat i veurem qui es va incorporant. Però segur que sera una persona que vol la independència per l’any que bé i no per d’aquí 100 anys,
Joan P
———
Només afegiria que també professors, intel.lectuals, empresaris…sobretot si no els hi va el pa, estan també amb el poble que desperta. Tot la resta que dius company, hi estic totalment d’acord
Salut company!
Endavant les Atxes!!
Joan de Bcn
————-
El plaer és meu de trobar-me amb els vostres comentaris.
Realment m’haguès agradat estar-hi, són d’aquells esdeveniments que un no es pot oblidar. Però el 29 , estava volant d’Argentina a Alemanya
Rosa
——
Segur , però poc a poc i bona lletra. Em d’arribar en plena forma i plens de força per aconseguir guanyar!!
Endavant les Atxes!!
Eduard m.a.
————–
L’alegria és meva poder retrovar-vos els que ens vam conèixer en l’altra vida.
L’editoral es indigna i defineix com de malament està el panorama periodistic. Ni a l’epoca del Franco!!. Però per sort , la fòbia anticatalana que els polítics sense escrupols espanyols han escampat per Espanya, els fa reaccionar visceralment i això ens ajudarà molt a fer obrir els ulls a molts dels catalans que encara dubten.
Estic d’acord amb tu, que els diaris s’estan retractant i quedaran enfonsats en el seu propi fangar
Endavant les Atxes des de Karlsruhe
Gràcies a tothom pels comentaris
Manel
Endavant les atxes Manel!! Es un plaer continuar llegint els teus articles plens de rauxa, fets amb seny…
Una alegria tornar-te a llegir Manel, com tu dius: endavant les atxes!
Gràcies Joan i Jordi
Endavant les Atxes!!
Ben tornat Manel!
Les consultes són una gran alenada per les persones que fa temps que estan convençuts del que volen pel nostre país, però, a més, estan essent un motiu de reflexió per a tots aquells que ho veien lluny o impossible. També, però, cada dia hi ha més gent que s’afegeixen al Sí per la conveniència econòmica. Benvinguts tots i benvingudes totes les consultes. El nostre poble s’ha posat a caminar, sí, després de Brussel·les i de la ILP fracassada al Parlament, aquesta ha obert el forat que ens empeny pel camí que volem.
Això ha començat, no hi ha qui ho pari! I si, a més, podem arribar a pensar que l’enquesta d’avui de l’Avui pot tenir un cert fonament, jo no em quedo tant amb el 50% favorable a la independència sino que considero positivíssim que tota l’oposició a la independència sigui del 18%, coi, que això no és ni una quarta part!!!
No perdem més temps, la independència és ara!
Esther
————
Però és que la lectura de l’enquesta està mal feta, si es contessis els vots faborables respecte els vots emesos, el SI SURT PER MÉS DEL 70%!!!!!
El titular està fet amb trampa!!
Està clar que un referendum sense cap acció coicitiva dels espanyols, guayariem.
El Mas i Puigcercós estan quedan ben retratats!!
Afortunadament internet és un lloc tan inmèns que no es pot fer callar cap veu.
Com dius tard o dora s’haurá d’encendre la metxa, tot i que els nostres politica están entestats en models electorals alemanys mig oberts, que no `pas escoltant la gent. Tot i així ja que parleu d’enquestes, vull fer d’ocell de malestruc, i és que no ens podem confiar amb l’existència d’abstencions sient tant just el pronostic guanyador. Amb una cosa tant important s’ha de tenir més que la fe, falta un às victoriós, i ho dic sense voler marejar la perdiu com en Mas.
PepMB
——–
gràcies pel comentari.
A veure, si CDC i la part d’Unió més sobiranista, es deixesin d’excuses de mal pagador, i perquè no la part d’Esquerra s’ajuntessin amb Reagrupament, estic segur que guanyariem per majoria absoluta (68) al Parlament. Una vegada declarat unilateralment la independència, malgrat la reacció dels Espanyols, penso que la comunitat internacional, en part, ens donaria la raó o al menys deixaria que es podes fer un referèndum amb condicions i sota el control internacional.
Si es fa d’aquesta manera, estic quasi segur que guanyariem.
Però mentrestant els “politics professionals” no fan el pas, des de Reagrupament hem de fer tot el possible per donar resposta als anhels independentistes i sobretot fer visualitzar que s’està preparant una resposta política a tot aquest clam popular, que l’enquesta visualitza. A mesura que passi el temps, quan vegin o intuiexin que Reagrupament pot recollir el suport dels catalans, s’aniran apuntant a la proposta de Reagrupament. No en va són professionals i tenen l’instint de supervivència.
Això farà que els indecissos acabin decantant-se més per la independència.
Benvolgut Manel,
sòc militant d’ERC. Sòc 10Mil. Quan dic sòc, vull dir moltes coses. Posem pel cas: a dins meu hi ha un sentiment que em va unir als milers de manifestants a Brussel·les. Vull la independència i crec que paga la pena que tots ens esforcem. Em sento capaç d’anar pels pobles explicant que SI SUMEM, GUANYEM. De fet ho he fet i ho segueixo fent, perque crec també en la transversalitat, és a dir, que no som tots iguals, però que tenim tots i cadascú un objectiu comú. Ningú és menyspreable. Però estic tip de sentir-te, Manel. Potser m’equivoco, però no pot ser que tu tinguis la raó i la resta estiguem equivocats (quan dic la resta, em refereixo a ERC perquè segons tu, el 90% dels problemes són responsabilitat nostra. Una cosa és l’actitud crítica i l’altre és la fixació que demostres. Si no et conegués, pensaria que intentes guanyar-te el teu espai de Reagrupament a costa d’ERC, com si no hi hagués per vosaltres prou hectàrees. Qui sou? Crec que Reagrupament encara no sap quin és el seu espai i maregeu la perdiu parlant d’independència, sense projecte de l’endemà, des d’una belicositat reprobable en contra dels que som justament els més propers. M’entens? Massa simple, potser?
Bé, jo no hi entenc, però em sobra sentit comú per dir-te que aquesta estratègia no porta enlloc. Si sumem, guanyem. Ves a picar pedra als partits catalans espanyolistes i deixeu respirar una mica als que estem fent possible que tot això passi, i a un preu tant alt per nosaltres. Si us plau.
Endavant les atxes!
Albert, jo l’unic que se es que esquerra si suma fara un 3r tripartit, es a dir, esquerra no vol la independencia.
Endavant Reagrupament