Catalunya és de la Lliga Regionalista podria ser un titular similar a Els catalans som constitucionalistes. Aquest és el títol d’un article que la líder del Partit Popular de Catalunya ha escrit avui. La raó d’aquest titular el comentaré immediatament, primer fixeu-vos en la seva argumentació: Fa 31 anys vam votar més catalans la Constitució que no pas al 2006 l’Estatut.
La seva genial frase és: La majoria de catalans som constitucionalistes perquè volem la Carta Magna com guia del nostre futur comú de progrés, com eix legal d’una Catalunya capdavantera dintre de l’Espanya moderna del segle XXI. Engrescador.
La raó d’aquest títol, que no se’l creu ni ella, és òbvia, una manera de fer mèrits. No hi ha una sola persona mínimament intel·ligent, i no menystinc gens a la senyora Alícia Sánchez-Camacho, que no s’hagi adonat del que pensa la majoria dels catalans de la Constitució espanyola. Em sembla absolutament absurd dir que Catalunya és constitucionalista per una votació de fa més de trenta anys, quan molts dels que la van votar són morts i han estat “rellevats”, si és que es pot fer servir aquest terme, per molts d’altres catalans que no van votar, alguns perquè no havien ni nascut. Entre els que no la van votar va ser ella. I hi diu: La majoria dels catalans seguim valorant la seva validesa… No sé si ella amb 11 anys la valorava molt.
No pretenc amb aquest petit apunt atacar a l’autora de l’article, en absolut, ella pot creure el que vulgui i si s’hi sent més còmoda a Espanya, si realment creu que Espanya és on els catalans estem millor, que ho defensi. No cal que contraposi Espanya a Catalunya i parli d’ Hispanofòbia. Voler que Catalunya sigui un estat no és odiar a Espanya ni molt menys. Som fills de la mateixa mare, volent els nostres avantpassats van decidir que viuríem junts. Som germans que ja no volem compartir casa. No cal odiar a ningú, marxem i prou.
El que no hauria de fer la presidenta del PP de Catalunya és dir el que volem o no volem els catalans perquè no ens ho han preguntat.
Tots podem fer suposicions. Artur Mas diu: No ha arribat el moment de fer aquesta pregunta (si volem un estat independent) a Catalunya. La resposta encara seria no, i no crec que Catalunya hagi d’acumular més derrotes, ja en tenim prou. Celebro que es facin els referèndums al món local, però no ens equivoquéssim pas: seguim tenint el repte d’incorporar molts catalans al catalanisme. Això obliga a picar pedra. És el que defensa CiU en aquest moment. Jo penso de forma absolutament diferent. Cal fer la pregunta i per fer-la cal primer tenir un Parlament independentista. Dit clar i català, cal votar a les properes eleccions a qui es comprometi a priori amb la independència.
El que tots els independentistes hauríem de tenir clar és que cal treballar per l’objectiu de què el 2009 és el darrer any que celebrem la Constitució espanyola. Si ens ho proposem, el 2010 ja haurem fet la declaració unilateral de la independència de Catalunya. Si sumem, guanyem!
El full de ruta és ben clar: Ara cal seguir amb La Consulta popular a tots els pobles de Catalunya, el dia 13 de desembre i els que vindran. Després hem de donar el nostre suport a la Coalició unitària per la independència i el 8 de maig tots a Ginebra sota el lema Creuem el pont!. Apunteu-vos i col·laboreu! La pressió sobre el sistema polític ha de continuar, cada vegada més forta, l’horitzó cada vegada és veu més clar, també ho veuen els nostres rivals i, no ho dubteu, ens tenen por, els guanyarem la partida, Catalunya votarà independència.


Enric, penso que s’ha de ser més dur i exigent amb les declaracions de Sánchez-Camacho i les d’Artur Mas. També amb una col·lecció que ronden aquests dies de la mà d’espanyolistes varis.
Això que afirma la primera sobre “lo constitucionalistas” que som i serem els catalans (que pretén fer una cançó?) no és qüestió d’opinió, ni de punt de vista, ni d’interessos legítims, ni ho és tampoc allò que afirma el segon respecte a la situació, implicacions i expectatives. A banda que va amb temps descol·locats, perquè de picar pedra ja se n’ha picat molta, i no en queda. Hi manca feina dura també, però subtil, i no val a badar. Ara s’ha acabat la espera, i s’haurà de decidir. I la referència que fa a un estudi que no ens presenta (i disculpeu si és que m’hagi despistat) no és una suposició, jo ho veig com a simple intoxicació.
Penso que es pot situar la exigència a partir d’un canvi més general. Diguem-ho curt: s’ha acabat el relativisme estúpid i la gent sabem que no és alternativa a totalitarismes o absolutismes, sinó una seva multiplicació a l’infinit; així que ja no val la excusa de que tants caps tants barrets (coses de gustos) i tot val, ni la impunitat amb que alguns líders socials difamen la realitat, al seu gust, sí, i sembla que això els excusi.
Penso que hi ha mentides descarades, i un ventall tenebrós de trampes informatives, històriques i polítiques (corrupcions a diferents nivells) que no són cosa que puguem deixar passar.
La gent ja sabem també que no cal acceptar contes de portantveus (o portaveus?) divins o elegits en un sentit estrambòtic (normalment en campanyes de por, paternalismes i desinformació).
I la gent ja sabem també, ho expressà molt bé Terricabras a l’acte d’arrencada del 29 de novembre, que podem decidir , sobre quines coses, i com.
Com assenyales: el full de ruta és clar.
Benvolgut amic Enric, tot i que vaig prometre allunar-me de la “xarxa” per raons que només a mi em pertoquen valorar, ara vull fer una noble excepció perquè la qüestió s’ho val, trobo, així doncs, amb la vènia.
Catalans!! Volem la Independència de Catalunya perquè volem un món millor, més just i Lliure! Democràtic, en el que els catalans ens sentim compromesos a Futur, aquest ideal de Justícia i Llibertat nostrat, ens és del tot irrealitzable dins de Espanya, tots ho sabem. Tan si continuem encara sentint odi en vers nosaltres mateixos com en vers al opressor, com si no, no es tracta tan sols d’una resposta “reactiva”, sinó d’una ferma decisió i aposta per a la Vida a Futur.
És per tan del tot inútil, entrar a discutir els tripijocs, paranys, i enganys que dia sí dia també ens col•loquen al mig del camí.
Catalans!! El matí del 8 de Maig del 2.010, seré al pont del Montblanc, per a caminar amb tots vosaltres per damunt les aigües, i, junts, assolir la Riba de la nostre Llibertat i el nostre Futur amb Pau i Dignitat.
Catalans!! Per fi allò per tants de segles somiat per a tants, és el nostre abast, i cap cant de sirenes ens malmetrà el rumb, i ho farem JUNTS.
Salut.
Social comments and analytics for this post…
This post was mentioned on Twitter by JordiGarcia: No som constitucionalistes, som independentistes! http://www.deumil.cat/bloc/?p=76 (via @10Mil)…
Sílvia Martínez,
Jo sóc dur, simplement deixo que tothom pensi el que vulgui, però jo vaig per feina. Poden tenir la seva ideologia o els seus interessos, passo, jo vaig a les meves coses, és a dir la independència. Ells no canviaran per molt que diguem. Uns de cap manera i els altres quan els vegin les orelles al llop. La gent “normal” ho anirà veient i hi quedaran sols.
Nosaltres fem feina i ells perdran el pas.
Vallfosca,
M’alegra veure’t aquí, enyorava els teus comentaris. Respecto, naturalment les teves decisions però això no és obstacle per desitjar que tornis. Allà a Ginebra el 8 de maig tornarem a fer història.
Quina mania que hi ha en dir el que volem o pensem els catalans, doncs els que m’envolten i jo mateix, dèiem de ser d’un altre país, perquè mai ens ho han preguntat. Menys mal! Que la veritat és obstinada, i com hem pogut veure fa pocs dies en la enquesta publicada al diari “Avui”, els partidaris dels SÍ a la independència, ja passen del 50% i em sembla que la cosa puja com l’escuma.
Que les coses estan canviant no en tinc cap dubte, aquests matí mateix, en la tertúlia dels matins, dos dels participants, que sempre acostumaven apel·lar que això de la independència era una cosa molt minoritària, avui havien canviat el discurs, i es posaven més nerviosos, un s’emparava amb la llei, i la llei, i la llei, d’aquí no el treien, i com que la llei no preveu que Catalunya pugui ser independent, per tant no cal ni plantejar-ho. I l’altre, en que no n’havia prou en que siguin una majoria, que s’havia de demostrar que seria bo per a Catalunya i que els empresaris catalans, i no només els petits comerciants, sinó els empresaris grans havien de dir si ho volien o no… Per tant la cosa va canviant, segons van canviant els resultats. Però l’únic que no ha canviat, precisament és el discurs, de saber que aquesta qüestió no interessa, que a la gent el que li preocupa és l’atur i tot això de sempre… Sense comentaris, els arguments se’ls hi acaben a marxes forçades. Això no hi ha qui ho aturi!
@Company Vallfosca, no sabia res d’això que deixaves la xarxa, ho sento, i trobarem a faltar el teus comentaris, espero que no sigui per cap causa greu ni res dolent, i en tot cas se solucioni aviat. Que tinguis sort! I a veure si podem creuar el Pont tots junts.
Hola Enric, les declaracions de la Camacho i en Mas els veig més com actes desesperats que meditats, ja que els seus raonaments son bastant absurds, basar la seva argumentació en una votació fa 30 anyas i en un context totalment diferent es absurd. Ningú pot dir per mi el que penso o el que no penso, en tot cas nomes demano tenir la ocasió de poder-ho decidir en llibertat i comprovar els resultats generals. Aquestes profecies de pa sucat amb oli ja no enganyen ningú i tant sols deixa en evidència el que les diu. Endavant amb les Consultes, la Gran Coalició per les properes eleccions i per suposat creuerem junts el pont cap a la llibertat.
Salutacions.
Albert.
Pau Vallejo,
Una obsessió d’alguns és sempre dir el que pensem sense que ens ho hagin preguntat. Igualment, com bé dius, la insistència en dir que aquests no són problemes que amoïnin a la gent.
Poc a poc, però, veuran que l’atur i l’economia en general depenen de la independència.
ALBERT CORTÉS MONSERRAT,
Si, una absurditat l’argumentació d’alguns polítics. Aviat cauran els tòpics, ens queda molt poc per fer sonar les trompetes. Uns mesos i l’escenari haurà canviat.
D’acord amb la proposta de la Gran Coalició per l’Independència, o tos junts o farem figa. Posar un link de Reagrupament.Cat potser estaría be.
Fa 31 anys, ho reconec, vaig votar a favor de la constitució espanyola, perquè recordo que la prioritat era consolidar la democràcia i que després, ens van dir tant els demòcrates catalans com els espanyols, ja vindria el tema del dret d’autodeterminació. No era el moment i no calia esverar als militars espanyols. Han passat els anys i l’estat espanyol ha pogut consolidar la democràcia i prosperar econòmicament, convertint-se segons diuen en la vuitena potència mundial, però del dret d’autodeterminació rés de rés, al contrari, fan servir la pròpia constitució per impedir o retallar les legítimes aspiracions de Catalunya, i tot això amb l’aquiescència dels demòcrates i progressistes espanyols i d’alguns catalans. I jo, això no ho vaig votar. Per això el dia 13-D aniré a votar per treure’m l’engany que porto a dins des de fa molts anys, i molt engrescat sabent que persones com tu, Enric, treballen amb fermesa per bastir una Coalició unitària per la independència. Moltes gràcies pels teus esforços.
@Bernat escrigué:
08/12/2009 a les 13:37
Gràcies Bernat per les teves paraules, perquè alguns cops, tinc la sensació que potser era jo qui ho havia malentès, perquè a l’igual que tu, també vaig entendre que en aquells moments el que era prioritari era “consolidar la democràcia”, que les aspiracions nacionals dels catalans, serien deixades per més tard, el que importava llavors era deixar enrere la dictadura. Això junt amb que no hi havia cap explicació que passaria si guanyava el NO, i que AP recomanava el NO, em semblava que l’única opció vàlida era el SI… Però poc a poc ja me’n vaig donar compta que tot era un parany, un parany d’aquests que ens tenen tan acostumats els espanyols… Quan vaig veure que el President Tarradellas, és va posava les mans al cap quan va saber del “cafè para todos” enlloc d’autonomies només per les nacions històriques, o quan el Lluis Llach, cantava que “No és això companys”, ja vaig començar a ser conscient que ens la havien ben fotut.
I quan si la democràcia està consolidada? Només cal mirar qui tenen de cap d’estat, i mira el text que et poso amb un copia i enganxa d’un text que va per la xarxa, tot i que allò que és treu de la xarxa, s’ha d’agafar en pinces, només que la meitat o la quarta part sigui cert, per concloure el que va dir el dictador, com a últimes paraules: “Lo dejo todo atado, y bien atado”.
Cuánta razón tenía Garzón, nuestro famosísimo juez internacional e interespacial, en pedir el certificado de defunción de Franco!
¡Gracias a Garzón los españoles hemos podido descubrirr que Franco no ha muerto, solo estaba en coma!
Franco despierta del coma…y pregunta:
- Franco (poniéndose al día): Srta. ¿Quién se halla ahora ocupando la Vicepresidencia del Gobierno l
- Enfermera: Teresita Fernández de la Vega.
- Franco (sorprendido): ¿Teresita, la hija de Wenceslao, el falangista camisa vieja , alto cargo del Ministerio de Trabajo y fiel ayudante de Girón, el más falangista de mis ministros?
- Enfermera (titubeante): La misma, Excelencia.
- Franco: ¿Y de Ministro de la Gobernación?
- Enfermera: Bueno Excelencia, ahora se llama Ministro de Interior y está Alfredito Pérez Rubalcaba, el hijo de uno de vuestros militares más fieles al Régimen, suboficial de aviación.
- Franco (incrédulo): ¡Qué me dice! ¿No estará usted intentando engañarme para no darme un disgusto verdad?
- Enfermera: ¡Excelencia, por Dios!
- Franco : ¿Y quién está ahora al frente de los medios informativos del Régimen?
- Enfermera: Ehhhh .. de los informativos dell Régimen dice su Excelencia, pues de los informativos del Régimen diría que sigue Juan Luis Cebrián, tal y como su Excelencia lo dejó, el hijo del falangista Vicente Cebrián, su Jefe de Prensa del Movimiento.
- Franco (complacido): ¿Todavía le dura a Cebrianito el cargo que le concedí de Director de los Servicios Informativos? ¡Qué tío, cómo se agarran algunos a los cargos!
- Enfermera: Sí, Excelencia, Cebrianito, el mismo, el que dirigió Pueblo yArriba.
- Franco : ¿Y de Presidente de las Cortes?
- Enfermera: Bueno Excelencia, ahora se llama Presidente del Congreso de los Diputados; hasta hace poco ha estado Manuel Marín, hijo de Marín el aguerrido falangista de Ciudad Real y Presidente de la Hermandad de Alféreces Provisionales, y ahora le ha sustituído José Bono también hijo de falangista.
- Franco (aliviado) : Veo que por fin se ha resuelto la pugna entre el Opus y la Falange y que ganan estos últimos por goleada. ¿Y qué ha sido de Martín Villa, mi Ministro y Jefe Provincial del Movimiento?
- Enfermera: Ahora está en http://www.labolsa.com/mercado/prs/>PRISA.
- Franco : ¿Qué es eso de PRISA? ¿Algo parecido al SEU o a la Prensa del Movimiento?
- Enfermera: No se le escapa una, Excelencia.
- Franco : ¿Y en el Ministerio de Justicia?
- Enfermera: Lo acaba de dejar Marianito Fernández Bermejo, el hijo del alcalde y Jefe Local del Movimiento de Arenas de San Pedro de Avila.
- Franco (perplejo): ¿Y por qué lo ha dejado?
-Enfermera: Por un afán desmedido por las cacerías Excelencia.
- Franco (encantado) : ¡Ahhh…, veo que no han cambiado las buenas costumbres de antaño! ¿Y sigue habiendo buenos cotos de caza en La Mancha?
-Enfermera: Sí Excelencia, ya se ha cuidado mucho y bien de ello durante años José Bono, el actual Presidente del Congreso de los Diputados, y ahora le ha relevado y se encarga de ello José María Barreda.
-Franco: ¿Barreda, de los Barreda terratenientes y aristócratas manchegos descendientes del Marqués de Treviño fusilado el pobre por los rojos?
-Enfermera: Sí Excelencia.
-Franco (contento): ¡Qué bien, qué bien! Y en la tele, ¿qué? ¿Quién sigue?
- Enfermera: Pues los de siempre: Carmen Sevilla, Massiel, Conchita Velasco, Matías Prat, Víctor Manuel, que sigue cantando a la patria…
- Franco (asintiendo): ¡Hombre, el Víctor ése!
¡Pobre rapaz, siempre tan triste!
Ni la del “Zampo y yo” ha conseguido alegrarle; ¡con tanto diente!…
Recuerdo el empeño que ponía en ir con mis nietas al corrillo de Serrano, y luego las convidaba a comer paella en Riesgo.
¿Cómo era?… ¿Cómo era la estrofa de aquella canción que me dedicó? Cántela, si es tan amable…
- Enfermera (entonando):
“Otros vendrán que el camino más limpio hallarán.
Deben seguir por la senda que aquél nos marcó,
No han de ocultar,
hacia el hombre que trajo esta paz,
su admiración;
y, por favor, pido, siga esta paz.”
- Franco (sonriendo) : Sí esa era, esa era; un poquito pesado el pobre, como decían mis nietas, “un coñazo”. Pero, en fin, a Carmen le daba mucha pena…
- Franco (pensativo) : Y el Presidente del Gobierno de la Nación, ése de ahora, el de las cejas arqueadas, ¿Quién es?
- Enfermera: Es el nieto del capitán Lozano, el que sirvió en Asturias a sus órdenes y aplastó la revuelta de los mineros insurgentes.
- Franco (encantado) : ¡Qué me dice, el nieto del capitán Lozano! ¿Y qué tal Presidente es, ya es digno de la memoria de su antepasado?
- Enfermera: Pues… sí …, precisamente es el más acérrimo defensor de la Memoria Histórica, Excelencia, … ehh … digamos que se acuerda mucho y en todo momento de su Excelencia.
- Franco (satisfecho): ¡Qué bien, que bien, parece increíble! ¿Y qué hace ahora?
- Enfermera: Ha vuelto de Estados Unidos. Se autoinvitó a una reunión ocupando una silla de Francia para arreglar la economía mundial, que está por los suelos.
- Franco : ¿Otro Plan Marshall, quizá?
- Enfermera: Más o menos, Excelencia.
- Franco : Por cierto, ¿Siguen estudiando los niños Formación del Espíritu Nacional?
- Enfermera: ¡Oh sí Excelencia, por supuesto, más que nunca! Ahora se llama Educación para la Ciudadanía.
-Franco (despectivamente): ¿Y la Casa Real, cómo está la Casa Real?
Enfermera: Como su Excelencia la dejó, al frente está el Rey Don Juan Carlos y la Reina Doña Sofía, y de Jefe de la Casa Real está Albertito Aza íntimo amigo del Presidente Zapatero y de Juan Luis Cebrián e hijo de Aza, el militar de Marruecos que fue el primero en unirse a su Excelencia el 18 de Julio.
- Franco (con cólera repentina): ¿Y quién…? ¿Quién coño es ese Zerolo de Tenerife del que les oigo murmurar?
- Enfermera: ¡Ah sí Excelencia! Es el nieto de Miguel Zerolo Fuentes, el brillante fascista Jefe de Sección de Acción Ciudadana, Fiscal Militar y Juez Instructor Militar especialista en delitos de rebelión a la Patria. Y su tío abuelo, Tomás Zerolo Fuentes, médico encargado por Vd. de la organización de los servicios médicos en los frentes de guerra y fundador después de la Clínica Zerolo. Ambos hermanos fueron condecorados con la Medalla de Bronce de la Santa Cruz por ser de los primeros voluntarios que se presentaron el mismo 18 de julio en el Gobierno Militar para “salvar a España”.
- Franco : Perfecto, no pensaba que lo había dejado todo atado y tan bien bien atado, les dí cuarenta años de paz y me alegro de que todo siga igual que antes y que sigan guiando a España y a los españoles los de siempre en pro de la convivencia y la paz entre los españoles.
¡Arriba España!
Sento Enric haver ocupat tant lloc…
Boi,
L’enllaç que demanes hi serà. És una de les claus.
Bernat,
Jo també, sortíem d’on sortíem i l’esperança era una constitució oberta i respectuosa que es va esgarrar amb el cop d’estat. Estem en el mateix punt.
Ajuda’ns a sumar a la coalició, ens en sortirem.
Pau Vallejo,
Tots els que estem per aquí i tenim una edat hem fet un camí similar. Les coses no van anar com desitjàvem.
I gràcies per ocupar tant d’espai amb un “no acudit” tan esclaridor.
“la declaració unilateral de la independència de Catalunya”
- el PP no s’hi apunta
- del PSC CpC no ho sé, però el Montilla de federalista no passa, i darrere seu, més de la meitat del grup.
- els de CiU volen estar bé amb tothom, amb els més conservadors i amb els més reformistes, i dubto que més de la meitat s’hi unissin.
- Queda EuA, que els veig molt progres però no em sembla que hi hagi cap nucli independentista.
- Faltava Ciutadans, però ja sabem de quin peu calcen aquests.
Evidentment hi ha el plat fort, Esquerra, que si es fa n’haurien de ser els impulsors, però en total no sé si hi hauria prou suport en el conjunt.
No podem deixar que els que parlen en nom nostre no ho facin quan no els interessa! Se’ls ha de pressionar aconseguint un mínim de firmes i vots! Tots a votar!
Hola Enric.
Jo penso que els unionistes es troben ja en dificultats serioses en argumentar la seva posició. No poden dir el que tothom sap, que en el fons “Cataluña es nuestra” per dret de conquesta.
Tampoc poden presentarse ja a Catalunya amb tòpics tan barroers com els que fan servir a “la caverna”, perque aquesta postura només pot alimentar i mantenir alerta a la parroquia de fidels.
La batalla es en el sector indecís o poc motivat. Per això anirem sentint falacies cada cop més subtils; la d’Alicia n’es, i la veurem repetida una i altra vegada.
De tota manera la posició del PPC es molt i molt difícil, i per això han caigut tans liders. No es poden presentar igual que el PP espanyol, han de fer alguna concesió a la “sensibilidad local”, però de manera que no els afecti a la resta d’Espanya. Ja no poden presentar-se amb personatges sucats en autoodi com Vidal Quadras i han d’anar amb peus de plom sobre el que diuen, entre altres coses, per no comprometre massa CiU de cara a un possible pacte.