Etiquetes: Reagrupament
Em primer lloc, voldria que aquest article no fos entès com un atac personal als meus amics i coneguts companys independentistes que són simpatitzant o militants d’ERC i CiU. He escrit aquest article reflexionant davant algunes crítiques que he rebut personalment d’alguns d’ells, de què potser estic perden el nord i que la realitat que visc, des de la llunyania de viure a Alemanya, fa que estigui fent el ridícul quan insinuo que l’any que bé podem aconseguir la independència. Ja sabeu que des del principi que he manifestat la meva aposta per la candidatura unitari i transversal que Reagrupament està mirant de bastir, per tal de què guanyi les eleccions per poder proclamar unilateralment la independència. No ho ser pas si guanyarem o no, però del que estic segur és que com a independentista que sóc des de fa més de 20 anys, fins ara, mai havia vist una oportunitat com la que estem vivim. Cal aprofitar-ho ara o potser serà massa tard si ho deixem per d’aquí cinc anys com sembla que proposa alguns dirigents d’aquestos partits.
Perdoneu que faci auto-bombo en aquest portal, però penso que si ara estem vivim aquests moments amb tanta eufòria sobiranista, és degut a la gran manifestació de Brussel·les. Recordo que en aquestes dates fa un any, el panorama independentista era realment molt desolador i la fita del 7 de març del 2009 fou el detonant de moltes coses que ens ha portat fins aquí . Em sento molt orgullós d’haver posat el meu granet de sorra.
Com que em crec que la proposta de la candidatura és una oportunitat històrica, darrerament he escrit alguns articles al meu bloc personal a on he criticat les declaracions de certs líders dels partits catalans que semblen que no volen veure que estem davant d’una conjuntura difícilment repetible si ets sobiranista. En aquest sentit he dit en un article que el líder de CiU, l’Artur Mas s’equivoca, en aquella entrevista al diari El Pais, a on venia dir que no voldria preguntar als catalans si volen la independència, perquè està segur que sortiria guanyador el NO i això faria a ulls de tot el món i dels espanyols que els catalans volem ser espanyols. En el meu article, vaig argumentar que el fet d’exercir el dret d’autodeterminació, encara que perdéssim la votació, malgrat deia que no estava del tot convençut que així fos, això ja seria per si, un avanç sobiranista. El fet de poder exercir el Dret d’autodeterminació, et fa visible com un poble diferent davant del món i sobretot dels espanyols. Com he dit abans, alguns coneguts meus, que són convergents, als que els tinc respecte, m’han titllat de ser poc seriós i alguns fins i tot de fer l’estúpid davant aquesta anàlisi.
Aquesta crítica, no l’he acabat d’entendre i una mica d’ombra del dubte respecte si el que havia dit no era ben pensant, m’ha vingut al cap. Per sort, l’altre dia al diari Avui, sortia l’opinió de Pere Martí , que deia el mateix que jo i suposo que aquest periodista si ho diu, no serà, perquè em copií el que escric, si no perquè arriba a la mateixa deducció lògica.
Però si no havia prou, poc després surt la macroenquesta de l’UOC a on mostra que l’opció de la independència guanyaria amb molta avantatge en un referèndum (entre 66,8% al 75% segons com es comptabilitzi l’abstenció i els vots nuls). Davant aquesta evidència aprofito per escriure al meu bloc personal un altre article demanant a l’Artur Mas i al Puigcercós, que deixin d’emparant-se amb excuses de mal pagador, per fer amb Reagrupament la gran coalició que demana insistentment el company del consell de deumil.cat i amic Enric Canela, i que tots voldríem per fer la candidatura unitària i transversal que proclami unilateralment la independència al Parlament.
Al Facebook la referència d’aquest article, provoca algunes respostes interessants. Destacaria la de la meva amiga i companya d’aventures tant a ERC i a deumil.cat, l’Elisenda Paluzie. L’Elisenda malgrat ser una independentista convençuda i molt crítica amb la direcció d’Esquerra, segueix militant a ERC però és del sector crític encapçalat pel diputat Uriel Bertran. El seu comentari al Facebook em pregunta si en Mas i en Puigcercós haurien de ser sotmesos a votació entre els associats de Reagrupament per formar part de la candidatura.
Estimada Elisenda, et creus que davant la possibilitat de fer una candidatura conjunta amb ERC i CiU, que segur guanyaríem per poder proclamar la independència, els associats de reagrupament no trobarien la formula per fer possible aquesta coalició?. No recordes les paraules del Joan Carretero de què si CiU i ERC es posessin d’acord per fer la candidatura, Reagrupament si cal , es dissoldria per donar-los total suport?. Estigues tranquila Elisenda que segur que no hauria cap problema per part dels reagrupats si en Mas i Puigcercós apostessin per la candidatura unitària que proclamés la independencia al Parlament.
Davant de tot el fervor popular que està donat les consultes populars, en un altre escrit al meu bloc reflexiono que la candidatura que proclami la independència al Parlament és segons el meu parer l’única sortida legal i reconeguda internacionalment per poder donar resposta als anhels d’independència que manifesten els catalans en les enquestes i sembla que així serà en les consultes. Per això faig una crida a tots els independentistes que s’associen a Reagrupament per fer-la possible. També rebo algunes crítiques al respecte per part d’alguns independentistes convergents que no les acabo d’entendre.
Per mi, cada dia que passa, les excuses són més difícils de trobar per no apostar per la candidatura. Puc entendre, però no comprendre, que per qüestions personals i emocionals, algunes persones poden tenir les seves reserves s’associar-se a Reagrupament, però això no hauria de ser cap impediment per apostar per la proposta del Joan Carretero de fer la candidatura que proclami la independència. Una cosa no treu l’altre.
Penso que els companys independentistes tant de CiU com a ERC, haurien de manifestar-se plenament a favor de la candidatura encara que no es reagrupessin. Haurien de demanar a les seves direccions que facin el possible per fer-la realitat davant la situació actual. No fent-lo estan avalant les polítiques de les cúpules d’aquests partits, que segons les seves declaracions, no estan disposats a fer cas al clam popular per la independència que estan reben les consultes populars als pobles a on es faran i que les enquestes ja comencen a reflectir.
En aquest sentit és paradoxal, que el líder del partit teòricament independentista com és Esquerra, diu que l’èxit d’aquestes consultes és la resposta al bloqueig de l’Estatut. Home Puigcercós, que vols que l’Estatut no sigui retallat i tot vagi bé perquè les consultes no tinguin èxit? Que penses que la gent no es mouria per la independencia si l’Estatut anés bé? Com és que els independentistes d’Esquerra no diuen res al respecte d’aquestes declaracions? Com és per exemple que no protesten davant la pobra cobertura informativa de TV3 i CatRadio que estan donant a les consultes? No estan al govern de la Generalitat, justament per ajudar a la independència?
Però també és paradoxal el silenci dels independentistes convergents davant les declaracions de l’Artur Mas, mirant de descafeïnar la importància de les consultes populars o dels resultats de l’enquesta que diu que el SI guanyaria en un referèndum? Ja els està bé pels independentistes convergents que es menystingui el suport popular cada vegada més gran per la independència per part dels dirigents de CiU?
Cada dia que passa, serà més difícil de justificar la postura dels independentistes d’aquestos partits.Davant la contradicció de no apostar per una candidatura que proclami la independència al Parlament i en canvi donar suport a les candidatures dels seus respectius partits que com a molt prometen el concert econòmic o la reforma de la Constitució, les excuses són difícils de sostenir-se. Avui he llegit aquest article de l’Astrid Bierge al www.elsingulardigital.cat que és un exemple fefaent de com una excel·lent periodista que es declara sobiranista, té problemes per justificar que votarà a CIU i no la candidatura de Reagrupament. Realment dificil.
Tothom sap que és del tot impossible el concert econòmic i la reforma de la constitució, perquè necessita els vots conjunts del PSOE i el PP. Però a més si s’arribés a aconseguir, servirà per ajudar que Catalunya estigui més còmode i millor dins d’Espanya? Aquest és l’objectiu d’un independentista o nacionalista? Per mi això és només l’objectiu d’un regionalista o com a molt d’un federalista.
No creieu companys independentistes d’ERC i CiU, que apostar pel concert econòmic o la reforma de la constitució, si que ens farà semblar a ulls de tot el món i sobretot dels espanyols, que els catalans volem ser realment espanyols?. Però pitjor encara, no creieu que semblarà que ho volen ser només perquè volen aconseguir alguns avantatges respecte a la resta?.
Si us plau, reflexioneu si això, no generarà encara més animadversió contra els catalans que proclamar dignament la independència al Parlament?
Per mi no hi ha cap més cami que la candidatura que proclami la independència unilateralment al Parlament, perquè només depèn de nosaltres i a més , és una demostració de dignitat i patriotisme davant de tot el món i dels espanyols també.
Per acabar, només fer esment, de què Brussel·les fou com he dit al principi, el que va desencadenar moltes de les coses que fa possible que ara estem davant d’uns referèndums a favor de la independència. Us imagineu que pot desencadenar si milers de catalans fem gran manifestació a Ginebra d’avant de l’ONU amb els resultats de centenars de milers o perquè no, d’un milió de catalans votant a favor de la Independència?
Jo si, i tu?
Estarem més prop que mai d’aconseguir-la
Endavant les Atxes!!
Manel,
Aquest article esta molt be, ja que com tu has dit sense una coalició independentista de CiU i ERC no es podrà assolir la independència. Per lo que fa a la majora social a favor de la independència crec que ja la tenim, el que ens manca és una majoria empresarial, i és aquí a on fallem. El polítics no són res més que els titelles dels gran empresaris i qui mana són aquests. Inclús diria que alguns polítics actuals són tant inútils que dubto que manin inclús a la seva pròpia casa. Qui té els diners mana, això sempre ha estat així. Controlen els mitjans de comunicació, els polítics, etc… i de moment tota aquest gent de la Caixa, de la Cambra de Comerç, etc… no els hi interesa la independència i faran tot el possible per impedir qualsevol canvi que pugui malmetre tant “dignes” interesos econòmics. Nomes cal recordar el que van fer a l’any 1936. Ultimament es comencen a donar compte que ser d’Espanya surt car, d’aqui ve la reforma de l’Estatut, o es que algú es creu que tots els polítics es van posar d’acord per reformar l’Estatut només per el poble de Catalunya? no, ho van fer pressionats pels empresaris. I d’aqui també ve el boicot dels espanyols als productes catalans. L’empresariat de Catalunya es franquista, no ex-franquista, sinó que encara és franquista. M’agradaria veure quants d’aquests hi ha en associacions franquistes, vaja, a més d’un independentista li cauria la cara de vergonya de saber-ho.
Els esforços dels sobiranistes no nomes han d’estar dirigits a aconseguir una majoria social sinó també empresarial, és aquí on ens juguem la independència. Qui va independitzar les colònies espanyoles d’Amèrica? els indis? els esclaus negres? els terratinents criolls descendents d’espanyols que eren els que tenien poder i diners per dirigir el proces independentista.
En referència a l’acció d’anar a Ginebra a manifestar-nos, tal i com va dir Carretero, no serviria de res sinó va acompanyada d’una acció política i els únics que poden fer això son els polítics amb l’aprovació d’un grup important d’empresaris. La manera en que es pot aconseguir una majoria empresarial a curt termini està més enllà del meu entendre. Alguna idea?
Salutacions
Resideixo a Catalunya i coincideixo plenament amb els teus plantejaments. Qualsevol solució a la greu situació econòmica i política del nostre país està totalment condicionada per la nostra dependència amb Espanya. Aquesta ens té agafats dins les seves regles del joc i, a més, ens ha avisat que aquestes no es poden modificar, almenys a curt i mitjà termini. Ara, només ens queda als catalans dir-hi la nostra, però aviat, molt aviat, si no volem portar el país en un carreró sense sortida, a una situació irreversible.
Per això, en aquest context, crec que hem de ser molt exigents amb les persones que volen liderar el país i demanar-los que ens diguin sense ambigüitats si realment volen superar el problema o el llast de la dependència de Catalunya amb l’estat espanyol, liderant la creació d’un estat català o si, pel contrari, només aspiren a gestionar una simple Diputació General, amb més o menys competències segons tingui a bé concedir-nos el govern espanyol de torn. En aquest darrer cas, molta gent es fa creus de la gestió del tripartit, però fent memòria, també podem saber el que dóna de sí la gestió de l’actual coalició electoral majoritària de l’oposició i, personalment, crec que el panorama encara és més desolador.
En qualsevol cas, una o altra opció només depèn del que decideixin la majoria dels catalans, però per saber-ho només hi ha un camí, la convocatòria d’un referèndum vinculant, i la convocatòria d’un referèndum vinculant només és possible trencant les regles de joc amb les que ens té agafats l’estat espanyol. I per fer tot això necessitem líders, no simples gestors.
Ruben
———-
Penso que sense els independentistes d’ERC i CiU, és impossible la independència, però això no vol dir que sigui necessàriament amb els partits respectius. Vull dir que si ho fos, collonut, però si les direccions no ho volen, doncs serà qüestió de fer un pensament igual el que hem fet molts altres que ja no hi som.
Pel que fa a l’empresariat, penso que serà molt difícil que els grans empresaris mostrin públicament el seu suport, perquè d’entrada són conservadors i per això mai s’arriscaran fins que sigui evident.
Amb tot, no vol dir que no pugis obtenir suport financer sempre que els garanteixis total discreció.
Però si es crea un clima a la societat favorable a la independència i es comença a albirar que la independència serà inevitable, segur que acabaran recolzant-la o al menys no hi posaran pegues.
Gràcies pel comentari
Bernat
———
Gràcies per coincidir amb les meves conclusions, això em reconforta de què no estic patint el típic síndrome de “l’exiliat”.
Molt d’acord amb el que dius, sempre he dit que la millor CiU amb les condicions actuals, potser ho faria millor que el Tripartit (realment és fàcil fer-ho millor que aquests incompetents) però no s’aconseguiria gaire més. Els espanyols han posat la directa i volen tancar definitivament el “problema catalan”.
L’única manera de poder convocar un referèndum vinculant és la candidatura unitària i transversal que proclamarà unilateralment la independència al Parlament per després si és necessari fer un referèndum controlat i supervisat per la comunitat internacional. Pretendre que es convoqui un referèndum vinculant és tant dificil com demanar el concert econòmic o reformar la Constitució per fer-la federal.
gràcies pel comentari
Manel,
1. T’equivoques amb les declaracions d’en Puigcercós. Per ell, el bloqueig de l’estat no són la raó primeríssima de les consultes (que és la nostra voluntat de ser un país lliure) sinó que són raons que fan que la gent s’hi aboqui ara i no fa 3 anys. No crec que en Puigcercós i ERC vulguin salvar un estatut mig mort, sobretot quan van votar en contra en referèndum!
2. No estic a favor d’una sola llista independentista al Parlament, sinó que hi hagi una pluralitat de llistes independentistes que cobreixin tots els sectors ideològics (dretes, esquerres, verds, liberals, etc.). Una llista unitària tindria problemes des del primer dia per indefinició ideològica sobre altres aspectes que també són importants per als independentistes (i fins i tot prioritaris a la independència, per alguns), i hi hauria els problemes clàssics de lluita pel lideratge, el poder, etc. de les formacions polítiques actuals. Una sola llista és un sol objectiu a batre per l’estat espanyol, amb un sol líder encara més. Diverses llistes com a expressió de la transversalitat són molt difícils de destrossar políticament per part d’Espanya. Per mi, seria ideal un pacte programàtic entre diferents llistes, a l’estil pacte de Sant Sebastià del 1930, en què si obtenen majoria proclamaran la independència. La conya de la llista unitària és una estratègia per esgarrapar vots d’arreu com a RCAT, no de fer una autèntica unitat.
Francesc,
potser si que es en aquest sentit, però el que si que l’escoltat és defensar el concert econòmic quan això és una quimera
del segon punt: Discrepo totalment i un dia faré un post al respecte.
gràcies pel teu comentari
Manel,
La defensa del concert econòmic per part d’Esquerra s’ha fet sempre, però ha estat prioritària en altres moments, no ara. Ara tothom és conscient dins del catalanisme que encetem una fase de confrontació democràtica amb l’estat espanyol. Jo he sentit a en Puigcercós en els últims mesos expressar-se en aquest sentit.
En el segon paràgraf, espero el teu article.
Salut!
Francesc,
encara no fa dos mesos en Puigcercós i en Ridao van dir això:
http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=177310
L’endemà que Joan Puigcercós proclamés des del Puigmal que en la pròxima legislatura ERC només pactarà amb qui vulgui avançar en l’exercici del dret a decidir sobre la independència i en la construcció d’un Estat propi per a Catalunya, ahir tant el flamant presidenciable com el secretari general republicà, Joan Ridao, van rebaixar el to del suflé.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Puigcercós va matisar la proclama feta des del cim pirinenc afirmant que no plantegen “últimàtums” per a aliances futures i que reivindiquen el dret a decidir com un acte “estrictament democràtic” que “no necessàriament és un referèndum”. “No anirem amb qui vulgui fer passos enrere”, va dir.
Per la seva part, Ridao va ampliar explicacions, després de la reunió de l’executiva republicana, assegurant que és aviat per parlar de pactes i que ERC no planteja l’exercici del dret a decidir com “un ultimàtum o una condició” per a futurs governs sinó com un eix per “estimular” la seva acció política. Va assegurar que el partit “no desistirà de fer de llebre en la política catalana” per avançar en el dret a decidir, com ho ha fet liderant la reforma de l’Estatut, el nou finançament i la demanda del concert econòmic, avui assumits per altres partits i agents socials. Amb tot, va argumentar que “el dret a decidir no és sinònim d’independència sinó de democràcia”, ja que és el dret dels ciutadans a expressar-se en molts aspectes i sosté que la llei de consultes permetrà preguntar-los sobre qüestions transcendents per al país, tot i que prevegi que tot referèndum l’ha d’autoritzar el govern espanyol.
Ridao admet que la independència “no és a tocar ni serà possible els quatre anys propers”, perquè cal que l’acompanyi una majoria àmplia. Troba curiós que quan es parla de dret a decidir es doni per fet que “el PSC no està per la feina” i es pregunta si CiU hi està, quan Duran ha dit que ningú convocarà un referèndum la legislatura vinent.
———————–
Per tant, no tothom “es conscient dins del catalanisme que encetem una fase de confrontació democràtica amb l’estat espanyol”.
Al menys en Puigcercós i en Riado , no
El proper article potser serà una reflexió sobre el 14D, però segur que el faré l’article de perquè penso que només una candidatura independentista és la solució per aconseguir la independència.
gràcies pels comentaris
Endavant les atxes!!
Estimat company, Reagrupament te una feinada impresionant per aconseguir una candidatura unitaria i transversal. A mi em sembla que no pots parlar d’unitat quan estas intentant dividir un partit independentista. Els Catalans ja som així, quan més independentistes hi han, menys vots treuran els partits que la volen. Som incapaços d’anar plegats. I veig a reagrupament com una colla de rebotats de diferents partits.
Es una humil opinió.
Roger, la teva humil opinió coincideix amb la que sempre exposen els que els perjudica Reagrupament. Si algun dels partits parlamentaris s’haguessin posicionat clarament per tenir un estat Català, sense rebutjar ILP’s, sense anar repetint que no hi ha majoria social independentista sense abans consultar-ho, sense associar i condicionar el fet de tenir un estat Català a altres ideologies, sense fer president a una espanyolista convençut, en definitiva sense ambigüitats. Si fos així, o semblant, Reagrupament no existiria. Però per ara, és l’única opció amb possibilitats d’estar al parlament, que treballarà per un estat Català, per davant de la resta de consideracions, sense ambigüitats ni condicions. Jo i més de la meitat d’associats Reagrupament, no som rebotats, perquè no venim de rebot d’enlloc. Ens hem mobilitzat per tenir un estat Català, juntament amb companys que provenen de partits on s’han cansat de comprovar que tot i el que diuen, no treballen clarament per un estat Català. Si com deixes entreveure, vols un estat Català aviat, l’existència de Reagrupament, no t’hauria de preocupar, ans al contrari.
Un article molt moderat i adient. Veritablement si existeix Reagrupament, i va existir la marxa a Brusel·les (que va evidenciar un tipus d’independentista no provinent d’ERC fins llavors inactiu), i tota la resta d’iniciatives, tot ha estat a causa de l’ineficacia, l’incoherencia, l’hipocresia, la falta de transparencia, i la falta d’honradesa, del sistema de partits català davant de tanta agressió com hem patit.
Roger
——–
Estimat company Reagrupament no té cap feinada per aconseguir la candidatura, és una feinada de tots els catalans que volguem una Catalunya independent
Reagrupament ha proposat una formula per fer-ho , però altres formules poden ser benvingudes car Reagrupament no té cap interes en perpertuase com a partit in eternum. Reagrupament és una eina que será donada de baixa una vegada s’hagi aconseguit la independència sigui com sigui que s’aconseguixi.
Però es clar, després de les propostes i de les estrateguies de més de 30 anys d’ença va morir el Franco per part dels partits catalans per aconseguir la independència, Reagrupament proposa un nou cami. Un cami que vol com diu el nóm, reagrupar-nos els independentistes en una candidatura unitaria i transversal que proclami la independència.
Si no vols la independència per la propera legislatura i penses que la politica a Catalunya es dediqui altres coses més importants , a le shores no cal que ajudis a fer possible la canidatura. Segueix votant als partits catalans o no, o si prefereixes ni tants sols vagis a votar. I tot seguirà igual… de malament.
PepMB
——-
Molt de gust de trobar el teu comentari en aquest nou lloc.
Estic totalment d’acord amb el teu comentari. Com vaig dir l’endamar de la mani de Brussel.les, quan es tracta de demanar la independència, no importa la ideologia o el partit, tots anem junts. Ara mateix amb els referendums es torna a visualitzar el mateix esperit. I per tant, aquest es el cami: Una candidatura unitaria i transversal que proclami la independència.
Jordi
————
Encantat de trobar-te per aqui. Sense dubte que molta gent intenta posar Reagrupament a la mateixa categoria que un partit com fan els d’ERC o com a equivalent als grups populistes com els que intenten fer la Nebrera, l’Anglada..etc com el Mas ha fet darrerament. A qui s’equivoquen de pler, perquè Reagrupament no és ni té cap intenció de ser un partit ni encara menys de ser populista.
Reagrupament és la resposta de dignitat i patritisme dels catalans davant la reunicia i la indignitat que han mostrat els partits catalans.
Però com sempre diré, no vol ni serà mai un partit. Serà una associació de patriotes que treballarà de forma eficaç com a moviment politic per crear la candidatura unitaria i transversal que proclami la Independència.
Gràcies pels comentaris
Manel, totalment d’acord amb el teu punt de vista. Com a ex-votant tant de CIU com d’ERC, ja fa temps que em pregunto que hi fan els militants independentistes per fer canviar la direcció dels seus partits.
Es presenta un any molt interessant que serà històric!!