Es presenta un any molt interessant que serà històric!!

Jordi
————
Encantat de trobar-te per aqui. Sense dubte que molta gent intenta posar Reagrupament a la mateixa categoria que un partit com fan els d’ERC o com a equivalent als grups populistes com els que intenten fer la Nebrera, l’Anglada..etc com el Mas ha fet darrerament. A qui s’equivoquen de pler, perquè Reagrupament no és ni té cap intenció de ser un partit ni encara menys de ser populista.
Reagrupament és la resposta de dignitat i patritisme dels catalans davant la reunicia i la indignitat que han mostrat els partits catalans.
Però com sempre diré, no vol ni serà mai un partit. Serà una associació de patriotes que treballarà de forma eficaç com a moviment politic per crear la candidatura unitaria i transversal que proclami la Independència.

Gràcies pels comentaris

http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=177310

L’endemà que Joan Puigcercós proclamés des del Puigmal que en la pròxima legislatura ERC només pactarà amb qui vulgui avançar en l’exercici del dret a decidir sobre la independència i en la construcció d’un Estat propi per a Catalunya, ahir tant el flamant presidenciable com el secretari general republicà, Joan Ridao, van rebaixar el to del suflé.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Puigcercós va matisar la proclama feta des del cim pirinenc afirmant que no plantegen “últimàtums” per a aliances futures i que reivindiquen el dret a decidir com un acte “estrictament democràtic” que “no necessàriament és un referèndum”. “No anirem amb qui vulgui fer passos enrere”, va dir.

Per la seva part, Ridao va ampliar explicacions, després de la reunió de l’executiva republicana, assegurant que és aviat per parlar de pactes i que ERC no planteja l’exercici del dret a decidir com “un ultimàtum o una condició” per a futurs governs sinó com un eix per “estimular” la seva acció política. Va assegurar que el partit “no desistirà de fer de llebre en la política catalana” per avançar en el dret a decidir, com ho ha fet liderant la reforma de l’Estatut, el nou finançament i la demanda del concert econòmic, avui assumits per altres partits i agents socials. Amb tot, va argumentar que “el dret a decidir no és sinònim d’independència sinó de democràcia”, ja que és el dret dels ciutadans a expressar-se en molts aspectes i sosté que la llei de consultes permetrà preguntar-los sobre qüestions transcendents per al país, tot i que prevegi que tot referèndum l’ha d’autoritzar el govern espanyol.

Ridao admet que la independència “no és a tocar ni serà possible els quatre anys propers”, perquè cal que l’acompanyi una majoria àmplia. Troba curiós que quan es parla de dret a decidir es doni per fet que “el PSC no està per la feina” i es pregunta si CiU hi està, quan Duran ha dit que ningú convocarà un referèndum la legislatura vinent.

———————–

Per tant, no tothom “es conscient dins del catalanisme que encetem una fase de confrontació democràtica amb l’estat espanyol”.

Al menys en Puigcercós i en Riado , no

El proper article potser serà una reflexió sobre el 14D, però segur que el faré l’article de perquè penso que només una candidatura independentista és la solució per aconseguir la independència.

gràcies pels comentaris
Endavant les atxes!!

La defensa del concert econòmic per part d’Esquerra s’ha fet sempre, però ha estat prioritària en altres moments, no ara. Ara tothom és conscient dins del catalanisme que encetem una fase de confrontació democràtica amb l’estat espanyol. Jo he sentit a en Puigcercós en els últims mesos expressar-se en aquest sentit.
En el segon paràgraf, espero el teu article.

Salut!

potser si que es en aquest sentit, però el que si que l’escoltat és defensar el concert econòmic quan això és una quimera
del segon punt: Discrepo totalment i un dia faré un post al respecte.

gràcies pel teu comentari

1. T’equivoques amb les declaracions d’en Puigcercós. Per ell, el bloqueig de l’estat no són la raó primeríssima de les consultes (que és la nostra voluntat de ser un país lliure) sinó que són raons que fan que la gent s’hi aboqui ara i no fa 3 anys. No crec que en Puigcercós i ERC vulguin salvar un estatut mig mort, sobretot quan van votar en contra en referèndum!
2. No estic a favor d’una sola llista independentista al Parlament, sinó que hi hagi una pluralitat de llistes independentistes que cobreixin tots els sectors ideològics (dretes, esquerres, verds, liberals, etc.). Una llista unitària tindria problemes des del primer dia per indefinició ideològica sobre altres aspectes que també són importants per als independentistes (i fins i tot prioritaris a la independència, per alguns), i hi hauria els problemes clàssics de lluita pel lideratge, el poder, etc. de les formacions polítiques actuals. Una sola llista és un sol objectiu a batre per l’estat espanyol, amb un sol líder encara més. Diverses llistes com a expressió de la transversalitat són molt difícils de destrossar políticament per part d’Espanya. Per mi, seria ideal un pacte programàtic entre diferents llistes, a l’estil pacte de Sant Sebastià del 1930, en què si obtenen majoria proclamaran la independència. La conya de la llista unitària és una estratègia per esgarrapar vots d’arreu com a RCAT, no de fer una autèntica unitat.

L’única manera de poder convocar un referèndum vinculant és la candidatura unitària i transversal que proclamarà unilateralment la independència al Parlament per després si és necessari fer un referèndum controlat i supervisat per la comunitat internacional. Pretendre que es convoqui un referèndum vinculant és tant dificil com demanar el concert econòmic o reformar la Constitució per fer-la federal.

gràcies pel comentari

Gràcies pel comentari

Per això, en aquest context, crec que hem de ser molt exigents amb les persones que volen liderar el país i demanar-los que ens diguin sense ambigüitats si realment volen superar el problema o el llast de la dependència de Catalunya amb l’estat espanyol, liderant la creació d’un estat català o si, pel contrari, només aspiren a gestionar una simple Diputació General, amb més o menys competències segons tingui a bé concedir-nos el govern espanyol de torn. En aquest darrer cas, molta gent es fa creus de la gestió del tripartit, però fent memòria, també podem saber el que dóna de sí la gestió de l’actual coalició electoral majoritària de l’oposició i, personalment, crec que el panorama encara és més desolador.

En qualsevol cas, una o altra opció només depèn del que decideixin la majoria dels catalans, però per saber-ho només hi ha un camí, la convocatòria d’un referèndum vinculant, i la convocatòria d’un referèndum vinculant només és possible trencant les regles de joc amb les que ens té agafats l’estat espanyol. I per fer tot això necessitem líders, no simples gestors.

Aquest article esta molt be, ja que com tu has dit sense una coalició independentista de CiU i ERC no es podrà assolir la independència. Per lo que fa a la majora social a favor de la independència crec que ja la tenim, el que ens manca és una majoria empresarial, i és aquí a on fallem. El polítics no són res més que els titelles dels gran empresaris i qui mana són aquests. Inclús diria que alguns polítics actuals són tant inútils que dubto que manin inclús a la seva pròpia casa. Qui té els diners mana, això sempre ha estat així. Controlen els mitjans de comunicació, els polítics, etc… i de moment tota aquest gent de la Caixa, de la Cambra de Comerç, etc… no els hi interesa la independència i faran tot el possible per impedir qualsevol canvi que pugui malmetre tant “dignes” interesos econòmics. Nomes cal recordar el que van fer a l’any 1936. Ultimament es comencen a donar compte que ser d’Espanya surt car, d’aqui ve la reforma de l’Estatut, o es que algú es creu que tots els polítics es van posar d’acord per reformar l’Estatut només per el poble de Catalunya? no, ho van fer pressionats pels empresaris. I d’aqui també ve el boicot dels espanyols als productes catalans. L’empresariat de Catalunya es franquista, no ex-franquista, sinó que encara és franquista. M’agradaria veure quants d’aquests hi ha en associacions franquistes, vaja, a més d’un independentista li cauria la cara de vergonya de saber-ho.
Els esforços dels sobiranistes no nomes han d’estar dirigits a aconseguir una majoria social sinó també empresarial, és aquí on ens juguem la independència. Qui va independitzar les colònies espanyoles d’Amèrica? els indis? els esclaus negres? els terratinents criolls descendents d’espanyols que eren els que tenien poder i diners per dirigir el proces independentista.
En referència a l’acció d’anar a Ginebra a manifestar-nos, tal i com va dir Carretero, no serviria de res sinó va acompanyada d’una acció política i els únics que poden fer això son els polítics amb l’aprovació d’un grup important d’empresaris. La manera en que es pot aconseguir una majoria empresarial a curt termini està més enllà del meu entendre. Alguna idea?

Salutacions