La setmana s’acaba amb un nou fet històric, la Consulta. Millor dit, la primera part de la Consulta si deixem com a excepcional la primera i també històrica etapa d’Arenys de Munt que fou l’inici de tot aquest procés. Jo encara aniré aquest vespre a Argentona, juntament amb Santiago Espot de Catalunya Acció, Àngel Font de Reagrupament Independentista i Carles Mora, Alcalde d’Arenys i membre de la Coordinadora de les Consultes, per animar a la gent d’Argentona a votar, tot i que crec que no cal esperonar-los més.

En altres poblacions altres companys faran el mateix. Diumenge celebrarem el que indubtablement serà un èxit. Espero que una vegada més el poble català, els ciutadans d’aquests pobles privilegiats, 161, si no m’equivoco, al voltant de 700.000 electors, demostri els seu desig de democràcia i llibertat. Dilluns ho païrem i aleshores vindrà el moment de donar noves passes amb noves tongades.

També, com sabeu des de dimecres, es constitueix Barcelona Decideix per poder exercir aquest dret de manifestar la nostra opinió de forma organitzada a Barcelona, la capital de Catalunya. Aleshores jo també podré votar!

Aquesta Consulta, malgrat els dubtes expressats pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, que es dedica a fer el joc als partits polítics o potser no però ho dissimula molt bé, tindrà tot el rigor arreu. Lògicament, Uriel Bertran, en nom de la Coordinadora ja li ha dit el que venia al cas: “El senyor Porta ha de tenir un respecte escrupolós a tota l’organització de tot el territori”. És difícil que el tingui. No vull recordar els fets immediats a la consulta d’Arenys de Munt i el galdós paper de la direcció d’Òmnium volent excloure a molta de la gent que avui està portant endavant la Coordinadora Nacional.

Aquesta Consulta, malgrat el desig del PSC de minimitzar-la expressat no fa gaire per Montilla quan va dir que els referèndums eren “aventures i invents” o quan havia contraposat la Catalunya “seriosa”, la que diu que defensen els socialistes a l’actuació d’una CDC “radicalitzada” perquè no s’oposa a les consultes, ha hagut de ser pràcticament acceptada pel president de la Generalitat, tot dient, que no té res a dir si es convoquen dins la legalitat. Segurament no té res a dir, però deu tenir molt a pensar i molt més que pensarà els dies que vindran.

El president del govern de la metròpoli, José Luis Rodríguez Zapatero, ha afirmat a Brussel·les que les consultes independentistes del 13-D són iniciatives que ‘objectivament no van enlloc’. El crack ja havia dit el 15 de setembre que no esperava cap efecte contagi en relació amb els fets ocorreguts a Arenys i per tant no preveia més consultes. Tot un profeta. Que continuï amb la seva Economia Sostenible que és un gran tema pel qual passarà a la història.

I la seva brillant vicepresidenta, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha dit avui que els 161 referèndums que se celebraran aquest cap de setmana en diferents municipis de Catalunya no s’ajusten ni a les lleis ni a la Constitució i per tant no tenen ni validesa ni conseqüència política alguna. M’encanta que digui això. És evident que és una solemne bajanada. La Consulta és legal i vàlida dins la seva constitució perquè és una pregunta feta per uns ciutadans a uns altres. Té la mateixa validesa que si els preguntessin per la seva preferència per una marca de pasta de dents. Manifesta el que volen els ciutadans que voten. I que no té conseqüència política ja ho veurem. I tant que en tindrà!

Jo crec que deu haver fet un gran esforç per contenir la ràbia que li produeix justament perquè és perfectament legal i perquè sí que creu que portarà conseqüències polítiques.

És curiós com el PSOE i el PP són el mateix quan es tracta de la llibertat de Catalunya i diuen les mateixes bajanades. Alícia Sánchez-Camacho ha parlat de La Consulta com “l’espiral irresponsable de referèndums il·legals” d’aquest 13 de desembre. No repetiré els arguments sobre la legalitat de la Consulta. Fernández de la Vega i Sánchez-Camacho tenen un concepte idèntic del que és la democràcia. Dues cares de la mateixa moneda.

La Consulta, que no ho oblidem, forma part d’un procés encadenat, causa – efecte, que parteix del que venim fent els ciutadans en els darrers mesos, alimenta l’independentisme i, el que és més important, cada vegada més catalans veuen que és possible la llibertat, que la tenim a tocar de la mà. Aquest “estrany” procés que hem iniciat els catalans de consulta i internacionalització del nostre conflicte té cada vegada més astorats als analistes internacionals i són ja uns quants que veuen que les coses ja no seran iguals en un futur immediat. Catalunya serà aviat un nou estat independent dins la Unió Europea.

La setmana pròxima serà clau.

Molta gent ens preguntava a la gent de Deumil.cat durant l’època de preparació de la marxa a Brussel·les, i desprès què? Responíem, vindran noves accions, cada cosa al seu temps. Quan a Brussel·les, i els dies posteriors, ens deien que la ILP que vam presentar allà era una estupidesa, potser no ho era tant ja que per cert va excitar als partits polítics, nosaltres dèiem que no, que tindria conseqüències. Arenys de Munt va prendre el relleu. I després d’Arenys de Munt, què?, preguntava molta gent. Ja ho veieu. I ara les preguntes segueixen. I desprès què? Més etapes de la Consulta i també Creuem el pont! A Ginebra el 8 de maig. Tanmateix això no ho és tot, la setmana propera serà clau. Després de la Consulta l’objectiu és el Parlament. Fa setmanes que vinc parlant de la Gran Coalició, tot avança com està programat. La Gran Coalició, Suma Independència, apareixerà ben aviat.

I compatriotes, guanyarem les properes eleccions. Si sou independentistes i fermament creieu que és possible, ho serà. Si tots els independentistes voten la Gran Coalició transversal serem majoria al Parlament i des d’allà els nostres diputats proclamaran la independència.

El temps dels dubtes s’ha acabat. Som un poble que es vol alliberar, sense por. Joan Laporta ha dit avui a Vic el que molts estem dient dia rere dia “Som una nació i el país desperta”. Laporta, que ha demanat el vot pel sí i ha recordat que hom tenia dret a tenir un estat per tal de mantenir “el nervi de la nostra nació”. Entre aplaudiments i crits d’independència, Laporta ha dit que diumenge no valia badar, car era “una oportunitat per defensar la nostra dignitat”.

No cal badar el diumenge, però tampoc els dies que vindran després. Sense entrar al Parlament haurem perdut el temps i la il·lusió, cal mantenir la tensió, s’acosta el gran moment, queda menys d’un any. Ara és el moment de plantejar l’alternativa a un sistema polític fet a mida per Espanya i en el seu benefici. A les properes eleccions serà el moment de votar per la independència de Catalunya. Un gran SI a favor de la independència.

Si sumem, guanyem! Sumarem i guanyarem les eleccions el proper 2010.