Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar.
El meu nom és Manel Bargalló i he estat bon minyó aquest any: He ajudat a fer possible la manifestació de 10.000 a Brussel·les. Vaig ajudar a difondre la ILP per l’Autodeterminació en la Catosfera. He ajudat a fer créixer Reagrupament tant a Catalunya, al Facebook i a la vegueria d’exteriors. També vaig ajudar a difondre els referèndums del 13D internacionalment. Per això estimats reis d’Orient us demano per aquest 2010:
-
Que pugi veure la selecció catalana de futbol, basquet, hoquei, atletisme, ciclisme, tenis, handbol, gimnàstica, natació, voleibol, judo, karate, hípica, …etc, jugant el mundial i les olimpíades representant la nostra nació. Com també vull veure com els nostres conductors de Formula 1, de ral·lis , de motos…etc; competeixen i guanyen amb la senyera pintada en el casc i carenat dels seus vehicles.
-
Que els nostres artistes, escriptors i intel·lectuals siguin invitats en els fòrums i fires culturals no com a representants d’una llengua i cultura regional o provinciana, sinó com a representants d’una llengua i cultura d’una nació mil·lenària. Que els ciutadans catalans puguem utilitzar el català a les institucions europees iguals que fan els ciutadans espanyols, francesos, alemanys, holandesos, danesos, italians, portuguesos, grecs, eslovens, txecs, suecs…etc, ni més ni menys que la resta dels ciutadans d’Europa.
-
Que tinguem sobirania per decidir a on i com invertim els nostres diners per fer front a la crisi, la reconversió industrial dels sectors menys competitius i ajudar els que tenen que afrontar la competència deslleial d’aquelles empreses que tenen ajudes en els seus països d’origen.
-
Que tinguem sobirania per decidir invertir els nostres diners en nous centres d’investigació universitària integrats al teixit industrial, en nous hospitals universitaris de recerca dels darrers avanços en medicina, en centres tecnològics d’aplicació dels darrers descobriments en la física, en l’enginyeria i la informàtica, i en ajudar a desenvolupar la biotecnologia i les industries d’energia renovable com la nova font d’industrialització.
-
Que tinguem sobirania per decidir invertir els nostres diners per reconvertir la industria del turisme basat fins ara en la massificació i de baix preu, cap un turisme de més qualitat, fomentant el turisme de la tercera edat, amb centres de salut, amb nous circuits turístics culturals i gastronòmics i sobretot mirant d’allargar la temporada cap a l’hivern.
-
Que tinguem sobirania i diners per dotar-nos de noves infraestructures pels nostres ports i sobretot d’una bona logística amb noves vies ràpides, trens d’alta velocitat per fer de Catalunya la porta d’entrada de les mercaderies d’Àsia i Orient Mitjà per Europa.
-
Que tinguem sobirania per decidir que l’aeroport del Prat sigui un hub internacional pels vols que venen i van de la mediterrània i alhora per gestionar els altres aeroports catalans pels vols de low cost i de transport.
-
Que tinguem sobirania per decidir com descongestionar la cada vegada més insostenible àrea metropolitana de Barcelona redistribuint la població cap a altres llocs menys poblats, com per exemple a les comarques del sud i l’interior, creant específicament noves infraestructures, vies ràpides, trens de rodalies, i sobretot, afavorint la instal·lació de nous centres industrials, de centres de recerca, de nous campus universitaris, de grans centres logístics i d’industria manufactura a partir de les matèries primes que entrin pels ports i aeroports.
-
Que tinguem sobirania per aconseguir les ajudes europees per la reconversió de la pagesia cap a especialització en l’agricultura ecològica i fomentar la distribució dels productes Bio cap a Europa, a on hi ha cada dia una més creixen demanada d’aquests productes.
-
Que tinguem sobirania per decidir una política educativa i finançament per dotar de recursos educatius a les escoles, instituts i universitats, perquè pugin formar els nostres fills i nets en les millors condicions per poder afrontar els reptes de la globalització. Cal crear les bases per fer de la nació catalana una de les més punteres i prosperes del món.
-
Que tinguem sobirania per decidir un nou sistema polític més transparent, més honest i basant en la meritocràcia per fer que els catalans siguem un exemple de país democràtic i d’eficàcia dins d’Europa. No podem continuar més temps sota un sistema polític colonial que fomenta la corrupció i l’amiguisme.
-
Que tinguem sobirania i recursos per gestionar la immigració, fomentant polítiques d’integració i sobretot frenar-la mitjan el desenvolupament en els països d’origen de polítiques d’implementació de noves industries i la cooperació per la millora dels serveis bàsics com l’educació i sanitat.
-
Que tinguem sobirania per dotar i decidir per un sistema de pensions i de seguretat social just, fort i robust, per nosaltres i els nostres descendents.
-
Que tinguem sobirania per proposar un sistema confederal prou avantatjós per als nostres germans catalans que viuen en la resta dels països catalans perquè estiguin frisant en formar part junt amb nosaltres de la nova República Confederal Catalana.
-
Que finalment pugi veure hissar la nostra senyera al costat de la resta de banderes de les nacions, a la Unió Europea i a l’ONU.
No us preocupeu estimats Reis d’Orient, si sembla que demano masses coses. És més senzill del que sembla. Només demano un sol regal: Vull l’Estat Català. Perquè només amb l’Estat Català tot això serà possible d’una manera automàtica sense demanar-ho a ningú.
Per sort ara tenim una oportunitat magnífica per aconseguir-ho en les properes eleccions al Parlament de Catalunya que no podem desaprofitar. Per això Melcior, Gaspar i Baltasar, us demano que feu tot el possible per convèncer als catalans que votin la candidatura unitària d’ample espectre polític que aparcant les adscripcions ideològiques, es presentarà al Parlament per proclamar unilateralment la independència.
Encara que la solució és senzilla no vol dir pas que sigui fàcil. Serà complicat crear una sola candidatura unitària, perquè a part dels col·laboracionistes amb els espanyols, els que tenen ambicions polítiques personals, els que són uns aprofitats, els que són infiltrats dels serveis secrets espanyols i els que estan lligats de mans amb hipoteques i deutes obscurs, sempre hi ha persones que es perden en l’estètica o anteposen els perjudicis personals o ideològics, abans del patriotisme de donar tot el seu capital humà per fer possible la candidatura. Per això sempre sortirà de tots els que he anomenat, qui farà tot el possible, conscientment o inconscientment perquè hi hagi divisió i que la candidatura al final no sigui unitària.
Si us plau Reis Mags, fer servir tots els vostres atributs màgics per fer realitat que aquest 2010 els que intenten la divisió siguin poc escoltats, que s’imposi el patriotisme i que al final la candidatura que proclami la independència, sigui més o menys unitària, guanyi amb prou força per veure complit tots els meus desitjos.
Aquest serà el millor regal que em podreu fer.
Moltes gràcies
Manel Bargalló
Endavant les Atxes!!
A veure si et fan cas, i finalment obtenim la independència.
Ara cal però ajudar-los i tambe treballar individualment en cada cosa que es faci. Es un any molt important.
Ara cal que fem un bon projecte de Rcat per les eleccions, un programa que convenci les masses independentistes que tenien dubtes.
I com diu l’Enric, SI SUMEM GUANYEM , la unió fa la força.
J.Prat
Tens raó Josep, la unitat independentista serà ara més important que mai. Hem de conseguir una unitat a prova de desestabilitzadors, una unitat efectiva i capaç de portar-nos el regal de reis que en Manel demana a la seva carta.
Si ens reagrupem, guanyem!
Em sembla que amb la cagada d’article que vas fer sobre Catalunya Acció els Reis no et portaran ni carbó, com a molt el rei d’Espanya et portarà a sopar i et penjarà alguna medalla.
Tinc la meva fillola que fa de patge reial i els hi pot donar la carta en mà. És de confiança i així ens assegurem que la reben. Ara, seriosament, és la Carta als Mags d’Orient, que he desitjat tota la vida, des de que tinc ús de raó, i ara, per primera vegada, crec que es pot fer realitat.
Endavant Reagrupament, amb les atxes, és clar!
Que així sigui Manel, així tindríem mes recursos per que la sanitat pública funciones millor, per que tot el personal sanitari, metges i infermeres treballessin sense tanta pressió, i poguessin atendre els malalts amb mes humanitat, i no haguéssim d’esperar tres mesos per unes probes las quals, el metge de família diu que son urgents.
També tindríem mes recursos per dur als nostres fills a l’escola pública amb un ensenyament digne,l’educació es la base principal dels nostres xiquets, on els nostres docents fessin la seva feina, la d’ensenyar, i no altres tasques que ara mateix mes d’un professor haurà fet a mes d’un alumne, com per exemple dutxar-los, donar-los esmorzar, o, escorcollar-los per si porten quelcom prohibit en un centre educatiu.
Això només s’aconseguirà amb la Independència del nostre país, i per aconseguir-ho ens caldrà molta dosi de generositat, transversalitat, humilitat…. Amb lo que jo hi estic completament d’acord i que procuro portar-ho a la pràctica, tot i que de vegades em resulta difícil. Salut
Josep
——
És tant important el treball individual com el col.lectiu. RCat está treballant de vàlent per aquesta primavera fer unes primaries obertes a tothom per construir la candidatura.
Jordi
———
Totalment d’acord
Jordi (tercer comentari)
——————-
El problema està en el missatge i no el missatger. El que vaig escriure de CA és el que tu i qualsevol pot llegir en nel seu web. El carbó serà pels qui es presenten com a salvadors de la pàtria amb una web com la seva a on expliquen com aconseguir-ho fent servir terminologia i explicacions més a prop de les sectes que de qualsevol grup polític.
Catalunya aniria molt millor si els catalans fossim més intrasigents amb aquests tipus d’organitzacions que s’aprofiten de la bona fe de molts patriotes.
Rosa Riera
————–
Tens raó , hauria d’haver escrit el punt dels hospitals i el servei sanitari. El tema educatiu crec que ja ho he explicant. Segur que podria trobar altres motius encara. La llista podria ser el doble de llarga segur.
Normalment res és fàcil i el que compte és no defallir i ser constant durant tota la vida amb els principis
Manel,
en el teu article dius : “Per això Melcior, Gaspar i Baltasar, us demano que feu tot el possible per convèncer als catalans que votin la candidatura unitària d’ample espectre polític que aparcant les adscripcions ideològiques, es presentarà al Parlament per proclamar unilateralment la independència”
He llegit la ponència política de Reagrupament i no em queda clar com s’han d’escollir els candidats que aniran en aquesta candidatura unitària i no estiguin reagrupats.
Als reis els hi he demanat entre altres coses, un diari digital que es digui Reagrupament i un llibre que porti per títol : “El camí cap a la independència que propossa Reagrupament”
Si ens reagrupem guanyem i si sumem potser també !
Bon Any a tothom.
Manel, si no et fa res faig una còpia de la teva carta als reis, i els hi demano el mateix per mi. Ens espera un 2010 molt especial!
Josep Maria, em sembla que a la ponència enlloc diu que els candidats hagin de ser associats. El que diu és que han de ser escollits pel vots dels associats com a mínim. Fa poc va sortir una notícia que deia que potser també hi tindrien dret a vot els simpatitzants. Un procés d’aquestes característiques ja per si sol és una novetat a Catalunya, i tot i que important, és només la punta de l’iceberg del que veurem…
Si ens reagrupem (=sumem), guanyem!
Jordi, gràcies per la teva resposta.Fa temps que llegeixo els teus comentaris tant al BGS com ara a deumil.cat/bloc, els trobo molt encertats i gairebé sempre hi estic d’acord.
Josep Maria
—————
s’esta estudiant fer unes primaries a on es podrà presentar qualsevol i votar-hi encara que no siguis reagrupat, però lógicament qui no estigui reagrupat haurà d’apuntar-se en un registre d’electors i pagar per les despeses de la campanya. Al final es farà una gran assemblea a on es presentarà les persones per les candidatures i es votarà.
El que demanes, que és molt interessant, té un problema que és el temps. No hi ha gaire temps i el poc que tenim s’ha de concentrar per les eleccions que potser més haviat del que pensem arribaran.
Si ens reagrupem més possibilitats hi ha per poder fer la candidatura més forta i amb persones més honestes. Si sumem sense cap estructura al darrera com intenta fer reagrupament, al final pasarà com va passar amb el BEAM, que tenia una llista magnífica plena de sobiranistes i intelectuals de prestigui i per manca d’estructura va quedar com un foc d’encenalls.
Bon Any Josep Maria
Endavant les Atxes!!
Moltes gràcies Manel.
Hola Manel,
tan de bo aquest Reis (els d’orient) ens portin per fi la unitat que tant necessitem.
És cert que hi ha gent que són infiltrats i d’altres que tenen interessos personals. A mi però el que sempre m’ha fet por és que ens perdem en l’estètica i els detalls i no anem mai de cara a barraca.
Sí, això passa. Ara mateix apareix de nou (per enèsima vegada, com si no sabéssim que vol fer) en Laporta. Ja es senten veus contràries, dient que té un ego molt gran, que si entra a Reagrupament no voldrà passar per les primàries o que si arriba al poder es voldrà perpetuar com un Chavez català.
I jo pregunto : “no és en Laporta un bon actiu per l’independentisme ?”. Si és així, deixem els mecanismes actuar. Reagrupament presenta canvis electorals que haurien de garantir un sistema democràtic net. En Laporta pot arrossegar gent que fins ara no votava. Els que no s’en refiïn, que votin altres opcions independentistes.
I que cada opció independentista arribi al mínim de cada circumscripció. No perdem cap vot independentista. Els vots unionistes no perden cap vot.
I al final, totes les opcions realment independentistes que entrem votem plegats en el parlament.
No fem el joc dels espanyols. No ens dividim. Només els afavoreix a ells. Ens ho fan cada cop, ens miren de dividir. I nosaltres ens hi fiquem de peus a la galleda.
Visca la Terra !!
Per cert, sobre el tema de la divisió. mirem-ho de forma senzilla.
Volem fer polítiques de fireta (jo a la Generalitat li canviaria el nom i li diria la Diputació de Catalunya) ?
Volem haver de “negociar” traspassos ? (dic negociar per no dir pidolar, ja que nosaltres no tenim res, i el que ens traspassen segueix sent seu. Ens ho poden prendre quan vulguin).
volem tenir lleis espanyoles com l’estatut ?
O ens adonem que no podem fer política real en una diputació com és la Generalitat. Ens adonem que el poc que podem legislar i gestionar és perquè ELLS ENS DEIXEN (i ens ho poden treure quan vulguin). Què la màxima llei que ens regeix és una LLEI ESPANYOLA. I així doncs ens adonem que volem primer l’estat català ?
Si volem primer l’estat català, cal anar plegats. Deixar de banda diferències i protagonismes. Deixar clar que volem l’estat català i un cop fet això, començar de zero a fer tots política de país. Fer una treva fins que no siguem lliures. Hi guanyem tots.
Si no es fa una treva així, ens dividirem, ens atacarem i els farem el joc als espanyols. I a més qui tingui aspiracions polítiques en tot plegat no en traurà res de la divisió, ja que no acomplirem l’objectiu.
Així doncs, no ens perdem en l’estètica ni en els detalls. No hi busquem tres peus al gat. Només poden haver opcions independentistes que com a primer i únic objectiu polític cerquin la independència.
Canviar el model va més enllà de fer política (i hi estic molt d’acord)
Que cadascú cerqui el seu espai i voti a l’opció independentista que més li agradi. Però que vulgui la independència.
Visca la Terra !
Gustau
———-
De tot el que dius, que hi estic molt d’acord, menys al final, que dius una cosa que es una mica confos al menys per mi.
Segons la meva opinió només és pot considerar una opció independentista el que proposa una candidatura que proclami unilateralment la independència al Parlament. Tot els altres, no són independentistes. Seràn nacionalistes, regionalistes o com es vulgui dir, però no independentistes.
Si es proposa la proclamació unilateral de la independència com a principal punt programatic en la candidatura, no té cap mena de sentit que es vulgui crear diferències entre varies opcions. Per mi tot això de que hi ha persones que no volen entrar a Reagrupament són excuses per poder fer realitat les seves ambicions politiques o en el millor dels casos, com ti dius i jo també he dit, es perden en l’estètica o tenen prejudicis personals o ideologics (que teoricament no hauria d’existir pel fet de que només es parla del punt programatic de declarar la independència). Si és aixì, a mi em perdonaran però en les circumstàncies actuals, jo estic totalment amb el que ha dit el comentarista anterior Jordi Benplantat: “Jo ho tinc clar, no m’agrada el color de R-cat, no m’agraden els videos de R-cat, no m’agraden fins i tot molts dels seus militants, pero vull l’independència el 2010.
Mes clar, aigua, tot lo demès es fer volar coloms avui, o dividir l’independentisme demà. I suposo que aquesta opinió no et semblará sectaria, perque jo fa molts anys que no tinc cap color, ni cap cadira, ni la vull, perque jo ja tinc el meu ofici, el meu benefici, i el que no vull es veure un estropici (com fa 35 anys que veig dins del mon independentista).”
Gràcies pel comentari
Hola Manel,
Bon dia. Sempre és agradable comentar en el bloc. I més encara ser respòs.
Estic d’acord amb el que comentes. I probablement jo no m’he explicat massa bé.
Jo el que tinc clar és que el primer punt de qualsevol grup independentista ha de ser la declaració unilateral.
Però també tinc clar que hi haurà gent que després voldrà continuar. I d’altres que no voldrem.
Els que no voldrem, ara mateix tenim clar que no té massa sentit parlar de colors polítics (tot i que molts en tenim)
Els que voldran continuar, un cop aconseguit l’estat, hauran de fer política.
Per això dic que cadascú cerqui el seu espai, però que el primer és la declaració unilateral. I que per això cada grup ha de tenir clar que entra al parlamentet (perdoneu el diminutiu, però ara mateix no serveix de gaire el Parlament). Que no es pot perdre cap vot independentista.
I que hem d’anar plegats. Si és amb una candidatura transversal com vol Reagrupament, fantàstic. Si no pot ser així, doncs el que sigui. Però que en el parlamentet tots votem plegats com un front.
Que els reis mags ens portin la unitat !!!
Gustau
———–
Estem d’acord. Però compte que “doncs el que sigui”. Ho dic perquè si davant de les circumstàncies actuals segueixen troban problemes amb reagrupament i la seva proposta de fer un candidatura triada per primàries amb les màximes garanties de democràcia i transparéncia, per mi, és que anteposen els perjudicis personals i ideologics a la independència o pitjor, tenen altres objectius personals o simplement són col.labracionistes. Altre cosa serà si Reagrupament al final no aconsegueix prou suport per presentar la candidatura i es retira. En aquest cas, jo segur que no em quedarè a casa. Aniré a votar “el que sigui” encara que tingui la impressió que será un fiasc (com ha estat ERC)
Hola Manel,
amb “el que sigui” em referia a un altre front o opcions parlamentàries clarament independentistes en cas que Reagrupament no s’en surti.
Si no hi hagués res (seria una derrota molt gran) llavors no sé que faré. Votar partits que sé que seran un fiasc o votar en blanc. Per això cal repassar la llei d’Hondt; però estic segur que no arribarem a aquest extrem.
Això sí, no fem el joc als espanyols. No ens dividim. Anem els que vulguem anar de cara a la barraca. Preguntem si cadascú va només per la independència. Qui ho vulgui que vingui, qui no vulgui que vagi per un altre cantó.
Qui vulgui la independència, treballarà sense dubtar-ho. Amb un argument tant clar i senzill no hi poden haver malsentesos, ni enveges ni recances. Hi guanyem tots.
Crec jo.
Visca la Terra !
L’ideal seria anar tots units i per això cal treballar fins ultima hora, ara bé, podria donar-se el cas que això no fos possible i llavors caldria treballar per que el nombre de propostes independentistes no fossin mes de dues i així aconseguiríem no atomitzar massa el panorama polític sobiranista i no perdre gaires diputats. Caldria en aquest cas intentar pactar un document públic que ambdues opcions poguessin signar (un acord de mínims) evitant així la sensació de divisió entre patriotes, i com a exemple de la posterior col·laboració un cop dins el Parlament del parc, en campanya no atacar-se ambdues formacions.
Si realment desitgem aconseguir la independència el 2010, caldrà tenir dues coses clares: l’una és que Reagrupament tal i com és avui en dia no assolirà tot el vot independentista (o una immensa majoria), per tant hi haurà una part d’aquest vot que podrà quedar-se refugiat en opcions clàssiques com CiU o Esquerra o inclús votar una altra opció que es pugui presentar. La segona, es que per tant o s’ha de caminar cap a una veritable unitat en forma de coalició o bé caldrà preparar el camí per a una posterior col.laboració si es donés el cas que al Parlament hi entrés més d’una formació amb programa sobiranista a curt termini. I per això caldria anar creant ponts de entesa en comptes de dinamitar-los, per tant actituds i escrits intentant desacreditar altres opcions que no siguin Reagrupament insinuant o dient clarament que son uns aprofitats, que només volen la poltrona, que tenen un passat fosc, que formen una secta, que hi han infiltrats dels anacletos ecspanyols i d’altres floretes de l’estil no porten a un posterior clima d’entesa, ni dir-ho clarament ni insinuar-ho. Manel, que vol dir? que d’aquesta gent és impossible que n’hi hagi a Reagrupament? Que els hi heu fet un “estudi” a cada un dels militants i quadres de Reagrupament com el que va fer en Laporta als seus directius de can Barça, per descartar aquesta possibilitat? Que vau néixer sense el pecat original?, quina d’aquestes opcions és la veritable per que puguis insinuar que això només es troba fora de Reagrupament?. Mireu, jo puc acceptar que tant tu com en Jordi “Benplantat” i d’altres no us agradi formar coalició amb determinats grups o persones, segurament no ho compartiré però ho acceptaré de bon grat, ara, el el buscar els tres peus al gat amb entitats i persones que molt probablement en un moment o d’altre ens hi haurem d’entendre no em sembla gaire intel·ligent i en aquest cas tampoc patriòtic, mes aviat em sembla un xic “corporativista” i últimament la xarxa en va plena de comentaris d’aquest tipus, l’altre dia sense anar més lluny al Bloc d’en Jordi Benplantat (ja que tu mateix l’has anomenat) hi havia un article que també pretenia “fer amics”. Ho sento, però a part de, evidentment, no estar-hi gens d’acord, si mes no em sembla una mala estratègia que tampoc a la llarga beneficia a Reagrupament.
Manel amb tota la resta del teu article absolutament d’acord i també trobo molt interessant que penseu en obrir les “primàries” de Reagrupament als simpatitzants, doncs els vots no provenen només dels militants i associats, és mes, no provenen ni tan sols majoritàriament d’aquests.
Salut i Independència.
No cal que digui gairebé res perque penso que en Joan P ha definit també la meva opinió. Tantes “floretes” per als critics no beneficien ningú.
Vaig llegir en l’ultim article d’en Canela algún comentari dient, que en el fons el problema el tenien els convençuts de “la independència per ja mateix”, amb els que no la veuen possible “per ja mateix”. Els de la primera opció ara són com una paret, que ni veu ni escolta. Els de la segona opció volen ser representats ideologicament durant el temps que manqui per l’independència.
L’artícle está bé, és neutre, que és el que s’hauría de fer sempre apel·lant a la diplomàcia…
Joan P
——–
Vaig acceptar certes postures o maneres d’actuar a ERC i mira com a acabat.
Per mi els dirigents de CA, no els que pugin haver-se apuntat a CA, ´no són aigua clara i es presenten tal com ho he mirat d’explicar amb el meu article de sectes politiques, que tenen coses en comu amb les sectes.
No puc donar confiança amb aquests dirigents, com tampoc podria donar-li a l’Anglada si aquest diu que era vol la independència de Catalunya.
Reagrupament, no es més bo que CA o ERC o CiU per la “patilla”, només proposem unes regles o maneres de fer politica perquè els aprofitats, sicaris i corruptes, o persones amb ambicions personals politiques tinguin més dificultats d’aprofitar el sentiment patriotic pel seu benefici i no per ajudar a la independència.
Si CiU, CA o ERC proposessin unes regles similiars a Reagrupament en aquest sentit, no tindria cap dubte de donar-lis el suport.
No estic d’acord que hagi dues opcions. Si hi ha dues opcions, es que s’ha aconseguit dividir. Això es el que vol Espanya.
Manel,
El fet que puguem estar o no d’acord en una cosa no fa variar la realitat, i el ben cert és que si Reagrupament, pels motius que siguin, no aconsegueix aglutinar tot l’independentisme, i sembla que de moment per si sol no ho farà o no ho podrà fer, es presentaran mes d’una opció i llavors, en aquest cas, l’ideal seria que com a màxim en fossin dues. Jo he proposat una solució per si aquest cas es donés, segurament no es la millor però encara no he vist cap altra proposta en aquest sentit.
Manel, si no s’aconsegueix la unitat serà inevitable que es presentin més de dues opcions, i potser si que s’haurà aconseguit dividir, però la divisió també vindrà per part de persones com tu que, potser amb tota la bona fe, consideren que ells no poden barrejar-se amb d’altres per que no tenen regles similars a les que voleu que imposi Reagrupament. Reagrupament no és ningú per imposar res a ningú i espero que finalment no ho farà malgrat el desig d’alguns reagrupats, si ho fa es quan no s’aconseguirà la unió. Reagrupament podrà decidir el que vulgui, anar conjuntament amb d’altres o anar sol i santament farà el que desitgi, però el que no podreu fer es acusar als demès que divideixen per que no se sumen a vosaltres, amb les regles que vosaltres mateixos heu decidit.
Considero que Reagrupament te una manera d’articular-se i funcionar que és millor que la dels partits clàssics, però aquesta manera de pensar, que és una opinió pròpia, no m’autoritza a imposar-la a ningú i si vull la unitat realment, acceptaré que els altres s’organitzin com millor els sembli i això no m’impedirà treballar conjuntament amb ells per assolir una cosa tan clara com és la independència de Catalunya, altra cosa serà si després a l’hora de legislar ho fem conjuntament o no, però per a solventar aquest problema hi han formules que s’han proposat i tampoc sembla que us convencin. Dius que no tens confiança amb d’altres, llavors si aquest sentiment és general a Reagrupament només hi haurà la solució de anar separats a les eleccions, per això mateix jo proposava una solució a posteriori que tampoc et convenç. Vols unitat però dins Reagrupament, i això no és unitat és unitarisme. Jo segurament si he de militar en un lloc ho faria abans a Reagrupament que a CA, però això no m’impedeix respectar-los com a patriotes i companys de camí, i no cal dir que pel que conec no comparteixo la teva opinió tan negativa de CA i en Santiago Espot en particular, però encara que em fossin antipàtics em creuria obligat a parlar amb ells i intentar colaborar-hi per tal d’aconseguir fites comunes.
I si, Espanya vol que ens dividim, però no cal que ens ajudi, nosaltres ho sabem fer molt bé tots solets i actituds com la teva i la de en Jordi “Benplantat” també hi col·laboren.
Entendria que si Reagrupament escorés cap a l’esquerra, o cap a la dreta, aparegués un moviment amb els mateixos objectius però complementari des del punt de vista ideològic en l’eix esquerra-dreta. Però Reagrupament és transversal, i no només perquè es defineixi així o ho diguin els seus associats, sinó que està demostrat perquè uns el critiquen per ser d’esquerres i altres el critiquen per ser de dretes, això li dona la veritable transversalitat. Llavors la raó dels que donen prioritat a l’independentisme per sobre l’eix esquerra-dreta però no volen donar suport a Reagrupament, és per motius no ideològics, sinó perquè no en poden ser ells els líders, els precursors, o simplement perquè no els agrada quelcom sense més, i en comptes de treballar amb Reagrupament per millorar-lo entre tots (tenint en compte que Reagrupament té mesos d’existència i està obert a tothom), creuen que tots els que encara no volen donar suport a Reagrupament s’aplegaran tots en un altre col·lectiu, o sota unes altres sigles com ara “suma”. Em pregunto com esperen aplegar tots els que no volen entrar a Reagrupament, de quina manera? En què es diferencien, són més d’esquerres o de dretes potser, son més o menys què? Simplement el que ofereixen només és no ser Reagrupament, alguna cosa positiva a vendre que millori Reagrupament?
I els independentistes transverslas que no volen entrar a Reagrupament però tampoc a Suma, on han d’anar? Qui ha pensat doncs amb els que no els agrada cap partit parlamentari, tampoc suma i els seus líders, i tampoc Reagrupament però volen votar independència? La llibertat i legitimitat per anar creant nous grups independentistes transversals hi és. Però és prudent i bon exemple des d’un punt de vista exclusivament independentista anar creant plataformes pels que ni els agrada el que hi ha? Recordem que abans de l’existència de Reagrupament es van esgotar les possibilitats de canviar un partit polític parlamentari per tal que fos aquest qui aplegués l’independentisme transversal. La impossibilitat de fer això és la que va portar Reagrupament a néixer com a associació i treballar per una candidatura unitària independentista transversal.
Si hi han hagut col·lectius com CEL, UNC, PRC… que els seus membres donen suport explícit o han entrat a Reagrupament, perquè altres no ho poden fer, si prediquen el mateix? Les seves legítimes raons respectables tindran, però llavors aquestes raons deuen ser més importants que el seu independentisme.
Si els independentistes ens reagrupem, guanyem!
Per cert, que m’oblidava, moltes gràcies Josep Maria Sala pel teu comentari.
Joan P
——
Crec que en Jordi Casadevall, ho ha explicat molt bé.
M’agradaria afegir una reflexió respecte al que tu dius que Reagrupament “imposa” unes regles. Doncs reagrupament no “imposa” cap regla que no sigui les mínimes que qualsevol democràta voldria.
La democràcia “imposa” unes regles mínimes, que es poden complir més o menys segons sigui el país més democràtic o no. Segur que estaràs amb mi que Espanya té unes mancances que fa que la seva democràcia no sigui equiparable a la que es pot trobar a Nord d’Europa o Anglaterra o USA. Això no treu que no sigui considerat Espanya una democràcia per els ulls de tot el món.
Reagrupament demana regeneració democràtica per la política catalana perquè és per arribar a ser com aquests països més avançats en tot (com més democratic més progres hi ha) i fugir de semblar-nos a Espanya i els països latinoamericans.
Per aconseguir aquesta regeneració caldrà “imposar” unes regles de democràcia, de transparència informativa, de comportaments ètics i d’altres mesures adients.
Si vols “imposar” aquestes regles, cal primer de tot predicar amb l’exemple. Aixó és el que demano a tothom que vulgui representar-me i més encara que vulgui eregir-se el lider que ens portarà a la independència.
Ho demanarè per en Laporta, per en Carretero i per qualsevol que es vulgui presentar per liderar la candidatura que segons tinc entés, tu comparteixes que és la millor solució per aconseguir la independència, oi?
Suposo que tu també voldràs las màximes garanties de qui et representarà al Parlament i ha promés que proclamarà la independència sigui sotmés a unes regles mínimes que garanteixin que complirà el que t’ha promés, oi?
Doncs jo penso, que dels que3 estan d’acord en fer aquesta candidatura, només de moment Reagrupament està en condicions de garantir-ho. CA per la seva manca total de transparència i pel que diu el seu web, com també de com és presenten els seus liders, com també del seu passat, és per mi inaceptable des del punt de vista d’un partit o associació politica que vol representar-nos (els independentistes). Això no vol dir que no siguin legals o algú els pugi considerar fins i tot un partit independentista. Igual que Espanya es considera una democràcia.
Penso Joan, que tu amb l’experiència que has tingut i com a democrata que ets, tampoc pots acceptar-ho.
Una darrera reflexió sobre la unitat. Aquesta si no serà possible no serà culpa de reagrupament ( o una altre formació que ho haguès intentat si no hagués sortit RCat) , ho serà culpa dels qui malgrat diuen que volen el mateix i proposen el mateix, van decidir no fer-hi costat sense aportar cap alternativa, ans el contrari, van posar en el debatla llavor de la divisió. Una llavor de discòrdia i divisió, al principi subtilment encara que aquesta fos amagada sota termes a favor de la unitat i de la suma. Però al final acabarà donant forma a una alternativa a reagrupament per aixì dividir el vot i impedir uns bons resultats a la candidatura.
Tu mateix Joan és un exemple de com has evolucionat. Vas estar de no res de reagrupar-te, no ho vas fer perquè no t’agradava fer-ho per internet segons em vas dir, però al cap d’un mes, quan es podia fer per correu, vas veure algunes critiques i sobretot com alguna persona prou representativa per tu, no s’associava, i vas aparcar la decisió per veure com evolucionava. Ara ja fa temps que no només no vols fer-ho, sinó que també t’has sumat a criticar-la.
Ara fins i tot ja acceptes que la unitat no serà possible. Cosa impensable per tu mateix fa 6 mesos.
Joan benvingut al club dels que heu estat influits per la llavor de la discòrdia i de la divisió.
Per això he escrit aquesta carta al reis d’Orient. Espero que aquesta llavor, no acabi d’arrelar i siguin molt pocs els patriotes com tu, que hi estiguin afectats per aquesta divisió, perquè si fos aixì, ja hem begut oli i penso que la independència serà més dificl d’aconseguir-la.
Cordialment
Manel
Manel,
No volia abundar en massa més del que has dit, doncs penso que tu tens la teva idea i jo la meva i per qui ens ha llegit fins aquí penso que ja ha quedat prou clara. Peró penso que cal puntualitzar algunes coses, la primera és que si em llegeixes bé jo no critico a reagrupament et critico a tu i a la gent que actua com tu, fixa’t be que dic per exemple: “que no tenen regles similars a les que voleu que imposi Reagrupament” i no “que no tenen regles similars a les que vol imposar Reagrupament”, finalment també dic que espero que finalment reagrupament no ho farà “malgrat el desig d’alguns reagrupats”, crec que queda prou clar.
Sobre el que dius de que no m’he fet de reagrupament per que volia veure com evolucionava, és cert, però no que volia veure com evolucionava el que una persona per molt representativa que jo la considerés ho feia, sinó com evolucionava en el procés de la unitat en el propi reagrupament, i es cert també que de moment em va frenar el veure com certes persones (i no una de sola) no s’integraven immediatament, però finalment la decisió no ha estat mediatitzada per ningú. Ja vaig comentar en el passat, en un altre Bloc on intercanviàvem opinions, que la decisió final de no reagrupar-me va ser el llegir opinions de reagrupats que segons la meva manera de veure no ajudaven a la unitat i ara et dic (no et sorprendràs) que un dels que expressava aquestes opinions ets tu mateix, juntament amb d’altres comentaristes del mateix Bloc. Se’m va dir que les opinions no eren pas les de reagrupament sinó les de persones que eren associades i que per tant ho eren a tall individual, es ben cert, però també es cert que moltes de les opinions que jo vaig llegir eren de prou calat polític com per que des dels òrgans superiors es desautoritzessin les mateixes o si mes no es fessin les precisions oportunes, també se’m va dir que encara no estava escollit el Consell Nacional, bé, ara ja està escollit i les opinions segueixen igual si no s’han reforçat i reagrupament segueix sense dir res, per tant ens haurem de referir als estatuts i t’he de dir que tal i com han quedat no em convencen gens ni mica en qüestió d’unitat, ja ho he expressat manta vegades i crec que prou extensament el per que, per tant no m’hi estendré més.
Manel, jo no critico ni he criticat mai reagrupament, ben al contrari li tinc un respecte important com a associació o partit (quan hi esdevingui)i també a molts dels seus principals, i es cert que penso que actualment és la millor opció disponible per assolir la independència, però també penso que no es suficient i voldria una llista on hi trobés els principals de reagrupament junt amb els d’altres formacions no reagrupades però igualment patriòtiques. Això fa que no m’hi associi però no impedix que li mantingui tot el meu respecte, no confonguis les crítiques cap a les teves opinions amb crítiques a reagrupament..
Cordialment.
Joan P.
Joan P.
——-
Les meves opinions son les meves i no de reagrupament, aixó és cert, com també a vegades dono per suposat certes coses o no entenc molt bé el perquè pot haver patriotes que no s’apunten a reagrupament.
Per mi és incomprensible i només puc pensar que és per manca d’informació o per informació falsejada, com es , penso el teu cas. Prefereixes donar credit als que volen la divisió qui als que es mullen per fer possible unitat.
Altra cosa és persones que no tinguin actualment la independència com a prioritat actual. Ho respecto perô no puc aceptar que aquestes persones vulguin erigir-se liders de ningú.
A vegades sóc dur, ho reconec, però ho sóc perquè sóc exigent amb els qui ens han de representar després del que ha passat a ERC i CiU. No penso callar-me mai més, encara que sigui amb l’excusa per la independència.
En tot cas, Joan P, no has contestat a la meves preguntes si vols garanties de democràcia i transparencies als qui s’erigeixen com a representants per aconseguir la indpendència.
Com tampoc que asumeixis que la unitat no sigui possible.
Jo penso que la unitat es possible, sempre hi quan, aquesta unitat sigui entre presones que verdaderament vulguin proclamar la independència al Parlament i no per altres motius.
Benvolgut Sr Brgallo;
Em semblen plausibles les seves peticions als Reis, però sap una cosa? “Els Reis no son mes que en el millor dels casos un destorb, per aconseguir res que tingui a veure amb la llibertat individual i col·lectiva d’un País,
I jo em demano a mi i atots els qui estem en aquesta feina d’aconseguir la independència de Catalunya treballar per tenir-la, la independència no la sobirania.
Ben segur que les nostres diferencies son sols de semàntica i així espero que admeti aquesta carta.
Carta al Sr Bargallo… treballem per la independència del nostre País l’estat Català.
Josep Maria
Seny i Coratge amics
Senyors, Reagrupament ha tingut la idea de crear una llista independentista transversal, de manera que hi pugui participar tothom a nivell individual i/o sense renunciar a formar part d’altres col·lectius polític. Per fer això ha muntat una associació, i sembla ser un dels principals moviments transversals que hi han hagut (si no el més gran), un possible i factible tren de la independència. S’hi pot sumar tothom lliurement, però potser algú té altres prioritats, ja siguin ideològiques o organitzatives, i tot és respectable. El que no s’hi val és a canviar la definició de Reagrupament per intentar fer creure que només és un col·lectiu més, i sortir amb una nova idea per aplegar-los tots de manera menys democràtica. El sistema que proposa Reagrupament, no és per imposar-lo, perquè la democràcia no s’imposa, s’ofereix a molta gent, possibles votants, fins i tot s’està estudiant oferir-la a simpatitzants de la causa no associats a Reagrupament. Això no és imposar res a ningú, és oferir si es vol formar part d’una idea que és la millor fins al moment per aconseguir un estat Català. Aquí l’únic que s’imposa, és el respecte a la democràcia. Cada col·lectiu es pot organitzar com vulgui, però no hi ha millor manera que decidir el que volem
tots junts, entre tots democràticament.
Si el que dic molesta a algú, no serà per raons independentistes.
Reagrupament al parlament, Catalunya independent! Si ens reagrupem, guanyem!
Però Koko-Kola és transversal, i no només perquè es defineixi així o ho diguin els seus associats, sinó que està demostrat perquè uns el critiquen per ser d’esquerres i altres el critiquen per ser de dretes, això li dona la veritable transversalitat. Llavors la raó dels que donen prioritat a l’independentisme per sobre l’eix esquerra-dreta però no volen donar suport a Koko-Kolat, és per motius no ideològics, sinó perquè no en poden ser ells els líders, els precursors, o simplement perquè no els agrada quelcom sense més, i en comptes de treballar amb Reagrupament per millorar-lo entre tots…bla bla bla
Si hi han hagut col•lectius com Pitxi-kola, Fresc-kola, Visca-kola… que els seus membres donen suport explícit o han entrat a Koko-kola, perquè altres no ho poden fer, si prediquen el mateix? Les seves legítimes raons respectables tindran, però llavors aquestes raons deuen ser més importants que el seu independentisme.
Si els independentistes ens koko-kolem, guanyem!
El pamfletita Bargalló diu:
Si vols “imposar” aquestes regles, cal primer de tot predicar amb l’exemple. Aixó és el que demano a tothom que vulgui representar-me i més encara que vulgui eregir-se el lider que ens portarà a la independència.
Doncs la democràcia participativa de Koko-kola és UNA ESTAFA.
Benvolguts companys, tot i les preses d’última hora, us agrairia d’allò més que consideréssiu la meva proposta, perquè pel que sembla, sigui per la forma o per qualsevol altre cosa el malentès no en s deixa avançar.
Concretament tinc dues propostes d’esmenes, una de “ideològica” i un altre de “organitzativa”.
1-En la declaració ideològica, pretenc que l’assemblea consideri i es pronunciï si és d’interès per a Reagrupament o no, la següent declaració com a part del contingut.
“Reagrupament te el compromís d’actuar en benefici de la unificació del vot independentista, per tal de procurar la màxima representació independentista en el Parlament de Catalunya, esdevenint si s’escau, en l’actor que lideri dita dinàmica”
Es pot dir així o aixà, el que no pot ser que ho maquillem tant que acabem proposant de fer una botifarrada, no sé si m’explico. És més, si s’ha de canviar alguna cosa, per això hi ha l’assemblea nacional. Jo no vull presentar botifarrades per a que l’assemblea les sancioni.
2- Pel que fa al tema organitzatiu, el que els estatuts “permetin” que qualsevol militant pugui fer propostes, és tan com dir que “permet” anar a la platja.
El que pretenc és que l’assemblea consideri convenient o no, i es pronunciï sense embuts respecta de la següent declaració com a contingut.
“La organització de Reagrupament te el compromís d’habilitar els mecanismes escaients i necessaris per tal de fer efectiva la difusió de opinions, propostes, suggerències i demés notificacions, en tota la xarxa de base nacional, avalades per 25 militants signants com a mínim”.
Segons tinc entès, tothom pot fer i presentar esmenes, doncs bé, aquestes son les que presento.
La VERITAT és que en la preassemblea del carrer Providència de Barcelona, vaig RENUNCIAR a defensar les meves esmenes perquè era del tot inútil, cap possibilitat.
I vull recordar que malgrat demanar-los les 204 esmenes presentades, LA COMISSIÓ ESCOLLIDA A DIT, no les va voler transmetre.
I si convé us recordaré, el discurs redactat per en Jordi Fornas per defensar les seves esmenes a la assemblea General del 8 de Dessembre, al que va renunciar per tal de no remenar la merda que representa L’assemblea PRECUINADA i amanyada de bon antuvi.
En la dita preassemblea del carrer Providència de Barcelona, quan els varem dir que no estàvem d’acord, els de la comissió Albert Pereira, Rut Carandell i un altre xicot de qui no conec el nom, es varen excusar al•legant FALTA DE TEMPS, Falta de temps que ells es van encarregar de gestionar de tal manera a fi i efecte de que NO fos suficient.
Aquest és un engany perpetrat a una massa de gent voluntariosa que renuncien a qualsevol exigència per por a molestar als superherois que els brinden l’oportunitat sommiada, tot plegat UNA ESTAFA DEMOCRÀTICA.
Aquest és l’exemple oi? Senyor Inquisidor, Fiscal Major de Reagrupament, perseguidpor de la COMPETENCIA, AI.. PERDÓ…D’ERETGES VOLIA DIR.
Prefereixes donar credit als que volen la divisió qui als que es mullen per fer possible unitat. DEMAGOG bARGALLÓ, COM GOSES A DIR TANTES VAJENADES?
Prefereixes donar credit als que volen la divisió qui als que es mullen per fer possible unitat.
deus voler dir fer la unitat sempre i quan s’avingin a combregar amb les regles falsàries de reagrupament,oi?
“Cada col·lectiu es pot organitzar com vulgui” diu l’acòlit, vols dir que sí, perquè segons vosaltres si ets un club privat d’amics Independentistes, ets una secta i no pots contribuir en res, se t’ha d’exorcitar passant per l’adreçador de Reagrupament que és la garantia de Veritat, no?
El model que proposa el pamfletista Bargalló i adlàters, és un model ABSOLUTISTA I DEMAGOG, amés de RAPINYAIRE, que preten IMPOSSAR que la UNITAT és Rcat, i condemna al anatema qualsevol Independentista que NO combregui amb aquest Sant Principi
Tot plegat, més arguments per reagrupar-se, fins i tot els més crítics donen bons arguments (imagino sense voler-ho) per donar suport a Reagrupament. Quants més siguem, més fàcilment i aviat aconseguirem el nostre objectiu, un estat Català.
Si ens reagrupem, guanyem!
Mireu aquest és un estracte del discurs a l’assemblea d’en Jordi Fornas que no es va presentar a instàcies i recomenació meva, vam renunciar a aixecar “la llebre” per no fer “soroll”, per sentiment patriòtic, i a sobre ens hem de sentir el nom del porc.
Com que no sabem qui son els esmenants ni quines són les esmenes que ha incorporat cadascú, es fa difícil de creure que la ponència que es vol sotmetre a votació, sigui el resultat de la inclusió de part de les 204 esmenes que s’han rebut, tal com afirma la comissió.
A més, a la reunió que el dia 22 vem tenir a Barcelona amb components de la comissió, i davant dels requeriments dels que denunciàvem aquest estat de coses, es van comprometre a ampliar el termini de presentació d’esmenes fins al divendres 25, però desprès s’han negat a acceptar-les dient que estaven fora de termini.
Per si això no fos prou, s’han negat a donar-me cap informació sobre el procés i el procediment quan els ho he demanat.
Així, mentres impedien la participació dels associats, han fet el que han volgut amb el document, perquè s’han permès de tornar-lo a esmenar, bàsicament perquè el bunyol resultant no fos tant evident.
Tot això, potser siguin pràctiques normals en altres partits polítics o en el partit polític del que formaven part anteriorment els membres de la comissió, però són totalment inacceptables a la nostra associació, perquè vulneren directament un dels dos principis bàsics de R.I. la renovació política.
Ja es poden anar creant sumes enganyoses que divideixen, escriure textos difamatoris trolls, insultar, el que es vulgui…
Però mentrestant la realitat per sort per alguns i desgràcia pels altres, és la que és. Això és imparable, Reagrupament avança, i quant més avança més proper tenim l’estat Català, i ja no hi ha volta enrere.
Reagrupament al parlament, Catalunya independent!
ERC “Catalunya serà social(d’esquerres) o no serà”!!!
Rcat “La Unitat serà dins de Rcat ,o no serà”!!!!
Ja es poden anar creant sumes enganyoses que divideixen, escriure textos difamatoris trolls, insultar, el que es vulgui…
Però mentrestant la realitat per sort per alguns i desgràcia pels altres, és la que és. Això és imparable, ERC avança, i quant més avança més proper tenim l’estat Català, i ja no hi ha volta enrere.
Grans arguments, i per sobre de TOT…nous, que ens parlen de la Regeració Democràtica…
La unitat serà on hi hagi més independentistes units i treballant en positiu per un estat català. Això serà així tot i els quatre que treballen per evitar-ho.
“Prefereixes donar credit als que volen la divisió qui als que es mullen per fer possible unitat”.
Ja n’hi ha prou d’insultar, en Joan P. havia estat correctíssim, massa i tot,i vens tu amb menyspreu i prepotencia ofenent…però qui collons t’has pensat que ets?…el puto amo?
vinga home, ves a pastar fang, “…..”
Manel Bargalló 08/01/2010 a les 00:47,
Dius que no t’hi contestat malgrat no ens coneixem de quatre dies i segurament ja coneixes la resposta. Crec en la unitat de l’independentisme per això abans que tot he dit: “L’ideal seria anar tots units i per això cal treballar fins ultima hora” i l’altra resposta és: l’única garantia que els hi demano als que m’han de representar és que allò que em prometin ho compleixin, que entre aquests punts hi hagi com a primer i principal l’assoliment democràtic de la independència pel 2010 mitjançant una declaració unilateral del Parlament si s’assoleix la majoria necessària per això i com a segon punt que no col·laboraran en cap moment en la gestió d’un organisme de l’estat espanyol com és la Cheneralità, els voto per que dinamitin l’autonomia no per que la reforcin com fa esguerra, per tant no tindran opció d’administrar massa temps, si més no un cop declarada la independència fins a proclamar i assolir eleccions a Corts Constituents i prou. Si son millors o pitjors pares de família se’m en refot, un cop en les eleccions a Corts Constituents ja votaré allò que em plagui, i com sembla ser que segons les vostres promeses no podré votar reagrupament, doncs no s’hi presentarà oi?, llavors vull algú que m’asseguri una mínima continuïtat. I ja he dit moltes vegades que vull en Joan Carretero, la Rut Carandell, en Emili Valdero en la llista unitària, però també hi vull en Santiago Espot (malgrat a tu no t’agradi, ho sento però també l’hi vull) en Agustí Bassols, en Enric Canela, en Joan Laporta i molts d’altres personalitats de l’independentisme i vull que si no hi van no sigui perquè ningú els hi ha impedit sinó perquè no s’hi volen presentar. Mira Manel, em sembla que us ho mireu malament, els associats a reagrupament sou dos-mil i escaig, amb els simpatitzants podreu arribar a cinc o sis-mil, deu-mil com a molt? i en canvi els votants som algun mil.lió, jo (a part de simpatitzant de ragrupament fins el dia d’avui) soc votant i vull votar una llista en la que jo hi estigui d’acord i malgrat respectar mot a tots els associats de reagrupament se’m en fot el que ells desitgin, si em presenten una llista que m’agradi la votaré i sinó ho faré per una altra o per cap. Suposo que no dubtaràs de l’esperit absolutament democràtic d’aquest plantejament, oi?. Sou vosaltres com a reagrupament que heu de treballar per oferir-me una llista que jo pugui votar i no a l’inrevés, fins aquí podríem arribar!! i igualment que no vaig caure en el xanttage de: “o Mas o Montilla” (o recordes oi?) tampoc cauré en el xantatge que em presenteu que si no voto reagrupament col.laboro amb la divisió de l’independentisme, NO la divisió l’esteu treballant vosaltres i no jo, i tu ho fas mol bé noi!! amb l’aquiescència dels teus superiors de reagrupament sembla, doncs ningú t’ha desautoritzat fins el dia d’avui.
Per tant, a cada u el seu. Jo, opinant i votant (doncs reagrupament no ha sapigut convencem fins el dia d’avui) i vosaltres treballant per fer una llista que els votants puguem acceptar i si no sou capaços de fer-ho es a vosaltres a qui la història us ho retraurà i no pas a mi. Ens entenem oi?.
Salut, Unitat i Independència
No hi hauria alguna manera que l’imbècil d’en Vallfosca no fotés l’imbècil amb els comentaris?
R que em vols Censurar?…o, és que NO parlo del tema?…
R de reagrupament, oi?, tu acotes els “temes”?…
Ah !!! i gràcies per escriure el meu nom amb l’inicial mjúscula…molt considerat noi…
Amb aquest panorama molts deuen pensar ja en l’abstenció.
Vallfosca: no trobes una mica absurd voler una coalició amb RCat i alhora criticar-la tan ferotgement? Penso que és força incongruent.
Antoni, una cosa és que hi trobi pegas, una cosa és que Rcat no sigui “la Blanca Neus” com alguns pretenen, i altre cosa és que no sigui una eina adient per a la nostre fita d’alliberament Nacional.
El que ha destapat “la capsa dels trons” ha estat el inefable Bargalló, ell ha començat i a propiciat tot aquest desori blasmant altres patriotes manifestament adherits a la causa, ell n’és el responsable, ha estat ell el que s’ha ficat a casa d’altres a fer-los “justícia” públicament, i, vull aprofitar per fer extensiva aquesta responsabilitat a Reagrupament, perquè és obvi i manifest que en Bargalló és la “veu” en la xarxa de Rcat de FACTO, i la cúpula no se’n pot desdir com si res de tot això anés amb ells.
Si volen respecte, que comencin a practicar-lo.
És tot.
Joan P
——–
Estic d’acord amb la teva primera part de l’exposició, però no amb la segona.
Penso que no es tracta que nosaltres hem d’aconseguir una candidatura. Es tracta que entre tots aconseguim la candidatura.
Vet a aquí el que vaig advertir fa mesos al BGS que podria passar amb la idea de l’Enric de no apuntar-se a Reagrupament i mirar de fer-ho des de fora.
Tu ets un clar exemple de com la llavor de la divisió entre nosaltres ja arrelat.
Potser jo no soc gaire “diplomàtic” com dic les coses, però tot això no haura passat si persones com l’Enric no haguessin començat sembrant el dubte.
Un dubte que serà aprofitat per alguns que tenen aspiracions polítiques com l’Espot i d’altres , que es dediquen a fer zitzània a sou dels espanyols, han transformat en discòrdia.
Ara la cosa és més greu, perquê ara l’Enric , l’Espot i altres es presenten com alternativa (bé, ho faran aviat una vegada “demostrin” que RCat, ni ERC, ni CiU, ni CUPs volen apuntar-se a la crida de SI). Amb la divisió, persones com tu, tenen que prendre posició i ho faran segons les afinitats personals, car en teoria, la proposta és exactament la mateix (una copia) de la que proposa Reagrupament.
En definitiva, el que volien la divisió hauran triomfat, al menys amb un patriota com tu.
Com deia a la carta als Reis, espero que sigui l’efecte el més mínim possible.
Exacte Manel, no és més que l’enèssima repetició de l’història de l’independentisme català. Sempre que hi ha una opció potent amb possibilitat, per una raó o altra, i en nom de qualsevol excusa respectable i sagrada, com ara la unitat, sorgeix un altre grup amb gent de bona fe inclosa, i el resultat final és la divisió, la resta i el fracàs. Però em sembla que per sort aquesta vegada Reagrupament ja ha anat massa lluny, i les coses sortiran bé tot i l’intent de divisió.
Aquí els únics que divideixen son els talibans Inquisidors com tu Manel.
NO en tens prou amb exigir que l’unitat és, o sí o sí dins de Rcat amb EXCLUSIVA, que amés encara tens els sants collons de dir aprofitats a d’altres Independentistes que SÍ que estan per a la feina.
Recordo altre cop, que la comissió que va endegar el procés participatiu per a confegir la ponència va ser escollit a DIT, aquests van boicotejar el procés participatiu, i ves quines casualitats han sortit escollits per a l’assemblea.
Si això NO és manipulació ja m’explicaràs.
Tothom fèiem ulls clucs per que tanmateix Rcat és una eina bona per a la Independència de Catalunya , i vens tu a boicotejar el silenci, perquè? perquè vens tu a trencar el silenci?, deus ser tu que ets un agent a sou dels ecpanyolos?
Tens molta mala fe, i ets un impresentable en arrogar-te la UNITAT, “si esteu reagrupats és que voleu la Unitat, si no és que no la voleu”, o ets un deficient intel•lectual, o ets un agent “estrany”, o és que realment Reagrupament és una secta partidista més, això sí, sembla independentista i no anti Catalana, de moment.
Vallfosca, aquesta no és manera de parlar entre companys que volen la mateixa fita. I encara menys a persones, com en Manel, que treballa dia i nit per la independència tant a Catalunya com a l’exterior. Amb uns quants Manels ja la tindríem fa temps. Jo no veig malament que hagi aparegut Suma Independència doncs al final del camí tots ens trobarem i suposo que l’agrupació més nombrosa aglutinarà la més petita per convertir-se en un bloc unitari. I allò ja no ho pararà ningú. Quants més formacions tinguem, més moviment hi haurà, més contactes es faran, més gent s’apuntarà. I al final: tots junts amb l’estelada! Em sembla que ja ho veig. Manel, gràcies!
Ben cordialment.
Gràcies Matilde,
Faig el que puc per aconseguir la independència, segons el que jo crec que és millor després d’haver viscut moltes experiències i de pensar-hi. Tinc clar, que tothom que es consideri patriota ha d’anteposar el seu interès personal a favor del país, però això no vol dir ser estúpid o ingenu, o pitjor, que tot s’hi val. Hi persones que per desgràcies no ho veuen així. També hi ha altres que en comptes de reconèixer que potser estan equivocades, es dediquen a insultar o desqualificar quan es queden sense arguments. Normalment ho fan sota l’anonimat i mai s’atreveixen a fer-ho a la cara.
Però és un peatge que s’ha de pagar amb les noves tecnologies i que ho faig amb molt de gust, car la meva prioritat és ajudar a la independència.
Endavant les atxes!!
Soc Xavier Garcia Pujol vallfosca, i tinc sobrats arguments en contra dels apòstols de la conversió Reagrupamental com a nova religió erigida com a condició sine qua non, i que amés no dubten en insultar i calumniar persones innocents i valuoses.
Això del anonimat ho treu a col•lació justament els demagogs que no tenen altre argument, com queda manifestament demostrat.
Matilde, som molts els Catalans que treballem per assolir l’alliberament de Catalunya, però cap s’arroga el dret de calumniar altres patriotes, cap, a excepció feta de en Bargalló l’Inquisidor, aquest sap prou bé que si preval la seva actitud mai tindrem la Unitat i mai no serem Lliures, perquè ho fa doncs?
Ets, en vallfosca, el bufó del bloc.
Xavier, et comprenc perquè jo també tinc mania a certes persones i ja saps allò de la primera pedra. Però reconeix que dir-li taliban a un compatriota en un fòrum d’independentistes, fa angúnia, noi…Tot es pot dir amb altres formes, no? Em sembla que exigir que tothom sigui com a nosaltres ens vagi bé, és perdre el temps. La “causa” és el que importa i no les simpaties personals.Ja sé que això és molt fàcil de dir…Reconec que sóc la primera en pecar de rancúnia, crítica obsessiva i desitjos de venjança, vet aquí. Però potser amb el temps milloraré si m’ajudeu. Xavier, no et tornis obsessiu, afluixa. Cordialment.
Gràcies Matilde, tots hauríem de assumir que els nostres actes tenen conseqüències, però si tothom calla davant la barbarie i el robatori de la calumnia, les conseqüències dels actes que les ha causades no és perceben, i m’he vist en l’obligació moral de fer-ne les conseqüències paleses.
Per a mi el més greu és el sinlenci còmplice, inadmisible, perquè és com que un telepredicador tot sol, és capaç de segrestar-nos a tots.
Gràcies novament, i sí, aflujaré quan s’acabi aquest robatori, que espero sigui ben aviat.
Salutacions cordials.
Afluixaré…perdoneu