No sé si m’explico.

El que jo dic, com a blocaire lliure pensador, i després de la meva experiència política, poca però suficient, és que si caus en l’error de deixar passar certes conductes no gaire ètiques, actituts mafioses o corrupteles etc, dincs d’una organització i sobretot dels que en teoria t’han de representar a la candidatura pot acabar corcan-t’ho tot i al final quan arriba alhora de la veritat et pots trobar que els que han estat elegits estan venuts o no complexien amb el que es varen comprometre. No se si m’explico.
Cal que els nostres representants a la candidatura siguin les persones més honestes i honrades, a part d’independèntistes que poguem trobar.
Això és dificil d´aconseguir-ho, però si no ho intentem d’entrada, tenim més possibolitats d’errar.

Per acabar, com dic en el títol “Potser no serem mai lliures ” i no dic pas “Segur”, és a dir, Josep, puc estar equivocat i potser cal que no ser tant prinmirat i fer els ulls clucs alhora de permetre fer la candidatura.
Però recordo una frase del meu excap alemany : Que l’urgent no et faci oblidar de fer l’important!! . Doncs més o menys és el que voldria dir amb el tema dels valors suprems de la democrácia

gràcies pel comentari

Reagrupament no vol anar sola.

Deu ser la tramuntana!

Que els que volem llegir les opinions de la gent, no ens interessa sentir sempre la mateixa pedoleia.

Ja ho vaig dir en un altre lloc no gaire llunyà, només em queda esperar que no feu gaire mal.

Au, ja podeu seguir insultant, repetint tonteries ridícules amb majúscules, i tot el que volgueu…

Cal escoltar i parlar amb tothom, però no entretenir-se amb ningú.

En fi, suposo que hi han de ser aquests personatges com a excepció que confirma la regla dels que individualment o coordinadament sota unes sigles, treballen per poder fer que el somni d’un estat català, deixi de ser somni per esdevenir realitat.

A treballar doncs!

He anat seguint les intervencions d’en vallfosca i en gica, i haig de dir que no cal qüestionar-los, ells sols ja fan aquesta tasca. Els seus darrers escrits freguen el ridícul (vegi’s la petició de disculpes públiques, les amenaces d’abstenció i les qüalificacions de censor).

El que dius d’en Gica m’ha fet gràcia. Si el seu alter-ego cibernètic s’assembla una mica a la persona real i asobre és una personatge conegut, millor no saber qui és. No em vull endur una decepció.
Altra cosa és que en Gica sigui el líder d’algun d’aquests partits residuals (CA, EC, etc) que la única tasca rellevant que duen a terme és plantar una paredeta l’11 de setembre i que compten amb algunes decenes de seguidors. En aquest cas, sentint-ho molt, segur que no el coneixo.

Pel que fa al meu CV polític, sento decebre’t, però no en tinc. En política (CIU, ERC,…) i pseudopolítica (CA,EC, etc) he tingut contacte amb tots els agents, però vista la mediocritat que hi plana, no hi he entrat mai. Em repugnen els afanys de protagonisme, els trepes, el repartiment de càrrecs, les capelletes i, sobretot, la incompetència.

Finalment dir-te que tota aquesta història de CA, de Si, el rebot d’uns i els atacs d’altres em fa certa gràcia. M’ho prenc com un divertiment i espero que tots vosaltres també perqué tot plegat és tan surrealista que o és conya o és per posar-se a plorar.