Comentaris a: Anècdotes d’intolerància

Per: Enric Canela

Enric Canela — Sat, 10 Sep 2011 18:27:55 +0000

Joaquim,
Ara et diré el poc que sé.

Per: Joaquim Serra Bech

Joaquim Serra Bech — Fri, 09 Sep 2011 12:05:22 +0000

Per motius d’un treball que estic fent sobre armadors catalans del segle XIX, m’interessaria saber dades del seu besavi Josep Canela i Raventós.
Sobre tot la vinculació amb el negoci marítim, vaixells que tnia etc.
Gràcies

Joaquim

Per: Papitu

Papitu — Wed, 20 Jan 2010 22:20:40 +0000

Manel Picó:
Precisament el governament espanyol s’està afanyant darreraement per fer merits internacionals, (Afganistan, Haiti) o sigui devant els EEUU i Europa especialment, i es possible que en part això sigui en clau interna. Si es presenta a ulls estrangers com a un estat del tot alinyat, compromés i actiu, això pot posar sordina a la contestació interna en quant aquest estat.

Per: canigo

canigo — Wed, 20 Jan 2010 21:50:50 +0000

Si cada catala llegis aixo i penses una mica, tindriam la independencia,per que jo m’esborrono,el felicito de nou

Per: Josep Prat

Josep Prat — Tue, 19 Jan 2010 22:49:25 +0000

Si i tant, Espanya sempre ha sigut invasora. Tot i aixi la seva mala gestió ha acabat per fer perdre la majoria del territori i més en perdrà, Catalunya esta a punt.

Si sumem guanyem,i l’any que ve independents.

Per: Noemí

Noemí — Tue, 19 Jan 2010 11:46:50 +0000

Per l’època de la consulta d’Arenys, quan els feixistes van treure les urpes, em van passar un acudit on em deien la geneologia del govern espanyol al ple. Tots eren fills de Falangistas, TOTS.
Ctrec que amb això ja queda tot dit!
Enric, un article impressionant!
Felicitats!!!

Per: Sublim anècdotes d’intolerància « CODI Ç

Sublim anècdotes d’intolerància « CODI Ç — Tue, 19 Jan 2010 04:04:09 +0000

[...] Us deixo l’enllaç al magnífic article de n’Enric Canela: Anècdotes d’intolerància. [...]

Per: Ramon

Ramon — Mon, 18 Jan 2010 13:18:47 +0000

Per a mi la situació està força clara: el camí és la suma de voluntats per a un sol projecte i la meta és el guanyar les eleccions. Tots els que anteposem la volença d’un estat propi sense interessos propis o de partit ja sabem el que hem de fer i per on hem d’anar.
En Mas vol governar enganxat al carro dels nostres veïns i Duran és el guarda que posa les cadenes perquè no es deixi de subjectar. Aquest no és el nostre objectiu, ja que desitja repetir el lligam que ha portat a termini en Pujol amb la nació veïna, i això, “ara no toca”.
Per aconseguir la llibertat hem de ser tolerants amb nosaltres mateixos i amb els altres, sobre tot si estan més a prop. De les petites diferències no n’hem fem un castell, que això crearia la nostra pròpia ruïna i la dels altres, perquè la feina és molta i cal dedicar els esforços per seguir el camí indicat aplanant el terreny, si volem arribar a la nostra meta.

Per: Marc Aloy Simó

Marc Aloy Simó — Mon, 18 Jan 2010 09:43:08 +0000

Benvolguts companys,
Com a firmant del manifest de Suma Independència (SI) i com a simpatitzant de la plataforma electoral, Reagrupament.cat (a partir del 21 de març, ja podrem dir: del partit polític Reagrupament Nacional Català)volia deixar constància de les meves inquietuds respecte al que jo anomeno “la quarta alternativa no sucursalista”.
1)Per a mi és molt important donar suport a un partit no sucursalista perquè comparteixo plenament la tesis (que ja es va definir al 1888 al II Congrés Catalanista) que per a què Catalunya subsistís com a nació calia constituí partits que fossin d’obediència estricta catalana (que no estiguessin integrats en cap partit de matriu espanyola).
2)Entenc que actualment hi han 3 alternatives no sucursalistes: CiU, les CUP i E (ex-ERC).
El PSC-PSOE és sucursalista fins a la medul·la per molt que s’esforcin a desmentir-ho els seus dirigents i ICV està fortament coalitzada amb Izquierda Unida i té una dependència total del pugui fer el PSOE en l’eix Catalunya-Espanya. De la resta de partits que es presenten a Catalunya no voldria fer cap comentari per raons òbvies.
3)Les CUP, d’entrada, han dit que no es plantegen entrar en la política catalana i que es volen centrar en la municipal. Tot i això, crec que la seva incidència de presentar-s’hi sempre serà minsa (en allò que respecta al nombre de vots). I ho dic des del respecte ja que crec que la seva participació en les eleccions catalanes seria positiva perquè “sobiranitzaria” molt el vot que avui va cap a ICV-EUiA.
4)Respecte a CiU i E (ex-ERC)cal dir que ens han decebut a molts pel seu pactisme i col·laboracionisme amb els partits sucursalistes i amb les seves matrius espanyoles. Tan de bo, en un futur apostin fortament i veritable per “la llibertat de Catalunya i per una nació plena” (paraules manllevades de l’Artur Mas en la seva proclamació com a candidat a la presidència del govern català). Avui per avui, tots sabem quines han estat “les seves apostes estratègiques”.
5)De tot això ja se’n pot deduir que ens cal UNA QUARTA ALTERNATIVA NO SUCURSALISTA que aposti d’una manera ferma, inequívoca, decidida, inquebrantable, prioritària per la llibertat de la nació catalana i que tingui com a eines: la transversalitat en l’eix dreta-esquerra, la honestat en les seves propostes, el funcionament intern realment democràtic i que busqui la regeneració política de Catalunya, la seva prosperitat econòmica, la justícia dins de la seva societat i el progrés de la seva cultura i la seva llengua, entre d’altres.
6)Observo amb neguit que malgrat hi hagi molta gent que pensem igual ens constarà articular una LLISTA ELECTORAL UNITÀRIA que representi aquest sentiment i aquests anhels.
Reagrupament i el futur partit que posarà en marxa tenen un funcionament intern força democràtic i just. Alguns des de fora ho critiquen dient que aquests mecanismes són fàcilment vulnerables i adulterables. Bé, jo ho desconec, potser, perquè “no he fet la mili i per tant no en porto gens de feta”.
Ironies a banda, m’agradaria saber si realment dins de Suma Independència hi ha la voluntat d’arribar a aquesta llista unitària o si tot ho fan dependre de què se’ls adjudiqui unes places a aquesta llista en virtut del que ells creuen merèixer, és a dir, que “la vestimenta” que se’ls hi dongui sigui aquella que ells pretenen ja que de moment sembla que se’ls vol “totalment despullats”.
7)El Jan Laporta hauria d’acceptar tot el joc que s’està articular perquè si vol entrar com “el rei del mambo” només farà que ésser un element més de dispersió.
8)Per a que aquesta ALTERNATIVA qualli i el dia de l’eleccions catalanes sigui un èxit, cal que les legítimes aspiracions personals de molts es quedin en un racó i el que prevaleixi sigui el bé comú del SOBIRANISME TRANVERSALISTA.
9)PER GUANYAR, CAL QUE TOTHOM CEDEIXI en virtut d’allò que realment representa, només així sumarem, només així guanyarem!

Per: Manel Picó

Manel Picó — Sun, 17 Jan 2010 20:22:46 +0000

Avuí hem tingut dues de les icones més representatives de la misèria moral en que viu instal·lada Catalunya. Una representant-hi allò que els altres fan malament i altra amb allò que nosaltres fem malament. Les dues imatges han tingut a veure amb un avió. La primera ha estat l’arribada de la patètica ministra De La Vega a Haití, tot baixant-hi les escales de l’avió com si fos Elton John (Hillary Clinton no ha estat per hòsties superficials amb 100mil morts sota les runes. Fixeu-vos en la vestimenta d’una i de l’altra) i l’altra imatge la del lamentable i cínic Montilla amb tota la colla de la mamella grosssa baixant d’un avió BCN-Lleida (!!!!) com a innauguració de L’Alguaire (!!!!!). En ambdós casos, una primera consellera de la Catalunya lliure arribat-hi a Haití, amb dos vaixells hospitals de Catalunya fondejats davant Port-Au-Prince i la Força Aèria Catalana descarregant-hi ajuda,… i haver innaugurat L’Alguaire fa 40 anys seria allò que normalment ens correspon. Ja sabeu, si voleu que Catalunya sigui la Suècia del Mediterrani, doncs una cosa i si voleu que Catalunya no existeixi enlloc i continui sent qui paga i demana perdó per existir, doncs a votar PSOE, CiU i a la mare de tots. Perdem el respecte i l’educació d’una puta vegada, que si no sóm lliures és per falta de voluntat política. Artur Mas candidat per tercera vegada,.. eh? La Sociovergència que se’ns tira a sobre esgarrifa. La coalició electoral ÉS UNA EMERGÈNCIA NACIONAL. Tothom qui vulgui ha d’anar-hi i s’ha de previsualitzar clarament abans eleccions. Els garitos electorals no són cap solució. Salutacions a tothom i especialment a n’Enric Canela, fent hores extra per la causa el cap de setmana. De raons no ens falten, de collons tampoc. Força!.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Sun, 17 Jan 2010 14:29:51 +0000

Josep Torà,
Efectivament, Només cal tenir Por de la Por.
L’independentisme requereix que tot el sector “tebi” entengui que el benestar, el ple desenvolupament depèn de la nostra capacitat de ser un poble lliure.
Si ho fossim podríem estar entre els països més rics i desenvolupats d’Europa, sense riqueses naturals més enllà de les actituds i de la nostra feina.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Sun, 17 Jan 2010 14:29:21 +0000

Albert Cortés Monserrat,
Parlant de consciència, ni els propis espanyols se n’adonen. La dictadura està encara en el subconscient espanyol.
El que no canviarà mai és l’mperialisme que està en la genètica dels espanyols. Massa gent vol viure de la feina dels altres. Tal com portaven la plata de Mèxic ara volen viure de la feina dels altres.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Sun, 17 Jan 2010 14:29:06 +0000

Vallfosca,
S’ha de ser conscient que podem, que a la llarga en sortirem beneficiats tots, però que caldrà fer sacrificis. També hem de ser conscients d’això. No podem anar amb el lliri a la mà.
.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Sun, 17 Jan 2010 14:28:13 +0000

Papitu,
Tens tota la raó. Si pot ser, si volem podem. Els que diuen això són els que tenen interessos, conscients o inconscients, particulars. Tenen por a perdre alguna cosa.

Per: Josep Torà

Josep Torà — Sun, 17 Jan 2010 11:41:03 +0000

La societat catalana és complexa,com totes, però amb l´afegit de l´anormalitat que fa segles que patim.Alguns, per motius familiars emocionals o d´interessos econòmics mal interpretats, se senten espanyols i són directament contraris a l´independència;alguns a l´altre extrem i per motius similars ens sentim catalans i la volem quan abans millor.Enmig,probablement la majoria,els que volen i dolen,els no pot ser etc…
Ser lliure fa por a molta gent,gent que generació rera generació no ha vist altra cosa que el que tenim i que pensa que val més no ficar-se en problemes.Molts en tenen prou amb la ració periòdica “d´independentisme” que proporciona el Barça i la seva afició quan en algún esdeveniment internacional no hi ha cap bandera espanyola.Seny i rauxa diuen alguns,Por i autocomplaença penso jo.L´independentisme necessita JA,més enllà de retòriques discussions,un missatge senzill,clar,primari si voleu i algú amb suficient carisma al front com perquè molts dels del mig facin el pas endavant;amb els convençuts potser no n´hi haurà prou.Cal fer veure a tothom que només cal tenir Por de la Por.