Les circumstàncies han fet que no hagi pogut preparar un article gaire elaborat però penso que per al que vull il·lustrar amb aquest apunt en tindré prou.
Comentaré un tema d’actualitat: la recent decisió de l’Ajuntament d’Ascó de presentar la seva candidatura al magatzem temporal centralitzat de residus radioactius (Resolución de 23 de diciembre de 2009, de la Secretaría de Estado de Energía, por la que se efectúa la convocatoria pública para la selección de los municipios candidatos a albergar el emplazamiento del Almacén Temporal Centralizado de combustible nuclear gastado y residuos radiactivos de alta actividad (ATC) y su centro tecnológico asociado), que em servirà d’excusa per arribar a la meva tesi.
La idea de tot el procés és ben senzilla. El govern de l’Estat espanyol demana que es presentin candidatures municipals per albergar la instal·lació. L’Ajuntament d’Ascó, enmig d’un debat polític i social a tot Catalunya on es mostren totes les contradiccions polítiques i socials, decideix presentar la candidatura. Els regidors de CiU i PSC voten a favor en contra de l’opinió de les direccions dels seus partits. Cal també recordar que el Parlament de Catalunya, l’11 de març del 2008 va aprovar una resolució, amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA, que rebutjava la possible instal·lació d’un Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya. Els regidors van votar sense haver consultat al poble.
Els arguments de l’Ajuntament d’Ascó són ben clars, tothom els pot entendre. L’esperança de benefici econòmic d’aquesta instal·lació compensa l’expectativa d’accident. Cal tenir present que els habitants d’Ascó estan habituats a conviure amb les centrals nuclears i no tenen la mateixa percepció del risc que altres que només han vist les nuclears a les fotografies.
CiU ha dit que obrirà un expedient que pot comportar l’expulsió dels regidors díscols. Per la seva banda Montilla va defensar la “solidaritat” entre territoris, i després de precisar que ell no és contrari a l’energia nuclear, sí que va advocar perquè el Magatzem Temporal Centralitzat (ATC) s’ubiqui en una altra comunitat autònoma. El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, li va respondre que Catalunya no pot presumir de solidària en aquest àmbit perquè consumeix més energia de la que produeix. Montilla va replicar al ministre dient-li que hi ha altres comunitats que en gasten tanta o més que Catalunya i que, en canvi, en produeixen menys. A tot això El secretari d’Estat d’Energia, Pedro Luís Marín, va assegurar que no contempla la possibilitat ‘que una autonomia pugui dinamitar el procés’ d’elecció de l’emplaçament del cementiri nuclear.
Ja veieu la baralla hispànica.
Jo no entraré en l’interessant debat sobre l’energia nuclear. El que si està clar és que el risc zero no existeix, que amb magatzem hi ha risc i que sense no n’hi ha. Si que em permetré un comentari sobre l’energia que consumim i la que generem, i sobre els orígens d’aquesta energia. També sobre el “no” tradicional a qualsevol peatge per tenir energia. No la volem produir pels mitjans clàssics, no la volem importar, volem l’eòlica, però els molins ben lluny del nostre municipi, etc. Només era una reflexió feta de passada.
Bé tornem al que volia comentar. El Parlament de Catalunya i la Generalitat no tenen vot en aquest tema. És una qüestió entre el municipi i l’Estat espanyol. Veu si que té perquè no la poden fer callar, però no en els òrgans de decisió. Altra cosa és que per qüestions d’interès electoral el president espanyol tingui en compte les opinions del seu company de partit, però reitero, el govern català, com a tal, no hi pinta res.
I és perfectament lògic, les instal·lacions nuclears i per extensió els magatzems de residus són qüestions d’estat, aquí i en qualsevol lloc. I en una qüestió d’estat Catalunya ha de callar perquè no és l’estat. Val més no tenir rabietes infantils, no cal empipar-se. L’estat mana i nosaltres no tenim estat. Tenim molts exemples, sovint en surten, fa poc el tema de les fotografies Centelles, no tenim dret de retracte. Les herències dels artistes, a l’estat. Podeu obrir una llista. Empipar-se és estúpid. Tenim dret a fer-ho? No.
Nosaltres no tenim dret a empipar-nos quan no fem res per trencar aquesta situació. Personalment crec que és del gènere imbècil arrossegar-se per una competència compartida que finalment no serà res. El que cal fer és cantar la cançó dels adéus. I la proposta, com sempre, és: fem-ho ja.
Ara us suggereixo un joc. Feu una porra sobre els propers resultats electorals amb els partits que han manifestat que es presentaran a les eleccions. Sigueu optimistes però realistes. Quantes opcions us surten que permetin el canvi immediat?
Què faran els que hagin dit en el seu programa que estan per la independència? Aquest és un dubte que no he resolt a través de la bibliografia. Tot i que justament llegia quan escrivia aquest article que Puigcercós no descarta un govern PSC-CiU-ERC o un pacte amb PSC recolzat per ICV des de fora. La primera opció em sembla poc probable, però possible, la segona que els resultats electorals la faran impossible. En tot cas la proposta Puigcercós no és engrescadora de cara a la independència i sembla que no li faria cap fàstic tornar a reproduir un Govern tant independentista com el que pugui ser un que tingués un soci com el PSC.
Ara feu un altre càlcul, quants independentistes amb dret a vot hi ha a Catalunya. Més o menys que els vots que, segons els vostres càlculs, obtindrà CiU?
Ara feu una suposició no contemplada a la porra: que tots els independentistes votin la mateixa opció. Com creieu que quedaria el Parlament? Ah! Per cert, no parlo en cap moment de crear partits nous, etc. Ni tampoc de dividir vots ni altres bajanades diverses que darrerament he llegit, probablement sense mala fe, però si fruit de la manca de reflexió. En tot cas, com deia el científic i filòsof Blaise Pascal: Prefereixo equivocar-me creient en un Déu que no existeix, que equivocar-me no creient en un Déu que existeix. Perquè si després no hi ha res, evidentment mai ho sabré, quan em s’enfonsi en el no res eterna, però si hi ha alguna cosa, si hi ha Algú, hauré de donar compte de la meva actitud de rebuig.
No penseu que paga la pena intentar-ho? Amigues i amics: Si sumem, guanyem!
Els teus articles quan són curts acostumen a doblar els meus
Bé, doncs que vols que et digui, que com sempre tens raó i deixant estar el tema d’energies nuclears…
SI SUMEM GUANYEM, suma independencia al parlament, catalunya independent
J.Prat
Per fi, feia dies que no llegia quelcom interessant en aquest bloc.
Josep,
El tema de les energies era una excusa, ja ho saps.
A veure si poc a poc anem fent camí.
Records
Joan Ros,
Gràcies. Una reflexió sobre coses. Som en un estat de profunda dependència.
Excel•lent, simple i concís.
El problema i la solució.
El problema és que molts creients (independentistes) creuen en un Déu fet per a ells, ha de ser així o aixà… és compulsiu, una pulsió condicionada per múltiples decepcions i tràngols, però la veritat és que Déu no està per hòsties ni collonades, ja em perdonareu, el coneixerem a mida que ens hi acostem, diguem-li FE, (viva).
Com podem estimar alguna cosa que no coneixem?, si tot coneixent als germans no som capaços d’estimar-los, com farem per desarticular aquesta imatge falsària de Déu que més acostar-nos-hi ens en allunya?
Aprendre a estimar els germans que tenim a l’abast és el camí per avançar cap a La Independència, no n’hi cap altre, es veu que està fet així.
Agosaradament vallfosca.
Vallfosca,
Gràcies.
Com saps, Déu aquí no és més que el símbol del que neguem sense saber. la renúncia a quelcom que pot funcionar pel senzill fet de negar.
Això no ens permetrà anar endavant i cal superar aquestes coses.
Amics,
Ahir vaig ser al vespre a L’Espluga de Francolí a col·laborar amb la Consulta.
Ara marxo a Xerta per fer el mateix. Xerta és lluny de casa i no tornaré fins al vespre. Vull dir que no respondre durant el dia als vostres comentaris.
Fins aleshores
Seguint el fil nuclear-independentista.
Qui vol un parlament ple de residus nuclears-espanyolistes?
Volem un parlament d’un estat independent?
Si sumem, guanyem!!!
Hola Enric,
per a que tots els independentistes votin la mateixa opció crec que cal :
1.- Existeixi aquesta opció.
2.- Que aquesta opció tingui com a primer i únic objectiu la independència i un canvi de model democràtic.
3.- Que aquesta opció sigui coneguda per tots.
4.- Que la llista, en cas de coalició, sigui votada per tots els integrants de la coalició o bé que cada integrant de la coalició presenti una llista o s’intercalin o bé que la llista sigui “genèrica”.
5.- D’alguna manera ofereixi garanties reals de que quan s’arribi al parlament es declari l’estat català.
Per llista genèrica entenc que cada element fora una persona a l’atzar de cada llista. O quelcom altre per evitar personalismes. Recordem que ens perd l’estètica i l’afany de protagonisme (cosa no entesa pels sociòlegs encara). La veritat és que si ens barallem per coses així no ens en sortirem mai.
Un cop això, poden passar dues coses :
1.- Obtingui majoria (o amb pacte) i es declari l’estat català. Es dissol de nou el Parlament (ara sí, en majúscules) i es fan les primeres eleccions de l’Estat Català. I un referèndum, of course.
2.- Si no s’obté majoria, deixar clar que es farà. Quines seran les “política de país” (si es que n’hi hauran) o bé si els diputats seran lliures de votar. Per donar credibilitat, els diners de cada diputat poden anar a diferents ong. El que està clar és que no es pot fer el joc polític perquè es cau en el parany i perquè la gent independentista no ho vol això (recordem què passa amb E(exRC))
Fins i tot es podrien quedar les cadires buides i només anar a votar en cas de quelcom que afecti al territori. No ho sé.
El que està clar és que hem de deixar de banda les engrunes per les que ens barallem, cerca un model sense que ningú destaqui (ens per això) i tenir clar que hem d’anar cara a barraca.
Ells pactaran, tenen clar que és el primer. I si el primer de llista ha de ser socialista, pactaran. Si el primer ha de ser del PP, pactaran. Deixen de banda qualsevol cosa per defensar el que ells consideren primordial.
És el que mana la lògica en temps que no són normals.
Això nosaltres ho hem d’aprendre a fer.
Força i visca la Terra !
Des de CiU no hi ha ahgut vlentia d’expulsar-los. Perdiren una alcaldia i, és clar, això és molt. En aquest tema, com en tots els altres d’importància estructural, la Generalitat ni veu ni vot. Ens poden fotre un magatzem nuclear a casa nostra i no hi podem dir res!
Sobre la idea del Puigcercós de pactar només amb el Psc-PSOE, fa pena veure la decadència on ha caigut aquest partit. Es pot saber què estan fent?! Dóna la imatge de voler apctar amb qui sigui, tot sigui amb la finalitat de continuar mamant poder.
Enric,
Hi ha una bossa de vots independentistes que es refugia en els partits tradicionals, molts voten Esquerra i Ciu, d’altres ICV i fins i tot alguns ho fan pel PSC, aquests vots refugiats en partits regionalistes o que fan política regionalista (que bé a ser el mateix) no fugiran de la opció “refugi” fins que tinguin molt clar que hi ha una altra opció veritablement independentista amb possibilitats reals de guanyar o com a mínim de quedar entre els dos o tres de dalt. En principi aquests vots no els tindrem fins que no s’hagi demostrat que la nostra opció es veritablement “cavall guanyador” i el problema que tenim és que les primeres eleccions que ens venen son les autonòmiques i en aquestes, aquesta bossa de votants no ens votaran, per això caldria fer uns molt bons resultats en aquestes primeres eleccions i influir tot el que es pugui en el “parlamentet”, si es fa bé la feina els primers mesos i ens sabem preparar per les properes que son les municipals, aquí penso que és on hi tenim totes les opcions, recordem que el canvi de règim en la segona república i la proclamació fallida de l’estat català va venir pels resultats en unes eleccions municipals. Segons el meu entendre per això caldria:
a) unificar les forces el màxim possible, per tant una sola candidatura seria l’ideal.
b) com molt bé apunta en Gustau Pérez, un programa de mínims i una actuació correcta i coordinada dels diputats assolits per aquesta candidatura.
c) fons econòmics suficients per engegar campanyes publicitàries en tot el territori i sobre tot a les grans ciutats que és on fa més falta.
d) donar solucions concretes i realistes als grans interrogants que té plantejada la societat d’avui, exemple: economia, immigració, etcètera.
e) aprofitar quan sorgeix un gran debat per posar-hi cullerada (que és el que fan els grans partits) i no refugir-lo, exemple: s’ha suscitat el debat de la jubilació als 67 anys per part del gobierno central, doncs bé, rebatre les seves tesis i explicar el bé que ens aniria aquí amb els “nostres” diners i que faríem i com ho faríem per que aquest perill no existís. No ens podem quedar tan sols en el debat ideològic o sinó ho perdrem tot.
Per que tot això sigui possible cal treballar la unitat,si, però afanyeu-vos que estem perdent pistonada i no ens ho podem permetre gens ni mica. Si pot ser una opció bé i molt millor, però sinó es fa en dues i s’ha acabat, el que no ens podem permetre de cap manera és que el debat social ens l’estan guanyant els partits tradicionals i inclús alguns dels “nous” que poden sorgir i l’independentisme encara està en si son llebrers o conillers mentre els demès ja estan corrent la cursa. Volem la unitat SI, però hem de començar a treballar de veritat i encara el més calent és a l’aigüera i som ja a febrer.
No us agafeu això com una crítica a tots els que esteu treballant per la unitat, ben al contrari, la vostra tasca és molt important i profitosa i tant si té èxit com si no el té avui, heu encetat un camí que caldrà continuar, esteu sembrant una llavor molt important i necessària i per això us hem d’estar tots agraïts, ara bé, igual que vosaltres treballeu per la unitat no s’us amaga que n’hi han d’altres que estan treballant per tot el contrari, per tant potser convindria continuar les negociacions, però anar de cara a barraca i preparar-se per si la unitat no fos possible. En una paraula clarificar d’una vegada el panorama independentista. Jo no estic cridant aquí a crear un nou partit que evidentment ens debilitaria, tan sols dic que no podem estar massa temps més buscant la unitat i deixant de fer la feina que tocara estar fent ara ja, per tant, Unitat si o no però ja.
Salut, Unitat i Independència
Excel·lent reflexió, Enric. En relació a les nul·les competències de la Generalitat per fer front als reptes actuals –d’altra banda sistemàticament ignorades pel mateix govern espanyol, com en el cas del finançament, i amenaçades per la sentència a acatar del TC- pot venir al cas un altra tema d’actualitat com la coneguda i debatuda tesis de l’economista Roubini, segons la qual en un parell d’anys podria produir-se una ruptura de la unió monetària europea, amb un centre fort i una perifèria més feble, ja que a la llarga alguns països com Grècia o Espanya haurien de retirar-se de la unió monetària al no poder devaluar la seva moneda per sortir de la recessió i perquè constituirien una forta amenaça per a la mateixa eurozona, sobretot Espanya, per tractar-se de la quarta economia més gran de la regió, amb la taxa de desocupació més elevada -del 19% gairebé el doble de la mitjana europea- i amb la debilitat del sistema bancari.
Conclusió: no podem badar i perdre més el temps, la marca “Espanya” i/o “Spain” s’està devaluant a marxes forçades (molt encertada la decisió de mantenir el nom de “Spanair”). No podem esperar solucions del qui ens han portat a aquesta situació, primerament, el PP i, ara, el PSOE –sempre amb la inestimable ajuda i col·laboració dels partits actualment majoritaris al Parlament-. Fins aquí hem arribat. Com molt bé dius, Enric, fem-ho ja, o no hi serem a temps. RCat, SI o RCat-SI, però fem-ho ja. Se’ns gira molta feina i això sense esmentar un altre tema d’actualitat com la prolongació de l’edat de jubilació (em resisteixo a fer un sacrifici personal a fons perdut).
Robert Bonet,
Si no tenim un Parlament capaç de prendre totes les decisions que afecten a Catalunya per a què serveix?
Un element de descentralització de la metròpoli? Això és el que volem?
Gustau Pérez,
La teva anàlisi la comparteix pràcticament al 100%. En temps anormals per a una nació calen solucions diferents. Aquest és el camí.
Amb el que no hi estic d’acord és en el tema del sou. Si una persona actua de diputat ha de cobrar, altrament de què viu? El que no podem pretendre és que els que facin la feina a sobre no cobrin. Han de menjar, pagar el pis, etc. El sou de diputat és una misèria segons els barems de funcionari de la Generalitat.
Albert ,
No entenc perquè estan fent tot això, uns i altres. No veuen que els ciutadans se n’adonen? Què estan perdent tota la credibilitat?
Bernat,
Tens molta raó, i ara amb el tema econòmic ben plantejat i demostrat, assegurant la viabilitat de les pensions, la millora de les viudetats, etcètera, des de la opció d’una Catalunya independent tindríem guanyada la mà als partits espanyolistes. Una Catalunya independent podria permetre’s això i més, hi han molts estudis que ho corroboren, a més d’esdevenir un país petit i per tant amb molta més “cintura” econòmica i organitzativa, un país fet en la cultura del treball i l’esforç i no en la cultura de la subvenció. Ara, caldria que tècnics reconeguts en la matèria com na Rut Carandell, en Emili Valdero, Marc Belzunces etcètera ho posessin negre sobre blanc i comencéssim la campanya, nacional i internacionalment parlant, ara és un bon moment, i no cal esperar a que sortim escollits en tants o quants diputats. Hem de demostrar que l’independentisme està ple de gent preparada i això es comença per presentar un bon pla de viabilitat d’una Catalunya independent, un pla en el que hi haurien d’intervenir gent de diferents opcions polítiques i socials, però un pla realista, que parli des d’una vessant econòmica, industrial, energètica, comercial, turística i de distribució territorial, però que en parli allunyada del projecte eco-xupi-guai-sostenible dels discursos dels últims anys: Tindrem centrals nuclears, si, però tindrem jubilació als seixanta-cinc anys i millores en les prestacions de viudetat, potser tindrem menys espècies animals sense perill d’extingir-se però tindrem millors comunicacions que ens permetran un desenvolupament econòmic més gran i autopistes gratuïtes a canvi. I aquesta és la manera, fent veure a la gent que per cada petit “sacrifici” tindrem a canvi una millora objectiva i mesurable en el nostre benestar i això només ho aconseguirem traient-nos de sobre la rèmora dels “xuclopters” escanyols i fent una bona gestió dels nostres recursos i medis, però demostrant també que per molt bona gestió que intentem fer si les decisions que hem de prendre depenen d’un estat que ens es contrari i a demés que no para de xuclar-nos la sang, no ens en sortirem i ens enfonsarem amb el titànic escanyol. Haurem de tocar temes sensibles com és la immigració (tema de molta actualitat i que preocupa molt a la gent) i tocar-lo amb una sensibilitat especial però sense caure en el bonísme que “aquí hi cap tothom”, doncs no!!, no pot ser, en cap lloc hi cap tothom, aquí hi cabem els que hi cabem i prou (com a tot arreu), això no vol dir de cap manera que tractem a les persones com a mercaderies però hi hauran unes limitacions i unes lleis que s’hauran de complir, que aquest serà un país de Dret i no de “campi qui pugui”, que es perseguiran i castigaran les actituds anti-socials. Que aquest serà un país seriós, en una paraula, i això segur que agradarà als futurs socis europeus, a EUA i també als nostres compatriotes, segur!!.
Visca la Pàtria
Joan P.,
No, cap pensament de crítica. Molta raó en la majoria d eles coses, però no cal renunciar al somni sense lluitar, quan més forts siguem més bé estarem, per ara o per després.
No estem aturats, estem carregant les bateries, calen totes les complicitats. L’opció ha de ser la de tots, tots els que vulguin realment la independència, i tothom ha de saber que els que no hi siguin realment no la volen, que posen per davant les seus interessos als de la país.
Bernat,
Moltes gràcies. La marca Spain és una ruïna, no porta més que a això. A viure malament. Aviat ens haurem definit tots. SI dirà a tothom el que creu que cal fer. No podem malbaratar el somni per cap personalisme, de ningú. Per això cal que tots ens posem d’acord, uns amb altres, per aconseguir sumar totes les forces que ara ens miren, a uns i altres, de reüll.
Joan P
Aquest discurs el fan magníficament els companys del Centre Català de Negocis. Ells són una de les eines millors que té Catalunya per mostrar a tothom el que seríem si marxem i el que serem si ens quedem. La feina ja està feta, ells han fet molt, cal donar-los-hi veu arreu i els demés actuar de difusors. Jo ho faig allà on vaig i demano que els cridin.
Els arguments hi són, cal que els presentem arreu, una campanya ben organitzada i amb tots els nostres mitjans.
Enric,
Tens tota la raó, el CCN dona una bona informació que els podem fer arribar a la gent, però a demés aquesta gent vol que els seus polítics surtin a explicar que faran o volen fer i com pensen arreglar-ho per que la ells no votaran al CCN (no poden fer-ho, no es presenta), per molt bones idees que aquest tinguin. És hora que els polítics independentistes comencin a sortir i dir el que pensen, ERC ja ha dit que troba bé la jubilació als seixanta-set anys demostrant que pensen continuar fent política escanyola (per ells faran), ara bé, fins que no hi hagi la Gran Coalició estaria bé que des de Reagrupament i des de Catalunya Acció, per exemple, comencessin a explicar a la gent que en pensen d’aquests afers, així s’anirien situant en el mon polític com una opció seriosa i els futurs votants ens deixarien de veure com “aquests catalanets als qui nomes els hi preocupa la llengua i poca cosa més”. Pensem que si no ho fem ara d’aquí pocs mesos la gent votarà i votarà majoritàriament a qui li ofereixi solucions als problemes que li preocupen, deixarem que se’ns avancin CiU, el PP o PxC? (del tripartit tothom ja sap que en pot esperar, més del mateix), per que ho estan fent, se’ns estan avançant, ells surten dient la seva i nosaltres muts!!. Això és el que dic jo que no pot continuar, en una cursa, al competidor que ja està millor col.locat que tu no li pots donar tant d’avantatge, has començar a de córrer quan ell ho fa o abandonar la cursa, per que malgrat es digui el contrari ningú competeix per perdre.
I Enric, ja entenc que la vostra tasca necessita d’un temps per donar fruïts però ens en queda molt poc i malgrat sigui per separat encara (si desprès s’uneixen millor) caldria que els futurs candidats s’anessin posicionant i prenent protagonisme sobre aquests temes que creu-me preocupen i molt a la gent de a peu, als qui tenen el vot a la mà.
Salut, Unitat i Independència
Joan P.,
Totalment cert, però crec que és bo que els no probables candidats expliquem a tothom tot això. Els probables candidats que ho facin seu, no cal fer la feina dues vegades si no competim.
Si s’aconseguís una candidatura unitària tot això seria patrimoni de la mateixa. I el que poguéssim dir seria patrimoni de la candidatura.
Justament proposi explicar això que amoïna a la gent. I CCN ho faria amb mot de gust estic segur. Guanyaríem la partida.
Enric,
Doncs el CCN podria gravar uns vídeos de les seves conferències (millor que fossin parts mono-temàtiques) per que les podéssim enviar als nostres contactes via mail, i si tenim la informació segmentada també podríem fer uns “power points” amb la mateixa finalitat. A part els qui siguin socis d’alguna entitat o associació cultural, esportiva o recreativa podria demanar que s’organitzessin unes jornades informatives sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent amb la col.laboració del CCN.
És una idea, que en penseu?.
Visca la Pàtria
És com curiós no, que amb un president de Còrdova el Govern es plantegi (per fi) una llei del cinema amb sancions, i que les sancions per no usar el català s’executin. Moltilla serà espanyol, ho és, però… ves per on, en algunes coses potser haurem de dir que té més pebrots que d’altres.
Joan P.,
Ara vull parlar amb ells d’això. De fet estic dient a diverses entitats dels pobles que gafin els powers points de CCN i els reparteixin. És una eina fantàstica.
Fugint una mica de l’article i seguint les notícies dels diaris digitals sembla que hi ha una esquerda a Reagrupament, però vista la magnitud de la fuita potser es tracta d’una explosió.
No m’acaben de fer el pes els de Reagrupament, però veient el fanatisme que gasten els seus partidaris no trobo raro que s’acabi a hòsties.
De poble,
Aquesta és una molt mala notícia. Cal un Reagrupament fort per poder constituir la gran unitat independentista. La meva opció sempre passa per la gran unitat.
Amic Enric, Cap sorpresa per part meva al llegir la noticia de les desavinences entre els que representen Reagrupament, de segur que aquestes hores alguns envejosos ja deuen estar celebrant-ho, lo llastimós es que aquetes desavinences serveixen per desanimar a qualsevol, ja que son masses les vegades que els independentistes catalans ensopeguem amb la mateixa pedra, ja que a vegades son masses els que volen capitanejar i pocs els que volen remar, esperem que aquet alt i baix no serveixi per fer cap maniobra maquiavèl•lica amb el fi d’enfonsar el vaixell , ja que llavors el crèdit que molts teníem am Reagrupament serviria mes per restar que per sumar.
Sporting 0 Barça 1, i els que han jugat han sigut els jugadors, o sigui que el gol no la fet el Sr Laporta. Salutacions.
Haurem d’esperar a demà però això és una mica estrany.Els diaris digitals diuen que no es posaven d’acord en la forma d’escollir els candidats,si en les quatre circumscripcions o en una de sola. Crec que la Ponència Estratègica ho deixa ben clar. En tot cas si haguèssin votat 13>5. Han dimitit els 13 i s’han quedat els 5 (?)
jorfont,
Jo creia que hi hauria, més endavant, petites desavinences perquè estic absolutament convençut que el tema de l’assemblea havia de caure si hi havia “fitxatges”. En altre cas no. El que no esperava era això.
I va de debò. El Josep Sort que no se’n va per les branques escriu:
http://josepsort.blogspot.com/2010/01/quico-ja-he-baixat-del-nuvol-ha-estat.html
En fi, esperem.
Josep Maria Sala,
Carretero no és del que admet que es faci el contrari del que vol. Ell és de si no us agrada: adéu siau.
No puc opinar massa perquè no hi era.
Josep Vall,
Efectivament, Montilla és capaç d’enforntar-se per les coses que creu. Jo no el votaré perquè vull la independència, però per moltes coses, millor que altres.
Enric,
en quan a cedir el sou, rellegint la proposta que comentava veig que no era prou clara.
Jo proposava (bé, més aviat era un pensament en veu alta, una opció més de les que he pensat) que els diputats deixessin la cadira buida (sense deixar de treballar a la seva feina) i cedir el sou.
Això és conseqüent amb l’axioma que diu : ‘només volem la independència, no volem viure indefinidament de la política’.
Només anar-hi quan sigui indispensable (qüestions de territori, per exemple). És a dir, decidir una política de mínims (independència i canvi del model polític actual) i fora d’això decidir que pot requerir el vot dels diputats d’aquesta opció política. I en aquest cas (que es consideri que els diputats han de votar) dues opcions :
1.- o bé llibertat de vot (això aniria en la línia de les llistes obertes, ja que cada diputat votaria en funció del territori)
2.- o bé es decideix uns criteris per aquestes situacions.
Particularment m’agrada més la primera opció ja que la veig més democràtica i més ajustada a un model de llistes obertes. Tot i això reconec que seria difícil d’entendre per la gent, donat el model en el que vivim amb ordres de partit.
Força i visca la Terra !
He de dir que em sap molt greu el que ha passat a Reagrupament, espero que s’arregli ben aviat. Peró això confirma el que sempre he dit, fa falta un grup d’homes (i dones clar)
(continua) que treballi per la unitat de l’independentisme fugint de personalismes i protagonismes. Encara hi som a temps, ànims i amunt els cors…
Visca la Pàtria
Els electors amb neguit independentista són apoximadament allò que actualment són els grups PSC+CiU+ERC en número de vots, al voltant dels 2 milions. Recordem que la participació és molt baixa. Catatònia hauria d’anomenar-se aquest país. Per altra part, per votar independència no cal ésser ni independentista, ni nacionalista ni de la galàxia d’Andròmeda. Només cal votar, per tant, el 100% de l’electorat té capacitat per votar-la. Fa falta alternativa convincent i cash. Aquest tema s’ha de treure dels guetos minimalistes i portar-lo al públic en general. Diguem-ne que el misteri es troba en fer una excel·lent pel·lícula i per omplir cinemes, apta per tots els públics. Canvi de tema: implosió a Reagrupament. Esperem notícies.
El mal endèmic. Ja havia succeït en el pasat i vam tornar a començar dins d’ERC unes quantes vegades, i ara torna pasar amb les consultes quan en A.L.T. va carregar les tintes contra “l’organització nacional”, i ara amb reagrupament.
On és el problema? Doncs que hi ha molts corrents, però tots volen tenir raó i no accepten minims en les seves pretencions, tampoc són transigents amb la diferència ni amb la disidència, volen capitanejar però no fan pases de lider ni usen la diplomàcia.
Així ens va. Encara sort que ha sigut ara. EStem convençuts que qualsevol cosa que tiri endavant s’haurá d’haver recuinat molt abans de començar, per evitar poblemes posteriors d’atacs de banyes.
PD: M’ha quedat el missatge en moderació. Pot ser a causa d’haver posat l’email amb majuscula.
Gustau,
Disculpa’m. No ho havia entès. Això ho veig com una possibilitat interessant. No sé si el reglament del Parlament ho permet i per absència continuada per l’escon. No ho sé, però és una bona fórmula. Prefereixo la teva opció, la 1).
Particularment crec que el vot en blanc hauria de donar cadires buides.
Joan P. ,
Jo crec que Reagrupament se’n pot sortir. No sé si era una discussió per la interpretació de l’article de la ponència que fa referència a les llistes o què. Per altra banda s’han anat uns de la direcció, queda la resta. No sé com ho enfocaran.
No vull especular perquè des de fora sempre es pontifica i sobre el que no sé sap. Com tu, espero que se’n surtin. Bo per al país.
Espero que siguin flexibles en tot.
Manel Picó,
Si, els possibles votants de la independència són uns dos milions, mínim. Si votem junts, guanyem.
Efectivament, cal esperar notícies de Reagrupament.
PepMB,
El “moderador” no entén de majúscules, hehe. Tema resolt.
En el nostre petit país sempre ens discutim per si la lletra ha de ser Times o Arial. Ja saps que jo sóc de caire integrador i m’agrada la unitat. Espero que tot se solucioni dins de Reagrupament.
Finalment tots volem el mateix. Com ja he dir, no faig interpretacions perquè no en tinc informació suficient.
Escric saben només les informacions que han sortit als diaris digitals: No em sembla tant greu el que ha passat. Potser és que no estem acostumats a veure massa dimissions en aquest país; el que em costa d’entendre és que 13 són més que cinc, se’n van els 13 i es queden els 5 (?). El Sr. Enric ja m’ha donat la seva opinió. Per altra banda no pot ser que en la primera dificultat que es troben se’n vagin. Els que es queden crec que defensen la Ponència Estratègica aprovada en Assemblea en la que hi diu, si no ho interpreto malament, que els candidats han de ser escollits en cada circumscripció electoral.
Sigui com sigui hem de pensar que la força de Reagrupament està en la seva filosofia, en les idees que l´inspiren i no en els noms de les persones que en formen part.
Ningú ens va dir que el camí seria fàcil. Potser d´aquesta en sortirem reforçats i més units que mai i persones que dubtàven si associarse, ara voldran formar part d’aquest projecte tant engrescador com és la creació d’una candidatura transversal i unitària que ens portarà a tenir un Estat Propi.
He escrit en un altre Bloc:
Això senzillament pot ser una maniobra per desempallegar-se del sector “dur” o “erky” de Reagrupament representat per n’Emili Valdero i que desitgen convertir Reagrupament en una ERC feta a la seva manera, el sector que voldria “una altra cosa” d’en Joan Carretero i na Rut Carandell han jugat fort, molt fort, si els surt bé podrem guanyar un Reagrupament veritablement reformador i Independentista, si els surt malament probablement obtindrem una copia d’ERC amb certes diferències, segurament més professional i intel·ligent que la mateixa ERC (tampoc és tan difícil fer-ho) però amb els trets “absolutistes” de la mateixa ERC. Fins aquí la meva percepció, potser equivocada, doncs no conec els “intringulis” de Reagrupament. El que és cert es que ara es l’hora de parlar de TOTS els Reagrupats i decidir que volen realment, als demés ens tocarà observar amb respecte el debat intern que necessàriament s’haurà de crear. El que també penso és que figures com Joan Carretero, na Rut Carandell i tants d’altres no es poden perdre per l’independentisme dins o fora de Reagrupament però han de seguir en actiu defensant les seves creences, que son les de molts que els admirem per la seva honestedat i el seu treball de tants anys.
Visca la Pàtria
Josep Maria Sala,
Jo tampoc sé més que el que han dit els mitjans. Impossible fer una opinió que no estigui esbiaixada per l’opinió dels comentaris.
L’única opinió fonamentada que he pogut llegir és la de Jaume Renyer:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/157604
Com segueix això? Ni idea. Esperem que parlin i s’imposi el millor per al país.
Joan P
La unitat és l’únic que val per sortir de la situació en la que estem ficats a Catalunya.
Fan falta els que han plegat i els que no, i tota la força dels que no hi som.
Esprem que el temps ajudi i n o sigui a l’inrevès.
Joan P. no entraré en la valoració perquè no tinc dades.
Però la ponència votada pels associats, punt 4.2, és molt clara. Si no s’està d’acord, la junta ha de convocar als associats per a que ho ratifiquin de nou, crec jo.
Però no treure pit i després trencar-ho tot. Si no s’és capaç de montar una associació amb dos objectius, com es pretén fer una candidatura transversal ?
Com sempre dic, m’importa poc qui ho encapçali. Vull la independència. I el mateix aplica ara, que m’importa una sola circumscripció o diverses, si l’objectiu no és la cadira sinó declarar l’Estat Català i després dissoldre’s ?
Al final haurem d’anar-nos a un tros de terra que no vulgui ningú enmig d’un desert i declarar l’Estat Català. I segurament ens barallarem per les dunes.
Decebut, però que visqui la Terra.
I ara què fareu els de SI? Rcat ja és un cadàver.
Us presentareu sols a les eleccions?
“En temps de sotsobre no fer mudances”
Joan P.,
Potser, ni idea. Abans he posat el comentari de Renyer, ara poso les declaracions de Francessc Abad:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=410171. Al començament, després de les breus notícies.
Són dos del mateix grup, els que s’han quedat.
Gustau Pérez,
El que si penso és que Carretero no vol cap cadira. Les raons de tot l’enrenou… Vés a saber.
Antoni,
Primer, espero i desitjo que Reagrupament no sigui cadàver. Hi ha massa il•lusions i massa gent darrere.
Segon, nosaltres no pretenem presentar-nos a cap elecció, ho he dit sovint. Volem que els que volen presentar-se s’agrupin sense perdre les seves sigles i la seva identitat, sense desfer-se del seu bagatge polític, que defensin un vot per la independència sense renunciar a la resta. Tant hi cap Reagrupament, com les CUP, com ERC, com qui vulgui. Mantenint les sigles XXX que s’ajuntin en coalició SI.
Nosaltres seguirem igual, esperant que Reagrupament resolgui i demanant-li que s’uneixi a altres.
Agustí Esparducer,
Efectivament, com ens va deixar dit Confuci i Ignasi va portar d’aquelles terres. Diuen els anglesos Wait and see.
Hola Enric,
Si una cosa ha quedat molt clara en aquest assumpte, es que als partits actuals cada cop els costa més justificar el poder gairebé nul de la Generalitat, sobretot en coses transcendental com el que ens ocupa. L’Estat te un procediment i l’aplica, tot el demes son rabietes infantils per justificar la nostra mediocritat com a simple regió sense cap poder real.
Salutacions
Albert
Albert,
Aquest és el drama. Ho intenten justificar i fer veure que fan coses. Algunes intenten, però són misèries. Més fàcil dir, estem en un país colonitzat i l’únic que podem fer és intentar que ens facin una mica de cas, fer-nos simpàtics.
Records
Enric, no dic que sigui en Carretero qui vol cadira, però algú la vol. I el que també sé és que tot això no té ni cap ni peus.
La directriu de l’associació és declarar l’Estat Català i fer un canvi polític. Com podem creure això si en una reunió la junta pretén canviar el que els associats han votat ?
Com es pot creure l’ideari si es pretenia fer això ? Com ?
Per quin sets sous ara hi ha una discussió per les llistes, quan la ponència ja en parla ? No té ni cap ni peus.
El que està més clar que l’aigua és que m’ho miri com m’ho miri les coses estan trencades. I m’ho miri com miri no en trec cap bona conclusió si analitzo el que hem vist. No sé el que ha passat a la junta, però el que m’interessa és el que s’ha vist externament.
I al final de tot plegat l’objectiu passa per que la gent voti aquesta o alguna altra opció independentista. I així ningú ho votarà.
Perquè mai acabem de concretar les coses. Era qüestió de fer l’esforç final fins a les eleccions. Apretar fort. A més, amb un objectiu desitjat per tots com es pot caure en diferències ? Es raonen les coses i es tria la millor opció.
Però fins ara almenys començàvem la cursa. Però ara encara no ens havíem posat les botes ni havien donat la sortida.
L’únic que m’ha consolat és que ara si que s’han fet ressò els medis, cosa que vol dir que tenien relativa por.
Però també penso que ara no hi ha credibilitat per cap nou partit que pugui sortir. Ni tampoc hi ha temps per fer res més.
Pensava que estàvem en un malson i dintre de poc ens llevaríem en una Catalunya independent. Ara estic en un malson dintre d’un malson. Això o bé és una mena d’experiment sociològic.
El que sé és que no arribarem mai a la independència. No ho va fer en Macià quan ho tenia a punt.
Decebut, però que visqui la Terra !
Gustau,
Sé el mateix que tu, el que han dit.
Ara llegia el comunicat:
http://www.reagrupament.cat/novaweb/component/option,com_frontpage/Itemid,1/
Si t’haig de ser franc, a mi no em sorprenen gaires coses. Aquests processos quan més curts millor.
El que cal és seguir lluitant. La credibilitat la inspiren les persones amb tradició, els partits requereixen més temps.
La credibilitat de Reagrupament derivava de la que tinguessin els seus dirigents (quins, resposta fàcil: Carretero, Carandell i algú altre), l’organització no havia tingut temps de demostrar res. Pura psicologia.
Qualsevol organització que en poc temps vulgui fer alguna cosa requereix persones creïbles al davant.
Insisteixo, no sé més que el que va apareixent al la xarxa, tampoc vull interpretar res més.
Enric,
Doncs a veure que hi podeu fer. De moment la cosa “pinta” força malament, francament. I abans de reunir-me amb rcat, esperaria a veure que/qui ens queda.
Però llegir-te m’ha fet pensar que, realment, tens més paciència que un sant.
Ànims, amb tota sinceritat.
Antoni,
Gràcies. Certament, tot el que passa no és una bona notícia, però esperem que les coses tornin a agafar un camí, no sabem quin, però de cap manera podem fer res fins que el propi grup el trobi.
A veure si podem fer les coses de forma que sigui bo per Catalunya.
Es queixaven dels “divisors” de fora, però les coses han fallat a dins. Es molt trist el resó que ha tingut. I el pitjor de tot és que tota la feina que s’ha fet queda anulada ja que els mediatics que hi havia eren Carretero i el seus, i aquesta forma que han tingut com d’alguna manera llençant-ho tot per la borda crec que resta tota la credibilitat que alguns sectors de l’eslectorat els poguessin tenir (calia guanyar-se molta gent encara i ara seria més dificil).
PepMB,
Penso que si, que és un greu problema. A veure demà que diu el Carretero.
Potser, en Carretero i adlàters volen encabir-se amb en Laporta…ai ai ai…UNITAT i prou mendangues …ai ai ai les poltrones…a veure si els Immaculats seran tristos mortals pecadors?….
La UNITAT ha de ser un CLAM, ja sé que soc pesat, tanmateix no m’importa …
Desprès de llegir i escoltar, em torno a refermar en el que vaig escriure ahir a les 13:05, és una maniobra per evitar un contra-lideratge, en Carretero ja ho va avisar: “…però a partir d’ara hem de ser un exèrcit entrenat, organitzat i disciplinat on només mani el capità general.” i no li van fer cas. Ha fet una maniobra arriscada i sembla que li sortirà bé, ara cal que administri amb molta intel·ligència i generositat aquesta victòria, doncs ja ha cremat tots els cartutxos. Espero que d’aquí Reagrupamenet en surti refermat amb un lideratge més fort a l’hora que generós, espero que les veus discordants amb una unitat amplia no se sentin tan recolzades i abaixin el to, alhora que s’adonin que no son tan forts com pensaven i que no vindria malament eixamplar aquesta força amb gent que recolzés i s’impliqués en un projecte comú malgrat no entres a formar part de Reagrupament. I no parlo de cadires, ni jo ni la majoria dels que parlem així en demanem cap per nosaltres.
Ara tot queda en mans dels associats de RCat que sembla ser que el dissabte vinents se’ls torna a girar feina, jo no goso demanar-lis res, no soc ningú per fer-ho, però si podés fer-ho els diria que donessin amplis poders a la persona que li facin confiança i li demanin sobre tot generositat i obrir el cor i la ment a d’altres concepcions independentistes no reagrupades. Entre tots serem més forts!!.
Visca la Pàtria
Joan P.,Enric,
més que una qüestió de quí mana, és una qüestió de per a qué estem a RI.
I no estem per a construir un partit tradicional amb totes les capelles, capelletes i sacristies i més recons amagats dels partits actuals, sino amb l’única finalitat de portar el major nombre possible de diputats independentistes al Parlament. Res més.
Majoria, DUI i cap a casa.
Amb en Laporta i amb qui vulgui i pugui sumar.
No ens interessa RI per a res més que no sigui per ajudar a bastir la candidatura independentista.
RI no pot ser un fi en sí mateix. Això és el que ha volgut deixar clar en Carretero, dient que no entrarà en cap lluita de poder interna. Que no hem de perdre ni un segon, ni una guspira d’energia en maniobres de control d’un hipotètic “aparell ” de partit, que no volem tenir, ( i que seria la presó que ens aïllaria dels altres independentistes ). No som un partit assembleari. Som una associació creada amb una única finalitat : La llibertat de Catalunya.
Des de dins, la majoria volem la millor candidatura, amb la millor gent,D’ON SIGUI.
Ajudeu-nos des de fora, a aconseguir-la.
Tots junts !
Visca la Pàtria
Benvolgut Eduard m.a.,
Absolutament d’acord, jo parlava de la manera d’aconseguir-ho, ja que opino que en Carretero s’ha trobat amb una oposició que impedia això mateix que tu dius, possiblement sense mala intenció senzillament per la manera de veure i interpretar la política tan diferent entre ambdues postures, tan diferent que no poden compartir responsabilitat, i el problema és que qui tenia la màxima responsabilitat era precisament en Carretero. O així ho veig jo.
Salutacions molt cordials
el capità general de l’exercit tenia unes normes. I els tinents també les tenien.
Però no se sap qui ho ha engegat tot a rodar. Sí. S’ha fet el pallús d’una manera descomunal. I ara entrarà en Laporta. O pitjor encara, formaran una nova capelleta.
I calia muntar tot un guirigall com aquest per després rebentar-ho tot així ? Ens ho mirem com ens ho mirem és tot esperpèntic. Si 14 membres estaven d’acord en quelcom i allò anava en contra de la ponència o dels estatus (recordem que els estatus diuen que allò que voten els associats va a misa, i la ponència es va votar) el que s’havia de fer és convocar als associats per canviar allò que donava problemes. No dic que sigui el punt 4.2. El que sigui que fos problemàtic.
No hi ha manera de raonar-ho. Ha estat esperpèntic ens ho mirem com ens ho mirem. I ara encara estem al descans, encara falta el segon acte i espera’t que no hi hagi bisos i tot.
no sé com s’ho farà per viure però : Visca la Terra !
[...] This post was mentioned on Twitter by 10Mil.cat, Agustí Esparducer S.. Agustí Esparducer S. said: RT @10Mil: Bloc 10Mil: Enric Canela – "I si Déu existeix?" http://www.deumil.cat/bloc/2010/01/30/canela/i-si-deu-existeix/ [...]
Veient com ha anat tot plegat i coneixent el fons de tot aquest merder que hi ha hagut a Rcat, em sembla que els de CA ho teniu francament difícil per poder fer res amb Reagruoament. En Carretero ho deixa clar: aquí no estem per fer el merdes, anem a fer el millor que poguem pel país i no hi ha cabuda per capelletes/especuladors. Per fer el merdes ja tenim els partits de tota la vida.
Fixeu-vos, no li ha tremolat el pols a l’hora d’engegar a cagar als quatre que volien ser diputats, si o si.
En aquest sentit, no se que passarà quan aneu a veure en Carretero amb les signatures i reclamant un lloc a la llista electoral independentista que es presentarà a les properes eleccions. Però intueixo que ho tindreu….complicat?
Antoni, les signatures no tenen res a veure amb CA. Aquests tenen els seus interessos i per això els ha convingut donar-hi suport, però el manifest de SI no s’ha fet pensant en CA ni en el sr. Espot.
Jo em quedo amb la voluntat de força gent. En aquest cas en paraules d’en
Toni Strubell:
“I la meva gran conclusió del dia és que hi ha una veritable munió de gent que vol votar Carretero, gent que no ho hagués dit mai.
Gent que porta temps sense votar; gent que amb l’anunci fet per Puigcercós de seguir aliats amb el PSOE, tenen clar que no volen saber res d’ERC; i gent de CDC indignada amb l’enèssima venda de fum que significà el darrer circ d’en Mas (el que es va tancar a casa el 13D). Jo estic segur que guanyarà el sentit comú i es farà una bona llista amb gent de cap i ulls, i Reagrupament farà un gran paper. Fins i tot penso, com el Salvador, que tot l’afer d’avui pot haver estat enginyat pels dos dissenyadors de la campanya Obama que ara són amb Reagrupament. Jo estic per una candidatura Carretero-Laporta-Reagrupament-gent de Suma-gent de CUP i endavant. I al final, guanyarem. Reagrupament sortirà reforçat de tot això. Optimisme tothom! El primer plebiscit l’hem guanyat.”
Antoni,
El dies de cada dia no em queda gaire temps per respondre comentaris, però no voldria deixar passar l’ocasió per dir-te que em ssembla malament el que fas.
Vagi per davant que jo no sóc ni he estat mai de CA però em molesten profundament aquestes actituds, com algunes de linxament que he vist aquests dies.
Escrius: “em sembla que els de CA ho teniu francament difícil per poder fer res amb Reagrupament. En Carretero ho deixa clar: aquí no estem per fer el merdes, anem a fer el millor que poguem pel país i no hi ha cabuda per capelletes/especuladors”.
Bé, em sembla que els que de moment han fet merder no són de CA. Per altra banda res t’autoritza a faltar el respecte als altres. És pot opinar el que es vulgui, però sense insultar. A què ve això de “Les capelletes i els especuladors”?
Ara per la segona part, la de “reclamar lloc a les llistes”. Aquí i en aquest bloc em faràs el favor d’abstenir-te de dir que jo, que sóc el subjecte, el que escriu, reclamo res. Començo a estar fart de tanta ximpleria i més encara de fanatisme.
Antoni,
Per cert. Hauràs vist que no he fet en cap moment comentaris sobre “el show”. Si hagués estat a l’inrevès m’hagués agradat veure que hauria passar.
Un mal del nostre país és que en lloc de cosntruir hi ha massa gent que li agrada destruir.
Això si, no mestaré de parlar d’alguns “comentaristes” el dissabte.
Enric,
Sobre el “show” no cal dir gaire més, la premsa ja està fent la seva feina.
Pel que fa al to que uses amb mi el trobo totalment fora de lloc, no perqué no tinguis raó -vagi per endavant em meu màxim respecte a la teva persona i el teu seny- sinó perqué en aquest blog he llegit posts durs amb rcat i als seus autors no se’ls ha tractat igual. He llegit alguns dels promotors de SI en altres blogs posant a parir rcat i tu saps qui són, el que han escrit i el gran grau de irresponsabilitat que han mostrat.
Ja a la presentació de SI, al teu costat hi havia gent parlant malament -o potser no massa correctament- de Carretero i C. Mora (que si ens vol fer entrar despullats, etc). Com volieu que algú de rcat es prengués tot això amb il·lusió? Potser m’equivoco, però aquesta ha estat la meva sensació.
Demano sinceres disculpes per lo de capelletes/especuladors. Volia referir-me als clàssics grupúscles que es formen dins un partit/organització/club i que tanta mania em fan.