El dissabte passat vaig llevar-me a dos quarts de set del matí. Després d’esmorzar un cafè i una torrada, agafo el cotxe per anar cap a Suïssa. A fora neva força, fa fred, – 3 ºC, però res d’extraordinari per ser 30 de gener a Alemanya. Només m’esperava uns 450 quilometres per arribar a Ginebra. Desitjava que no plogués, doncs havia quedat amb dos amics catalans de Suïssa, per fer el recorregut de la manifestació del 8 de maig “Creuem el pont – Cap a l’Onu per un Estat Propi” . Semblava que tindria sort, només nevaria.
Abans d’arribar a Basilea, a la darrera Tankstelle alemanya, omplo el dipòsit de gasoil i vaig a comprar la Autobahnvignette corresponent a aquest any per poder circular per les autopistes suïsses. Curiosament els que m’atenen, parlen entre ells francès. El guàrdia de frontera mentre m’acostava, em va mirar atentament fins que veu enganxada la vignette i em donar pas fent-me un senyal enèrgic amb el braç.
A Suïssa, a diferència d’Alemanya no es pot circular sense límit de velocitat i el meu navegador semblava boig sonant cada, dos per tres, mentre m’avisa dels radars. El cantó de Basilea està molt industrialitzada. Deu n’hi do, quantes naus i empreses hi ha en els poligons industrials que vaig veien mentre condueixo . Després de passar el cantó de Basilea, el cel s’ha obert i ha aparegut el Sol. Malgrat no porto ulleres de Sol, sempre és benvingut l’astre rei en aquestes latituds. Fins i tot em sembla que brilla més a Suïssa que a Alemanya. Potser que els 250 quilometres que ja he fet cap el sud, fa que el sol tingui més força?, o és perquè estic a més alçada?. Poso en el navegador l’alçada que em dona el satel·lit, només 460 metres. No és tant.
Després de quasi dues hores de circular per Suïssa, més enllà de Lausane, quan eren passades les 11 del matí en una carretera que porta al poble de Dully, he vist un home amb barretina i anorac blau. Quan en veu em saluda. No he dubtat ni un segon, és en Ramon Cuèllar que m’estava esperant a la carretera perquè no em perdés i anés en compte. Malgrat fa un Sol magnífic, encara el camí està gelat i és perillós baixar amb el cotxe fins a baix. Deixo el cotxe aparcat en un lloc segur i baixem a peu cap a casa seva, mentre quedo enlluernat pel que veig.
