El nostre Govern s’esforça en igualar la incapacitat del govern espanyol, però és pràcticament impossible que ho aconsegueixi, i això que també tenim uns cracks. Catalunya està patint durant segles la incapacitat del govern espanyol. A banda de ser un poble subordinat i no tenir els drets polítics que ens corresponen, de l’espoli continuat, del menysteniment polític a la nostra llengua, hem de patir la incompetència espanyola per gestionar, entre altres coses l’economia.

Només cal recordar el que l’il·lustre economista Rodríguez Zapatero deia a Nova York al setembre del 2008 a empresaris nord-americans per explicar-los la situació de l’economia espanyola: “sistema financer espanyol és el més sòlid del món”. I afegia: “Espanya recuperarà aviat el camí del seu creixement potencial”, tot i reconèixer “excés” del sector immobiliari i l’elevat dèficit exterior.

I no es va limitar a això el “geni”, va dir: Espanya ‘és el país que en els últims 15 anys ha tingut major capacitat de creixement’ Zapatero va explicar que amb una renda per càpita de 26.500 euros, Espanya supera la mitjana europea ‘i a Itàlia, cosa que deprimeix molt el primer ministre Silvio Berlusconi ‘. ‘El nostre objectiu és superar França en tres o quatre anys’ va dir després adoptar un to de broma per aclarir que “això no ho vol ni sentir el nostre amic Nicolas Sarkozy.

Aquests dies el prestigiós economista Nouriel Roubini, professor de la Universitat de Nova York deia a Davos: Spain may eventually pose a bigger threat to the euro zone because it’s the region’s fourth-largest economy and has higher unemployment and weaker banks. Spain’s jobless rate is more than 19 percent, almost twice the EU average.

Com a conseqüència el premi Nobel d’Economia Paul Krugman escrivia: The biggest trouble spot isn’t Greece, it’s Spain — which was running budget surpluses just a few years ago. True, Spain is running big deficits now — but that’s because of its economic collapse. And underlying that collapse is the real problem with the euro: one-size-fits-all monetary policy, which offers no relief to countries that suffer adverse shocks.

Les rialles dels empresaris americans, de Berlusconi i de Sarkozy és deuen sentir des de Vladivostok.

Això si, el president espanyol ha anat a Washington a llegir la Bíblia davant d’Obama. Això sol ens hauria de fer feliços, però som uns descreguts.

Malauradament per a nosaltres això va cada dia pitjor. A veure si tothom a Catalunya s’anima, deixa de fer i dir bajanades, com ara voler salvar l’economia espanyola i ens ocupem de nosaltres. Toca independència o ruïna i misèria.