Quan vaig acabar la manifestació de Brussel·les, concretament el dimecres onze de març del 2009 vaig escriure un article amb el nom de Deu reflexions sobre deumil.cat
De les deu reflexions havia una que deia:
La cinquena reflexió, és que en el consell de deumil.cat hem treballat persones que militem a diferents partits polítics, com també molts d’altres que no ho estan militant en cap. Quan l’objectiu és lluitar per la independència, tant s’hi val de quin partit siguis o simpatitzis, el que compte, és l’amor per la teva terra. És el patriotisme el que fa que tots els catalans independents de la teva classe social, de l’edat i de la ideologia, lluiten junts superant tots els entrebancs que ens han posat els enemics tant interns com externs.
Per mi aquest va ser per mi una de les claus de l’èxit. De fet a l’actual consell hi estem treballant, gent provenen d’ERC, de CA, i de Reagrupament. Però també gent que no es de cap associació política. A diferència de Brussel·les no tenim a ningú de CDC, perquè s’han donat de baixa d’aquest partit, però això és anecdòtic, perquè estic segur que entre els voluntaris haurà més d’un militant d’aquest partit.
Si remarco aquest punt, és per deixar-ho clar. No és la primera vegada que hi ha alguna informació tendenciosa en associar-nos a una formació política. Però també ho escric perque penso que per garantir l’èxit a Ginebra, igual que a Brussel·les, la nostra iniciativa ha de ser de tots els que volem la nació catalana sobirana, independent de les teves simpaties o militàncies polítiques.
Però hi va haver un altre punt que no la vaig escriure en les reflexions, però que hi està relacionat i que és tant o més important.
És el que he anomentat en altres cops com l’Esperit de Deu Mil a Brussel·les.
