Comentaris a: La darrera oportunitat

Per: Papitu

Papitu — Tue, 02 Mar 2010 23:26:51 +0000

Hola soc en Papitu.

Sobre les questions de el “com” i “quan”, es a dir, l’estrategia a seguir cap a un objectiu que tots compartim fermament. He estat reflexionant i ho plantejaré de manera molt senzilla.

Es evident que 100.000 persones, ni tan sols 100 persones no poden discutir sobre l’estrategia a seguir. Per això es va inventar les figures dels generals, etc, els liders, i les questions de fidelitat i de disciplina.

També el sentiments de fe i confiança envers un lideratge. De tots els grups i grupuscles que he vist sou vosaltres els que m’inspireu més confiança (estic parlant de S.I.). Per tant em retiro de les meves cavilacions estrategiques, signo el manifest de SI i estaré al que disposeu per portar endavant el projecte.

Tenies raó, Enric, al final hem convergit, hehehe

Per: Canigo

Canigo — Sat, 27 Feb 2010 23:38:24 +0000

Vaig estar a Brussel.les,vaig estar a Arenys de Munt i estare a Ginebra,dema,millor dit avui 28 podre votar, un Si gran gran,i estic desitjan fero ara i mes endevan,no mes espero que els que esteu aldevan,traballeu junts, per que la unio fa la força,se que traballeu molt,i tinc confiança

Per: Enric Canela

Enric Canela — Tue, 23 Feb 2010 19:54:04 +0000

Amics,
Aquesta discussió no m’és extranya. En aquest moment hi ha gent decebuda de Reagrupament, gent abduïda per Regarupament, gent nrmal que creu que és la solució, etc. Plural.
També penso que Reagrupament va pujat molt ràpid i com la pel·lícula, ningú no és perfecte. Reagrupament, com qualsevol entitat nombrosa, la formen persones de totes classes, bones, dolentes, intel·ligents, rucs, etc. i naturalement ha tingut sotracs i es refarà, esperem.
El que importa és si el dia de les eleccions som molts que votem independència. El que importarà és la suma d’això, la resta, anècdotes.
Seguim treballant.

Per: Joan

Joan — Tue, 23 Feb 2010 16:03:52 +0000

Bé, Koll, no se per a que perdo el temps amb la manifesta incapacitat per a l’autocrítica que demostres (conèixer els propis problemes és el primer pas per a superar-los), així que pel que fa a mi, ho deixaré en aquest missatge. Respecte a la ira, pensava que deies que això meu era sarcasme. Aclareix-te. En qualsevol cas, el temps posarà cadascú al seu lloc, i abans que acabi l’any 2010, si no hi ha cap canvi substancial, Reagrupament serà un partit amb la mateixa transcendència que Ciutadans, per exemple. Per cert, continua l’espectacle intern i avui han dimitit dues representants més.

En qualsevol cas, em sap greu haver empastifat els comentaris d’en Canela amb una discussió privada, quan el que m’interessa és un altre objectiu.

Per: Koll (JoanCS)

Koll (JoanCS) — Tue, 23 Feb 2010 15:17:26 +0000

Joan
No em sembla que el comentari que em dirigeixes sigui “contundent” o “ofensiu”. Més aviat el qualifico com un sarcasme sense solta ni volta.
És molt curiosa aquesta ira irrefrenable que he despertat en tu només pel fet que no em convencés la teva afirmació segons la qual hi ha MOLTÍSSIMA gent decebuda amb Reagrupament.
Sóc conscient, això sí, que hi ha molta gent que, per diversos motius, se senten incòmodes o molestos amb Reagrupament, però les possibles decepcions em semblen justificades d’una manera molt feble.

Per: Joan

Joan — Tue, 23 Feb 2010 12:18:54 +0000

Koll, et prego que em disculpis per la contundència de l’anterior missatge. No és la meva intenció ofendre ni molestar.

Per: Joan

Joan — Tue, 23 Feb 2010 11:19:42 +0000

Koll (JoanCS), si us plau no te prenguis malament si et dic que no es pot discutir amb aquests maximalismes. A veure, t’està bé la resposta 12046,66 persones o prefereixes 23709? (es que m’he deixat l’enquesta del CIS a casa). Per aquest camí d’absència d’autocrítica, ratllant en autisme, només es va camí d’una capelleta més. Tot plegat em fa pensar en el catalanisme del País Valencià, un catalanisme obtús i ultraortodox, que ha anat de derrota en derrota fins al ridícul final.

Per: Koll (JoanCS)

Koll (JoanCS) — Tue, 23 Feb 2010 10:12:00 +0000

Joan

La pregunta que et vaig fer la concreto ara d’aquesta manera: “QUANTA gent s’ha desmobilitzat a conseqüència de l’afer Rcat…? Una resposta bastant adient la dóna l’Enric quan diu que això no es pot quantificar. Tu, Joan, manifestes, d’altra banda, que hi ha MOLTÍSSIMA gent que ha restat decebuda amb Reagrupament – a més d’en Vallfosca, afegeixo jo. Tanmateix, jo conec gent (no goso dir MOLTÍSIMA) que continua mantenint la confiança en aquest instrument que voldria ser transversal (i sembla que no ho aconsegueixi), que s’anomena Reagrupament i que ens parla, sobretot, del principal objectiu: declarar la independència dins del Parlament de Catalunya).

Vallfosca

Com pots veure, jo no em sento decebut ara com ara ni amb Carretero ni amb Reagrupament. És que potser se m’hauria d’incloure en el grup d’aquests RUCS que permetrà que hi hagi gent que vagi a cavall?

Per: vallfosca

vallfosca — Tue, 23 Feb 2010 07:41:34 +0000

Benvolgut Koll, pel que fa a mi, res de Poder cruent, de violència popular ni cap cosa que s’hi assembli, és molt més senzill, NO rebaixar el “preu” del nostre vot, ni una mil•lèsima, mantenir-lo a l’alçada de les circumstàncies, només amb això i així, aconseguirem el nostre propòsit, aquest és el “nostre Poder”.

Jo em vaig “afiliar” a Rcat de seguida, però ho vaig fer per a dos motius.
1- Feia falta que recolzar-ho, un transvasament de la “poètica independentista” a “un Poder independentista” havia de ser “premiat” amb tot el recolzament possible, i
2- La transversalitat ens anunciava el projecta de la UNITAT, condició sine qua non.

Com que aquesta segona “premissa” no duu camí d’acomplir-se, doncs me’n vaig desfer, si Rcat va a la UNITAT ens hi trobarem si no, NO.
Qui vulgui el meu vot ha de postular la UNITAT per damunt de tot…i si no…doncs no hi ha negoci.
Aquest és l’exercici del meu Poder, que tot i ser ben minsa, això no fa que hi renunciï.

La causa de la nostre renuncia és l’alegria dels pocavergonyes, líders de pa sucat amb oli, que gestionen el “nostre” Poder com si fos una franquícia del Mac Polands…

“Mentre hi hagi rucs hi haurà gent que va a cavall”

Cordialment.

Per: Joan

Joan — Tue, 23 Feb 2010 07:30:44 +0000

Koll (JoanCS),
en resposta a la teva pregunta, indicar que l’espectacle de Reagrupament (que per sort no ha transcendit massa en els mitjans de comunicació), ha decebut moltíssima gent que cercava un pal de paller de cara a les properes eleccions, un punt on aferrar-se i convertir en real les votacions simbòliques per la independència. L’entrada de Reagrupament al Parlament hauria fet esclafir la partitocràcia, però era massa bonic per a ser veritat, puix han acabat comportant-se com un més del sistema. Aquí rau part de l’èxit de les consultes, hom vol la independència, però també vol una regeneració democràtica, i que a resultes de tot plegat la vida de les persones sigui millor.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Mon, 22 Feb 2010 23:19:00 +0000

PepMB,
També d’acord. Mantenir la notícia, l’opinió, que soni. Sensació de força, sense que la gent estigui necessàriament en tensió fins que arribi el moment. La marca ha de sonar contínuament.
L’enemic intenta que no soni.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Mon, 22 Feb 2010 23:17:31 +0000

Koll (JoanCS),
Potser una mica de tot. Les desmobilitzacions són plurals. Es pot quantificar? No.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Mon, 22 Feb 2010 23:16:04 +0000

Joan,
Coincideixo amb aquesta dinàmica. No es pot mantenir la tensió molt de temps. Com un múscul.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Mon, 22 Feb 2010 23:15:04 +0000

Vallfosca,
Si senyor, sense unitat res. Amb unitat podem convèncer als no convençuts.

Per: Enric Canela

Enric Canela — Mon, 22 Feb 2010 23:14:01 +0000

Joan,
No entro en el tema, però si que sempre és millor que les coses tirnin endavant sense terratrèmols.