A la mínima ja ens ataquen.

Veient els titulars d’avui que m’arriben cada dia al meu correu, he llegit

Els referèndums, a la baixa?

L’acte central només aplega 200 persones al Vendrell pels 3.500 que va reunir a Barcelona

M’he quedat pensatiu. No ens podem permetre ni un moment de descans. A la mínima ja ens ataquen. Queda molt poc per la nostra independència i jo hi crec. Els mitjans de comunicació espanyols no ens deixaran ni un sol segon de descans. Aniran a cada acte, miraran si hi ha gent, miraran que es diu, miraran els resultats de les consultes i miraran l’índex de participació.

Estem en un moment tan important que hem de procurar estar a l’altura i si més no, organitzar menys actes o si els fem que garantim un mínim de gent considerable.

Cal que cuidem cada mil·límetre per ensortir-nos-en amb èxit.

Ara toca fer-ho tot perfecte i no mirar que fan els altres per contrarestar-ho. I no m’estic contradient. Jo parlo, que critiquin les coses que fem i de l’escassetat de participació entre d’altres. El que intento dir-vos es que passem d’actes espanyolistes com:

Butifarrèndum, que si em permeteu l’incís, em sembla patètic. I ja hi vaig parlar, i no dubteu que es van quedar sense arguments per defensar-se. Tinc mecanismes per deixar-los nuus.

També hem de passar de totes aquelles manifestacions minoritàries i que si que tenen poquíssima participació, però que els mitjans no esmenten, com l’acte de la Falange a Arenys de Munt.  Cal que quan vinguin a provocar-nos, passem d’ells.

Amb aquests dos anys que porto de politics m’he adonat que el que els fa més ràbia es que passem d’ells. I si no mireu el que fem amb les consultes. Vam passar d’ells i la vam fer a Arenys. Va intervenir-hi fins i tot l’Estat Espanyol!

Mireu del que som capaços. Per què no fem el mateix amb les eleccions de l’any que ve. Ja no dic sumem, el que faríem es multiplicar sinèrgies. Cal una coalició independentista, que obtingui la majoria al Parlament. Perquè amb l’índex de participació del que van riure els espanyols, ens donaria la majoria al Parlament. Qui no somia amb una Catalunya independent?

Per que no deixem de banda els ideals esquerra-dreta? Jo ja ho he fet.

Ara a més a més s’acosta un nou acte al qual cap independentista que s’ho pugui permetre no pot faltar. Anirem a Ginebra. Crec que serà l’últim lloc on anirem abans de ser independents. És important dir-los a la ONU, ajudeu-nos. En teoria estan al món per això no? O no van ajudar als jueus?

Cal que com l’any passat a Brussel·les la RTVE no pugui estar de dir de la manifestació ‘’ esto es impresionante’’.

Cal fer arribar la nostra veu al món, per això jo aniré a Ginebra i reclamaré a la ONU ajuda.  Ajudaré a fer una coalició per una majoria al Parlament. I llavors ajudaré a bastir un nou projecte que se’ns posarà al davant. Serà tot nou, i començarem quasi de zero. A quin empresari no li agradarà, a qui no li agradarà? Qui no vol ser millor, i viure millor?

Independentistes unim-nos ara o mai!

Si multipliquem, fem dividir.

Atentament,

Josep Prat