Tenim la societat que tenim.
No tenim poder, no tenim un duro.
Engrescador, no?
Tenim a tots els partits parlamentaris en contra. Necessiten els nostres vots per mantenir en seu estatus i arribar o mantenir-se en el poder.
Més: també tenim en contra a la majoria d’associacions “subvencionades” i a les personalitats benestants i situades que, des de postures aparentment independentistes, volen tindre’ns “controlats”. Col·laboren en activitats, suposadament independentistes, sempre i quan no siguin vinculants i ens mantinguin ocupats, a veure si les eleccions ens agafen amb el pixats al ventre.
La greu responsabilitat d’aquestes “personalitats” és definir-se ara, quan tothom dubta. Donar el pas. Comprometre’s, no solament amb la ploma o la seva influencia en la economia del país, si no també amb els seus actes. Descaradament.
O potser esperen que els “ningú” fem la feina bruta, per desprès administrar-nos i conduir-nos?
Vols la independència? Amb el teu vot es suficient. Anònim, però decisiu!
Modificant la dita: “Ho varen aconseguir perquè ‘tothom’ els va dir que era impossible”.
