Jo també crec que la independència és urgent i que la oportunitat actual és de les que no es presenten cada dia.

Tenim una oportunitat única, la crisi econòmica, per a que sectors no catalanòfils canviin de parer, però no s’aprofita. Compte amb qui pensa que només cal unir l’independentisme per a vèncer, és una visió miop que durà al fracàs. La independència només arribarà si hi ha un clam general. Per a això cal convèncer molta més gent, gent castellanoparlant i nacionalment espanyola. Aquest estret camí, convèncer als no convençuts, és la veritable via a l’independentisme, i no cal tant, només idees clares i concises, irrefutables, i per suposat, respecte.

Amb el temps, i a mida que un va llegint als que sabeu escriure amb fonament i responsabilitat, les idees es van concretant, sintetitzant, i un cerca la forma de fer-les “operatives”. De jove en deien “idees força”.

Això representa una certa elecció que, en principi, m’hauria de limitar. Espero que no, sempre i quan tingui la oportunitat de compatir amb tot vosaltres espais com aquest.

Amb tu, espero que els destinataris dels mitjans de comunicació anem aprenent. Sobre tot, que els que tenen responsabilitats polítiques no caiguin sistemàticament en aquests paranys.

Tens tota la raó, aquestes “personalitats” el que volen és continuar a l’aixopluc del “status quo” actual no es comprometran pas en res que sigui enfrontar-se al poder, esperen agotzonats a veure si els “ningú” canvien les coses per després sortir a “liderar”, però no abans que estiguin segurs que el procés no te marxa enrere. Son els líders que te el nostre poble, son els triomfadors, és la “crem de la crem” nacionalista, ells son sempre al costat del poder, més ben dit: son sempre al costat de on hi ha poder. I no et preocupis gens, si aconseguim que el proces sigui irreversible els veuràs aflorar com bolets i llavors aquests guardians de la “conllevancia” amb Escanya es convertiran amb l’assot de la mateixa, i si no ho aconseguim seran ells qui ens diran: Si ja os ho dèiem que no hi havia res a fer, que l’únic camí segur és el nostre, el d’anar fent la viu viu i qui dia passa any empeny!!. És així i res pot canviar-ho.

També estic molt d’acord amb el teu comentari que el mal no és precisament que els mitjans de comunicació siguin tan parcialment i fastigosament (aquest adjectiu és meu) escanyolistes, el pitjor de tot és el poc (quasi nul, diria jo) sentit critic dels lectors, televidents o radiooients. La immensa majoria dels habitants de Catalunya (em nego a dir-los catalans tan genèricament) tenen el sentit crític atrofiat, son capaços de veure que ens estan espoliant, insultant, difamant, i aniquilant com a nació des d’escanya i desprès voten tan tranquil·lament a formacions col.laboracionistes amb aquells que perpetren i/o son coadjutors d’aquests actes. No s’entén però és així també. Tan de bo aviat canvii tot.

Concentració Nacional: Alfons Lopez, Oriol Jonqueres, Joan Carretero, Joan Laporta.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/gran_acte_independentista_sobre_el_cami_per_arribar_a_ser_un_estat_lliure_89129.php

Tenim un problema greu amb la premsa, no tan sols per lo que s’inventen, si no per la falta de sentit crític dels lectors. És molt alliçonador contemplar les reaccions del públic amb les intoxicacions: son la imatge de la seva ànima, com la cara. No cal que diguin el que pensen. S’endevina.

Una abraçada

Bé, tossut sí que en soc…

Si la UNITAT ens és absolutament imprescindible, és justament perquè sense estar units els “ningú” NO som cap “contra-Poder”, i per tan els “algú” no ens consideraran, perquè la dialèctica és de Poder a Poder, és prou senzill, trobo.