Els catalans este
m condemnats mentre no siguem lliures a seguir lluitant. No podem baixar la guàrdia, no podem mai esperar que si no fem res, anirem a millor.
Potser abans, quan es va sortir de la dictadura semblava que s’avançava, semblava que amb poc que fessis, s’havia aconseguit quelcom important pel poble català. Però tot era un miratge provocat de què es partia no del no res o encara pitjor, en molts aspectes, es venia de menys que no res.
Però a partir dels 80, poc a poc s’ha vist que quan miràvem d’aconseguir avançar cap a la normalització del que hauria de ser per una nació com la catalana, els espanyols ens ha segat els peus sense cap mirament.
Però ara, encara ho tenim pitjor, la globalització junt amb la crisi econòmica d’Espanya, empeny Catalunya cap a l’abisme de la mediocritat meridional dels països llatins, que ens allunya d’Europa. Però també a mesura que avança l’Europa dels Estats, el fet que no tinguem un, comporta automàticament la no existència com a nació. Sense aquest reconeixement, la nostra extinció com a identitat pròpia és qüestió d’un parell de generacions. És impossible que els europeus ens reconeguin com a nació diferenciada si no som un Estat. Per a ells, som espanyols perquè pertanyem a Espanya i punt.
Cada dia que passa, sense que reaccionem, és un dia perdut i no pas guanyat. La inhibició en la lluita per la nostra independència, ens condemna a la mort com a poble i a la misèria com a regió.
Per això cal treballar des de tots els fronts per aconseguir l’Estat propi. Amb els referèndums estem avançant molt en aquest sentit, perquè significa mobilitzar milers de catalans per la independència i també, estem obligant a l’opinió pública a posar el debat polític cap a aquest aspecte.
També s’ha aconseguit fer forat als mitjans internacionals. Això té molta més importància que un es pot pensar. Ho té tant per fer convèncer als europeus que Catalunya existeix i vol ser un Estat dins de la Unió Europea, com sobretot, convèncer als propis catalans que internacionalment estan amb nosaltres. Això pot ajudar a fer perdre la por a molts catalans traumatitzats per la reprensió dels feixistes espanyols.
Però fer els referèndums per després deixar de continuar lluitant , no només no serveix per res, sinó que comportarà frustració. Cal donar-li un sentit als referèndums i cal continuar fent actes per demostrar a tothom, que Catalunya vol ser independent.
Per això, en paral·lel als moviments polítics que s’estiguin gestant per fer possible una candidatura que materialitzi el SI a la independència al Parlament , és necessari tornar a fer un altre gest inequívoc que la societat catalana ja ha dit prou a ser una regió autonòmica d’Espanya.
Igual que la gesta de Brussel·les varem anar tots sota la pancarta VOLEM UN ESTAT CATALÀ – WE WANT A CATALAN STATE. Ara després de la voluntat expressada en les urnes pels centenars de milers de catalans, està clar que només ens val la independència de la nació catalana
Que millor declaració a tot el món que la voluntat dels catalans és ferma, que anar el dia 8 de maig, a Ginebra , tots units darrera de la mateixa pancarta per dir ben fort a l’ONU que els catalans volem ser lliures.
Endavant les Atxes!!!
Resposta a:
02/03/2010 a les 00:03
Reagrupamet té portaveu i és la Rut Carandell
———————–
Doncs llavors als mitjàns no se’ls ha deixat prou clar, per escrit si cal, que és la Rut l’unica autoritzada i cap altre opinió fora de la que transmeti ella mateixa i potser la de presidència, en cap cas s’ha de considerar com a veraç, ni pròpia de l’associació. I que és a ella a qui s’han de dirigir per contrastar les opinions relatives a Reagrupament.
Manel,
fa uns minuts he pogut entrar al programa de TV “Catalunya opina” i he procurat explicar la necessitat de traduir en vot tota aquesta il·lusió que hi ha en la societat civil: Brusel·les, Arenys de Munt, 13D, 28F, 25 A…Ginebra¡ i com fer-ho mitjançat aquesta Candidatura transversal i unitària que impulsa Reagrupament. No sé si me n’he sortit perquè estava una mica nerviós.
Tinc un dubte : Laporta amb Reagrupament
o Reagrupament amb Laporta? Què et sembla millor?
PepMB
——
Et creus que no ho saben?
Josep Maria Sala
——————
Collonut, a on el puc escoltar?
Que penso d’en Lapora?
En Carretero ha dit que ell està disposat a deixar pas a qui sigui millor i més ben posicionat que ell per liderar la candidatura.
Molt fàcil si analitzem el que s’ha dit, tant en Jan com Reagupament
1) En Jan ha dit que ell si s’apunta a la política és per liderar i no anar de segon.
2) En Jan ha dit que de pensament es sent reagrupat, doncs hi està d’acord totalment
3) En Jan ha dit que s’hi apunta perquè creu que la independència es possible i lluitarà per acosenguir-la
4) Reagrupament ha dit que creu la independència possible i que depen només de nosaltres.
5) Reagrupament vol crear una candidatura d’ample espectre i transversal que proclami la independència.
6) La candidatura de Reagrupament està oberta a ser una llista única o coalició.
7) Reagrupament és l’única organització que té estructura i presència territorial per poder fer campanya per la candidatura
9) En Carretero ha dit que aniria si l’escolleixen per Girona i no per Barcelona
10) En Carretero ha dit que en Jan será molt ben rebut i pot liderar plenament la candidatura
Davant de tots aquests punts, si Reagrupament fa els deures i en Laporta també, només hi ha un camí final possible;
Reagrupament i Laporta junts.
Com?
Tant em fot. Segur que serà democràticament decidit per els reagrupats.
Els que creieu que Reagrupament està bé i defensa el que voleu, però encara li falta potència per difondre el missatge o el que sigui, associeu-vos. Si no us agrada -com ja ha passat en algun cas-, sempre podeu marxar. Però necessitem encara més ajuda per treballar per la llista independentista transversal!
Crec millor una candidatura plural amb un objectiu comú, que alimentar només un grup, en aquest cas Reagrupament, del que, després d’haver endagat a la merda la feina feta, amb intrigues de poder pròpies dels partits polítics tradicionals, alguns hi tenim prevenció. Pel que fa a en Laporta, quan parli de política i contrastem el què i el com, es sabrà quina mena de líder és, si el que precisem o un populista a la manera d’en Jesús Gil. El problema és la indefinició, puix les paraules són fàcils de dir i se les endú el vent. Quan Reagrupament i en Laporta baixin a l’arena política, sabrem de veritat de quina mena són.
Una olla de grills es mourà poc a poc, però posar al davant de tot a uns trepes seria letal no només per a la independència, sinó per a Catalunya mateix.