Benvolguts companys de lluita
Avui faré només un petit comentari, molt curt.
A Sabadell, ahir, alegria de trobar als companys de lluita (sí, lluita).
La Faràndula, plena.
A la sortida, plovisquejava. Jo, per dins, buit.
Ja està.
Avui faré només un petit comentari, molt curt.
A Sabadell, ahir, alegria de trobar als companys de lluita (sí, lluita).
La Faràndula, plena.
A la sortida, plovisquejava. Jo, per dins, buit.
Ja està.
Amic Agustí, com bé et pots imaginar, m’hagués agradat, com a tants d’altres, ser a Sabadell ahir al vespre amb tots vosaltres, celebro que la Faràndula fos ben plena, i espero per sobre de tot que es vagin trenant les complicitats necessàries.
Besarkada bat!!!!
Com hem de interpretar això de “Jo, per dins, buit”.
Aquesta buidor significa desesperança??
Company i amic vallfosca, a mi tb m’hauria agradat ser-hi!!
En general em va agradar força encara que en aquest acte també s’hi van repetir alguns estereotips com poden ser, l’excés d’euforia, el somiatruitime, i el fet que cada ponent venia a parlar “de su libro”. Però cada acte d’aquests serveix per treure conclusions noves que poden ajudar als partits i representants a veure les coses amb una perspectiva global.
Fins i tot algunes expresións de l’Oriol Junqueres van tenir un clar to d’autocritica envers el seu partit. El mot emprenyat reblat amb un “…una expressió que ultimament he sentit molt a Esquerra” va dir entre dents. O en dir “…quan ens vulguin comprar la por fará que alguns ens venem, fins i tot alguns ens vendrem sense que ens hagin fet por” tot parlant de les armes que usará l’estat per fer-nos desdir. I sobretot amb seu discurs final que no reproduiré per que era llarg. Caldría saber si era només un brindis al sol.
Destacaría també sr. Valencià del qual no recordo el nom. Encara que no puc compartir tot el que va dir, si que estic d’acord en que València respón a les inèrcies un cop superades a Catalunya. Tot i així no crec que ens hagim de descentrar del Principat fins a tenir un pais que oferir.
Molt bona idea repartir flyers de SI a la sortida.
Com a contrapunt negatiu sería la no asistència física de Joan Laporta que havia generat molta expectació i ha resultat una mica “bluf”. En el video tampoc ha dit gran cosa. Però bé, puc comprendre que la seva responsabilitat en el Barça el limiten i comprometen.
Una altra noticia bona és que sembla que alguns dels històrics ja aposten també per l’unitat a través d’un manifest. Bon moment per unir-nos.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/buscant_la_unitat_a_la_sala_del_doctor_broggi_90110.php
Aclariment: aquesta ultima noticia no té res a veure amb l’acte de sabadell, és quelcom paralel que he llegit al diari.
Jesús,
suposo que el que vol dir és que va sortir igual que va entrar. Sense novetats aparents.
vallfosca,
Hi havia tanta gent, que va ser impossible saludar a tots els companys coneguts.
Emocionant saludar als que varen vindre de Girona, Palafrugell, Amer, …
Jesús (Xess),
Aquesta matinada, els meus sentiments eren tan contradictoris que, lo més suau que vaig trobar, va ser dir que em trobava buit.
En PepMB l’encerta.
Anava amb la esperança de sentir parlar de “lo full de ruta” i els únics fulls que vaig emportar-me cap a casa varen ser els que varen quedar-me a les mans de (SI), tot i que se’n van repartir un munt.
De “desesperança”, res de res. Al menys fins conèixer el resultat de les properes eleccions.
Em deia un bon amic castellà que el mur que hem de saltar es molt i molt alt. Li vaig dir que si no fem un castell, efectivament, no el saltarem. Ahir vaig veure a molts “castellers” preparant la base, però ningú (excepte en Carretero), enfilant-se cap amunt. Però em va fer la impressió que es sentia sol. Això sí, va tindre els nassos de contradir, amb molta educació, els discursos precedents…
PepMB,
Sí, els discursos varen estar bé. L’Oriol Junqueres és un “mestre” i sempre m’agrada molt escoltar-lo.
Però ahir esperava un altra cosa, anar per feina.
En aquests moments estic més preocupat que abans d’entrar a la Faràndula.
Crec que es va perdre una ocasió d’or per ficar fil a l’agulla de la unitat que tothom reclama, de sortir de la capelleta particular i marcar el calendari i lligar els contactes mínims per tirar endavant de forma clara cap a la independència.
Ara em pregunto cóm han d’anar junts en López Tena i l’Oriol Junqueres, tret dels discursos en actes com el de ahir.
Em pregunto cóm i quan s’integraran en la candidatura única. Quan sortiran de l’armari, si és que ho volen (i poden) fer. O és que no ha arribat l’hora de cremar les naus?
Només si sumem guanyarem.
Efectivament, vist el microresum a Vilaweb sols aprofitable i mínimament seriós en Carretero. Sí senyor. El projecte encara enlloc, simplement perquè no hi és. Per cert, que en sàpiga ignotat absolutament entorn SI. Si és així i erro dispenseu-me. Esperem senyals d’unitat un dia més, sense indicis… lamentablement. Salutacions.
Té conya que un home que justifica el tripartit i hagi fet campanya per ERC a les europees 2009 avisi de les pors, renúncies i febleses humanes. Quin país de catxondos!. Tombs per l’escenari amb les mans a les butxaques… Faràndula.
Després de llegir-vos i de fer una ullada a vilaweb, no em passa com a l’amic Agustí que te els sentiments contrariats entre si, a mi el que em succeeix és que n’estic ben fart d’haver de rascar-me els “nassos”, el meu sentiment és clar i nítid, estic emprenyat de “nassos”.
Estic fart d’en Tena i d’en Jorqueres, aquests només son bons per anar engalipant al personal fen poesia, si no hi volen ser que s’apartin…i no em toquin més els “nassos”, “ara no toca…un llarg camí…valorar el gran esforç que fan els altres (que pacten amb els ecspanyolos dels nassos)”, etc…els començo a tenir per a vulgars TELEPREDICADORS…la meva paciència s’exhaureix ràpidament, la meva capacitat per fer de mamporrero del reino d’EspaÑa està extingida…
Després del 8 de Maig…els que no hi siguin seran enemics…prou de tocar-me els “nassos”.
Salut.
PD. A la fi hauré d’estar content de no haver-hi estat…potser els haurem de començar a donar de banda…i…que n’aprenguin.
Casum DENA
Estic ben fart, del tot, dels lladrucs poètics d’aquests pastors de RAMAT, que no serveixen per altre cosa que per no anar enlloc.
Coi si son aquests “perros” de que tan i tan bé n’han parlat els ecspanyolos…”perro ladrador poco mordedor”….
Prou lladrucs, a mossegar…i sinó a callar…prou RAMAT engalipat per gossos de pasturatge al servei del enemic, si no podem MOSSEGAR no tenim PODER, i mai no serem lliures…
Des de la reserva india laietana…vallfosca
Vol l’independentisme extraparlamentari ésser parlamentari per deixar d’ésser independentista?.
Ben vist…ens volen mansos, Ramat, però no anem bé…aviam en Laporta, perquè sinó no hi ha res de nou arribarem a les eleccions tal coma ara, minoritzats i dividits.
Els TELEPREDICADORS fan partit…no fan independència…i la gent contenta i enganyada…quin fàstic…
Soc re-Bel, em declaro en re-Bel•lia.
Si no hi ha UNITAT votaré lo més extrem, el que els pugui fer més mal.
Vaig anar a la Faràndula creient que era un acte unitari, la presència del professor Canela em va donar esperances; però m’ha semblat un Festival en què cada cantant presentava la seva cançó, competint amb la resta.
M’hauria agradat un Joan Carretero més energic, I PEL QUE FA A Joan Laporta, o es decideix d’una vegada a mostra las seves intencions o potser haurem d’oblidarlo i solets fe el nostre camí.
Amic Vallfosca som un ramat, pro un ramat de búfals, juns i desbocats tenim molta forsa.
Visca la pàtria
ànims Agustí, als Sumants d’independencia, ens toca estar actius, i plens de confiança. I jo em qüestiono, qui marcava ahir el full de ruta. Tant metaforicament parlant com literalment, Suma Independencia.
1) els unics que vam dir a la gent que podem fer.
2)els unics que literalment vam donar un full de ruta hehe
Si sumem guanyem!
Coi! Ahir a la nit me’n vaig anar a dormir amb l’entusiasme restablert, tenia l’esperança que aquell acte de Sabadell, fos el principi d’una coalició, que probablement aniria liderada per en Laporta, però que per culpa de ser encara president del Barça, encara no es podia concretar res, i que en la mateixa i figurarien tant en Tena, com en Junqueres, i s’hi anirien sumant molts d’altres.
Al veure el silenci de tots els mitjans, encara m’havia m’ho havia cregut més, perquè l’únic que amaguen són els èxits, i posen els altaveus, en els fracassos o en el que veuen que poden vendre com un fracàs ni que sigui mal interpretant-ho.
Però després de llegir les paraules de l’Agustí, “Jo, per dins buit”, i tots els vostres comentaris, em sembla que aquesta nit me n’aniré a dormir un altre cop amb els ànims per terra… M’hauré de tornar a escoltar totes les intervencions, per a veure si hi veig tot el que digueu, perquè alguns cops un només escolta el que li agradaria sentir, i em sembla que això és el que em deuria passar ahir. Ja eren masses dies de decepcions, i potser necessitava un “xute” de moral.
Dos suggeriments:
1) Al proper Acte d’estat hem de ser més considerats amb els que encara no n’estan convençuts i deixar-los la nostra butaca.
2) Afinar el discurs en funció de l’audiència: parlar d’independència als que no saben si la volen, i de UNITAT, TERMINIS i FULLA DE RUTA als parroquians.
Sí, i tant. L’acte, tot i que m’alegra (a veure si hi ha reacció clara i decidida) que les notícies el recullen com una crida a la unió i generositat, tenia un títol massa pretensiós o no reeixit. I no trobo com a valor que es trobin posicions “enfrontades” simplement perquè, com va dir en Titot: ja ens discutirem en les propostes de la fase de la constitució.
De proposta d’actualitat forta en vaig alguna…., la d’en Titot, Guia i Junqueras, però…
Agustí, jo també esperava una clara i explícita agafada de mans i forces de cara a les properes eleccions, i no em val a pensar que és cosa de discreció, ja que és fita inel·ludible a qualssevol “full de ruta”, i prou ben vista fa temps…, i temps. Trobo que, si no ho fan així ja mateix els representants o portaveus del moviment, ho haurem de fer la gent, que en diem.
Ja hauríem d’estar registrant una candidatura dissenyada sense cap embolic a aplegar les forces i el vot independentista per les properes eleccions, Sí. I crec que la responsabilitat primera de que encara no estigui en marxa és de l’afluixada de pressió dels votants independentistes de CiU, que sembla voldrien compaginar la caiguda de babes de “la il·lusió de campanya” amb la claredat del moment i del moviment i procés d’independència en que ens trobem, amb l’exigència als programes de les properes eleccions. A veure també, sí, si els que ens movem deixem de dir que la culpa de tot la té qui sigui, i assumim la responsabilitat i compromís de cada un.
Fa prou temps que això s’ha vist clar, i crec que la clau que pot fer el clic que necessitem per la propera elecció al Parlament no la tenen ni partits ni ningú més que nosaltres, els qui estem fent pressió i acció fa temps, un temps, molt de temps.
O sigui, q pel q dieu, només autobombo personal i res més.
Aprofitar les consultes de diumenge per treure pit.
Jesús Xess, amic, em sembla que et fas curt, al menys comença a ser la meva percepció, perquè el que veig cada dia més clar és que el autobombo és una eina instrumental per tal de atraure, com si d’una força gravitatòria es tractés, a quants ingenus i il•lusos caiguin en el seus espais orbitals.
He vist actuar a en Junqueres d’a prop, i és plenament conscient del “culte” que li retren tota aquella jovenalla que s’amuntega al seu entorn, n’és conscient i ho cultiva, és la seva feina, és la feina dels Telepredicadors.
Cada dia estic més convençut que tan Junqueres com en Tena son a ERC i CiU per a fer aquesta feina, la d’impedir que l’enemic (aquests som NOSALTRES, en aquest cas, respecta de ERC i CiU) puguem aplegar tota aquesta gent que formen “Ramat parlamentari”.
L’amic papallaonart, te raó, però només en part, perquè la feina d’aquests Telepredicadors, justament, consisteix en fer possible que els xaiets caminin barrejats amb els “búfals” com un sol home per tal de tirar aigua al vi.
“El que l’emperador fos Déu, facilitava, en tan que justificava moralment i intel•lectualment (?), l’adhesió al règim dels que, per raons referides a la pròpia seguretat, no eren capaços de declarar-se en rebel•lia exposant-se així a rebre sobre si, en conseqüència, tot el pes de la llei (romana)”. (Urak-vallfosca)
Aquest és un extracte d’un capitolet que tracta d’analitzar i comprendre com el “culte” al personalisme te una funció instrumental de caràcter Polític, generada i inserida en el “paradigma de l’espasa” avui plenament vigent.
Tenim l’enemic a dins de casa.
Dolor, frustració i cruixir de dents…serà tard, potser…
Salut.
Les coses no sempre son el que semblen.
Ep Xess, volia dir “fas curt” i no “et fas curt”, disculpa’m…
Besarkada bat!!!!
Benvolgut Agustí, benvolguts companys… A la entrada del teatre vaig tenir el plaer de poder-te saludar… Estaves content i eufòric… com sempre que veus centenars de independentistes junts… Desprès ja no et vaig tornar a veure.
Arreplegar a mes de mil “ovelles” (com diria en Vallfosca)…, pagant, en una nit freda i plujosa no es fàcil… Jo vaig sortir content… no eufòric… Els discursos d’en Tena i d’en Jorqueres, previsibles… l’amo mana… En Carretero en la seva línea… el missatge es, era i serà el mateix… Jo continuo pensant igual… Reagrupament vol aquesta unitat tan demanada… que no ens entenem en les formes però tenim el fons clar…? Doncs arribarà un dia que ens tindrem que decidir. En el fons tot es molt simple.
Continuo pensant que l’únic que paga la pena és una agrupació d’electors. Els polítics –amb tot el meu menyspreu– ja s’ho faran. I tinc el presentiment que el temps em donarà la raó. Entre els polítics no hi ha un pam de net. Qui vulgui escoltar, que escolti. Qui no, m’haurà de reconèixer que la pitjor càrrega que podem arrossegar, que ens frena, són els polítics. Amb tanta gent de bona fe que fa possibles les consultes, és una llàstima que ens deixem enredar un cop més. Ja m’ho sabreu dir, si no.
Nois, és fàcil de veure, que de fet els discursos abrandats no serveixen per a gaire cosa més que per a mantenir el VOT CAPTIU de ERC i CiU, impedint doncs i així que el Poble avanci cap a la seva alliberació.
No veureu, és propi de persones obnubilades i/o narcotitzades per el “culte” sacramental dels seus captors…RAMAT…sí …RAMAT i no de búfals.