Comentaris a: Benvolguts companys de lluita

Per: vallfosca

vallfosca — Fri, 05 Mar 2010 21:27:10 +0000

Nois, és fàcil de veure, que de fet els discursos abrandats no serveixen per a gaire cosa més que per a mantenir el VOT CAPTIU de ERC i CiU, impedint doncs i així que el Poble avanci cap a la seva alliberació.

No veureu, és propi de persones obnubilades i/o narcotitzades per el “culte” sacramental dels seus captors…RAMAT…sí …RAMAT i no de búfals.

Per: gica

gica — Fri, 05 Mar 2010 20:28:42 +0000

Continuo pensant que l’únic que paga la pena és una agrupació d’electors. Els polítics –amb tot el meu menyspreu– ja s’ho faran. I tinc el presentiment que el temps em donarà la raó. Entre els polítics no hi ha un pam de net. Qui vulgui escoltar, que escolti. Qui no, m’haurà de reconèixer que la pitjor càrrega que podem arrossegar, que ens frena, són els polítics. Amb tanta gent de bona fe que fa possibles les consultes, és una llàstima que ens deixem enredar un cop més. Ja m’ho sabreu dir, si no.

Per: Joan de Vilafranca

Joan de Vilafranca — Fri, 05 Mar 2010 14:48:59 +0000

Benvolgut Agustí, benvolguts companys… A la entrada del teatre vaig tenir el plaer de poder-te saludar… Estaves content i eufòric… com sempre que veus centenars de independentistes junts… Desprès ja no et vaig tornar a veure.
Arreplegar a mes de mil “ovelles” (com diria en Vallfosca)…, pagant, en una nit freda i plujosa no es fàcil… Jo vaig sortir content… no eufòric… Els discursos d’en Tena i d’en Jorqueres, previsibles… l’amo mana… En Carretero en la seva línea… el missatge es, era i serà el mateix… Jo continuo pensant igual… Reagrupament vol aquesta unitat tan demanada… que no ens entenem en les formes però tenim el fons clar…? Doncs arribarà un dia que ens tindrem que decidir. En el fons tot es molt simple.

Per: vallfosca

vallfosca — Fri, 05 Mar 2010 13:42:37 +0000

Ep Xess, volia dir “fas curt” i no “et fas curt”, disculpa’m…

Besarkada bat!!!!

Per: vallfosca

vallfosca — Fri, 05 Mar 2010 13:39:47 +0000

Jesús Xess, amic, em sembla que et fas curt, al menys comença a ser la meva percepció, perquè el que veig cada dia més clar és que el autobombo és una eina instrumental per tal de atraure, com si d’una força gravitatòria es tractés, a quants ingenus i il•lusos caiguin en el seus espais orbitals.

He vist actuar a en Junqueres d’a prop, i és plenament conscient del “culte” que li retren tota aquella jovenalla que s’amuntega al seu entorn, n’és conscient i ho cultiva, és la seva feina, és la feina dels Telepredicadors.
Cada dia estic més convençut que tan Junqueres com en Tena son a ERC i CiU per a fer aquesta feina, la d’impedir que l’enemic (aquests som NOSALTRES, en aquest cas, respecta de ERC i CiU) puguem aplegar tota aquesta gent que formen “Ramat parlamentari”.
L’amic papallaonart, te raó, però només en part, perquè la feina d’aquests Telepredicadors, justament, consisteix en fer possible que els xaiets caminin barrejats amb els “búfals” com un sol home per tal de tirar aigua al vi.

“El que l’emperador fos Déu, facilitava, en tan que justificava moralment i intel•lectualment (?), l’adhesió al règim dels que, per raons referides a la pròpia seguretat, no eren capaços de declarar-se en rebel•lia exposant-se així a rebre sobre si, en conseqüència, tot el pes de la llei (romana)”. (Urak-vallfosca)

Aquest és un extracte d’un capitolet que tracta d’analitzar i comprendre com el “culte” al personalisme te una funció instrumental de caràcter Polític, generada i inserida en el “paradigma de l’espasa” avui plenament vigent.

Tenim l’enemic a dins de casa.
Dolor, frustració i cruixir de dents…serà tard, potser…

Salut.

Les coses no sempre son el que semblen.

Per: Jesús (Xess)

Jesús (Xess) — Fri, 05 Mar 2010 08:36:47 +0000

O sigui, q pel q dieu, només autobombo personal i res més.

Aprofitar les consultes de diumenge per treure pit.

Per: Sílvia Martínez

Sílvia Martínez — Fri, 05 Mar 2010 04:58:20 +0000

Sí, i tant. L’acte, tot i que m’alegra (a veure si hi ha reacció clara i decidida) que les notícies el recullen com una crida a la unió i generositat, tenia un títol massa pretensiós o no reeixit. I no trobo com a valor que es trobin posicions “enfrontades” simplement perquè, com va dir en Titot: ja ens discutirem en les propostes de la fase de la constitució.
De proposta d’actualitat forta en vaig alguna…., la d’en Titot, Guia i Junqueras, però…
Agustí, jo també esperava una clara i explícita agafada de mans i forces de cara a les properes eleccions, i no em val a pensar que és cosa de discreció, ja que és fita inel·ludible a qualssevol “full de ruta”, i prou ben vista fa temps…, i temps. Trobo que, si no ho fan així ja mateix els representants o portaveus del moviment, ho haurem de fer la gent, que en diem.
Ja hauríem d’estar registrant una candidatura dissenyada sense cap embolic a aplegar les forces i el vot independentista per les properes eleccions, Sí. I crec que la responsabilitat primera de que encara no estigui en marxa és de l’afluixada de pressió dels votants independentistes de CiU, que sembla voldrien compaginar la caiguda de babes de “la il·lusió de campanya” amb la claredat del moment i del moviment i procés d’independència en que ens trobem, amb l’exigència als programes de les properes eleccions. A veure també, sí, si els que ens movem deixem de dir que la culpa de tot la té qui sigui, i assumim la responsabilitat i compromís de cada un.
Fa prou temps que això s’ha vist clar, i crec que la clau que pot fer el clic que necessitem per la propera elecció al Parlament no la tenen ni partits ni ningú més que nosaltres, els qui estem fent pressió i acció fa temps, un temps, molt de temps.

Per: Agustí Esparducer Segura

Agustí Esparducer Segura — Fri, 05 Mar 2010 01:13:21 +0000

Dos suggeriments:

1) Al proper Acte d’estat hem de ser més considerats amb els que encara no n’estan convençuts i deixar-los la nostra butaca.

2) Afinar el discurs en funció de l’audiència: parlar d’independència als que no saben si la volen, i de UNITAT, TERMINIS i FULLA DE RUTA als parroquians.

Per: Pau Vallejo

Pau Vallejo — Fri, 05 Mar 2010 00:33:52 +0000

Coi! Ahir a la nit me’n vaig anar a dormir amb l’entusiasme restablert, tenia l’esperança que aquell acte de Sabadell, fos el principi d’una coalició, que probablement aniria liderada per en Laporta, però que per culpa de ser encara president del Barça, encara no es podia concretar res, i que en la mateixa i figurarien tant en Tena, com en Junqueres, i s’hi anirien sumant molts d’altres.
Al veure el silenci de tots els mitjans, encara m’havia m’ho havia cregut més, perquè l’únic que amaguen són els èxits, i posen els altaveus, en els fracassos o en el que veuen que poden vendre com un fracàs ni que sigui mal interpretant-ho.
Però després de llegir les paraules de l’Agustí, “Jo, per dins buit”, i tots els vostres comentaris, em sembla que aquesta nit me n’aniré a dormir un altre cop amb els ànims per terra… M’hauré de tornar a escoltar totes les intervencions, per a veure si hi veig tot el que digueu, perquè alguns cops un només escolta el que li agradaria sentir, i em sembla que això és el que em deuria passar ahir. Ja eren masses dies de decepcions, i potser necessitava un “xute” de moral.

Per: Josep Prat

Josep Prat — Thu, 04 Mar 2010 21:44:05 +0000

ànims Agustí, als Sumants d’independencia, ens toca estar actius, i plens de confiança. I jo em qüestiono, qui marcava ahir el full de ruta. Tant metaforicament parlant com literalment, Suma Independencia.
1) els unics que vam dir a la gent que podem fer.
2)els unics que literalment vam donar un full de ruta hehe

Si sumem guanyem!

Per: papallaonart

papallaonart — Thu, 04 Mar 2010 20:33:16 +0000

Vaig anar a la Faràndula creient que era un acte unitari, la presència del professor Canela em va donar esperances; però m’ha semblat un Festival en què cada cantant presentava la seva cançó, competint amb la resta.
M’hauria agradat un Joan Carretero més energic, I PEL QUE FA A Joan Laporta, o es decideix d’una vegada a mostra las seves intencions o potser haurem d’oblidarlo i solets fe el nostre camí.
Amic Vallfosca som un ramat, pro un ramat de búfals, juns i desbocats tenim molta forsa.
Visca la pàtria

Per: vallfosca

vallfosca — Thu, 04 Mar 2010 19:38:33 +0000

Ben vist…ens volen mansos, Ramat, però no anem bé…aviam en Laporta, perquè sinó no hi ha res de nou arribarem a les eleccions tal coma ara, minoritzats i dividits.

Els TELEPREDICADORS fan partit…no fan independència…i la gent contenta i enganyada…quin fàstic…

Soc re-Bel, em declaro en re-Bel•lia.

Si no hi ha UNITAT votaré lo més extrem, el que els pugui fer més mal.

Per: Manel Picó

Manel Picó — Thu, 04 Mar 2010 17:53:34 +0000

Vol l’independentisme extraparlamentari ésser parlamentari per deixar d’ésser independentista?.

Per: vallfosca

vallfosca — Thu, 04 Mar 2010 15:25:40 +0000

Estic ben fart, del tot, dels lladrucs poètics d’aquests pastors de RAMAT, que no serveixen per altre cosa que per no anar enlloc.

Coi si son aquests “perros” de que tan i tan bé n’han parlat els ecspanyolos…”perro ladrador poco mordedor”….

Prou lladrucs, a mossegar…i sinó a callar…prou RAMAT engalipat per gossos de pasturatge al servei del enemic, si no podem MOSSEGAR no tenim PODER, i mai no serem lliures…

Des de la reserva india laietana…vallfosca

Per: vallfosca

vallfosca — Thu, 04 Mar 2010 15:15:32 +0000

Després de llegir-vos i de fer una ullada a vilaweb, no em passa com a l’amic Agustí que te els sentiments contrariats entre si, a mi el que em succeeix és que n’estic ben fart d’haver de rascar-me els “nassos”, el meu sentiment és clar i nítid, estic emprenyat de “nassos”.
Estic fart d’en Tena i d’en Jorqueres, aquests només son bons per anar engalipant al personal fen poesia, si no hi volen ser que s’apartin…i no em toquin més els “nassos”, “ara no toca…un llarg camí…valorar el gran esforç que fan els altres (que pacten amb els ecspanyolos dels nassos)”, etc…els començo a tenir per a vulgars TELEPREDICADORS…la meva paciència s’exhaureix ràpidament, la meva capacitat per fer de mamporrero del reino d’EspaÑa està extingida…

Després del 8 de Maig…els que no hi siguin seran enemics…prou de tocar-me els “nassos”.

Salut.

PD. A la fi hauré d’estar content de no haver-hi estat…potser els haurem de començar a donar de banda…i…que n’aprenguin.

Casum DENA