El dimecres, com imagino mots de vosaltres, vaig ser a Sabadell, a l’Acte d’Estat de la campanya ‘I’m Catalan I love freedom’, per cert ben organitzat.
El meu brevíssim comentari d’avui, m’he quedat sense temps material per fer-lo, no serà descriptiu. Tots heu pogut llegir moltes coses d’aquesta cita independentista i no cal. Només dir que el teatre estava ple a vessar i va ser una altra oportunitat per saludar a amics i companys i vibrar amb ells.
Amb tot una reflexió. Una cosa que em va decebre va ser trobar una manca de coordinació en els discursos. O potser més que manca de coordinació, manca de coincidència en el cronograma subjacent a les paraules. Tothom a favor de la independència, però amb ritmes absolutament diferents. Havia anat amb la idea que aquella cita podia haver estat un tret de sortida per alguna cosa més. No crec que fos culpa dels organitzadors, però està clar que els oradors tenien visions ben diferents de l’acció a curt termini. Poca fe en una independència a curt termini.
Una vegada més vaig veure el país fraccionat. Uns i altres anem amb el pas canviat. Aquest percepció de fractura m’acompanya contínuament i quan faig un pas per intentar encolar els pedaços trencats tinc la sensació que molesto.
Els que volen anar sols t’obvien, l’objectiu compartit deixa de ser-ho. Això ho estic vivint molt intensament aquests dies. Curiosament voler la unitat és prendre partit, es posar-se contra algú. Potser quan vagi de les altures l’àngel unificador tots quedaran postrats i s’acabarà el problema.
George Orwell va dir: Si el líder diu d’aquest esdeveniment això no va passar, doncs no va passar. Si diu que dos i dos són cinc, doncs dos i dos són cinc. Aquesta perspectiva em preocupa molt més que les bombes.
Quan miro al meu voltant, a mi em passa igual.
Tanmateix no vull ser pessimista. Demà farà un any de la nostra gran festa a Brussel·les on ens vam aplegar sense partidismes ni faccions, tots plegats. La meva esperança és que aviat ens retrobem tots units i multipliquem l’èxit d’aquell 7 de març.
Potser aquests serà un gran tret que ens enlairarà cap a la independència. No podem deixar passar l’oportunitat. Independència ja! Si ho voleu és possible.
Si sumem, guanyem!
Hola Enric,
jo no vaig poder anar-hi, però he vist el vídeo íntegre. Les paraules de cada orador poden semblar buides de contingut, però crec que en global mostren un missatge.
López Tena parla que les consultes són fer bullir l’olla. Demostrar-nos que és possible i que tot i l’estat veí ens miri d’espantar, no poden fer. Què han de poder fer ? Al departament on jo treballo fem votacions i no passa res, doncs a nivell de poble igual. Que un poble no es pot sotmetre. Que no pot amagar el cap sota l’ala.
Especialment per la gent gran, que és qui té més por. I per la gent jove, per a que ho vegi a tocar.
I que si un poble vol exercir la democràcia i el poder legislatiu no ho vol, doncs el poble ho ha de fer per si mateix. Perquè el poder polític no hauria de ser res més que un reflex de la voluntat del poble.
Carretero va fer tocar de peus a terra. No va parlar de la seva associació. Tot i que podria semblar-ho, va parlar de votar a qualsevol partit que tingui la independència com a primer punt del seu programa. No com a objectiu a llarg termini. I va recordar (sembla que contradiu a en López Tena, però jo ho veig com que el complementa) que les consultes són un primer pas, però que no ens hem de deturar i cal formalitzar-ho allà on toca fer-ho : al Parlamentet. Ras i curt. I amb la independència com a primer i immediat punt.
El valencià (perdoneu, no recordo el seu nom) recorda que els països de parla catalana (digueu-los com vulgueu, països catalans; Catalunya, País Valencià i Balears, etc …) han d’anar plegats. Que Catalunya moltes vegades ha estat i ara serà referent per la resta. I que la feina dels que ens han precedit no es pot perdre.
L’Oriol ho remata recordant-nos que les consultes són un primer pas. Que poden anar bé o malament. Però que cal no defallir. I que s’ha de formalitzar més tard i no hem de defallir. Votar algú independentista de veritat. I no defallir. I sobretot, que el partit o partits que rebin aquest suport del poble no s’han de vendre i no els han de tremolar les cames. I crec que també ens vol dir que si fallem ens tornem a aixecar i sant tornem-hi.
Anar de cara a barraca. Tots plegats.
Jo la veritat és que no ho he vist malament. Tot el contrari, ningú ha parlat de les sigles (si algú ho hagués fet, l’haguéssim espifiat, som catalans, ho recordem ?) i el discurs ha estat lineal. Primer parlar de les consultes per fer bullir l’olla, després presentar una opció (sigui una coalició o no, no es diu) i després rematar la feina i no tenir por ni vertigen.
I ara es quan toca posar-se a treballar. Ara és quan les plataformes, associacions i partits s’han de posar d’acord. I en breu presentar una opció conjunta. No sé si teniu converses, però el temps s’esmuny.
Visca la Terra !
Hola Gustau,
Si, un missatge molt clar. Hi coincideixo. No he dit buides de contingut, ni molt menys! Cada discurs tenia un missatge.
L’únic que va parlar del ara va ser Carretero. Jo nio el vaig veure complementari. López Tena no defensa ara una opció independentista, potser ho faci però de moment no ha donar el pas.
Jo potser vaig llegir més entre línies. Estan disposats tots a donar el pas ara?
Tu dius: “I ara es quan toca posar-se a treballar. Ara és quan les plataformes, associacions i partits s’han de posar d’acord. I en breu presentar una opció conjunta. No sé si teniu converses, però el temps s’esmuny”.
No puc estar més d’acord amb això. La meva percepció, subjectiva del tot, és que no anem pel camí adequat. Reproduirem el que va passar fa tres anys i mig amb algun actor més. Tinc presa i les preses són males conselleres.
Potser estic cansat, trist i cansat. Els meus sentiments avui són de deixar-ho tot unes setmanes, després ajudar amb el que pugui a qui m’inspiri més confiança i votar. Allunyar-me una mica. Em sembla molt improductiu tot el que intento.
Potser demà mateix pensi diferent. No em tinguis massa en compte aquesta petita reflexió fruit d’un cert desànim que potser sigui esporàdic. Ara tinc la sensació que tenim alguns instruments ben tocats però que junts no formen cap orquestra.
No puc treure’m del cap els camps de pomeres d’un meu amic d’Ullà.
Repartides segons criteris molt ben definits, hi pengen una espècie de gàbies amb la quantitat necessària de feromones femenines de no sé quin insecte.
Els mascles hi van com a boixos, entusiasmats.
Peguen voltes i més voltes fins que, exhausts, cauen morts a terra.
Troben la mort allà on esperaven consumar el seu desig.
I és que hi han missatges esplèndids que ens porten a l’esgotament si no es tradueixen amb allò que realment cerquem …
Ànims Enric !
Estic d’acord amb que les presses són males conselleres.
Com va dir l’Oriol : si ens cansem, descansem. I altres prendran el nostre lloc. I quan haguem descansat, ens hi tornem a posar.
I tant de bo l’Alfons tingui raó i això ja és imparable. Sé que hi han hagut moments bon i dolents, i que n’hi hauran més. Atacs personals, buit informatiu. Moltes coses. Però la flama està encesa. La gent en parla sense por. La gent ho mostra sense por ni vergonya del que diran.
Cal ara formalitzar-ho. Cal articular-ho. Cal mantenir i revifar la flama. Com comenta l’amic Agustí, morirem on pensàvem reeixir.
Ànims !
Visca la Terra !
Els Catalans som un Poble que ha esdevingut “ga-gà”?…començo a pensar i creure que sí.
Tots cap a Brussel•les…ole ole …que guapos que som, iupi …hem fet una aposta clara, potser l’única possible, per tal que la tortuga guanyés a la llebre…som més, tenim raó i voluntat, per tan sortim amb avantatge, en conseqüència la raó ens diu que per molt més que corri la llebre quan nosaltres (la tortuga) haguem recorregut X la llebre estarà a X-Y, quan la llebre hagi arribat al nostre punt de sortida, nosaltres, la tortuga, per molt a poc a poc que anem ja serem una mica més enllà, i així successivament, la llebre, ens diu la raó només ens podrà atrapar en l’infinit, però com que la fita no està en l’infinit i nosaltres sortim amb avantatge sempre arribarem avanç… Tanmateix empíricament sabem que ens han sobre passat…una Aporia sí senyors i de les bones.
Per resoldre aquesta aporia, hem de tenir en compte, doncs, altres factors, i quins?…
Us heu demanat?, us heu fet aquesta pregunta?, o és que us penseu que seguint la marxa inercial per a la que anem les murades de Jericó cauran per la nostre bonhomia i bona fe?… i quina resposta us ha sobrevingut?.
Sovint, per els diferents fòrums ens hem trobat, en les discussions travades entre “independentistes”, allò tan recurrent de “qui és l’enemic”?…
Els que varem anar a Brussel•les el 7 de Març de 2.009, postulàvem de facto, i també explícitament, que l’enemic eren els ecspanyolistes, representants de ERC i de CiU marxaven amb tots nosaltres, com a unes tortugues més, caram que bonic!, però resulta ser que aquests de ERC i de CiU no volen aplegar el seu Poder amb el nostre, resulta que en l’exercici dialèctic del seu Poder, son llebres i no tortugues, volen la cadira, el govern, la seva quota de Poder, per a ELLS, i nosaltres els servim a absoluta submissió per allò del bon rotllet entre “indep”. Emperò, que no havíem quedat que l’enemic eren els ecspanyolistes?
El cinisme dels Tena i Junqueres, és magnífic, extraordinari, si hi hagués un premi nobel del “cinisme”, ambdós se’l endurien sobradament. Diuen que volen la Independència, però malden per a la “cadira” i de quina manera. Diuen que l’enemic no som els independentistes, però volen la cadira que els obligarà a fer ecspanyolisme, en detriment de la UNITAT independentista que és la porta única per accedir a la independència.
En realitat, el senyors Tena i Junqueres son l’impediment per tal que puguem accedir a la Independència de Catalunya, ells més que ningú més, son responsables de ser encara administrativament ecspanyolos, ells treballen a “sou” (?), per tal de retenir el VOT CAPTIU, i fer així impossible la UNITAT necessària.
Ells son l’enemic.
Quan un Poble ret culta al enemic prenent-lo com a el seu Guia Suprem, aquest Poble ha esdevingut simplement “GA-GÀ”, un Poble d’imbècils…
Això SÍ que no us agradarà de sentir, i no el discurset “emotiu” del senyor Junqueres.
A mi em passa com a aquell de la “caverna” de Plató, que el prenien per a boig. Sí condueixo en contra direcció, però els que aneu malament sou vosaltres, aneu de cap al precipici, esteu avisats. Ja m’ho deia en Josep, el Ramat només es pot estimbar…quanta raó.
Gustau Pérez,
Gràcies amic. Tots, suposo, passem per moments de més empenta i altres més baixos. Si mirem endarrere hem avançat molt, però m’aplico allò de Lewis Carroll: Cal córrer molt per romandre en el mateix lloc.
La globalització i la xarxa espanyola ens atrapa i hem de sortir corrents, altrament no serem a temps.
Espero equivocar-me.
Agustí,
Bon exemple. Això es diu entretenir al personal.
Què hi farem!
Vallfosca,
Què hi puc dir? Tens raó.
No vull personalitzar en ningú, però els enemics de la independència cridem independència. Cadascú de nosaltres no sap en què s’equivoca, però em sembla que ens equivoquem tots. Alguna cosa ens falla.
Copiat del Facebook, de fa 1/2 hora:
————————————–
“Es clar que vull la Independència, però assolir-la ho veig un fet francament llunyà, i la crisi i l’atur m’estan derrotant ara.
Ara mateix. No tinc pis propi…visc de la familia, que ja comencen a estar-ne farts…No trobo feina ni en pintura, tinc un fill, em regalen roba, demano menjar a càrites…i cada vegada en dónen menys…Em permeto dos luxes, l’internet i el movil per cercar feina i punt…Ah i comprar targetes de transport públic per fer els cursos del Soc…
El transport Públic “un luxe”…
Fins quan podré aguantar?
He d’esperar-me a que Catalunya sigui Independent?”
————————————–
És, o no, urgent trobar el camí?
Quan de temps i quantes desgràcies hem de patir fins donar el pas?
Demà serà tard.
La condició per començar és renunciar a la militància política d’allò que ara hi ha, que demostrat és que no persegueix l’objectiu.
Agustí,
Molta gent n’està farta.
Fem tard.
Manel Picó,
Massa covardia. Por al canvi.
Aquest comentari anava pel parell de conferenciants independentistes de coitus interruptus de l’acte d’estat de Sabadell.
Imbècils
Enric, dius que sents que “molestes”…tu!????…sincerament jo m’estic convertint un floruncol al clatell…o, potser és pensaven que em farien submís?.
Jo sí que personalitzo, noms i cognoms, ja va sent hora de dir les coses pel seu nom, estem tots plegats abduïts per l’estupidesa, en una mena de nebulosa relativista.
ERC i CiU exerceixen el seu Poder en contra nostre, perquè ells i nosaltres pesquem en el mateix mar.
Aquests tenen el cinisme de realitzar “Actes d’Estat” a la Faràndula, emperò, que no son majoria al Parlament?, i si hi suméssim el vot independentista abstencionista…perquè no fan un “Acta d’Estat” al Parlament? Perquè?
En Tena i en Junqueres son els artífexs necessaris per tal que res canviï, NO son dels nostres, o dels meus, els meus son aquells que estan disposats a fer un “Acte d’Estat” al Parlament i declarar la Independència de Catalunya ja mateix.
Tena i Junqueres son Telepredicadors al servei de Ecspanya, i prou.!!!!
I reben la gloria i els aplaudiments dels Nostres!!!!.
Decididament som un Poble d’imbècils…
Voleu discursos abrandats??? Sí???? Diguem Prou, molts diuen que han dit prou, però per dir prou fa falta encarar i descobrir als impostors, per això però, ningú n’està disposat, perquè és dolorós, i doncs que us pensàveu? Flors i violes i romaní?
L’un diu que “això no hi ha qui ho pari”, fals, mentida, ell ho te aturat, impostor. L’altre diu que “la independència no es demana, es proclama i es defensa”, i perquè no ho fa? Impostor.
Aquests em fan esclau, son l’enemic, i ho proclamaré arreu, fins ara hi havia una mena de treva implícita, però amb l’Acte falsari de Sabadell l’han trencada.
A partir d’ara, re-Bel•lia i Bel•ligerància.
Vallfosca des de la reserva india Laietana
Hola Enric,
Estic d’acord aquesta unitat de tots els independentistes es clau, podem aconseguir-ho la propera legislatura i nomes depén de nosaltres. Els partits ara al Parlament no volen donar el pas, es un fet, per tal cal un incentiu en forma de diputats independentistes amb l’objectiu clar. No podem ser tant mediocres, no ho vull creure, i per tant tard o d’hora ens posarem d’acord i ho aconseguirem.
Salutacions
Albert
Manel Picó,
Imaginava que tenia segones. Si, així és.
Vallfosca,
Dius: perquè no fan un “Acta d’Estat” al Parlament? Perquè?
Simplement rebutgen la ILP que pretenia que es discutís això al Parlament. Aquest és el seu independentisme col•lectiu.
Ben clar per al que ho vulgui veure: “l’ara no toca” és la norma dels independentistes del Parlament.
Albert Cortés Monserrat,
Tant de bo. Jo ja crec que és una síndrome de la que no podem sortir. Viuen amb el núvol de la consulta. Mentre van fent i esperen aconseguir diputats per seguir igual.
Si no hi ha renovació significativa serà difícil.
Les “escalfa braguetes” capten les víctimes creant unes expectatives enganyoses.
Els Catalans estem malalts.
Si això segueix així, el Poble Català prendrà molt de malt.
Vallfosca,
Massa gent cau en el parany. No hi veuen.
Enemics, Imbecils?
Au, seguim així i de segur que reunirem a tots els independentistes per a poder alliberar la nació. Endavant el poble contra aquests “traïdors” a la pàtria (sorprèn no haver-ho vist ja aquí).
Doncs jo crec en un projecte, que es diu ERC. Ja sé que no tothom el comparteix, i a alguns els sembla erroni (jo, evidentment, no). Però em fa l’efecte que la majoria dels esforços van en demostrar que “els altres” són enemics, imbècils, traïdors, etc. en lloc de treballar en trobar el comú denominador: la llibertat de la nostra nació, la nostra ciutadania, la independència.
En lloc de trobar les coses que ens separen (que n’hi han moltes, evidentment, perquè cadascú és qui és), perquè no ens dediquem a trobar el que ens uneix?
Ah! I una qüestió personal: no admeto que em diguin traïdor (l’enemic s’auto-identifica), que porto més temps lluitant per la llibertat del nostre poble que molts que ara es creuen autoritzats a dir qui és patriota i qui no. Va lluitar el meu pare, i va lluitar el meu avi! Ho porto a la sang, o sigui que a prendre per sac qui m’ho digui! N’estic fart!
YuriBCN,
Respecto absolutament a molta gent de ERC, de CDC i en els dos llocs crec comptar amb molts amics.
Podem discrepar en el mètode, cosa que em fa pensar que el meu és millor i l’altre erroni, però això, espero, no em fa perdre ni l’amistat ni l’afecte.
Avui un comentarista, en un bloc, m’ha dit mercantilista dels vots. M’he empipat una mica, ho reconec. Crec que saps del meu interès per ser diputat o similar.
Ens haurem de trobar tots junts.
Amb afecte, ho saps.
Saps que sí, Enric, que comptes amb molts amics, i admiradors! El meu comentari i el meu enuig, no va, com has de saber, per tu. Va per aquells que encara no semblen haver après que la nostra nació és composta per tantes opinions com hi ha ciutadans, i que cal trobar-nos i no pas trencar-nos per a poder assolir les fites. Bé, suposo que la impaciència és fruit de la frustració, i tot té el seu procés. Espero que podrem comptar amb ells i elles quan s’adonin que som aliats i no pas enemics (que han de ser pocs), que cal saber distingir per a poder arribar on volem tots plegats.
Salut i República!
Doncs, tot i que no faig cap judici d’intencions…és ja una obvietat que de bones intencions l’infern n’està ple a vessar…
Que algú adherit a CiU o a ERC en contesti si us plau. Perquè si en el si del Parlament son Majoria, no fan allà un “Acte d’Estat”?
Els qui ens prometen la Llibertat en temps futurs i en la més estricta actualitat, és a dir ara mateix, NO fan el Podrien fer per tal de fer-la realitat SON vulgars estafadors, i els senyors Junqueres i Tena son els executors del pla que fa IMPOSSIBLE assolir la Independència de Catalunya, son uns roba-carteres que venen a pescar en aigües Independentistes per a vendre el peix en la Llotja, i son els meus enemics, i sí, el Poble Català rau hores d’ara en un estadi d’imbecilitat profund.
Diuen que hem de trobar el que ens uneix, ni que ho tinguessin davant dels nassos ho veurien, Prou retòrica, Prou Telepredicadors, mentre un Poble aclama i dona gloria a aquells de qui son captius NO hi ha res a fer.
PENEDIU-VOS CONDEMNATS.!!!! Perquè el vostre pecat és l’estultícia, la manca de Senderi és el vostre mal que és conseqüència del vostre egoisme emocional.
Ser d’una secta perquè els meus avantpassats ho eren ho explica gairebé tot.
Un Poble d’imbècils, SÍ.
Doncs els catalans hem d’aprendre de com actua amb nosaltres l’enemic, hem de conscienciar-nos que s’està a favor o s’està en contra, o ets dels meus o ets l’enemic.
Menys prudència i mes menys mala llet, que sempre estem demanant perdó.
No podem dir que són patriotes catalans els que estan afiliats a CIU i ERC, donant suport a partits col.laboracionistes espanyoles P$C-P$OE,seran patriotes, però patriotes espanyols, i aquests no són dels nostres.
Ben volgut papa, tens raó, sempre empassant-nos gripaus per no ésser políticament incorrectes…hem d’aguantar que se’ns digui que això “no hi ha qui ho pari” i alhora, que aquell que ho diu demani el vot per CiU, o, que se’ns digui que “la Independència no es demana, sinó que es declara i es defensa”, i que aquell que ho diu, demani el vot per a ERC, i els molt imbècils per comptes d’escridassar-los els aplaudeixen…
No deixa de ser curiós el fenomen, l’església aria procedia igual, “serem…algun dia…si sou bons..i ens feu costat”…
Els Telepredicadors son el problema, i se’ns presentant com la solució…marketing…
Ni Esquerra ni Convergència faran res per la independència de Catalunya,senzillament pq són part del sistema colonitzador. Aquests dos partits ni comptar-los! de fet, ja la tenen la majoria, doncs pq no proclamen la independència? I perden el cul per ajudar els colonitzadors!
El que aquí falta és gent d’empenta que un bon dia, (i s’acaba el temps) és decidexin a reunir-se per organitzar les llistes electorals amb uns percentatges justos per les seves aportacions a la coalició. Amb grups com a Catalunya Acció, Rc, independents i algún altre col·lectiu dels molts que abunden ja és pot fer una llista provisional i després no patiu que els altres si afegiran per no quedar despenjats pq aleshores els que aniran a remolc seran ells. Recoi que no és tan difícil! Cal voluntat per organitzar-se, i tenir els pebrots per muntar-ho res més. No cal esperar que tothom estigui d’acord pq mai de la vida es donarà aquesta probabilitat.
Sr. Canela aquesta mateixa setmana heu de quedar amb tots aquests actors per reunirse amb urgència i el que no vingui a la reunió cal pensar que poc li deu interessar la independència de Catalunya per autoexcloure’s. Cal muntar una reunió per confeccionar una coalició electoral amb el que hi ha i el que es quedi a fora allà ell. cal muntar una reunió per confeccionar una llista electoral provisional i donar un termini als que han quedat fora per sumar-si, o quedar definitivament exclosos. Així de senzill. Si jo que sóc un camperol em veuria capaç d’organitzar-ho he de suposar que gent preparada com vos ho heu de fer-ho molt millor sense cap excusa.
YuriBCN ,
Gràcies amic. Anem junts en aquesta la lluita, potser una mica impacients.
Vallfosca,
Molta gent de CiU i d’ERC lamenta tant com nosaltres que no acceptessin en el seu dia les ILP presentades. Ells van ser a Brussel•les, són a la Consulta. Molts creuen que podran fer girar la truita des de dins, jo no, per això no hi sóc.
Esperem que arribat el moment ens ajudin.
Papa,
No sempre és senzill deixar de militar on has estat molts anys. Ho sé per experiència. Deixes moltes coses, molts amics, records, feina.
Confio que arribat el moment tots hi seran.
De poble,
Molt aviat farem el que demaneu, constituirem la llista. Queden alguns serrels que espero que tanquem en pocs dies. Convocar no és la millor forma, cal parlar primer amb tots i cadascú.
Per la meva part ho tinc molt clar, que dels partits que hi hagut fins ara, cap d’ells ens portarà la independència… Seria molt ruc de la meva part, que estès recolzant un altra opció si creies que ERC, o CiU mouran un dit al Parlament per aconseguir la independència.
En l’únic en que confio és amb tot allò que pugui sortir de nou. De moment el punt que em dona més confiança són les consultes, i perquè estan fetes fora de partits, i em dono compta d’una cosa molt important, que de moment, ja portem prop d’un milió de consultats, i d’aquest 240.850 han dit que SÍ, i que dels, una mica més, de quatre milions que queden per preguntar, només que el disset per cent, d’aquesta gent digués que SÍ, ja serien més persones que els que van votar a la primera força parlamentaria, (CiU) i amb un catorze per cent, superaríem a la segona força (PSC) i amb un quatre superaríem a la tercera (ERC), per tant si aquesta gent altament motivada per votar independència estès ben conduïda per una nova força independentista, no crec que la cosa estès tant malament… El que passa és que alguns cops, em sembla que sent n’adonen més d’aquest perill, altres forces i d’aquí els nervis que mostren darrerament i els silencis informatius de tot el moviment, que nosaltres mateixos, que ens desesperem perquè una coalició no arriba, però con tal que passi algú al davant i que tots el seguim, Déu n’hi do! La que podem arribar armar… A veure si hauré de dir una pallassada com la del Laporta, “al loro que no estamos tan mal” i van i guanyen sis copes.
Hola. Si us sembla bé, faré algunes reflexions se sintesi amb tot el que heu dit.
Vallejo diu: “…que dels partits que hi hagut fins ara, cap d’ells ens portarà la independència”
Primer, portar-nos, no ens hi portaràn, però poden veure’s obligats a afegir-s’hi per no quedar despenjats del sistema, quan les coses estiguin més avançades.
Tothom veu clar que l’iniciativa ha de partir d’una formació nova, no sé perque es discuteix encara això.
Segon, sobre l’actuació i les declaracions sobiranistes d’alguns representants dels partis parlamentaris, es clar que intenten guanyar posicions de cara a les eleccions. Sobre el paper, es un discurs demagògic de manual, doncs: adular al poble tot aplellant als seus sentiments per guanyar el seu favor.
Si CiU i ERC consegueixen mantenir aixi la part del seu electorat més inclinat a postures sobiranistes, es evident que resta més que suma. Vot que va a aquest, vot que ens prenen. Li haig de donar a Vallfosca la raó en aquest punt.
Ara, si acceptem el primer punt, no es pot dir que aquest vot sigui sensu estricte, l’enemic. Es un enemic electoral, però no es l’enemic politic més fort. L’enemic politic capital serà els que s’oposarien frontalment a una declaració sobiranista, per convicció, o perque ja estàn compromesos fins a la mèdula amb l’actual sistema, o sigui: el PSC, i els nacionalistes espanyols.
No se que us semblen aquestes reflexions, i si poden orientar l’estrategia en algún sentit.
Papitu, company, només un matís, els “espanyolistes” formen part del marc del problema, son el problema, però en decidir nosaltres avançar ja hi comptem, si no hi fossin no hi hauria “problema”, la qüestió és que el veritable problema que ens te immobilitzats, els que impedeixen que siguem lliures ja, el veritable enemic son els Catalans captius de les sectes reformistes-conservadores de la Hispània Autonomista.
Ho sento, si fos tan sols pels espanyolos NO hi hauria “problema”, nosaltres declarem la Independència del Estat Català i ja s’ho faran, entrem en un altre fase, internacionalitzada i demés, però si no hi arribem és per culpa dels Catalans i no dels espanyolos.
- En síntesi, si no aconseguim un fort trasllat de vots de CiU i de ERC al Independentisme, MAI serem Lliures…ergo l’enemic son les sectes catalanistes reformistes-conservadores de la Hispània Autonomista, i els seus Telepredicadors robacabres…
Dels Independentistes,
-Uns continuen captius de les sectes reformadores de la Hispània Autonomista.
-Altres, son fervents reformadors de les sectes reformadores de la Hispània Autonomista.
-Altres, volen configurar-se com a un veritable Poder Independentista al si del Parlament, no son reformadors, son innovadors, però, no tenen “l’habilitat” per a conduir un projecte aglutinant d’alliberació Nacional, i tampoc sembla que els importi massa, un cas d’autisme (?).
-I, altres, som uns somiatruites, apòstols de la UNITAT, disposats a morir dempeus com a última possibilitat digna de preservar el record d’una Victòria malbaratada per l’imbecil•litat i estultícia en que els Catalans s’han deixat subsumir a càrrec de venedors d’estores vociferants de psicofonies i kakofonies pseudo patriòtiques que tenen com a objecte la submissió del Ramat al estadi d’imbel•licitat que creu i confon que els seus botxins son els seus alliberadors.
Si això NO canvia i rapidet…
Salut.
Espera un moment, que no m’has entès del tot.
Jo mes aviat parlava de la vida parlamentaria, no d’eleccions. La meva idea era que les “sectes catalanistes”, com que tenen una base ideologica fluixa, votaràn a qualsevol que ofereixi un projecte clar, estable i que no els toqui “la botigueta”. Es la dreta sociològica, diferent de la dreta ideològica espanyola. Parlo de votació a les Corts, no les eleccions.
No crec que s’oposin si hom els ofereix un nou marc de seguretat i de desenvolupament més adient pel pais.
Ara, una altra cosa es a quí s’ha de prendre els vots a les eleccions.
Les majors possibilitats les veig en atendre la desafecció creixent als partits i al sistema polític en general, de gent que no ha estat “abducida” pel sistema d’interessos dels partits com a subministradors de bicoques i/o fidelitat sectària, que a Catalunya pertany sobre tot al PSOE de l’A.M.
Es de preveure una gran abstenció.
En aquest terreny haurem de competir amb les formacions de caire populista que han anat sortint, desde C’s a R10, PxC, etc.. Jo crec que la gent no votarà a un partit o conglomerat que es proclami independentista a seques. La independencia com a solució de tots els mals. M’ho indica l’abstenció en les consultes. Si fem això, estarem a l’altura de C’s, R10… i no passarem de l’anecdota colorista.
En canvi si aconseguim formalitzar una proposta seriosa i clara, i amb personatges de prestigi que donin la cara, ja es una altra cosa. En una paraula, articular politicament de veritat el sobiranisme sociològic, anímic, ara que tenim una forta corrent a favor.
Per avançar un xic, crec que hem de ser positius i tractar de no malbaratar i d’explotar les avantatges que tenim ara mateix, i que son:
1)Important corrent sociològic a favor, que romàn a l’expectativa.
2)Possibilitat d’una nova formació que careix de l’estigma negatiu dels politics professionals actuals.