Havia baixat expressament d’Alemanya per assistir dilluns a unes classes a la Universitat Autònoma de Barcelona i just quan estava a punt de començar, ens comuniquen que cal evacuar el campus per la tempesta de neu. A mi la veritat és que m’ha semblat inversemblant que això pogués passar.  Al principi em resistia a creure que el meu viatge havia estat en va. Havia demanat un dia de vacances per res!!. Per sort he fet cas i quan he intentat sortir amb el cotxe del campus he vist l’entrada de l’autopista  col·lapsada, de seguida he vist que era un suïcidi continuar allà, m’he tornat enrere i he deixat el cotxe a prop de l’estació del FFCC. He anar amb tren a Barcelona. Sort que ho he fet, perquè al cap d’una hora els trens ja no han pogut circular.

A Barcelona nevava molt i de seguida els carrers s’han emblanquinat. He anar a casa de ma germana i allà he restat  sorprès mirant el 3/24, les noticies de tot estava col·lapsat. He escoltat gent que portava 4 hores aturat a la roda de dalt o l’autopista. Totes les rodalies tancades. Cap tren per anar a Blanes. Els telèfons mòbils no funcionen. A casa dels pares a Blanes sense llum totalment aïllats.  Havia quedat a les 8 del vespre amb els companys del consell de deumil.cat per fer una reunió molt important i tampoc la hem pogut fet. Un desastre.

El diumenge quan a les quatre de la matinada conduïa cap a Frankfurt-Hahn a cercar el vol que em portaria cap a Catalunya, tot estava nevat i en alguns trams la temperatura era de -14ºC. Cap problema, ni amb el cotxe i tampoc a l’aeroport.

Avui a Catalunya amb una temperatura de cero o un grau positius i una tempesta que a Karlsruhe aquest any ja hem viscut al menys una desena de vegades, tot es queda col·lapsat. Els trens no funcionen, els mòbils tampoc per unes hores, uns 200.000 catalans sense llum, i l’aeroport de Girona tancat. Hauré de quedar-me un dia més. Un dia més de vacances perdut. Un dia que deixaré de poder gaudir de vacances a la platja aquest estiu!. Quina mala llet!!.

Quan un veu com de fàcilment Catalunya es col·lapsa amb una tempesta de neu i ho compara com a Alemanya això no comporta gaires problemes, un no pot deixar de pensar que ens falta molt encara per ser considerat un país Europeu.

Penso que no només és un problema de diners, si no també de mentalitat, de ser previsors i de pensar més enllà del dia a dia.

La Catalunya independent haurà de fer molta feina en aquest sentit, sempre hi quan si volem semblar-nos  als Països Europeus.

Endavant les Atxes!!