Ens veiem el dia 8 de maig a Ginebra

Les recents nevades a Catalunya així com la “sèrie parlamentària” dedicada a estudiar l’incendi d’Horta de Sant Joan ens permetrien parlar de dues coses: de competències i d’incompetències. No parlaré d’incompetències perquè ja se’n parla prou. Només cal llegir la premsa diària i alguns blocs per recollir una llarga llista de cites dedicades a la magnífica gestió que el Govern ha fet d’aquests temes.

Dedicaré aquest curt espai a parlar de competències. Deixant de banda el tema de la incompetència, tothom sap que la trista situació que viuen algunes comarques gironines, que es deu a la manca d’infraestructures elèctriques o a la manca de infraestructures elèctriques en condicions o a les dues coses juntes.

Cal preguntar-se per què passa això. No entenc gaire d’infraestructures elèctriques però m’he preguntat si cada vegada que neva fort a qualsevol país europeu o d’Amèrica del Nord cauen les torres elèctriques. Potser no en tenen i tot està soterrat, ni idea. Tanmateix no llegeixo desastres com el nostre per nevades que si bé no són una cosa normal si que es produeixen esporàdicament al nostre territori. Potser els respectius governs i les companyies elèctriques adopten les mesures que cal. Hem recordar que, per molt liberalitzat que estigui, el subministrament elèctric és un servei  públic i que, per tant, els governs intervenen per fer que el presti en les degudes condicions.

La pregunta següent és si el nostre Govern pot fer alguna cosa. La veritat és que no. Recordem que va passar al 2001 i com l’aleshores parlamentari a l’oposició Saura acusava a CiU de connivència amb les companyies elèctriques. Semblava que arribats al Govern ho arreglarien tot. Senzillament bocamolls. Bocamolls perquè no poden fer-hi res. I si creien que podien il·lusos ignorants.

Quan sent Martín Villa president d’Endesa, aquesta companyia va llençar una OPA sobre FECSA, deixant de banda si va haver o no algun tracte entre CiU i Aznar al respecte, la llei espanyola va determinar unes actuacions concretes que van conduir a l’espoli energètic de Catalunya. Podia haver fet alguna cosa el Govern de CiU? Molt em temo que no. En la centralització PP i PSOE són les dues cares d’una mateixa moneda.

Malgrat que és llarga per a un article de bloc reprodueixo la resposta a una pregunta parlamentària de l’any 2000. Crec que il·lustra de forma clara el “poder català” en el subministrament elèctric (com en qualsevol d’altre).

Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el sector elèctric a CatalunyaTram. 314-01008/06Resposta del GovernAdmissió a tràmit: Mesa del Parlament, 04.04.2000A LA MESA DEL PARLAMENT
Núm. d’expedient: 314-01008/06

Títol: Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el sector elèctric a CatalunyaGrup Parlamentari: Esquerra Republicana de Catalunya
Proponents: Huguet i Biosca, Josep

Pel que fa referència a l’accionariat de la companyia Endesa, cal tenir present que la companyia Endesa és una empresa completament privada, on les decisions les prenen els seus membres del Consell d’Administració, que tenen el recolzament de la seva junta d’accionistes. Aquesta companyia Endesa, per mitjans absolutament legals com és una OPA, es va fer, en el seu dia, amb el control de FECSA. D’altra banda, la companyia Endesa ja controlava històricament l’empresa ENHER, totes dues públiques en el passat. La companyia Endesa cotitza a Borsa i està subjecte a la reglamentació de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, podent-se produir de forma absolutament legal l’entrada en el seu accionariat d’inversors del món financer.

En relació al sector elèctric, la Llei 54/1997, de 27 de novembre, de regulació del sector elèctric, va dissenyar un nou model definit per la creació d’un mercat lliure de generació d’energia elèctrica, unes activitats de transport i de distribució regulades i la progressiva liberalització del mercat, possibilitant als clients d’escollir el seu comercialitzador. L’aplicació pràctica d’aquesta llei ha comportat unes importants reduccions dels costos elèctrics a tots els consumidors d’energia elèctrica a Catalunya en els últims anys.

Aquesta Llei és la transposició a la legislació espanyola d’una directiva europea, de creació d’un mercat europeu de l’energia elèctrica, on les iniciatives empresarials han estat en la línia de creació de grups forts en l’àmbit internacional, per tal de poder competir.

Els interessos dels ciutadans de Catalunya com a consumidors d’energia elèctrica no estaran salvaguardats pel fet que els accionistes siguin o no catalans, sinó perquè les regles de funcionament del sector defensin els interessos dels consumidors elèctrics i l’Administració vetlli per a què es compleixi aquesta reglamentació.

Especialment d’importància és l’entrada en vigor del Reglament de transport, distribució, comercialització, subministrament, i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica, que significarà una protecció dels interessos dels consumidors d’energia elèctrica pel que fa referència a aspectes tan importants com la qualitat del servei del subministrament elèctric, els drets del consumidor o els valors econòmics de les connexions a la xarxa.

Artur Mas i Gavarró
Barcelona, 31 de març de 2000

El paràgraf en vermell és aclaridor. Concretament: l’Administració vetlli … La pregunta que ens plantegem és, quina Administració? Evidentment l’espanyola. La catalana que hi pinta? Res de res. Fa alguna cosa l’espanyola per obligar a Endesa a resoldre els problemes que afecten als catalans. Res de res. Què importa el que passi a Catalunya? Res, ja ens ho farem.

La solució als nostres problemes, als del dia a dia, la competitivitat, l’estat del benestar, l’energia elèctrica, reparar un penya-segat que s’esquerda i posa en risc a les persones a la costa, tot el que realment importa al ciutadà passa per Madrid. No ens podem deslliurar d’això? No podem ser un país normal?

Arribats a aquest punt ens hem de preguntar si la classe política catalana és unionista o independentista, o si és intel·ligent o idiota. La resposta per a mi és òbvia. Com en qualsevol col·lectiu hi ha de tot i en tots els partits hi ha gent molt intel·ligent i preparada i si filem més prim hi trobarem polítics en actiu intel·ligents i independentistes. Tanmateix,  per què no hi exerceixen? Per por. Por a què? A perdre les eleccions o fracassar en les seves propostes. La política catalana és com un equip de futbol que malgrat tenir bons jugadors perd. Li passa per no saber fer-ne equip.

Poder resoldre tot això al poble només ens queda rebel·lar-nos. La nostra rebel·lió farà reaccionar als molts companys independentistes dels partits que avui estan al Parlament i unir-se a la nostra lluita.

De fet, com ja he comentat en algun acte de suport a la Consulta, alguna cosa va canviar al 2004 quan el “demolition men” de l’economia espanyola va prometre aprovar l’estatut que sortís del Parlament de Catalunya. D’aleshores ençà les coses s’han mogut molt. El poble s’ha mobilitzat després de veure la impossibilitat de què des del món de la política oficial és resolguin els problemes de Catalunya. La independència està en la boca de tothom, estem desinhibits i sabem que podem guanyar la llibertat. Hem de seguir lluitant, no ens aturaran.  Veien el nostre país, veient els debats polítics, veient les misèries que ens envolten em venen al cap el text de la cançó de Lluís Llach: Companys, no és això. Era l’any 1978. No us sereveixen ara?

No era això, companys, no era això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això, companys, no és això,
ni paraules de pau amb garrots,
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això, companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l’espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir: no és això.

Ara tenim dues cites. La primera el 25 d’abril, una onada més de la Consulta. El 8 de maig a Ginebra la segona. Una gran participació en les dues farà tremolar a la nostra oposició, la de dins i la de fora.

Com diem en el comunicat que des de Deumil.cat hem enviat als nostres amics:

En el darrer any els independentistes hem de recordar quatre dates: el 7 de març de 2009, quan vam celebrar la gran manifestació a Brussel·les sota el lema “Volem un Estat Català”; el 13 de setembre de 2009 quan va tenir lloc la Consulta per la independència a Arenys de Munt; el 13 de desembre de 2009 quan va tenir lloc la primera onada de la Consulta Nacional per la independència, i el 28 de febrer de 2010 quan es va fer la segona onada de la Consulta Nacional.

L’èxit que representa el conjunt d’aquesta mobilització per la independència del nostre país és extraordinari. El nombre de persones que han expressat el seu desig de poder celebrar un referèndum vinculant per l’autodeterminació de la nostra nació, més encara, per la independència és enorme i demostra la voluntat inequívoca de donar un salt endavant en l’expressió de la nostra sobirania.

Els catalans hem de continuar arreu aquesta lluita fins la victòria final i per això té més sentit que mai continuar progressant amb la nostra reivindicació. Té el màxim sentit continuar la Consulta Nacional fins el final al mateix temps que sortim a demostrar al món qui som i que volem.

Per això us animem i us convoquen a treballar units per tal que el proper 8 de maig ens trobem pels carrers de Ginebra per portar a l’ONU el nostre manifest de llibertat per a la nostra nació.

Cap a l’ONU per l’Estat Propi”.

Feu-ne difusió, no hi falteu! Afegiu-vos-hi personalment i col·lectiva. S’albira la victòria. La independència és a tocar de les nostres mans.

    34 pensaments a “Ens veiem el dia 8 de maig a Ginebra”

    1. El que passa amb Girona és purament tercermundista. Sempre ha estat un territori que ha avançat gràcies al treball de la gent de la regió, però infinitament deficitari en estructures més enllá de la costa. El que ha passat amb les torres per desgràcia no es podía evitar quan tens unes torres a l’intempèrie i sense manteniment durant anys. Dic manteniment de les torres, perque l’estat del cablejat si que es repassa per evitar xispes i altres fuites.

      Altra cosa incomprensible és la manera d’encarar la reparació de l’avería. Jo que vinc del ram, considero que donat el perjudici i sent causa de força major, es podía perfectament haver realitzat una conexió provisional sobre el terra pontejant les torres afectades, deixant la vigilància policial o de seguretat pertinent al llarg de cable.
      De fer-ho així en unes hores del mateix dia hi hauría hagut la xarxa disponible, i s’hauría pogut procedir a la substitució de les torres amb calma. I al final només hauría calgut un segon tall de subministrament per retirar el cable provisional i fer la conexió aeria.
      En cambi per solventar-ho están treballant, sengons l’empresa, 900 operaris en torns de 24 hores mentre la gent ha d’esperar a la completa substitució de les torres afectades abans de tenir subministrament.

    2. Espero que aquesta penosa situació d’abandonament que pateix part de la població de catalunya, la xuleria i prepotència dels responsables de les empreses elèctriques i la manca de personalitat, de claredat, d’eficàcia i d’eficiència de l’actual mal govern del tripartit; serveixin per que els catalans enlluernats per la propaganda espanyolista de les institucions, reaccionin i es convencin que l’única solució és votar INDEPENDÈNCIA.
      El 8 de maig espero viure una nova fita històrica en l’alliberament de catalunya.
      A Brussel-les vaig anar sol, ara aniré amb la meva dona, si tots els de Brussel-les aconseguisim aportar un nou assistent seria meravellós.

    3. Sr. Enric.

      He llegit el seu article i com sempre m’ha agradat força. Què serien els dissabtes sense el plaer de llegir-lo ?

      Entre altres coses diu : “Ara tenim dues cites. La primera el 25 d’abril, una onada més de la Consulta. El 8 de maig a Ginebra la segona. Una gran participació en les dues farà tremolar a la nostra oposició, la de dins i la de fora” Si em permet hi afegiria una altra data, el 21 de març. Aquest dia tindrà lloc a l’auditori del Palau de Congressos de Catalunya, la segona Assemblea Nacional de Reagrupament. Crec que serà un avenç substancial en la consecució dels nostres objectius d’independència i democràcia. Es presentarà el document “Organitzant el nostre futur lliure” i també la Constitució de Catalunya.

      Hem faria molt feliç veure’l en aquest acte, a vostè i a tots els que escriuen i comenten en aquest bloc.

    4. Apreciat Enric.
      Difereixo en el fet que els nostres”Governs”no puguin fer res davant de fets com els que han passat aquesta setmana,i d´altres.Hi ha una cosa molt senzilla a fer, denunciar-ho i actuar en consequència,no com fins ara en que les denúncies, quan s´han fet,han quedat reduïdes a una queixa victimista sense cap més transcendència.Massa amor als càrrecs i massa poc al país.Les proclames patriòtiques amb que molts,com els signants de la pregunta i de la resposta parlamentària que inclous en l´article, s´han omplert i s´ompliran la boca, no serveixen per res més que per perpetuar el “modus vivendi” d´una classe política, en general mediocre, incapaç de dur-nos enlloc.

    5. Hola Enric,
      Com normalment passa, les competencies en cada tema son lluny d’aquí, per tant qualsevol gestió amb cara i ulls es impossible, i tant sol poden oferir un miratge rere l’altre per intentar amagar la realitat del nul poder català i la dependència total de l’estat. Pel que fa a les dates, crec que les dues son molt importants, ens veiem a Ginebra, i per cert jo també afegiria el 21 de març, no cada dia es presenta un esborrany de Constitució Catalana, ni cada dia hi ha una assemblea d’un futur partit que vol la declaració unilateral d’independència, crec que per poc que puguis la teva assistència seria un estimul per aquest projecte i aquesta gran coalició que hem de formar.
      Salutacions
      Albert

    6. PepMB,
      No sabia això de la possible connexió terrestre d’emergència. Sembla que tots junts formen un conjunt d’incompetents.
      Està clar que no hi ha manteniment i que no hi ha redundància. No es pot entendre que una zona tan gran no tingui més que una font d’entrada elèctrica. A la península, Girona és el cul del món. De treure calés en saben, però de posar infraestructures no.
      Una vergonya permesa per la política catalana.

    7. L’avi llaonart,
      És així, si no ens traiem de sobre l’estat espanyol no podem arreglar el país. Costa perquè massa gent conra d’aquets sistema. S’haurien d’adonar que seguirien conrant igual, ja que els nostres diners són els que mantenen tot això i a sobre no ho administrem.
      N’estic convençut. El 8 de maig serà un gran dia. Molta gent que no va poder anar ara diu que hi serà. Només cal que fem arribar la crida a tots els racons da Catalunya.

    8. Josep Maria Sala,
      Moltes gràcies!
      Cert, el 21 de març es reuniran el companys de Reagrupament. Crec que hi podré anar atès que m’han convidat.
      Espero que sigui una assemblea de consolidació del projecte. I que aviat tots junts votem per la independència de Catalunya.
      No havia citat aquest fet perquè és d’uns associats, però sens dubte pot marcar alguna cosa important.

    9. Josep Torà,
      Benvolgut amic. Probablement tens raó, encara que no tinguin competències directes (em perdo) si podien haver estat més proactius, denunciant, sancionant, exigint moralment.
      No han fet res més que tirar-se els plats al cap. Cada vegada que hi ha un problema es tiren els plats pel cap, la culpa del Govern, denuncia l’oposició. Amb els temps canvien els seients i sant tornem-hi.

    10. Albert,
      Durant molts anys el president Pujol, actuant com president de Catalunya feia veure que des d’aquí decidíem. Ho va fer prou bé com per a què molta gent s’ho cregués. Ara es veu dramàticament que no decidim gaire.
      Com deia abans, el 21 potser un dia que marqui alguna cosa. Espero que avit formem la gran pinya independentista.
      A Ginebra el món ens sentirà.

    11. Enric, de Penyaforta potser?….ho dic perquè el teu compromís és inesgotable i la teva fe inexhaurible, ja saps que tinc mal caràcter però amb tu no hi ha manera d’enfadar-se he he…gràcies de tot cor.

      Avi Llaonart, creixes en edat i en coneixement… jo hi aniré amb la meva dolça filla…fins hi tot coincidirem en el mateix hotel…he he …una abraçada.

      Jo també espero que el dia 21 sigui profitós per a la nostre causa, als qui us hi presenteu, penseu ens els milers de Catalans que estem a punt i arrenglerats per lliurar aquesta cursa, sigueu generosos i ens tindreu amb vosaltres.

      Salut i Visca la Pàtria.!!!!

    12. Vallfosca,
      Perseverant, només. Gràcies a tu que sempre estàs al peu del canó.
      Jo confio que tots estarem junts. El 21 potser sigui un moment d’inici de trobada dels que són i dels que no hi són.
      El 8 de maig tots a Ginebra. Estem força animats perquè després del tret de sortida tot són adhesions.

    13. Filosofia. Mínima despesa en infraestrutura i màxim màrge de beneficis. El sector elèctric és un exemple. Xarxes redundants, tracció ferroviària dièsel-elèctrica, etc,… qüestió de filosofia nacional,… de quina nació ja ho heu vist. Feu una ullada a la “Ley de Puertos del Estado”, d’actualitat silenciada, perquè els voltors nien al seu aire i mengen 4 àpats diaris a casa nostra.

    14. Sr Pep MB. Un cop i llegit la seva ocurrencia de “es podía perfectament haver realitzat una conexió provisional sobre el terra pontejant les torres afectades, deixant la vigilància policial o de seguretat pertinent al llarg de cable.” Dons dona la casualitat que un servidor també te els antecedents a lo que fa referència a treballs de electricitat, i de conèixer lo que es alta tensió, (20 anys a la Cerdanya) perdoni pro es que la seva proposta me ha fet reaccionar , ja que reconnectar els cables a una altura a pocs metres de terra aprofitant una part d’altura de les torres es un gran perill per mol-te vigilància que hi poses , ja que es de tenir en compte el pes del cable de torre a torre (que son 300 mt) o sigui l´arc de caiguda tocaria a terra , cosa que sens cap dubte seria una trampa mortal per qualsevol animal que creues el cablejat, i també impossible de tenir vigilants al llarg de 30 Km a temperatures de sota 0º , a mes a la nit i a les fosques es impossible controlar res , Se imagineu si un cavall o una vaca creues el cablejat de 25 mi volts?
      Sento que vos haguí contradit la vostre idea, a mes haveu mai treballat a dalt de una torre tocant eines metàl•liques i ferros a graus sota 0ª,? crec que no, ja que un servidor per experiència si que hi treballat a aquestes temperatures i les mans et queden gelades i no es possible tenir tacte.(compadeixo a aquets treballadors que estan fen aquesta feina)
      Referent al nostre amic Enric i el viatge a Brussel•les ENDAVANT.

    15. Nota enviada per Assumpció Cantalozella:

      Fa goig llegir-vos. Et sents en comunió, (i espero que no agafeu l’accepció cristiana del terme). Et sents en una comuna unió amb moltes i moltes individualitats. Només fa falta que aquestes individualitats es mirin als ulls i diguin “volem el mateix:articulem-nos”

      Com? La resposta és la pedra filosofal. Esperem que la trobem i puguem dissenyar un projecte diàfan per la independència.

      Després de l’anàlisi pertinent, arribo com vosaltres a veure dos camins possibles:

      1. UNA CANDIDATURA ELECTORAL,AMB UN NOM-ESLÒGAN que contingui ERC REAGRUPAMENT COUPS i tota la munió de persones que s’han alçat i han votat INDEPENDÈNCIA, i enmig de les quals hi ha gent d’esquerres de centre i de dretes.

      2. Una UNIÓ D’ELECTORS.
      A la comarca de la Selva, els grups de les CONSULTES ens estem organitzant en xarxa. Potser aquest seria el model per a unir-nos. Cadascuna de les comarques del Principat unides en xarxa i tot seguit, accedir a la unió de totes plegades per a anar a les eleccions.

      Com que la primera opció es fa impossible a causa de les individualitats, potser s’haurà d’aprofundir amb la segona.

      La persona capdavantera? Jo la tinc!!! I no té res a veure amb el futbol sinó amb la profunda preparació humanístico-científica. El nom no és gaire lluny. L’endevineu?

      Cal pensar-hi

      Assumpció Cantalozella

    16. Apreciat jorfont.

      Al fer la meva proposta assumia el risc de fer tal cosa, un risc que els tècnics poden elaborar però que el profà en un forum desconeix. Si es vol tot es possible, sols que també tot té un cost. En aquest cas en seguretat.

      I per això afegía la causa major com a motiu per passar per alt algunes normes de seguretat. Concretament a la linia principal on més esforç s’está fent i més perjudici ha causat.

      Per la mateixa raó parlava de vigilància malgrat no haver esmentat distància de quarentena, acordonament de la zona, il·luminació i centinelles. Tampoc vaig esmentar l’alçada del cablejat. No em refería a fer-lo pasar a pocs metres sinó a pams de terra sobre pedestals ceràmics, sense que restés en suspensió, cosa que encara sería més perillós perque estaría a l’abast de qualsevol dissortat que s’hi acostés. Qui gosaría però? L’acordonament hauria d’imperdir que el bestiar pul·lulés prop de cable. Tot i que les aus ho fan habitualment.

      Només un govern podía autoritzar i forçar mesures tant extraordinàries com aquesta.

      En tot cas cap critica vaig fer als operaris sinó a com l’empresa ha enfocat la reparació. Confio que si mai hi ha una catastofe de debó, o algun conflicte armat, siguin més expeditius o acabarem com haití.

    17. Afegeixo que avui mateix s’ha optat per tirar una linia provisional a pocs metres d’alçada per arranjar el subministrament de St. Feliu de guixols.

    18. La incopetència és manifesta. Ni Endesa ni l’Estat mouran un dit per Catalunya … EA 1549
      empordaaccio | esborrar | diumenge, 14 de març de 2010 | 04:25h
      —————————-

      CATALANS ! CANVIEM DE COMPANYIA !

      Caos i ineficàcia a la Colònia, efectes perversos de l’espoliació i la manca de poder que patim.

      La incompetència és manifesta. Ni Endesa ni l’estat espanyol mouran un dit per Catalunya !

      PLANTEGEM-NOS, SI CAL, CANVIAR DE COMPANYIA ELÈTRICA i sobretot canviar de companyia política, deixem l’estat espanyol, edifiquem el nou estat català.

      Siguem conscients dels nostres drets com a consumidors

      Si un proveïdor no et serveix bé tens dret a buscar-ne una altre. A hores d’ara el sector elèctric ja és un mercat liberalitzat segons les normatives europees.

      Salvador Molins (Berga)

    19. Assumpció, tot i que jo no hi entenc gaire en procediments “legals”, crec que has tingut una molt bona pensada i iniciativa, usant les plataformes de les consultes tindríem el principal obstacle en vies de superació…és molt bona pensada, perquè no ens facilites la manera de sumar-nos-hi?, potser hauríem de trobar la manera que les plataformes d’arreu en coneguessin l’existència i si podessin sumar, oi?.

      I sí, tots coneixem el nom…

      Salutacions.

    20. Pep MB.
      Efectivament avui i jo també i vist en el reportatge de TV 3 els postes que acoblaven a algunes de les torres metàl•liques, pro tenim de tenir amb compte que es per una línea supletòria de pocs metres, pro que no es suficient per subministrar la potencia necessària que requereix per cobrir el consum necessari de wats per donar energia suficient per un poble de mils de usuaris, o sigui un apany d´aguantat mientras cobro, Salutacions i disculpa la meva intromissió.
      A la propera ens veiem a Brusseles.

    21. Els italians tenen més de 500 noms per la pasta. Els esquimals tenen 50 per la neu. Els catalans tenen més de 20 per ”chapucero” i per tan, entenc perquè no voleu parlar de la incompetència.

    22. La federació d’agrupacions d’electors serà explorada com a evolució natural del procés de la consulta nacional. No en tinc cap dubte.

    23. Manel Picó,
      No em parlis de la Llei de Ports. Una altra vergonya. Si l’accepten els diputats catalans hi hauria per negar-los el dret de vot a Catalunya.
      N’estic tan fart…

    24. jorfont.
      Tu i PepMB en sabeu. No puc dir res sobre la vostra discussió més enllà que crec que la redundància és necessària en qualsevol sistema que vol assegurar.
      Ens veurem a Ginebra.

    25. Per Assumpció Cantalozella,
      És nota que ets una bona amiga. Gràcies per les teves paraules sempre brillants.
      El camí que marques, la creació de xarxa és la clau. Estem en una societat xarxa amb els nostres compatriotes que, a banda de Reagrupament, CUP i els partits de sempre, estan organitzats en petits nodes. Cal que siguem capaços d’arribar a tots i connectar-los.
      La nostra dificultat són els recursos per fer-ho. No hi ha protagonistes, hi ha nodes. És la nova política.
      Molts records

    26. Enric, un plat de llenties que ni ens han preguntat si ens agraden. No ens pregunten, ens donen les restes del menú i encara es queixen de que ens quedem amb fam. Ells, però, es mengen la cuixa del pollastre mullat amb Rioja. I, per si foc poc, ens diuen gasius, lladres i pidolaires. Fins quan?

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>