Avui he anat convidat a l’Assemblea de Reagrupament, agraeixo sincerament la invitació. Molts de vosaltres coneixeu la meva posició clara i sense matisos de cerca de la unitat. Una candidatura on puguin sentir-se còmodes la majoria dels independentistes. Que creï sinergies i faci que molta més gent cregui que la independència és possible.

He escoltat discursos, he parlat amb companys independentistes de Reagrupament, he llegit el text programàtic.

El que he llegit del programa, encara no tot, s’adiu força amb el meu ideari. Ho comentaré quan l’acabi. El discurs de Jan Laporta, el que jo esperava, demanant unitat al voltant d’un projecte per la independència. Els de Joan Carretero, deixant de banda el tractament de la crisi, més oberts que les opinions expressades per molts associats posteriorment a la primera Assemblea. He vist un allunyament clar de l’assemblearisme. He sentit aquest matí diverses vegades la paraula generositat, també que cal cercar les persones més qualificades. M’agrada.

He vist un Reagrupament més proper. Desitjo, no ho sabeu prou, que això ajudi a què tots ens trobem ben aviat. O millor que es trobin, jo sóc perfectament prescindible. No he fet mai cap acció que no pretengués la unitat. Queda poc, però ho podem aconseguir!