Òspes!! Aquest gos m’ha mossegat … – no es preocupi senyor – em diuen, – és que du el collaret “caducat”, el que hem de fer és canviar-li el collaret i ja està …
Com és fàcil de copsar i constatar, CiU i PSC son espanyols exemplars, son els espanyols que més cura tenen de les institucions espanyoles, en detecten les mancances i en postulen les reformes amb diligència i afecció. Estan molt preocupats i ocupats pel desprestigi de les seves institucions.
Els regionalistes espanyols denuncien que una bona part dels magistrats del Tribunal Constitucional, han exhaurit, per llei, el temps de pertinença en aquesta institució, i denuncien també, la seva incompetència manifesta per arribar a dictaminar res respecte del Estatut de Catalunya.
D’aquestes dues denuncies a l’ensems, se’n pot inferir directament que la incapacitat del alt tribunal per a dictaminar és causa directe del fet que alguns dels magistrats estiguin “caducats”, donant a entendre que si altres foren els magistrats espanyols altre en seria el resultat final, negligint completament de manera tan barroera com imperdonable, el FET que l’Estat espanyol és substantivament un règim doctrinal que bé i millor es reflecteix en la “sagrada Unidad Nacional del puebblo ecspanyolo”, principi inviolable i inalterable per sécula seculorum, de on es deriven totes i cadascuna de les sentències pretèrites presents i futures que restringeixen al Poble Català a una particularitat cultural espanyola més.
Els regionalistes, volen recusar un dels botxins perquè està fora de termini, i això fa que no es posin d’acord en la manera de fer-nos justícia, els catalans som els condemnats a la forca més legals i legalistes del planeta Terra, no me’n sé avenir de tanta dignitat.
I és que fins i tot hi ha botxins bons i dolents, i morir a mans d’un botxí dolent podent-ho fer de la mà amiga d’un de bo, és una estupidesa.
- De Nació i Drets Històrics … res de res, “la nación ecspanyola es única e indivisible”
- De la llengua … res de res … “solo existe el deber constitucional general de conocer el castellano”.
- Del Consell de Garanties Estatutàries i Síndic de Greuges … res de res … “… simples órganos de cunsulta”, i “ … se preserva la acción del Defensor del Pueblo (español)”.
- Vagueries … res de res … bé, tantes com en vulguis, ara bé, “ no pueden suponer la supresión de las provincias en Cataluña”.
- Poder Judicial … “ … prevalencia del Tribunal Supremo más allá de la unificación de doctrina”.
- Competències … “ … siempre la puerta abierta a la intervención del Estado”.
- Finançament … “Pese a … … LOFCA”.
Pel que sembla, aquestes eren les propostes dels “progres”, que els “conservadors” no han acceptat … …
Aquestes son “filtracions” i com a tals no sabem bé el nivell de fiabilitat que comporten, tanmateix, la doctrina constitucional espanyola no deixa gaire marge a les aspiracions dels espanyols del NoroEste.
Els “progresistes amigos” i la “pluja fina” eren la recepta inqüestionable i infalible, que al foc lent del “independentisme social” ens duria a la Llibertat, alerta! aquest és el pla estratègic dels que s’arroguen la qualitat de “pragmàtics” tot i perdre bous i esquelles, deixant, pretesament, a una bona part més gran cada dia de independentistes, a la intempèrie de la “il·luminació messiànica”.
Amb tot però, els regionalistes, que és una manera de ser “catalanistes”, diuen, ens volen engalipar perquè ens esforcem en l’exigència de canviar-li el collaret a la bestia … aquesta és sens dubte una estratègia espanyolista que procura i/o permet guanyar temps per a que l’espanyolització avenci .
És bo de veure, que aquests reformadors radicals de la Hispània secular, en allò que sempre hi posen més afany, és en mantenir-nos com a RAMAT en la marxa inercial de ser espanyolos, ep! i exemplars!! … més papistes que el Papa i més legals que el mateix Tribunal Constitucional, son més bons espanyolos que els mateixos espanyolos !!! … i és que ser acceptats pels espanyolos bé que paga tots els esforços.
Jo soc independentista radical, perquè la veritat és que no puc ser-ho de cap altre manera.
Catalans, ara tenim l’oportunitat de manifestar-nos sense embuts per a un Estat Català, a Ginebra el 8 de Maig.
Catalans la pilota és al nostre camp, ara tenim la paraula, si volem la Nació i la Pàtria ens hem de pronunciar, a Ginebra podem continuar la tasca de recuperar La Nació.
Som un Poble en marxa, una Nació creixent, en lluita per assolir la Llibertat dels qui defensen sense pal·liatius, i sense defallir, la dignitat humana de la capacitat de discernir i governar-se fent us del lliure albir, seguint el senderi dels trets culturals constitutius d’allò que SOM.
Visca la Terra. !!!!
Xavier Vallfosca.
Totalment d’acord, només un matís. Jo no sóc independentista radical, sóc independentista normal.
El que són radicals, són els independentistes que estan a CiU o ERC mentre reten homenatges a feixistes com Samarach o miren d’arreglar el tribunal que ens manté esclaus. Aquests independentistes actuen amb fets radicalment paranoics i radicalment contraris al que pensen i diuen.
Oh i tan Manel, se’n diu procés paranoic esquizofrènic … també hi han processos d’oligofrènia adquirida, per aquells que no la tenen congènita.
Però no voldria pas ofendre ningú, i és que fins i tot els diagnòstics mèdics s’han de restringir a lo “políticament correcte”, si no vols que et llencin una “fàtua”.
Endavant les atxes!!!!
Vallfosca, Manel i catalans en general, a veure si ho assumim d’una vegada: fa 34 anys (sembla que fos ahir) es va fer una “reforma democràtica” quan haviem d’haver fet una “ruptura”. Ho se molt be. Jo hi era. A partir d’aqui tot son excuses de mal pagador, per fer veure que Espanya és un Estat de Dret, quan, de fet, mai a estat un veritable Estat, i més torçat que dret (no se si m’explico). El que passa amb el TC i la justicia espanyola d’alt (?) nivell és la clara constatació del que he dit. Ho sento pels pobres jutges de primera instància que, molts d’ells, han de sumar a la precarietat de recursos el descrèdit que implica la “Opereta Judicial Española” a tot el col·lectiu.
Per a mi és tan obvi el que hem de fer que, per aquesta vegada, passo de dir-ho.
Rient per a no plorar…bon Sant Jordi.
RicardM, el fet que els “nostres polítics” menin a les institucions, forces socials i societat en general en vers a un acte reivindicatiu de demostració de Poder focalitzat en “un canvi de collaret de la bestia”, per rescabalar-se d’un greuge, és esperpèntic, és digne de “la escopeta nacional”, que hi hagi catalans i no catalans que els donin suport m’entristeix enormement.
Tot sobrepassant el llindar de lo “políticament correcte” i més enllà, els he dit de tot, zombies, ramat, traïdors, rapinyaires, embadocadors … esperant alguna reacció “forassenyada”, un bri de vida silvestre, no domesticada, alguna cosa feta amb el nodriment de la rosada del matí, veritable …
La nostre classe política està agreujada, tot el que han postulat i han fet no serveix per a res de res, més incompetència impossible, el tracte que de facto els dispensa l’Estat és insultant, “cagabandúrries”, “pocapenes”, “mindúndis”, “bufa núbols” … i certament, aquest tracte està més que justificat a la llum de la realitat, i tot i així, part del nostre Poble encara els dona suport mansament … …
Gràcies RicarM, el teu alè és reconfortant.