Davant d’una situació d’emergència de futur que pot afectar a un col·lectiu o grup humà, hi ha tres tipus de persones: El primer grup s’arronsen i cerquen refugi amb el passat mentre esperen que s’arregli per si sol. El segon grup es queda paralitzat per la por o el repte que té al davant mentre mira d’aferrar-se a qualsevol excusa per no haver de fer-hi front. El tercer grup analitza la situació, determina com s’hi pot fer front i a continuació comença a lluitar amb totes les forces amb el que creu que és la millor manera d’enfrontar-se a la situació d’emergència.

La nació catalana viu uns moments d’emergència nacional que posa en perill el seu futur proper , qui digui que no és així  és estúpid  o menteix. Però dels qui ho tenen clar que estem davant d’un repte que pot fer desaparèixer la nostra identitat com a poble, n’hi ha que diuen que el que cal fer és tornar a seguir treballant, en silenci, sense fer soroll i anar construint el país amb la minsa sobirania que l’Estatufet ens dóna. Més o menys el que s’ha fet durant els 20 anys i escaig de govern del Pujol.  Amb tot els respectes, qui s’empassi que ara, després de tot el que ha succeït aquests darrers anys, es podrà tornar al peix al cove pescant quelcom més que morralla, és que també és estúpid o un il·lús.

Els que es queden astorats davant de la situació, molts d’ells, prefereixen mirar cap un altre costat o cerquen qualsevol excusa per no enfrontar-se a la dura realitat. Són catalans que es refugien amb tot el que faci oblidar-se de la situació desagradable de veure el país morir. Amb tot els respectes, qui esperi que el problema es resoldrà sol, és també estúpid o un il·lús.

Els que ja fa temps varem decidir afrontar el repte d’aconseguir la llibertat, ens hem trobat durant molt de temps sols. Ens han dit que érem uns estúpids, que enfrontar-nos a Espanya era perdre segur. Ens han dit que érem uns il·lusos, perquè  no tocàvem peus a terra i els espanyols mai ens deixarien que fóssim lliures.

Però això ha canviat . Cada vegades més, l’independentisme ja no és una opció de quatre friquis estúpids o de quatre il·luminats. Ara, és cada dia que passa una obvietat que sense una Catalunya sobirana i lliure, els catalans no tenim cap possibilitat de sobreviure com a poble.

Els independentistes hem passat de ser uns il·lusos i estúpids a ser uns patriotes. Els qui no estan per proclamar la independència al Parlament, són ells els qui són uns estúpids i il·lusos.

Endavant les atxes!!

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•