La setmana passada parlàvem, o al menys ho varem intentar, de inestabilitat, i és que hi ha mar de fons i corrents enfrontades, amés de possibles fenòmens meteors que procuraran més d’una trencadissa, i hores d’ara ja no sé que és més punyent, entre la nostre classe política, si el “patetisme” o el “papanatisme”.

  Els grups i partits polítics actuen en aplicació d’una “doctrina” sempre irredempta, vull dir que l’apliquen en un exercici d’autoafirmació en front dels seus oponents “ideològics”, extrapolant al màxim si això els permet diferenciar-se tant com per estigmatitzar l’oponent, si això s’escau necessari per tal d’exaltar una pulsió “fidelitzadora” en els seus ramats.  Tot això es fa notar prou en el camp de la socioeconomia per exemple, veiem com les esquerres defensen subvenció per a tothom, sense comptar en les fonts d’ingressos suficients i necessàries.

Tothom qui vingui a Catalunya te dret a tots els serveis “socials” perquè “tots som igualment Poble Català”, això te rang de “dogma de fe”, del qual se’n deriva per exemple, la fal·làcia d’afirmar que no atorgar nous drets a persones que ningú els ha segrestat o els hi ha demanat que vinguessin, és conculcar i denegar drets.

Tot aquell que faci oposició ideològica al sistema de Dogmes de Fe de la nova Religió Papanates, és degudament excomunicat, tant és així que fins hi tot aquells que s’autoanomenen  Liberals segueixen aquest discurs sense ser capaços d’obrir boca.

Els Polítics d’ERC, estan molt cofois i ufanosos de si mateixos, i van per aquest món assentant càtedra tallant caps a tort i dret com el mateix Mahoma anant de Medina a La Meca, per no parlar dels PSCs, que continuen el seu apostolat Papanates de mans dels seus gurus, que tot i haver fet llufa en les seves apostes programàtiques estratègiques dogmàtiques, que dutes a la pràctica, ara ens hem de menjar amb patetes, lluny de fer-se enrere, practiquen allò tan espanyol de “antes rota que doblà”, que cada dia més, sospito que deu ser una versió castellana del “talibanisme català”.

Amb tot Catalunya és cada dia més “una societat” més i més inestable, amb menys capacitat de empatia i més submergida en un magma d’ignorància generalitzada, això sí, multicultural, que pel que hem de creure, a més de la felicitat, això comporta innumerables avantatges de tota mena, i que farà, per exemple, que els nostres literats podran, ben aviat, escriure com en Paul Auster, que és el “leitmotiv” i la raó de ser de “la societat Catalana”, perquè aquesta és la manera més punyent i clara de demostrar al món que som una societat “moderna”, que és la nostra màxima preocupació, dissimular el nostre provincianisme i papatanisme consagrat.

Està clar però, que uns son més papanates que altres, i que els que no estan de fet tant nodrits d’aquest papatanisme irredempt, poden completar les seves virtuts amb una dosi més gran de “patetisme”, sempre poden retre culte reverencial en favor de “la estabilitat política”, que és des de fa molt un altar de solvència contrastada, per exemple, demanant i implorant al Tribunal Constitucional que es declari insolvent, i que si això no podés ser, que procurin ajornar la seva sentencia fins passades les eleccions “regionals” Catalanes, perquè ja estem prou desestabilitzats.

El meu mal, però, és el nostre propi capteniment, sabrem aprofitar tot aquest desori per tal de fer que allò que interessa “succeeixi”?… o també els Independentistes som uns Papanates Patètics? …

“Stand way”, amb el motor en marxa i a l’espera de la noticia que anunciï la Candidatura Unitària Independentista, a la intempèrie, fent bivac , i assetjat per el papanatisme i patetisme, us saludo a tots molt cordialment.

Si sumem guanyem.

Visca La Pàtria.

Vallfosca.

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•