L’altre dia vaig veure el mateix titular que fa 1 mes, i que fa 3 i que fa 4 i que fa un any. El Tribunal Constitucional pot emetre sentència aquesta setmana. Les altres vegades reia, però m’estic començant a posar dels nervis. Estan jugant amb el poble català com un joguina vella, feta malbé, sense consciència de ser. El poble català és, i tinc la confiança que davant aquesta burla constant a la nostra dignitat sabrem actuar com és correcte. Els partits actuals no volen actuar. Son com ninots dels espanyols, no tenen personalitat ni saben defensar els drets dels seus ciutadans. Es venen per un plat de llenties i llavors ens fan callar amb promeses impossibles com les del senyor Artur Mas, quan diu que aconseguirà el finançament, o promeses com la de ERC a les passades eleccions, dient que traurien els peatges. Han perdut tota la poca credibilitat que tenien. La gent està cansada. La gent veu que no té un partit al que votar, que no hi ha ningú que pugui vetllar pels seus interessos. Aquí la elevada abstenció a les ultimes eleccions. Entre casos de corrupció i falses esperances, això sembla que se’ns envà a norris. Ara, hi ha molta gent que en els últims anys ha arribat a la conclusió que Espanya no ens vol, i això s’ha d’intentar aprofitar, és un moment únic. Per a molts fa mal, però es així. S’ha de pensar també que siguent independents potser la convivència seria millor. A vegades tot i que l’afectivitat jugui un paper important a la nostra racionalitat, cal derivar-se per la racionalitat. Per què a vegades el més sensat i més afavoridor en un futur per l’afectivitat és la coherència. És per això que molts patriotes volem bastir una candidatura unitària. Jo fa 9 mesos que estic a Reagrupament, per intentar fer-ho possible. Però si el nom ha de ser diferent tant me fa. De fet Reagrupament només és un impuls per crear una candidatura, res més. És una eina de reacció. És una eina a servei dels intel•lectuals per tal de crear una candidatura que defensa els interessos del poble. I esperem que ben aviat puguem bastir-la, estic segur que arribarem a un pacte entre tots. Ja siguin d’ultra esquerra, com d’ultra dreta com una mica de cada o centre. Som transversals, volem una candidatura transversal. Per què el que és important ara es la independència. Les altres coses, ja les decidirem després,no?
PD: Podeu dir-me alguns suggeriments de persones conegudes i qualificades pel meu treball de recerca , en temes de llengua? Que siguin escriptors o lingüistes coneguts.




















Jo espero que l’any sabatic se’l prengui en Puigercos igual com el que ha decidir pendre’s en Carod (el retiro). I espero que en Duran també se’l prengui encara que sigui més literal que l’anterior.
Linguistes vius o morts? …Antoni Maria Alcover i Sureda?
PepMB,
La veritat es que tots se’l podrien pendre jeje.
Linguistes vius
Shaudin Melgar-Foraster, escriptora afincada a Toronto.
http://maiera.wordpress.com/