La meva dona ha rebut la visita d’una amiga seva italiana que viu a Karlsruhe. La Nicoleta ha vingut a passar el vespre a casa. La Nora, la meva dona, ha preparat un cordino amb glaçons de gel amb un Prosecco. En tastar-lo li he dit que estava molt bo, i m’ha explicat que havia comprat un cava per dos euros i mig al supermercat de costat de casa. He mirat la botella i sorpresa!! és un  “Delmora” Cava Brut “Halbtrocken” de Sant Sadurní de Noia. Qui ho diria!, a Karlsruhe una ciutat mitjana del sud d’Alemanya, a l’Aldi del barri, un cava català a preu regalat. Potser avui serà una dia especial?

A dos quarts de nou, poso la televisió i automàticament em surt TV3Cat, tal com tinc programat. Ostres!! Hi surt el Montilla amb cara de pomes agres parlant sobre no sé què d’una tristesa i de què estava indignat de què no s’hauria d’haver fet mai no sé què més. La veritat no sé de què parlava, però el veia emprenyat. Potser algun amic l’ha traït?

No ho sé. No m’importa gaire el que aquesta persona pot dir. Però finalment he decidit escoltar-lo per si diu l’única cosa interessant. Dirà que dimiteix i convoca eleccions al Parlament?. Espero amb paciència mentre segueixo sense entendre perquè està tant indignat. Al final quan semblava que volia fer-se propaganda de la seva persona per les properes eleccions, ha deixat anar que els catalans hauran de decidir a qui votaran aquestes eleccions, per gestionar les conseqüències d’aquest fet que l’havia indignat tant.

Home!! Montilla!!. Està més clar que l’aigua, no?. Quina perduda de temps escoltant-te. M’estic perdent els primers minuts del partit del Mundial de futbol. Canvio de canal per veure el partit de Brasil contra Xile. Quin canvi!!. De veure un espectre gesticulant indignitat perquè de dignitat ja fa temps que la perdut, a assaborir el fresc cordino amb cava mentre veig com els Kaka, Robinyo i Fabiano jugaven el joga bonito contra els andins.

Un d’aquells moments bons del dia.

Amb l’ampolla de cava buida s’acaba el partit. I Brasil guanya 3.0…

Endavant les Atxes!!

Nota: Aquest cap de setmana vaig decidir no escriure sobre la política catalana fins després de les eleccions. Vaig explicar els motius en un article al meu bloc personal amb el títol “Ara tots junts pel país i per això deixo d’escriure sobre política catalana”.

No tornaré a explicar els motius però em refermo amb el clam “Ara tots junts pel país”. Ara és l’hora de la unitat de tots els independentistes.