TON

PROU!! Si, diuen que allò que val la pena es fa esperar, veja’m si és veritat. De tota manera jo ja no em plantejo si han de dimitir o no, en tindria prou que els militants, quadres i càrrecs electes els enganxessin ben enganxadets pels mateixos “eggs” i no els deixessin anar fins que fessin el que cal fer. Seria allò de l’acudit: “oi que no ens farem mal doctor..?”. Ja sé que això es un pensament una mica (o un molt) “naif”, però encara tinc una mica de fe en la condició humana i penso que tard o d’hora haurem de despertar com a país i engegar tota aquesta gentola a on els toca anar en comptes de posar-los als altars com alguns sembla que els tenen. Espero només que no sigui massa tard.

Una abraçada també per tu i … Visca la Pàtria!!

l’Espanyol castellanisme mai ha cregut en organitzacions federals i molt menys confederals pel “seu” país, tal i com van anar les coses s’hi va veure obligat, per això sempre va reservar-se la organització estatal centralista anterior sense desmuntar-la. Ara desitjaria tornar al centralisme intrínsec a la seva ideologia, però li serà difícil doncs toparà amb els interessos dels polítics (i partits també) de la perifèria, els quals viuen a cos de rei de la moma del momio. Ep!! poca broma, Andalusia té tres-cents cotxes oficials (d’entre 60.000 i 80.000 euros c/u), i entre totes les “autonosuyas” més de mil dos-cents, això és tot un “nivelasso” per aquells que no creuen en el federalisme però els encanta viure de conya.

Certament, i parafrasejant Gabriel Garcia Márquez això no es res mes que la “crònica d’una mort anunciada”, crec que els espanyols pensaven tenir “el que volen” en dotze o quinze anys, per llavors calculaven no necessitar-nos tant, de totes maneres la crisi europea els ha xafat la guitarra i els allarga el procés. Havien dissenyat el túnel pirenaic per bai-passar Catalunya, els francesos i la resta d’europeus s’inclinaven pels corredors mediterrani i cantàbric (Port-Bou i Hendaia), la crisi i el cost exorbitant (en tots els aspectes) del “projecte espanyolista” sembla ha aturat aquest si més no, de moment, donant prioritat al corredor mediterrani, amb la desolació del “gobierno amigo”. El projecte espanyolista era enllaçar Madrid i València amb Saragossa i d’allà cap Europa bai-passant Catalunya. Com diria Cruiff: “este es uno..”.

Als polítics de Catalunya (catalans?) això els consta i callen com a pu…nyeteros. “In illo tempore” si no recordo malament havia sentit queixar-se a en Ramon Tremosa, ara des que està al Parlament europeu no l’he sentit piular, segurament és per que està massa lluny i el so de la seva veu no arriba a Catalunya… serà per això segurament.

Montilla DIMISSIÓ, Carod DIMISSIÓ, Saura DIMISSIÓ, Mas DIMISSIÓ.

Si voleu redimir-vos de la vostre misèria, DIMITIU.

Roma la varen cremar els ROMANS, Catalunya la cremen els Catalans, ja n’hi ha PROU de fugir d’estudi, com gosen INSULTAR-ME i VEXAR-ME en les meves funcions més intrínseques, capacitat de raciocini inclòs, dient-me que “la culpa” és d’uns “espanyols dolents” que “interpreten la Constitución de manera restrictiva”? … “Las Cortes Generales representan al Pueblo Español, de quién emana la SOBIRANIA”, això NO te cap possible interpretació, PROU de prendre el pèl a la gent.

Huoston …Huoston … tenim un Problema, no podem tornar a la Terra!!!!

Continuarà.
Una abraçada company, i Visca La Pàtria.!!!!

Es més, jo crec que ens estàn fent fora d’Espanya, i ens en resistim perque Espanya també era nostre. Això no vol dir que no els faci por, els fa un xic de por, però no tenen pressa i d’alguna manera estàn calculant que hi surtirien guanyant.

Estàn envalentonats, segurament ja tenen el que volen, i Cat. no els interessa ja massa. Es millor pels negocis estar bé amb un territori que no continuament amb disputes; al cap i a la fi, es un territori on ja controlen el mercat, no els fa nosa ni competència.

En l’actual projecte espanyol, que es més hispanoamericà que europeu, s’ha prescindit de Catalunya completament, no sols prescindit sino també arraconat.

Es trist dir-ho, però el que s’independitzarà es Espanya de Catalunya, que s’ha llaurat i te un projecte de futur sense comptar per res amb els catalans. La independencia de Cat. serà més la constatació d’una derrota, de la que parla Joan P., que una victoria, per altra banda una derrota necessaria i inevitable.