Benvolguts companys, em deia un bon amic, a feisbuk, que vivim un moment de molta confusió, ens debatem en si hem de anar o no a la manifestació d’Omnium i del establishment, que se n’han fet els propietaris a tota velocitat, els ha faltat temps.

Però potser, aquest debat no és el més important, perquè mentre no tinguem una força “política” transversal que ens representi en el Parlament, haurem de fer bivac, i només serem un taló de fons, un cor reactiu que donarà context en els actors principals de la tragèdia, uns mindundis pocapena, comparses, mamporreros.

Avui, durant tot el jorn, he anat pensant en que us havia de dir, emprenyat com estava, m’anava fet discursos interiors que posarien els pèls de punta a més d’un i de dos, però ara no importa gaire, tanmateix tot està arxivat, no sé si en el cervell o en el pap, potser en ambdós llocs.

De declaracions en els mitjans, diaris, radios, n’hi ha per a tots els gustos, i per tant, moltes son d’aquelles que fereixen l’intel·lecte, però també n’he trobat d’estimulants i esperançadores, en Sebastià Alzamora al Avui, per exemple, tanmateix a banda de les ruqueries, despropòsits i enganyifes que han ejectat les forces vives de l’establishment parlamentari, l’articulet d’en Ferran Requejo en el Avui, és digne de ser ressaltat, després de mostrar la duresa de la retallada i de mostrar l’enganyifa deliberada dels Socialistes, en fer veure que no passa gaire res, i que “continuen creient”, per a dir-ho en síntesi, acaba: “Els partits i els ciutadans hem d’extreure conseqüències pràctiques d’aquesta sentència si volem que Catalunya segueixi essent la realitat històrica nacionalment diferenciada que encara és. Sembla que l’alternativa que ens deixen és només submissió espanyolista o independència. Crec que a partir d’ara hem de tirar pel dret. La via del pacte està ferida de mort. El catalanisme s’ha de plantejar horitzons més radicals i més unilaterals.”.

Bé, que això ho digui obertament en Requejo, persona docte, reconeguda i sensata, que ha estat el arquitecte ideològic del Federalisme, és una molt bona notícia.

L’intel·ligència i la bondat acostumen a anar aplegades, i els que tenen aquests estranyes virtuts, solen ser persones sinceres mogudes per l’únic interès de la veritat, això explica com, sense ser hostatges de servituds crepusculars inconfessables, son capaços de canviar d’opinió sense cap pèrdua, ans al contrari, al no estar hipotecats per a vassallatges, tot son guanys, en reconeixement i influència per exemple. Ben al contrari, aquells que s’autopostulen com a benefactors del món, tenen la insana tendència al “mantenella i no enmendalla”. Els socialistes “segueixen creient”, suposadament en que han fet un gran servei a Catalunya, l’han feta més multicultural, més “social”, tenim millor finançament, i hem guanyat al PP, assolint un estatut Constitucional. La realitat és que som més pobres, més ignorants, més ramat, una societat molt menys cohesionada, molt més dependent, i amb un Futur ben fotut, més espanyols.

Encara ara, en Montilla, ens vol fer creure que hi ha dues espanyes, ens vol fer creure que la “culpa de tot plegat” és d’uns espanyols dolentots que “interpreten la Constitución de forma restrictiva”, Montilla, no m’insultis més, prou!, “Las Cortes Generales son la representación del pueblo español, de quién emana la Sobirania”, això NO te cap possible interpretació senyor Montilla.

L’establishment polític català, abduït hàbilment pels tripartits, varen apostar per un camí que no va enlloc, ells han fracassat, i per comptes d’entonar el “mea culpa”, ens criden a capítol sota el groller xantatge de “la dignitat de Catalunya”, per tal de fer més Espanya i més Socialismo, que ve a ser el mateix, per comptes de dimitir amb dignitat, encara ens volen engalipar en voler-nos fer creure que les competències retallades les poden recuperar mitjança la “negociació política”. Montilla! Amb que negociaràs, si no tens res amb que fer-ho?, tens la cartera buida, quan vagis a Madrit a negociar, posa-hi la vaselina a la cartera.

Per a ells, com per a ERC, el problema de “tornar a casa”, és el de recuperar el control del ramat, “sinvergünses” i “malandandus”, tant uns com altres, perquè ERC, a banda de un grapat de “ambaixades” i la llei del cinema, no han fet res sinó desballestar La Catalanitat, només fa falta escoltar el discurs d’en Carod , que és paral·lel al d’en Mascarell, “construir Catalunya de nou”. Senyor Carod, una pregunta retòrica: “ que creu que faria un vicepresident de Noruega o de Japó, en rebre en el seu aeroport un avió ple de subsaharians sense papers, facturats per l’estat espanyol?”, muntarien un pollastre internacional que sortiria en totes les portades dels diaris arreu del món, està clar, però, que els noruecs i japonesos son uns mindundis imbècils, oi?, mancats de senderi que manlleven el futur als seus compatriotes.  Senyor Carod, la prioritat d’ERC és bastir un model de societat, i no pas la independència de Catalunya, ara quan veu que els catalans independentistes que estimem Catalunya l’avancem per dreta i esquerra, s’afanyen a fer el paripé per controlar el ramat.

De CiU, que dir?, incapaços de fer oposició ideològica als preceptes de la Nova Fe Redemtora Igualitarista, obtindran la generalitat pel mèrit del Tripartit, perquè el fiasco monumental que han generat no s’aguanta per enlloc, ni ideològicament, ni socialment, ni econòmicament. CiU, subsumits en el no res, esperen treure rèdit electoral de no ser ni carn ni peix, però ara això ja no si val, perquè ja no els queden pastanagues, el concert econòmic és inviable, lamentablement.

Si arriben a governar, amb les circumstàncies que tindrem, serà la seva fi, al menys tal com hem conegut CiU fins a dia d’avui, no veure això és estar cecs, ja s’ho faran, l’estultícia és tossuda, que hi farem.

Amb tot, per a Catalunya tornar a casa, passa per tenir una força política poderosa que defensi la imminent Independència. Certament tenim un problema, però per fi sembla que cada dia som més els que coincidim en la solució, i aquesta no passa per anar el dia 10 al passeig de Gràcia amb Diagonal, si volem una manifestació Independentista, muntem-la, l’onze de Setembre, i ben gran, si tenim una candidatura forta en marxa, molts esfínters s’afluixaran quan i a on no toca.

Per a la Independència som-hi!!!!

Agosaradament Vallfosca.

Visca La Pàtria!!!!