“Un akelarre Independentista”.

Visca La Pàtria.

Ara, que a la mani s’ha d’anar, a fer-la nostra: INDEPENDÈNCIA!!

Tot i que no soc un “visionari il•luminat”, crec que si ens mirem el desenrotllo social i polític dels últims anys, en podrem extreure algunes pautes clares.

El canvi més significat i significatiu, és que la Independència de Catalunya és assumida per sectors socials allunyats de “les esquerres”.

De “esquerres”, teòricament a Catalunya, n’hi havia de nacionalistes i de universalistes, però uns i altres han actuat en una sinèrgia de clau ideològica i no de País. ERC ha fracassat en pretendre arrossegar el sentiment de País cap a la realització de una societat ideal d’esquerres, varen intentar mig enganyar-nos, tot i que soc de l’opinió, que a molts no ens importava que ens enganyessin si complien amb la Independència, però aquest NO era, ni és encara el seu programa, el seu programa passa per bastir un “model de societat”, que per cert, ha resultat fracassat arreu.

Encara hi ha entre els “nostres”, qui postula que ERC serà el ciment que aglutinarà novament tot l’independentisme, …s’equivoquen de mig a mig, ERC serà un actor més de la tragèdia, important, però haurà d’aplegar-se fora de la seva trinxera com tutti quanti, o…, prefereixo no pronunciar-me, però els avals històrics arribat el moment es poden esfumar si els actes no els acompanyen, i de moment tot és pèrdua en aquest sentit.

CiU ha complert amb una etapa del procés Històric, ara però li sorgeixen competidors més agosarats, el “nou” independentisme gravita en bona part en un Liberalisme progressista, i això acabarà per canviar l’escenari i els actors, CiU s’escindirà, perquè senzillament no podran contenir el canvi d’escenari, que vindrà determinat per a la Independència de Catalunya.
Veurem “com” Democràcia Catalana te un paper important en tot això, hores d’ara ja no tinc cap mena de dubte, en Laporta hi va, esperem que de la mà d’una Candidatura Unitària configurada obertament.

Per fi, s’està acabant el txollo dels polítics “gestors”… jo penso anar amb els ulls ben oberts, en els temps que s’albiren potser veurem nadar conills i volar sardines… cal tenir fe, i no negociar amb estafadors.

Una abraçada … i visca La Pàtria.

Visca la Terra!

Una abraçada.

salvi

Un article co…, de nassos, m’ha agradat molt com has resumit els rols del “nostres” grans partits, és la pura veritat. Jo desitjo un gran èxit de l’independentisme veritable les properes eleccions i penso que si no fossin tanoques CiU també ho hauria de fer doncs així tindria excusa per fer el que ha de fer, perquè si per desgracia no fos així i CiU obtingués, com es d’esperar, la majoria absoluta o quasi bé, no li arrendo la “ganancia”, per que la pressió social “indepe” seguirà, seguiran les consultes, les organitzacions sobiranistes fent el seu treball i el “govern amic d’aquí” quin paperot farà? sense excusa independentista al Parlament i potser havent-se de recolzar amb el PSC o el PP?. Que s’ho pensin els amics convergents!! doncs els aniria molt bé un gran èxit electoral de l’independentisme, i si pot ser de les opcions naixents que en la seva gran majoria no tenen més interessos polítics que la mateixa independència (com si els té ERC) que puguin competir amb els seus. No us sembla?.

Una altra punt important del teu article, i és un tema de debat aquests dies entre l’independentisme es si acudir o no a la “mani” del dia 10. Doncs jo no ho acabo de veure clar, hi han arguments en les dues bandes que em semblen convincents i de pes i no us puc negar a uns ni a uns altres les raons que exposeu. Per una banda és cert que als independentistes com a tal no s’ens ha perdut res a una manifa estatutaria, ara bé veure al President Montilla i la plana major del PSC envoltats d’estelades i crits d’independència, que voleu que us digui? em dona trempera!! . Ja m’imagino les primeres planes dels diaris de los Madriles i als “guardianes de la pàtria” del PSOE, i si a sobre els ajudem a que se’ls humitegin els ulls al sector “indepe” del PSC!!. De totes maneres penso que la “mani” del proper dia 10 serà un èxit, amb nosaltres o sense nosaltres, i crec que d’una manera o altra aniria bé la nostra presencia allà, hi anirà molta clientela potencial (tos els que hi vagin ho son)i cap proposta comercial o política que vulgui tenir presencia social penso que es perdria una oportunitat com aquesta. I això no desdiu en absolut el que proposaves sobre l’onze de setembre, que també!!. Jo, personalment a la del dia 10 no hi podré anar, però si pogués fer-ho em plantejaria seriosament d’anar-hi i segurament fer-ho amb uns fulletons explicant que som i el que pretenem, a diferència dels que ens ensenyen una pastanaga que mai tindrem pel camí que ells ens porten.

Una forta abraçada amic… i Visca la Pàtria

Company ricard vaqué, estem en sintonia… potser el dia 10 tregui a passejar l’estelada pel passeig de Gràcia de BCN, però cal no confondre la velocitat amb el tocino, aquesta manifa és per protestar a Espanya, per la decisió del TC, que dit sigui de passada, no sé que coi hagués pogut fer de diferent aquest alt Tribunal, és una manifa en defensa del Estatutet, és així, i als independentistes estelats ens utilitzaran sense cap pudor, serem comparses, NO és la nostre causa, sinó la del enemic … potser un dia d’aquests m’animo a escriure al respecte d’aquesta rara compulsió que fa que ens entreguem tan sovint “en mans de l’enemic”.
Una abraçada, i a veure si un dia d’aquests coincidim …
Company PepMB, estem d’acord en lo fonamental, que és segur, que cap parany ens farà perdre de vista.
En la meva opinió, aquesta manifa és de l’enemic. La Muriel Casals ha explicat com s’ha pretès una pancarta on tothom hi cabés, “Som una Nació, nosaltres decidim”, és com dir som barbuts i ens afaitarem de la nostre pròpia mà, és com el gos que lladra però que hom sap que ho fa perquè és incapaç de mossegar, és una rebequeria de nen txic , és una obre pensada i a mida per fer possible que l’establishment polític no perdi el “control” sobre el Ramat, perquè sí, defensem Catalunya, però quina? … la autonòmica, la espanyola.
Encara hi cap aquí un altre qüestió, que és millor?, que hi hagi algunes estelades donant suport als regionalistes espanyols, o que no n’hi hagi ni una tan sols?…. els nou conversos, gent de bona fe del entorn de l’establishment, que tot just acaben de perdre la innocència i son ara reactius al fet palès que a Catalunya mana Espanya, a partir d’ara hauran, com tothom, de decidir que volen ser, ja que s’estan fent grans per la via forçada dels fets inapel•lables.
Jo soc una miqueta silvestre, i de això de disciplina organitzativa no en sé gaire res, la veritat, però tanmateix no crec haver ofès ningú jo, i si ho fet demano disculpes, no soc cap sant.
Salutacions cordials.

Com diu la Gabancho, la mani del dia 10 no és pels espanyols, és per nosaltres mateixos. Hi ha suport de veritat. No sé si sabrás que en Josep Sort s’ha hagut de disculpar per un article molt contundent contra la mani (sembla que desde Rcat li han picat el crostó).

ah no! tampoc combregaré amb rodes de moli. Ara alguns volen fer creure que el merit es d’Esquerra. Saps quin és el seu mèrit? doncs haver-ho fet tant bé per les esquerres i tant malament per la independència. La indignació i malestar de les bases i no només les unides a ERC són les que han mogut la roda.

L’independentisme transversal no és mèrit d’Esquerra, ni tant sols el valoren, només l’usen.

salut!

————

PD: Vallfosca, entenc els teus motius però no els puc compartir.

Sigui com sigui endavant les axes!