Com m’està passant aquestes darreres setmanes, escriure l’article setmanal em resulta molt difícil, aviat tornaré a la normalitat. Una setmana més i acabaré amb les entrevistes que mantinc amb els estudiants i amb el repàs de la feina del curs. És una tasca esgotadora però gratificant.
No vull deixar passar una setmana sense dir aquí alguna cosa del panorama polític. Avui seré molt breu, telegràfic, només donaré el que considero una notícia d’interès. No dono per a més, disculpeu-me.
Poc a poc anem avançant i mantenint converses els diferents actors que volem la unitat. Tot el que ha passat fins ara és bastant positiu i només tinc sensacions agradables.
Us vull anunciar que el proper dia 8, no sé encara el lloc, serà a prop de la Plaça Catalunya, organitzem un sopar per la independència. En aquest mateix bloc us direm el lloc i l’hora així com el nom d’alguns assistents. Jo espero que sigui el principi d’un gran futur.
Pensem que serà un símbol que ens permetrà avançar cap a la unitat, serà el compromís de moltes entitats, en concórrer junts a les eleccions. Visualitzarem la nostra unitat.
Si sumem, guanyem! Sumarem i guanyarem!
Una gran notícia Enric, esperem notícies. Sembla que les coses es van posant a lloc, i fins tot en Laporta s’ha donat pressa, igual que els seus detractors en insultarlo, tot i no tenir pes aparent en les “enquestes oficials”.
Salut!
Amic Enric
La prudència és la mare de la ciència, desitjo que el sopar serveixi per lligar acords i no per tirar-se els plats pel cap entre independentistes, o sigui no diguem blat fins que aquet no n’estigui dins el sac i ben lligat
Salutacions
Recorda: Tu vals mes que altres.
Amic Enric, enhorabona, se m’està obrint la gana…
Una abraçada i fins dia 8.
Bon dia,
si tothom va ben sintonitzat no ha d’haver-hi cap problema de comunicació ni d’acord. Tothom n’ha de fer costat i tothom ho ha de fer per Catalunya, és a dir per ell mateix. En una república l’individu és el motor dels canvis, si són adequats.
Animeu-vos, que aquest sopar ha de ser, ho heu de fer immediatament, el primer dels que s’organitzin de cara als mesos de juliol i agost, a Tarragona, a Tortosa, a Igualada, a Lleida, a la Seu d’Urgell, a Girona, a Olot, a Ripoll, a la Vilanova i la Geltrú, a Mataró…, abans que comenci el curs del setembre i, així, ja hi hagi uns canals de comunicació i organització establerts.
I per la gent com jo, que té ganes de fer alguna petita aportació, res millor que alguna campanya ciutadana, que vagi escalfant o incendiant l’ambient: que si no anem al cinema, que si ens han de parlar en català, que si no paguem algun impost simbòlic, que si no paguem les multes, que si no viatgem a Madrit ni que ens matin, que si no acudim a cap convocatòria oficial a les cases de la vila… Bé, alguna cosa entretinguda i que faci mal.
I, sobretot -quina llàstima si no ho fem- que tothom se’n senti protagonista.
Que pot ser millor per passar l’estiu que construir la república? Serà històric, és a dir, sortirà a tots els llibres d’història del món. I la gent que hi participi ho podrà explicar en el futur: JO HI ERA, diran. Aquest és el premi. Després, ja s’hi veurà com va.
Vinga, vinga! L’esforç de tots serà l’única porta a la república! És un tòpic antic però funcionarà; després ja vindran energies noves. Una qüestió d’oportunitat: o la mort del sistema actual o la victòria del sistema derivat de la independència. Són les dues úniques alternatives que ens convé defensar. Com deia algú: MORT (dels altres) O VICTÒRIA (la nostra).
Salut, República de Catalunya i a reveure.
Hola Enric,espero veure’t el dia 10 a l’Assemblea de Reagrupament que en un dels punts d el’ordre del dia s’adherirà a la Conferència nacional del sobiranisme i que per la força que ara te ha d’impulsar, ja que apart dels independentistes residents en els partits del Parlament, es la força més gran. En aquest lloc espero s’acabi de confeccionar aquesta llista unitària, sense quotes i amb tota la generositat del món per posar els que ens donguin millors resultats al capdavant i units per un projecte comú. Qui no entengui això dificilment acceptarà la unitat, ja que la unitat per la unitat no val gaire, però crec que amb persones com tu i moltes altres implicades ho aconseguirem.
Salutacions.
Albert Cortés
Esperant notícies i que tothom tingui prou seny i generositat per no malmetre una oportunitat que tanta gent espera des de fa tant de temps.
Salut!
Molta sort en aquests moments decisius per fer la candidatura per proclamar la Independència.
PepMB,
Disculpeu-me, però avui he dedicat el dia a anar a la platja i no fer res (a banda de mil telefonades) més fins ara. Estava que no m’aguantava.
Penso que si, que tot es mou, ràpid, i que anem bé. Paciència i no moure’s de la línia.
Jorfont,
Amb prudència hem anat fent les coses i així continuem. Jo crec que en el sopar no ens tirarem els plats pel cap sinó que visualitzarem la unitat. Si no ho fem, segur que no surt. Confiem en el seny de tots.
Vallfosca,
A veure si surt com esperem!
Una abraçada
Josep Llorenç i Blat,
A veure si la cosa acaba de rutllar. Jo no espero mai un 100% de coordinació i acord, però si aconseguim que s’assoleixin els mínim necessària anirem bé.
A veure si a partir d’aquí podem anar bastinmt una bona campanya ciutadana.
Albert Cortés,
El que m’expliques és una bona notícia. Intel•ligència i generositat són cabdals.
T’agraeixo el comentari personal.
Josep Torà,
Creuem els dits! Les coses s’espatllen per manca de seny. Preguem: seny!, Seny! Seny!
Talaiòtic,
Esperem que els que tenen la responsabilitat i les ganes de ser-hi, hi posin tot el seny del món.
Estic d’acord amb totes vosaltres.
Si en permeteu jo voldria remarcar de l’article, el sentit de Compromís com a sentiment d’objectiu comú que es produeix en les relacions quan totes les parts son capaces d’anar més enllà del que es obvi i previsible i fonamentat en la llibertat, la responsabilitat, la reciprocitat i la coherència
Perquè Compromís son els vincles que hem creat moltes dones i molts homes a través de 10mil, ILp’s, de les Consultes ; amb la” militància” d’anys en diferents plataformes, amb Suma Independència; en l’assistència ininterrompuda a multiplicitat de convocatòries independentistes; amb les persones de Reagrupament que han tingut el coratge de “sortir” d’ un partit ; amb partits aventures i intrèpids com Cup’s , Partit Republicà , Força Catalunya, o de nous com Democràcia Catalana… Vincles amb les persones que han decidit lluitar per la independència des de dins de CiU, d’ERC, PSC o d’Iniciativa o amb les persones que ho fan des de tribunes periodistiques i un llarg etc.
Tothom hem estat disposats per una causa comuna, ens hi hem compromès.
Compromís es també per a mi perseverança, diligencia , humilitat i humanitat.
Si en aquests escenari històricament únic, algunes de les persones que han d’organitzar la formació d’una coalició per una candidatura (sota la fórmula que s’estimi) el•ludeixen el seu compromís, la situació de crisi de l’ ànim independentiste serà proporcional a les expectatives que ara s’han generat i les causes les haurem de cercar entre els propis agents d’aquesta empresa.
Estic convençuda que tothom serà a l’alçada.
Gràcies Enric per comprometre’t i disculpa la llargada del post.
Friso per a que arribi el dia 8, com quan de petit esperava el 6 de gener, amb la mateixa il·lusió, espero que les noticies siguin bones.
e-Notícies:
“El ja expresident del Barça, Joan Laporta, participarà dijous vinent en el primer acte important des que va confirmar el seu pas a la política a través del seu web el passat dia 2. Laporta ha confirmat la seva presència a un sopar organtizat per l’entitat Suma Independència amb l’objectiu de constituir una candidatura independentista a les properes eleccions al Parlament. El sopar tindrà lloc a l’Hotel Catalònia Berna (Roger de Llúria, 60 de Barcelona) a dos quarts de deu del vespre.
De moment han confirmat la seva presència -a més de Joan Laporta-, el catedràtic Enric Canela (Suma Independència), Santiago Espot (Catalunya Acció), mossèn Dalmau i fins i tot personalitats properes a Reagrupament com l’expresident del Parlament Heribert Barrera, el doctor Moisès Broggi o Toni Strubell. [...]”
http://politica.e-noticies.cat/laporta-el-nou-macia-42429.html
Avui, 4 de juliol de 2010, ha estat presentada, al Parlament de Catalunya, aquesta petició, per tal que la tramitin i aprovin. Si voleu adherir-vos o presentar-ne una altra, cosa ben fàcil de fer, feu-ho en aquesta adreça:
http://www.parlament.cat/web/serveis/parlament-20/epeticions
“Bon dia,
Catalunya ha estat la terra del poble català. Aquí ha viscut com a poble lliure i sobirà, aquí ha viscut com a poble sotmès i trist, aquí ha creat una societat i una cultura amb valors nacionals i universals.
Després d’una successiva pèrdua de condicions favorables a la nostra llibertat de fa segles fins ara, per raó d’una continuada sèrie de conflictes bèl•lics i polítics, d’on sempre ha sobreviscut malgrat les aparences.
Ve ara el moment de deixar de banda aquesta relació forçada amb la demarcació espanyola, pel dret natural que els pobles tenen a la vida, la llibertat, la independència i la recerca de la felicitat, com un poble més entre la resta de pobles i nacions de la Terra.
És per això que, confiant en la vostra honradesa catalana, presento aquesta petició al Parlament de Catalunya, per tal que aprovi aquesta declaració:
___________________________________
EL PARLAMENT DE CATALUNYA,
A 11 DE SETEMBRE DE 2010,
DECLARA
LA INDEPENDÈNCIA DEL POBLE CATALÀ
I LA CREACIÓ DE L’ESTAT CATALÀ,
ORGANITZAT COM A
REPÚBLICA DE CATALUNYA,
AL TERRITORI QUE,
PER DRET I PER HISTÒRIA,
N’ÉS EL PROPI.
_____________________________________
Moltes mercès per l’atenció que ens feu.”
Ho faig en el meu nom i en el dels meus filla i fills, de qui en sóc representant.
Mª Teresa,
Moltes gràcies per aquest escrit que no per lletra és llarg ja que té contingut. Més encara per la defensa de la unitat que fas i el reconeixement a molts que han lluitat.
També gràcies per la consideració personal. Si tothom es manté ferm en el compromís al país, guanyarem
Pau Vallejo,
Esperem que el resultat sigui igual que la teva il•lusió. Gràcies pel teu sempre incondicional suport.
Agustí Esparducer Segura.
Bon investigadors la gent d’e-notícies. Tant de bo tingui raó.
Josep Llorenç i Blat,
No veig com adherir-m’hi. Veig, a l’adreça que ens dones, la forma per entrar una de nova.
Enric,
com a part dins el sopar del dia 8, sería bo que l’independentisme fora d’Esquerra és posicionés en la necessitat o no d’anar a aquesta manifestació perque com es pot llegir estem dividits.
Què opines sobre la inclusió a l’ordre del dia de l’assamblea de RCat que demana Josep Pinyol per debatre la participació de Reagrupament Independentista a la Conferència Nacional del Sobiranisme? I sobre la posibilitat d’un gran acte amb milers de participants en un palau d’esports que aplegués el moviment sobiranista?
Gràcies i felicitats per la feina que fas.
David B
Bona nit,
ho sento que no s’hi vegi. La raó és que el Parlament, primer i abans de permetre adhesions, ha d’acceptar a tràmit l’ePetició.
Si s’admet, tot seguit apareixerà, a la web del Parlament, la Declaració i la possibilitat d’adherir-s’hi.
Si no s’admet, tot seguit apareixerà, a la web del Parlament, l’ePetició i les raons per les quals no ha estat admesa.
A veure què fan, oi? Al capdavall, la Declaració només diu allò de què tothom se’n vol fer defensor: la llibertat i la felicitat del país. I ho demana un ciutadà d’allò més innocent i natural.
Serà fantàstic si us adheriu, vós i tothom que ho desitgi.
Serà igual o més fantàstic si presenteu una ePetició amb els mateixos interessos, sense entrar en més discussions estèrils.
Fins i tot, tothom podria presentar-ne una de semblant; sobretot els que no puguin assistir-hi a una manifestació que es fa lluny de casa seva, o que no tenen temps per raó de malaltia o obligacions familiars, o que no en veuen clar el sentit.
Moltes mercès per l’atenció que em feu. Sumem-nos a la independència.
Salut, República de Catalunya i a reveure.
Bona notícia!
“Reagrupament i Democràcia Catalana ja han consensuat els quatre caps de llista que presentaran a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals en els propers comicis, segons ha pogut saber Som Notícia en exclusiva. Tot i que alguns mitjans han tingut interès en remarcar que Laporta havia fet un partit al marge de Reagrupament, el cert és que Laporta i Carretro sempre s’han posat d’acord i aquesta última setmana les dues parts han mantingut diverses cimeres per acordar les llistes. Reagrupament i Laporta aniran plegats, i en els propers dies Laporta farà una roda de premsa i a l’assemblea del proper dia 10 se segellarà l’acord si els reagrupats hi donen el vistiplau. El dia 10 també es votarà la marca electoral, i tot apunta que serà Democràcia Catalana, enregistrat per Joan Laporta.”
http://somnoticia.cat/2010/07/05/els-quatre-caps-de-llista-de-la-coalicio-entre-reagrupament-i-democracia-catalana/
Això estava cantat. A mi m’interessa molt més el que es desprengui del sopar del dia 8. No m’agradaría que es fés un lleig a deumil, per exemple.
Que ningú no s’equivoqui. Si el pacte és nomes entre Reagrupament i democràcia Catalana jo no hi donaré suport.
Ha de ser mes àmplia.
àmplia i generosa… la independència bé s’ho val.
No crec que ningú pretengui deixar a fora qualsevol independentista de vàlua àmpliament contrastada, que pugui aportar valor positiu i és clar, un important nombre de vots a la candidatura.
En tot cas, jo sí que donaré suport a la candidatura independentista transversal més forta, porti el nom que porti i hi hagi qui hi hagi, tot i les meves preferències, que les tinc, però són molt menys importants que l’objectiu.
Si en el esperat sopar de dijous no hi ha acord, pot passar que tinguem quatre candidatures : RCat+DC, Força Catalunya, ERC i Candidatura d’unitat Popular. Si el Sr. Canela diu que no donarà suport a Rcat+DC, si van sols. Ens podria dir a qui ho farà ?
En l’Assemblea de RCat crec que es deixarà una porta oberta per a possibles pactes, acords, o coalicions posteriors.
Esperem que tot acabi bé.
Josep Maria Sala,
Per endavant, esperem que acabi bé.
Si l’assemblea ho deixa obert a pactes vol dir a coalició (electoralement no hi ha res més) tot estarà bé.
Si no és així seguiré intentant una coalició entre tots els exclosos. Als que exclouen no els vull.
Sr. Enric,
no voldria pas entrar en polèmica i menys en aquests dies que han de ser d’unitat.Si li sembla doncs que és més oportú, no cal que em contesti.
Parla d’excloents i d’exclosos. M’agradaria saber qui són els uns i els altres i les raons que té per afirmar tal cosa.
Enric, només una precisió: Si l’assemblea ho deixa obert a pactes, també podria ser pactes per incorporar més persones a les llistes. Vull dir que electoralment, deixar-ho obert a pactes, no ha de ser necessàriament coalició, tot i que també ho podria ser. L’important és l’objectiu i que hi hagin persones que aportin valors positius i vots. Crec que el resultat final serà molt bo!
Josep Maria Sala
El que tenim es que els dos “grans” s’han posat d’acord, fins aqui tot perfecte. Ara cal veure com s’ho fan per integrar als “petits” que acumulen menys electors però també en tenen.
No calen primeres files, però suposo que una posició comode sería aquella que els permet ser visualitzats al mateix temps que dóna la possibilitat de mostrar el seu missatge de “partit”.
Si pel que fós no hi hagués voluntat i tot s’acavés amb el “cuinat” de dos principals, Rcat i Jan Laporta (el partit encara no té presencia), basicament s’haurien repartit lo seu i farien un lleig als altres.
Potser Democracia Catalana tindrá a veure amb aquesta integració dels petits, ja que del partit d’en Laporta en sí no s’en coneix res ni ningú.
PepMB,
gràcies pel seu comentari.Tot el que llegeixo m’ajuda a entendre l’estat actual del projecte comú.
La integració de tothom crec que passa per la Conferència Nacional pel Sobiranisme. Hem de pensar en els partits petits però també en les persones que han participat en les consultes populars i no en són militants de cap. Crec que en l’Assemblea de Reagrupament es donarà suport a aquesta Conferència i RCat+DC en serà una part.
Estic plenament d’acord amb l’Enric Canela. I consti que soc associat a RCat. Però em sembla que l’objectiu es unir forces. Unir. No que els grans es mengin als petits. No que tinguin mes drets uns que d’altres. Simplement unir per aconseguir créixer com a grup independentista. Generositat: això l’electorat ho valorarà. Tota la resta son personalismes. Si aquests qui ens volen liderar realment s’ho valen, haurien de ser capaços de deixar altres diferències i en alguns casos fer un pas endarrera, o tot acabarà en un no res. Quina pena si no s’aconsegueix: m’hauré de quedar a casa una vegada més…?
Despres d´haver lleguit les ultimes noticies referent al sopar del dia 8.
Amic Enric,
Repeteixo el meu comentari que vaig editar al teu bloc, així mateix et recordo una dita castellana que ja era coneguda pels meus reva savis,“Quién con niños se acuesta cagado se levanta.” A vegades mes val anar sol que mal acompanyat i tu pots fer-ho.
• Jorfont escrigué:
03/07/2010 a les 08:47
Amic Enric
La prudència és la mare de la ciència, desitjo que el sopar serveixi per lligar acords i no per tirar-se els plats pel cap entre independentistes, o sigui no diguem blat fins que aquet no n’estigui dins el sac i ben lligat
Salutacions
Recorda: Tu vals mes que altres.
Salutacions