Ahir va ser un dia que molts recordarem. Començarem amb la assamblea de Reagrupament, elegint els candidats que proclamaran la independència al Parlament de Catalunya l’any 2010, o si som més objectius, els que donaran una sorpresa, els que condicionaran el Parlament.
Després de parlar amb molts patriotes, molts amics que van a les llistes, el que puc dir-vos és que estic emocionat. Emocionat, perquè és gent de vàlua, gent patriota que s’hi deixara la pell, els diners, i el seu temps, i tot això per què els seus fills i nèts puguin viure millor, puguin tenir aquest temps, aquests diners que ells no van tenir.
Són persones que miren pel futur del poble, són persones que lluiten pels seus avantpassats, per una terra que senten, i un himne que els fa emocionar.
Són persones que admiro, són persones a admirar.
I després se’ns tirà al capdamunt una manifestació,
érem un milio i mig de persones,
el Pais va dir que no.
Tant se val el que ells diguin,
Allà vam demostrar,
que d’aqui poc al Parlament de Catalunya,
Una gran sorpresa s’enduran.
Els candidats hi van ser,
van donar suport a la població,
que com que saben que és honesta,
patriota i està cansada,
donarà suport a la coalició.
Pancartes i pancartes,
cridaven el seu nom,
Catalunya independència,
Volem ser un Estat nou.
Europa ja ens espera,
Ja ho diuen als informatius,
Catalunya en guerra amb Espanya,
És el moment de decidir.
Aqui ningu ens escolta,
els politics es fan l’orni,
que continuin escolta,
que la independència ja s’acosta.
Després d’aquest poema,
espero que us hagi comunicat,
que amb esforços i treball,
aconseguirem la Unitat.
Salut i Independència.
Visca la Terra, Visca la Llengua, Visca Catalunya Lliure.
Independència JA ||*||
Adeu Espanya
somi tots,endavant
La nostra sentència, és la INDEPENDÈNCIA!!!!
Sense UNITAT no hi haurà INDEPENDÈNCIA.
M’encantaa!!!!!!
VISCA CATALUNYA LLIUREEEE!!!!!!!!!!!!!
Crec que penso com tu…
Una salutació des de XILE
Avui mes que mai, INDEPENDÈNCIA.
Us agafe el text per al meu bloc. Gràcies.
Hauríem d’exigir una Candidatura UNITÀRIA, si volen el nostre vot, que es mullin.
Visca La Pàtria.
JosepPrat,
Et deixo un altre rodolí:
La llengua i la Nació han tocat
De ben segur l’han cagat.
Es dolent i un xic escatològic però crec que s’adiu en la realitat i a part d’això els escanyols tampoc es mereixen res millor, no cal organitzar-lis uns jocs florals, no us sembla?.
Salut, Unitat i Independència
Bé, només un cosa. La coalició s’haurá de veure. Ahir vaig comprovar que molta gent no coneix cap “novetat”, d’altres que encara es refugien en el vot en blanc, i d’altres que segueixen fidels als seus partits catalàns.
Queda molta feina i poc temps.
Salut!
PepMB,
És la pura veritat, veurem, el que és segur és que sense unitat els resultats seran pitjors, jo ho veig així.
Salut i Pàtria
Gràcies Josep,no cal que m’ho diguis,et surt del cor.
Ho tenim a tocar,cal fer la feina molt ben feta,i molta generositat!
Una abraçada company!
Salut i Pàtria!!!!
PErsones admirables, si senyor Prat, persones que es deixaran la pell i els diners per Catalunya, que senten la pàtria. Igual que la sentien fa uns anys quan la van traicionar forman part d’un govern tripartit amb els espanyolistes, persones que es van equivocar greument donant suport als qui ens volien eliminar com a nació. Els mateixos rebotats que llavors ens deien que amb ERC podiem caminar per la independència ara, alguns d’ells amb la menjadora esgotada, ens venen a dir que confiem amb ells, que els hi donem una segona oportunitat… jo , que soc bona persona, hi estic d’acord, es mereixen una nova oportunitat, però no a les llistes. Cal gent nova que encapçali aquest projecte, no els de sempre.
El recurs de la llagrimeta fàcil a mi no em convenç. Jo, que soc desconfiat de mena, no acostumo a cometre el mateix error dues vegades. Aquests senyors que ara encapçalen la llista de Rcat ja la van pifiar en el seu moment, jo no m’en fio, i ara, ja no la podem cagar una altra vegada perque ja seria d’idiotes.
Jo preferiria gent nova, que n’hi ha i de bona.I segur que seria gent igualment patriota, que es deixaria la pell i s’hi deixaria els quartos, i podriem tots plorar d’emoció amb élls de lo patriotes que son… pero gent nova.
Salut
Més enllà del contingut, que és molt respectable i adimirable i jo m’hi adhereixo, el poema és pèssim en la forma. Per encimbellar els ideals independentistes, cal fer obres de més qualitat.
Gràcies a tots pels comentaris, i al Raul V li dic que el 95% de les persones de les llistes de Rcat mai han estat a cap llista.
Al Ramon Aran li dic que si, que és un poema de versos lliures i blancs. Un poema fet ràpid i amb el cor. Quan em vulgui dedicar a fer poemes ja t’ho comunicaré, fins aleshores faig el que puc.
Es cert, senyor Prat, fins i tot hi ha gent que no hi vol ser i l’han ficat perque sino no arribaven, però jo hem referia als llocs preeminents, als caps de llista.
En aquest país tot és possible!!!
Quin somni és pensar en un país lliura i independent !!!
També somio que els que manen són gent del poble, entregats totalment i que no tiraran enrere mai. Però, els que treballen per nosaltres, han de ser uns professionals i han de fer la seva tasca a la perfecció , ho han de fer bé!!!, molt bé !!! han de ser els millors en les seves competències!!!! Ells han de viure de la seva feina i passar contes del seu treball, tal com ho fem tots en les nostres respectives feines . Si no ho fan bé o ens estafen ……els hem de poder expulsar immediatament, com a qualsevol empresa .
Si aconseguim una empresa així Catalunya tirarà endavant. Jo crec que tenim gent prou qualificada . El que fa por són els que volen ser protagonistes i no són professionals en el lloc que els toca estar.
Somiem !!! clar que si !!! constantment !!!
Raül, primer de tot, no sóc reagrupat, ni els votaré si van en solitari, però sí els vull fer una mica d’advocat.
Dieu que alguns ja van formar part d’aquell antic i digne partit (abans, s’entén, ara no!!) que ens va enganyar a tots i traït, posant-nos al més ranci espanyolisme travestit o disfressat de catalanisme tebi (sent generosos) com a cap del govern de la Generalitat, amb la qual cosa han acaparat tot el poder polític possible del Principat. I estic totalment d’acord, perquè és evident i notori. Però també us dic que estic convençut que no era exactament això el que volien aquells que abans formaven part d’aquell partit però ara han creat RCat. Prova d’això és que van sortir “volant” i van haver de crear una altra cosa. Estic convençut que van ser els primers a ser enganyats per aquella part de la cúpula que segueix a dalt de tot, en primer o segon terme, com a Consellers, diputados o ara alliberats per poder fer la campanya. Van ser utilitzats, com la resta de catalans.
No vull fer comparacions impossibles, però quantes oportunitats li hauríeu donat a en Macià, un militar espanyol? Un colpista que va intentar alliberar Catalunya per les armes i que va fracassar? Un President que va proclamar la República Catalana i que es va haver de desdir? Les que fessin falta, no? Perquè va demostrar que s’ho havia guanyat a pols. Doncs als dirigents d’RCat jo crec que se’ls hauria de donar una altra oportunitat, a veure si són capaços d’integrar-se, encara que sigui liderant-la, a la coalició per la independència. Encara que sigui com a última oportunitat. A més, comptem amb una bassa amagada: no aniran sols, sinó que tindrem persones com l’Enric Canela (al vostre servei!!) que no els trauran ull de sobre.
Ho has dit molt be Jesús, pero l’ultima frase que el Canela no els hi traura l’ull de sobre, fa efecte de ser dolents els de RCAT i de desconfiança.
Cal que siguem més confiats.
Jo aposto per la coalició que estic segur que acabarà havent-hi.
D’acord, Josep Prat, però si d’algú em refio ara mateix és de n’Enric Canela, que per alguna cosa vaig ser (que jo sàpiga) el primer a declarar-se públicament canelista al BGS, quan això començava a moure’s, ja fa mesos.
I més que confiat, el que estic és molt il·lusionat de veure que alguna cosa pot sortir de tant de moviment, alguna cosa votable, vull dir. Alguna cosa que sigui més que allò que temps enrere dèiem “unaltra cosa”, ja m’enteneu.
Una cosa és clara, a banda de les desqualificacións que ens ha regalat la caberna i les seves teories dels 56.000. Es clar que els politics catalàns han sentit ploure. Tots veuen que la gent “defensava l’estatut”. En Mas potser veu una mica més, però no s’ha desviat ni un milimetre del seu projecte de “decidir concert economic”, simplement empra altres paraules per fer-ho maco. Mentre l’expresident Jordi Pujol segueix sense saber de què anava la manifa. Com va dir a tv3, segueix veien accidents i suposant que la resta estava per defensar la seva lavor i el seu estatut.
Haurem de mobilitzar la gent altre cop, el mal és que a l’hora de votar la nostra unitat, la dels catalàns, es trenca.
La campanya comença JA. Si fem una bona feina, podem convençer a molta gent.
Us animo a quedar algun dia tots per quan ja tinguem la candidatura unitaria, per fer una enganxada massiva de cartells, fer actes, parlar amb la gent, intentar anar a la ràdio explicant-ho, anar a debats televisius més propers (locals , comarcals) sense oblidar-nos si ens deixen dels autonomics.
Campanya?? Ja fa dies que Bcn està plena de cartells amb la cara del resident enganxada a una senyera.