Si algú creia que Catalunya era una nació, el tribunal constitucional espanyol ho ha deixat ben clar: Catalunya no potser ser-ho més que de manera simbòlica i sense cap diferenciació que la resta de les comunitats autònomes. Som una simple regió espanyola amb els mateixos drets que Murcia o Extremadura.
Si algú encara creia que el català podia ser la llengua preferencial de Catalunya i per tant rebre especial tractament per fer front a la castellanització que s’havia imposat per la força de la violència i de la sang, el tribunal constitucional ha dit que no.
Si algú encara creia que els catalans podien tenir un finançament més just segons les especificacions de la societat catalana, doncs el tribunal constitucional ens ha dit que no. Nosaltres no poden gestionar els nostres recursos i tampoc podem demanar res d’especial. Tot depèn del govern d’Espanya
Si algú encara creia que podíem tenir una justícia catalana, doncs no. Segons els tribunal constitucional la justícia seguirà sent l’espanyola.
Si algú encara creia que l’Estatut aprovat i referendat per referèndum tenir rang de llei superior als decrets que pugi fer el govern espanyol, el tribunal Constitucional ha dit que no, que en qualsevol moment el govern de torn de Madrid pot fer un real decret que pot envair les competències de Catalunya.
Si algú encara creia que el Parlament de Catalunya pot convocar referèndums, encara que sigui per decidir si vol que Sant Joan sigui festa per tota Catalunya, el tribunal constitucional diu que no. Això només és competència del govern espanyol. Convocar un referèndum per la independència , encara que sigui amb una pregunta indirecte, és impossible.
Després d’aquesta sentència, els espanyols ens diuen que Catalunya només té dos camins:
- Acceptar la seva mort
- Esdevenir un Estat propi.
El dissabte més d’un milió de catalans es van manifestar amb un sol crit unànime: INDEPENDÈNCIA.
El poble va parlar i ho va deixar ben clar el que vol. Però en una democràcia no pot funcionar per manifestacions. És a les eleccions a on és reflecteix la voluntat del poble. El Parlament de Catalunya és a on democràticament les ciutadans expressen qui són els seus representants que miraran de fer realitat els desitjos del poble.
Per això, nosaltres, els ciutadans de Catalunya haurem de triar que volem a les properes eleccions al Parlament:
a)Votar per la candidatura que vol proclamar la independència unilateralment , per després aprovar la Constitució de Catalunya, fer un referèndum de ratificació i esdevenir un Estat sobirà.
b) Votar els partits que segueixen insistint en continuar dins d’Espanya, o que apel·len noves vies, que tothom sap que són inexistents i impossibles, per aconseguir més sobirania per Catalunya.
La lògica seria que el milió i escaig de catalans que vàrem manifestar el passat dissabte, triessin l’opció a). Però la mentalitat irracional i esquizofrènica de molts catalans, després de 300 anys de submissió i vassallatge, farà que difícilment sigui així.
També les ànsies de protagonisme d’alguns i la utilització del independentisme com a marca electoral, farà que la opció a), no rebi a priori el suport unitàri de molts dels que cridaven independència pels carrers de Barcelona. Com sempre passa, serà molt difícil que hi hagi una sola candidatura. Però jo ja em conformo que hi hagi almenys una amb ets i uts, encara que treballaré fins al final perquè hi hagi una de màxima unitària.
Davant d’aquest repte, els que estem lluitant per aconseguir la independència, haurem de fer un esforç per ser generosos, intel·ligents i deixant les anises de protagonisme a fora per mirar d’anar el màxim nombre d’independentistes junts. Però la clau, per mi serà arribar a la gent poc polititzada i que no llegeix aquests tipus de blocs, la situació a que ens afrontem els catalans. Per això amics compatriotes, cal que cadascú de nosaltres treballem fortament els propers mesos per convèncer a tots els nostres amics, parents i coneguts, que les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquesta tardor són vital per la nostra supervivència com a poble. Haurem de decidir: morir o ser lliures.
Endavant les atxes!!
Bon dia,
“morir o ser lliures”?
No, més aviat que morin altres, l’opció de l’independentisme passa per una coordinació copulativa, en sentit estricte, és a dir, accions simultànies: “morir i ser lliures”; és a dir, “morir” l’estat espanyol actual “i ser lliures” els qui s’apuntin a la desfeta.
Sobre els qui no llegeixen aquests blocs, millor deixar-los reposar, que no tenen temps d’altra cosa: entre que molts no tenen feina, entre que poc entenen què parlem que no sigui la seva selecció i les seves cançons agressives, entre que poc han volgut integrar-se a Catalunya i que sempre fan cara d’anar de pas, des de fa més de quaranta anys. Millor que continuïn menjant, dormint i cantant a la seva realitat virtual; ja els donem feina i salari i, això sí, que som catalans honrats, l’agraïment per tot allò que han fet per Catalunya i per ells mateixos.
Del milió i mig que van anar a la manifestació, ara veurem que els ha quedat al cap.
Alguns van anar com qui va a un parc temàtic: Port Independència i Aventura; i ja n’han fet prou. Que era un avorriment estar-s’hi a casa de la sogra, mirant la tele i aguantant la canalla.
Alguns van anar com qui va a les ofertes dels supermercats: no sigui cosa que, quan vinguin els fets independents, no puguin dir que elles hi van ser i, doncs, també tenen dret de tenir un càrrec en un nou context independent.
Algunes hi van anar calentes d’orella, fartes de tanta repetició de tòpics, a la recerca de noves sensacions i sentiments que ens treguin de les competicions esportives internacionals. Bona gent han de ser i, si no els bufa el vent d’altra banda, ho seran.
Tu, molt bé tot plegat. Només resta fer una bona proposta als jubilats i que tornin a casa seva, prèvia indemnització suficient sobre les seves propietats, adquirides al llarg d’anys i anys de treball, després d’una emigració forçada des de les gracioses terres del sud, a càrrec de les compensacions que ens deu l’estat espanyol i que administrarà el govern republicà de Catalunya.
Salut, República de Catalunya i a reveure!
Manel,
molt d’acord amb el teu article. Esperem que molts dels votants dels partits parlamentaris actuals, les persones abstencionistes, les del vot en blanc…es decideixin, aquesta vegada, per l’ opció de la Candidatura transversal i unitària que ens portarà a la creació d’un Estat Propi que ens permetrà construir una societat més justa i igualitària perquè tindrem les eines que ho faran possible : la sobirania política i l’econòmica
Aquesta Candidatura transversal i unitària crec que, ara, passa per la Conferència Nacional del Sobiranisme.
En la tercera Assemblea de Reagrupament es va aprovar la participació en aquesta Conferència. No sé si això acabarà bé doncs queda poc temps i molta feina a fer.
Si la Conferència fracassa sempre ens pot quedar una coalició a dos amb RCat i Democràcia Catalana ( què espera en Joan Laporta a definir-se?). Si tampoc aquesta fòrmula és possible que no es preocupin els que volen la Independència, hi haurà segur una Candidatura que la defensarà, la de Reagrupament independentista. Poc a poc hem anat treballant. Tenim : infraestructura, programa, constitució, llista electoral…Acompanyats, o si no hi ha més remei sols, segur que ens presentarem.
Ara penso que ens hem de posar a treballar perquè la Conferència abans esmentada sigui un èxit.
Josep Llorenç, part de raó tens, el problema és que tothom té dret a votar independentment si té idea del que vota.
Que no tothom que va anar a la mani estan conscienciats, segur, però la majoria si que ho estan de que cal apostar per la independència.
Josep Mari Sala, ho has resumit perfectament el que jo penso. Encara que per experiència política i coneixedor d’alguns dels actors que volen figurar a la CNS, sóc un pel esceptic.
En tot cas, la notícia del Alfons Lopez Tena de què sembla que deixa CDC, confirma un article meu que vaig fer fa temps sobre que cada dia que passa, quedarà menys oxigen pels independentistes que volen continuar dins de partits autonomistes com CiU. Però sobretot això serà més eviden quan la candidatura per proclamar la independència agafi protagonisme.
Com un independentista pot continuar votat autonomisme o un independentisme indeterminista quan existeix una opció que té com a proposta proclamar la independència al Parlament?
Potser si que malgrat la meva poca confiança amb alguns, al final, de la CNS (si es es materialitza perquè ara mateix és el mateix que SI, una declaració d’intencions) i del Laporta, surti quelcom tangible que pugi pactar anb la llista de RCat i al final anar-hi junts. Esperem-h’ho.
A mi, sense voler ser pessimista, m’escama que molts dels que clamen a favor de coalicions, sumes, etc… , coincideix que són els que durant un any no han volgut sumar-se a Reagrupament per més que se’ls ha convidat, per qualsevol raó, menys per patriotisme, que és la raó per la qual hi som la immensa majoria. Per això també em declaro escèptic, ja que aquest tipus d’actituds no sé com poden anar en la complicada vida parlamentària. Esperem que sigui com sigui, quedi una bona candidatura, que projecti una imatge potent i cohesionada, que inspiri la confiança dels votants i que actuï en conseqüència a l’hora de la veritat. De moment amb les llistes aprovades dissabte ja tenim una molt bona base.
Jordi
coincidim plenament. Hi persones que ateposen les seves preferències personals al patriotisme.
Per no fer el mateix que aquestes persones els reagrupats hem dit a aquesta III assemblea que estem oberts a pactar amb qui sigui i que tots els candidatus de la llista estan disposats a deixar el seu lloc per fer la candidatura més forta.
N’hi ha que es procuren excuses abans de res, es volen salvaguardar, s’estimen tant i tant a si mateixos que es posen la bena abans de rebre cap ferida… s’ocupen en una fugida “honorable”.
Els qui preparen excuses no actuen de bona fe. Tan mateix seran sobrepassats per l’onada de patriotisme, “nosaltres” els catalans exigim la UNITAT per anar al Parlament a declarar la Independència de Catalunya.
Totalment d’acord Xavier, només un matis per part meva. Exigeixo Unitat però no per això deixaré d’anar a votar al Parlament per la independència.
Estem en una emergència nacional i que no vegi que ara cal anar junts en una candidatura per proclamar la independència, és que és estupid o no és patriota.
La mesa del Parlament de Catalunya ha revocat la decisió presa el 8 de juny passat d’admetre a tràmit la IP per organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya, al·legant que no s’adequa al marc legal vigent segons dictamen del C.G.E. Els que han negat al poble la possibilitat d’expressar-se lliurement sobre el tema en qüestió han sigut els següents partits: PSC-PSOE i PP que ja hi estaven en contra des dels seus inicis i ara s’hi han sumat CiU i ICV-EUiA, deixant ERC sol defensant la continuïtat del procés. En Alfons López Tena ha dimitit del seu càrrec de Conseller Nacional de CDC i ha fet unes dures declaracions sobre el seu partit que us recomano llegiu.
Així es demostra les actituds que prenen els partits majoritaris a Catalunya després de la gran manifestació del dia 10, així és com salvaran Catalunya, RENUNCIANT quan calgui… que sempre cal. CDC i els seus líders han demostrat que no tenen talla per gestionar el disgust dels catalans, que no son Nacionalistes Catalans, que renuncien i abandonen sempre i que de cap manera ens portaran ni a la independència ni a la confederació, ni a res de res que no sigui seguir emmanillats a Escanya, escanyats i ofegats pel jou suportat, i ells tan tranquils. Mentre hi hagin “burros” hi haurà gent que vagi a matxet!!.
Salut, Unitat i Independència.
Perdona Manel
Perdona Manel que hagi irromput així en el teu fil però no me’n he pogut estar.
En altre ordre de coses estic absolutament d’acord amb el que expresses en el teu article, absolutament d’acord.
També estic d’acord en el que dius que en el moment d’emergència nacional que estem qui no vulgui o treballi en contra de la candidatura unitària és que es estúpid o no és patriota. I també concloc amb tu que si no s’assoleix la C.U.I (candidatura unitària independentista) això no farà que jo no voti, votaré per la independència i en consciència, avui per avui si no hi ha CUI ningú té el meu vot ni el meu recolzament assegurat, ja veurem que succeeix i com es mou cada un dels agents participants.
Salut i Visca la Pàtria
Joan P
Coincidim completament amb tot, i sempre pots escriure noticies aqui.
Per cert, respecte al que has escrit he fet un post rapid al meu bloc personal sobre ALT i Uriel, que també ha anuciat que deixava de ser conseller nacional d’ERC
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/173162
Per cert acabo de saber per altres fons, que per dimitr de conseller nacional d’ERC com que ho era per ser diputat , havia de deixar l’acta i no ha volgut fer-ho. Per tant Uriel no ha deixat de ser conseller malgrat ha anuciat que ho feia.
Independència disabte i violència espanyolista diumenge. Balanç: agressions, crema mobiliari unrbà, destrucció de vehicles, crema de senyeres….etc
Els politics com si plogués….
…pluja daurada
Sabeu el més trist… que els politics sempre menystenen els independentistes, com si fóssin quelcom dolent, i total són catalàns que defensen el seu pais i en volen el millor.
Aquesta és la nostra creu.
Salut i visca la terra lliure!
Els que varen duu la iniciativa popular per a fer un referèndum de independència al Consell de Garanties Estatutàries foren en Sirera del PP i Manuela de Madre del PSC.
El CGE ha dictaminat que no és competència estatutària, aquest és el principal argument, tot i que n’esmenta d’altres. El CGE ha fet un dictamen tècnic-jurídic, sense entrar en valorar la conveniència i la oportunitat.
Tanmateix arribats en aquest punt, tampoc era necessari que cap altre partit es pronunciés.
Personalment, em sembla que cercar “escletxes” jurídiques per “entrar” en un espai on no et demanen perquè no t’hi volen no em satisfà gens, prefereixo la via directa d’entrar per la porta, i no per cap finestra i escletxa, i fer un exercici de Sobirania Nacional declarant la Independència de l’Estat Català.
Tot el demés és augmentar la autoflagelació.
Demà dia important:
REUNIÓ DE TREBALL PER ACONSEGUIR UNA CANDIDATURA ÚNICA INDEPENDENTISTA AL PARLAMENT
05.07.2010 – 21:06
Els impulsors del Manifest a favor d’una Conferència Nacional del Sobiranisme, han convocat pel proper dimecres dia 14 als partits i entitats sobiranistes més importants.
Els senyors Moisés Broggi, Heribert Barrera, Antoni M Badia i Margarit, Agustí Bassols, Oriol Domènec i Joan Blanch han convocat una reunió de treball amb les principals entitats i partits que podrien participar en la configuració d’una única candidatura sobiranista, transversal i equilibrada per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Les darreres setmanes, s’han produït contactes entre diverses entitats i partits, el resultat de les quals ha estat que Suma Independència, Partit Republicà Català, Unitat Nacional Catalana, i diverses associacions sobiranistes ja hagin signat un preacord.
A la reunió del dia 14 s’ha convocat també a ERC, Reagrupament, Joan Laporta (DC), les CUPS, Unió de Pagesos, Cercle d’Estudis Sobiranistes, Cercle Català de Negocis (CCN), Intersindical -CSC, SEPC, Sobirania i Justícia, Sobirania i Progrés, Plataforma pel dret a decidir, Coordinadora de les consultes, Plataforma per a les seleccions esportives, Catalunya Acord i Plataforma per la Sobirania (entitat sobiranista de CDC).
Es farà una roda de premsa posteriorment per informar del resultat de la reunió.
———————
Després de la dimissió d’en Tena, no sería logic convidar-lo sobretor quan han aparescut vies d’aigua entre la militància d’Unió i sectors amplis de CDC com les JNC ja aposten per la independència, malgrat estar condicionats per l’inmobilisme o el moviment “tortuguil” de la direcció?
Què coi! dos dies després de veure com elements descontrolats han cremat senyeres d’ajuntaments, han insultat el pais, han fet destrosses, s’han enfrontat a la policia, han agredit béns i persones, tot en pro d’espanya i aquí ningú, cap autoritat ho lamenta, ni el PP que en són experts quan els bretols són anti-sistema o independentistes….
CORRECCIO: En tena i deu anar en representació de la plataforma Soberania i Justicia ¿oi?
Segons jo sé Tena no es de SiJ
Bona nit,
abans de morir, dominat com vós,
ja m’he inscrit a Reagrupament.
Alguna cosa més? És que el temps corre com l’aigua de neu per tantes i tantes viles sense nom del Pirineu.
Em sembla massa bé i tot que tothom s’hi apunti a declarar la independència; tots els motius són acceptables, tret, és clar, dels qui ens enganyen segle rere segle o dels qui volen allargar-ho, demanant permisos inútils. Ja n’han tingut prou i, si és per mi, declarada la independència, com els que arribaven a Califòrnia al segle XIX, on ningú tenia passat si s’hi quedava a viure.
Salut, República de Catalunya (un regal que faré als meus filla i fills) i a reveure.
En Tena segurament hi anirà com a representació del Centre d’Estudis Sobiranistes.
Salut i Pàtria
Perdó, Cercle d’Estudis Sobiranistes. Ara si.
Encantat de tenir-te de company reagrupat.
Endavant les atxes
Fa dies que tinc molt de la feina feta, em sembla que em queda molt poca gent del meu entorn per convèncer que l’única i millor solució pels problemes de Catalunya, és que aquesta tingui un estat propi.
Però començo a sentir una mica de vergonya, perquè la gent em pregunta per la candidatura que ho farà possible, si serà en Laporta, amb el recolzament de Reagrupament? O Reagrupament per lliure, o en Laporta per lliure? O una coalició més amplia? Qui? Els dies passen i no sé que respondre, tinc la sensació que algú m’està deixant amb el cul a l’aire…
Pau,
estic d’acord amb tu i per això penso que la candidatura presentada per Reagrupament és molt potenta a nivell de competència política i sobretot professional i cal començar a dir que ja la tenim.
Si més endavant si suma Laporta i altres que pugin sortir del proces que es vol començar avui amb la CNS, doncs collonut. Però mentrestant no es concreti, nosaltres hem de fer campanya ja perquè siguem coneguts. Seria molt estúpid per part nostra, aturar-nos mentre esperam que Laporta i els que vagin al CNS es possin d’acord i al final no surt res de bo de tot plegat (no seria gaire estrany que això passi, ho dic per conèixement de les diferents sensibilitats, objectius i caracters dels qui ho volen dur a terme).
Hauriem perdut un temps irrecuperable sobretot si les eleccions es fan el 24 d’Octubre com tot apunta i per tant la campanya començaria a finals de setembre.
Exacte Manel, Reagrupament no pot perdre el temps. Durant un any s’ha treballat fent presentacions a tot Catalunya, hi ha implantació comarcal pel que faci falta, s’ha convidat a tots els independentistes, abans fins i tot de l’assemblea d’Octubre on es va triar la junta, i restem oberts per enriquir les les llistes. S’ha confeccionat un document llibre de ruta, entre més de 600 persones, una proposta de constitució catalana. Hem de continuar oberts, millorar el projecte, i millorant en la mesura del possible la candidatura independentista transversal, però també vigilant que no s’espatlli per culpa de males ni bones intencions.
Endavant les atxes Manel!
Esperem que això no sigui cert:
http://somnoticia.cat/ciu-i-esquerra-contra-reagrupament/
Millor no precipitar-se en treure conclusions d’aquest tipus. Hem d’esperar esdeveniments d’aquesta nit i creure d’entrada amb la bona voluntat de tothom. La possibilitat de poder fer una candidatura tots plegats val arriscar-se en ser inocents. A part que la gent no es estupida i si fessim quelcom aixi com planteja l’article serien castigats electoralment per sempre
Bé, he confós la plataforma….”això no ens ho podem permití” – Nunyes(Latre) dixit
Optimitzar els recursos, és la premissa econòmica per a la eficiència, que hauria de ser la guia de tots els independentistes.
Tena, Uriel, Rcat, Força Catalunya, Laporta, CCN, PCR, i un llarg etc de grups i plataformes en una Gran Coalició per a la Independència de Catalunya, això és intel•ligent, menys és renúncia.
Tots aquests, si hi volen ser, i tots els que hi vulguin ser.
Ara cal deixar-nos de greuges i mandangues, menys és renúncia, i jo, com una part cada dia més important de catalans no estem per a renúncies.
Cordialment Vallfosca.
Esperem esdeveniments abans d’emetre judicis de valor. Però jo d’entrada espero generositat per part de tots i ningú pot dir que Reagrupament ho ha estat. Amb la proposta del 10J ha deixat cal que té les portes obertes per pactar i incorporar gent a la candidatura que ella ha proposta inicialment.
Espero que reciprocitat per part de tots.