Desprès de l’èxit “indepe” de la manifestació 10-J hem de convenir que l’independentisme avança a passos gegantins en el sentiment del poble català. Segurament que no tots els que van anar a la manifestació tenien ideologia independentista, però la majoria d’ells s’hi van sentir còmodes en un tipus de reivindicació que s’adeia molt més en allò que desitgen que no pas el que els ofereix l’estat espanyol i els “politburos” dels partits catalans. També va ser molt palès el cansament que els nostres polítics inspiren, i quan dic “els nostres polítics”, generalitzant, em refereixo als líders d’aquests. En aquesta gran manifestació va prendre la iniciativa la ciutadania la qual, molt majoritàriament, va simpatitzar amb les nostres tesis. Els actuals “principals” dels grans partits catalans no solament han malbaratat tot l’actiu acumulat durant els anys de pre democràcia i principis de la transició sinó que ja no saben que fer ni com fer-ho, no tenen capacitat moral per exercir lideratge ni credibilitat per intentar recuperar-lo.

L’independentisme, com ja hem dit moltes vegades, s’ha centrat, i es demostra en els pocs incidents que una manifestació de tants cents de milers de ciutadans va crear. Famílies senceres, nens, avis, gent amb cadires de rodes, a un sol crit: In-de-pen-déncia en la boca de la immensa majoria d’ells. El poble ha dit: Prou!!.

Els “politburós” dels grans partits de casa ja han “interpretat” la voluntat del poble, han obert les entranyes de l’espècimen sacrificat i han conclòs cada u el que millor els ha convingut:

ERC que ja s’ha acabat la via estatutària i ara convé encetar la via independentista: Burros, això ja us ho van dir els vostres votants fa dues legislatures i vau fer el que us va rotar amb la confiança dipositada en vosaltres, ara crideu ous a vendre a veure qui us els compra, mentre tant aneu marcant paquet per veure si salveu els mobles.

CiU com sempre, ballant per Ricky Martin “Un, dos, tres, un pasito para alante Maria…. un pasito para atrás”, avui dic que s’ha acabat la via autonomista, demà refaig els ponts per reactivar-la i anar fent la viu viu.

El PSC, ni hi és ni se l’espera, tan sols reivindicant l’autonomisme i que encara és possible aquesta via, que amb l’estafatut es poden assolir les reivindicacions del poble català, d’aquí els problemes que ara tenen amb el sector catalanista propi.

ICV-EUiA defensant, com sempre, les tesis del PSC però més carregades de bombo.

Bé, aquesta és la posició del partits antics i caducs que encara remenen les cireres del Parlamentet del parc, la via moderna i de progrés l’aportem els independentistes transversals que, sorprenentment, encara estem decidint la nostra via de representació política, buscant l’encaix entre nosaltres mateixos. Si, Reagrupament va fent la seva feina però hi han molts sectors externs a aquesta associació que mereixen tenir veu i encara s’està intentant construir una plataforma unitària sòlida i potent, molt aviat tindrem notícies i esperem que siguin bones, en aquesta esperança estem.

Els perills que assetgen Catalunya son a la cantonada, Ciudadanos, PP, UpyD, PSOE (SNE) cada u des la seva trinxera està preparant l’assalt final per assolir l’estat unitarista que desitgen, tenen estratègies comunes i estan ben coordinats malgrat ens vulguin fer veure que no, cada u representa el paper de l’auca que li pertoca. Quan farem el mateix els catalans? Si no assolim una estratègia comuna (l’assoliment de l’Estat Català a curt termini) i una tàctica compartida per que cada u des de la seva posició pugui fer la tasca que li pertoqui, ho tenim fotut. Només hi han dues possibilitats que puguem contemplar: O assoliment d’aquesta estratègia comuna i abandonament immediat de la via estatutària per part de tots els partits nacionals catalans (i per això faria falta un cop de ma democràtic intern a cada un d’ells per part dels militants i quadres patriotes) o un vot massiu de l’electorat a opcions independentistes que pensin declarar-la a curt termini. D’altra manera seguirem dessagnant-nos com a poble diferenciat fins la mort per extenuació i ofeg.