Comentaris a: El catalitzador per la independència

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Wed, 21 Jul 2010 11:03:45 +0000

El problema Joel, és que no tothom té clar les prioritats. I alguns els hi sobra afany de protagonisme. Per això cal catalitzadors que sense rescalfar les diferències i els egos, ajudi a aconseguir la independència

Per: Joel Català

Joel Català — Wed, 21 Jul 2010 10:58:50 +0000

Si tenim clares les prioritats guanyarem.

La prioritat política abans de la Independència és la unitat dels patriotes catalans.

La prioritat política l’endemà de la Independència és el compromís ètic de complir la Llei catalana:

“Tola autoritat es contitueix i exerceix á Catalunya mitjantsant un pacte jurat de que cumplirá i fará cumplir del modo més estricte i absolut, totes les Lleis i Constitucions de Calalunya” [Corts de Montsó, any 1 289 i Girona, any 1321].

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Tue, 20 Jul 2010 21:24:38 +0000

EL mateix penso Josep. A veure que es treu de tot això. De moment ERC ja ha donar carbaçes i CiU ni digna a contestar.

Per: Josep Maria Sala

Josep Maria Sala — Tue, 20 Jul 2010 19:20:44 +0000

Primer la unitat era Reagrupament. Després alguns van crear S.I. A continuació va semblar que era millor la CNS, ara neix Solidaritat Catalana, demà…

Jo continuo reagrupat. Sembla que la Junta no veu malament la SC. A veure si això es concreta aviat sinó arribarem a misses dites.

Per: Segimon Rovira

Segimon Rovira — Tue, 20 Jul 2010 14:14:23 +0000

Realment ens calen nous catalitzadors. Espero que es pugui unir la feina de la Conferència Nacional pel Sobiranisme i la nova proposta Solidaritat Catalana.

Tot està canviat i accelerant després del 10-J. Cada vegada més a prop!

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Tue, 20 Jul 2010 13:33:45 +0000

Moltes gràcies Jordi. El problema per desgràcia és que pocs tenen aquestes conviccions

Per: Jordi Solé i Camardons

Jordi Solé i Camardons — Tue, 20 Jul 2010 10:31:08 +0000

Coincideixo amb l’anàlisi que fas. Només afegeixo que en aquests moments haurien de ser dignes de Francesc Macià i Lluís Maria Xirinacs, de la seva generositat i intel.ligència

Per: Manel Bargalló

Manel Bargalló — Tue, 20 Jul 2010 09:42:16 +0000

Moltes gràcies Josep Llorenç. Penso que sempra es bo fer analogies amb altres coses per fer-te una idea amb més distància i alhora més amena.
Si que existeixen substàncies que impedeixen o retarden la reacció. Per exemple el plom, ara prohibit, es feia servir per retardar l’explosió de la benzina als motors.
Pel que fa a la possible sociopeperencia o coalició nacionalsocialista el que cal és fer memòria als catalans del perill de mort que significaria, només cal explicar el que ha succeit al País Valencià.
Aquest estiu poden passar moltes coses, malauradament alguns seran pur teatre per marejar la perdiu als independentistes, posar-hi zitzània i provocar que augmente l’abstenció. Això li interessa als partits parlamentaris catalans, com més abstenció menys es notarà la davallada de vots quan es traduiexin en escons.

El tema del Barça, amb el nou president i també per la pressió, tant política com sobretot de diners, fa que sigui practicament impossible que els jugadors es mullin, sinó veuen que la independència estigui a caure. Molts empresaris, sobretot els grans, també es trobaran en la mateixa tessitura. Cal oblidar-nos d’ells i nosaltres fer la nostra feina que es convencer als amics, parents i conguts que votin per la candidatura que proclami la independència al Parlament.

Sense dubte que com més temps passi, pitjor. De fet si aquesta oportunitat que ara tenim al davant no la aprofitem, Catalunya ja deixarà d’existir. Cal que siguem generosos amb tots els que volen la independència, però compte amb qui utilitza la independència com a marca electoral per continaur tot igual

Endavant les Atxes!!

Salut i Independència ja!!

Per: Josep Llorenç i Blat

Josep Llorenç i Blat — Tue, 20 Jul 2010 09:16:22 +0000

Bon dia,

cal agrair l’analogia que presenteu. És realment agradable de llegir i, si us plau, considereu, si fa el cas, la presència dels anticatalitzadors (concepte que no sé si existeix), dels antiindependènciadeCatalunya que a la vida política i a la societat del país sí que existeixen, i que faran tant de mal com puguin, sense cap límit ni escrúpol. Mireu la foto de l’article anterior d’Enric I. Canela, com es toquen i oloren, excitats per la complicitat, els dos éssers que hi surten. Saben que, si fa el cas, es faran costat, com ja n’han fet els seus partits a Euscadi.

Col·laboro, ben poc puc fer però ho faré, amb la vostra visió dels fets presenciats i dels immediats.

Espero, humilment, més aportacions semblants que ajudin de construir aquest futur que necessitem i que em permetin de viure aquest estiu amb una mica més d’il·lusió.

Afegeixo que cal anar de pressa, que el temps fugeix en contra si res, més impactant, no fem. La manifestació ha estat sotmesa amb facilitat i ha restat com una col·lecció d’imatges aigualides pels polítics autonomistes, immadurs per comprendre Catalunya, i alimentats en les seves conviccions públiques per la salvatge reacció de l’endemà, per raó de la victòria dels espanyols a Sud-àfrica. Quina sensació, que no pas sentiment, més repugnant veure tanta estanquera a les balconades i places de la capital, i als jugadors del Barça saltant-se la veu d’un poble.

Cal que se’n vagin, oi?

Perquè deixar-nos pas no ho faran i ser racionals, com ho som, quant de temps ens allargarà la
pena de ser estat espanyol?

Anàlisi, síntesi i projecció concreta.

Hauríem de practicar comportaments col·lectius que, sent divertits i sense que ens costin la vida, estenguin els objectius independentistes i, alhora, no criminalitzin ningú que destini la seva voluntat a la llibertat de Catalunya, faci com faci.

Salut, República de Catalunya i a reveure.