Estimats lectors,
Això serà com una carta. Una carta en la que us expressaré que en penso de l’últim projecte unitària independentista, anomenat Solidaritat Catalana.
Pels qui no ho coneixeu, us situaré. Aquesta voluntat de coalició ha sigut presentada a l’hotel Diagonal Zero a Barcelona a les 12 del mati.
Joan Laporta acompanyat per Uriel Bertran i Alfons López Tena, han proposat una coalició, integrada per tots els partits tradicionals, CiU, ERC,ICV, i també de nous com el del propi Jan, Democràcia Catalana, com Reagrupament i Suma Independència.
Els seus objectius són :
-
-
Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu comú de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).
-
2)Constituir el Govern de Catalunya per organitzar tots els aspectes necessaris de la transició cap a la creació de l’Estat català en el si de la UE.
Quines diferències presenta amb els plantejaments de Reagrupament?
-
Reagrupament proposa la regeneració democràtica amb tot un seguit de lleis i propostes molt interessants redactades per un grup de persones professionals en aquest àmbit. Sens dubte, això SC, no.
-
Reagrupament estableix que un cop proclamada la independència de Catalunya, es dissol a l’instant, deixant pas a unes noves eleccions per tal que els ciutadans decideixen si volen un govern de dretes o un d’esquerres. En canvi, SC, diu que constituirà govern, és a dir un cop proclamada la independència en Jan serà el president de Catalunya independent durant quatre anys. Això crec que és un problema, perquè pot despertar molts interessos.
Després d’aquesta introducció passem a l’opinió, que és la meva i que en tot cas, segur que n’hi ha molts que no hi estaran d’acord.
Primer de tot vull expressar-vos la meva confusió. Primer em deien que el Laporta aniria a Reagrupament, i després diu que funda un partit. Sens dubte es crea la Conferència Nacional del Sobiranisme, i tot i que diuen estar a punt d’arribar a un acord, avui es presenta Solidaritat Catalana. En un anterior context s’hi suma el sopar de Suma Independència, el qual també va ser exitós, però tampoc va ser definitiu.
Mireu, estic cansat de no saber explicar com ens diem i qui som, com ho farem, i quan començem.
Estic fart que em diguin que sóc molt impulsiu, justificant la meva joventut, quan tots sabem que les eleccions estan a tocar.
Estic fart que s’intenti aplegar a tots els independentistes, fent cada cop una coalició més general. D’acord , és clar que els hi vull tots, però n’hi ha molts que no voldran mai. Que acabarem, per deixar el preàmbul d’independència per poder tenir més vots? Semblem l’Artur Mas!
Estic fart també dels interessos amagats de moltes persones que considerava nobles, amigues, persones lleials, descobreixi que són uns interessats, i crec que cal anar molt en compte.
Mireu amics, el que planteja aquesta coalició de’n Laporta és elaborar les llistes l’onze de Setembre, una data que em sembla molt enllà.
També planteja comissions locals, un merder. A la que comencem amb comission locals comencen les discussions. Sort que és estiu i no tindran massa temps.
Crec que intentar aplegar uns partits que ja han demostrat el que són, és fer el paperina. Si aquests partits volguessin, són majoria i proclamen la independència.
Tot i això, també vull transmetre que si funciona em semblarà fenomenal. En cap moment he dit que no hi doni suport, sinó que cal anar alerta, perquè poden sorgir problemes. Tan de bo tot vagi bé, tan de bo, pero no oblidem que Reagrupament ha sigut el catalitzador principal de tot això. Espero que això no sigui cap estratègia dels partits, espero que no, tot i que tinc molt dubtes, molt i molts dubtes.
Celebro estar d’acord amb tu!
em sembla que en laporta preten fer una campanya d’un mes com si fossin les eleccions del barça. A mes em sembla que intenta recolli els fruits que Rcat ha anat sembrant i cuidan al llarg de l’any.
Sí Josep, novament torna a néixer un nou reagrupament amb diferent nom i és clar, diferent lideratge… No hi podem donar l’esquena, al contrari, en aquest sentit bona resposta la d’en Joan Carretero. Però hem de continuar fent feina i estant preparats com ho estem, per si de cas…
Benvingut al mon real. Mentrestant a ERC continuem treballant per la independència. No tot son flors i violes.
Josep.
He de reconeixer que un cop llegit el teu article/carta jo si m’he quedat dubtos i confus. No se si ets tant jove com insinues, pero el que suscriu ha patit mes desenganys que no pas diferents crides a la unitat indpendentista que, tot sigui dit de passada, fa quatre o cinc anys era inimaginable. M’he quedat dubtant de si mes enllá de veure la noticia per la tv has entrat a http://www.solidaritatcatalana.cat y si h has fet si has llegit la primera plana i si l’has llegit fins l final, per que si ho has fet la meva confusió es total, per que en aquesta web es crida a la unitat a RCat, ERC, CiU, IC, EUA, CUP… etc. sota un lema, sota una idea, sota un concepte: La Solidaritat Catalana per la Independencia de Catalunya. Independentment de qui s’hi vulgui sumar o no, crec que el que diu es deel tot fcompatible amb RCat, si RCat vol, es clar. En qualsevol cas la crida em sembla de les mes interessants que he sentit en molt de temps, per que si el problema es que RCat conssidera que ells tenen una proposta mes assenyada i no tenen capacitat d’adaptació a propostes mes rudimentaries, pero que fan mes pinya, digueu-me: On es la regeneració política que es proclama?.
Reagrupament és un mitja, no una finalitat. Ho dic sobretot pel comentari : “…no oblidem que Reagrupament ha sigut el catalitzador principal de tot això.” T’ho diu un reagrupat.
M’importa poc si el dia després de la independència ningú recorda que Reagrupament hi va col·laborar. Només voldré oblidar que el dia anterior érem una comunitat autònoma. I per això tant me fa si és Reagrupament qui va davant o és Democràcia Catalana o el SÍ o qui sigui. Tant me fa. Qui ho lideri.
I si algú pensa en que qui ho lideri en traurà rèdit, prefereixo que algú d’aquí en tregui sent un estat que no pas que sigui un de fora qui sigui “president” d’una comunitat autònoma i que a més s’emporti els rèdit del nostre esforç al país veí.
Per mi, un grup així ha d’ajudar a aplegar més gent al voltant d’aquesta nova capelleta.
L’únic que vull és que d’una vegada hi hagi un missatge tant senzill que per més capelletes que hi hagi ningú pugui dir que se sent exclòs. El missatge ha de ser que per sobre de tot cal tenir un estat i que la resta ja es farà després. Un missatge tant senzill ens ha d’unir si volem per sobre de tot l’estat català. Qui no ho vulgui que faci la seva i ja ens trobarem en el camí.
Per tant, fem una treva, unim totes les capelletes que tenen el mateix fi fins tenir un estat i després ja farem política. Qui no vulgui unir-se quedarà retratat. De moment en tenim dos. CiU que és massa important com per rebaixar-se a parlar amb quatre arreplegats com nosaltres (sembla ser que en som només quatre) i ERC, que només pensant en seguir ocupant el “govern” d’una COMUNITAT AUTÒNOMA ja s’ha afanyat a dir que sense CiU (necessitaran a CiU per poder seguir a la Generalitat, han de fer la pilota) no hi ha gaire solidaritat catalana.
No sé qui dels dos és pitjor. Voler ser una comunitat abans que un estat és per fer-s’ho mirar.
I penseu que els espanyols faran treva i pactaran allà on calgui per mantenir el seu estat. De fet ja ho fan al país basc i ho faran aquí si cal. Per què penseu que el PSOE va presentar un recurs com el del PP via el defensor del pueblo ?
Visca la Terra lliure !
Laporta em sembla un oportunista prefereixo a Carretero
Josep, doncs si hi dones suport, dóna’l, calla, i espera el millor. Espero que els comentaris que hem llegit per aquí et donin la força necessària per esperar amb pacient expectació.
Fem les coses fàcils, ni que sigui per una vegada
Donem suport a Slidaritat Catalana!
http://tristanydepinos.blogspot.com/
Ara que hi ha en marxa un projecte podem fer dues coses, o recolzar-lo si volem ser sobirans, o criticar-lo pel davant, pel darrera, de costat i del revés si es vol ser espanyol. Ajuntem, caminem plegats i aconseguim l’estat, després cadascú el seu camí i ja està. O després de veure a en Montilla de president no ha quedat clar que qualsevol ho pot ser? I si és independentista millor. Seriosament creus que en Jan és pitjor??. O estem bojos o hi ha mala fe.
Josep Prat, el manifest per la Conferència Nacional del Sobiranisme és va elaborar com a consecuéncia del problema de Rcat al gener passat, fins al maig no es va fer públic i fins fa uns dies no va a començar a caminar i no hi ha cap acord fins al moment. El que ha conseguit la Conferència es torpedinar l’ independentisme, intentar absorvir Rcat, condicionar Laporta i esperar que els altres s´adherissin. I ara tenen un giny que no saben que fer amb ell. En Laporta davant d´això s´ha vist obligat a deixar pel moment DC improvisant una solució per tirar el carro endavant. Es un croquis del tema, et podria escriure un llibre del assumpte. Tothom sap qui és l’enginyer i més els de Rcat. Tot això per fer una llista electoral a mida de no sé qui. Protagonisme i res més. Ara l’únic camí és Solidaritat Catalana i pot ser que funcioni millor.
cal recolzar solidaritat catalana, RCat es un mitja, soc reagrupat i orgullós de ser;ho.
Cal l- eina grossa que ens permeti ser lliures aquesta legislatura, no valen mes terminis!
Reagrupament ha rebut amb satisfacció la crida que van fer ahir al migdia els promotors de la Solidaritat Catalana per la Independència. Rut Carandell, actual cap de llista per Barcelona, considera que “la nostra formació està preparada per a això. Som una màquina que està a punt per a una candidatura transversal, que ha estat la nostra tesi des de sempre”.
En aquest sentit, l’associació que lidera Joan Carretero creu que el document que han presentat Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran és perfectament assumible i no hi haurà dificultats de tipus organitzatiu ni de representació per afegir-se al procés. Tot i així, Carandell troba a faltar alguna concreció sobre punts que Reagrupament considera essencials: “el document no diu res sobre quina seria l’orientació del vot en cas d’haver de decantar-se per Artur Mas o José Montilla. Nosaltres no som equidistants; tenim opinió i donaríem suport a Mas”.
Hi ha algunes qüestions més que Reagrupament considera imprescindibles, com una acció clara de regeneració democràtica i la negativa a entrar en qualsevol govern de signe autonomista. Però, en qualsevol cas, qüestions que no afecten al nucli essencial de la proposta.
En general, repeteixo,no es que no hi doni suport, i també dic que tan de bo surti bé. Pero es que hi ha tantes propostes a l’aire sense sentit i sense acabar de rutllar que em fan dubtar que aixo vagi bé. I tenim les eleccions a tocar. Ara calia fer un procés més ràpid i fàcil que era Rcat + DC.
Una altra diferència amb RCat és que aquesta Solidaritat Catalana no esmenta per a res la regeneració democràtica.
Abans d’apuntar-me vull veure com actuen en Tena i en Bertran, això de que no hagin causat baixa dels seus partits em fa arrufar el nas, però m’agradaria equivocar-me.
Josep, l’opinió és lliure; però allò que està penjat en un web, escrit i gravat en un video diu el que diu, per tant tergiversar-ho no té l’excusa del desconeixement, és -ras i curt- mala fe, i la joventut al·legada no és cap eximent.
En política no hi ha cap germaneta de la caritat i cadascú és lliure de defensar les seves posicions i criticar-ne d’altres, però amb arguments. Sóc contrari a la mentida, però reconec que hi ha mentides intel·ligents, d’altres ofenen.
I sobre la Solidaritat esperaré a tenir més elements per a formar-me l’opinió.
Resgrupament és un mitjà, no un grup de purs per posar pals a les rodes dels projectes per la Independència. Sóc un reagrupat que dóna suport a Solidaritat
Jordi, Qui utilitza aquesta paraula ja fa entreveure el seu petit odi a Reagrupament.
Odio la paraula purs, i nosaltres no posem pals les rodes ja que ahir mateix Carretero el presi, va dir que ens hi adheriem.
Això és opinió personal, i crec que ben fonamentada. Tot són dubtes, estic fart de fer brindis al sol.
Pel Jose “el de les flors i violes”, el món real te’l trobaràs tu i els teu a les eleccions catalanes de la tardor. Llavors, sabràs el que en pensa l’electorat d’això que tu en dius “continuem treballant per la independència”. Vosaltres només construïu “un espanyolisme amb façana catalanista” que és el que us ha encomanat el PSC-PSOE. Vosaltres com a bons “escolanets” esteu al seu servei “para lo que mande y disponga”. Molts intentem que a les pròximes eleccions catalanes hi hagi una candidatura independentista “real, digna i honesta”. Ens en sortirem o no, però almenys no ens faran “sentir vergonya” per la falsedat de les seves proclames, com ens ha fet sentir E (ex-ERC).
Josep Prat,
Només una reflexió: alguna cosa deu estar passant a l’electorat, respecte a reagrupament que només es preveu, que obtingui menys d’un 2%. On s’ha fiacat doncs tot l’independentisme, que és majoritari, segons les enquestes de diaris tan espanyolistes com la vaguardia? . Manca de confiança? problemes interns? gent cansada de falses promeses? (p.ex. ERC), manca d’unitat, sectarisme? jo havia llegit, just abans que en Carretero sotís ala llum amb reagrupament, que també pensava exactament com en Santiago Espot: gent amb ofici, que no hagi de viure només de la política, i tan un com l’altre deien el mateix: en Carretero posava l’exemple que el és metge i els altres, també volien (volen) “gent amb ofici i benefici”. Fent aquest plantejament, els de CA també s’haurien pogut preguntar: “i ara perquè surt aquest Carretero si diu el mateix que nosaltres?” i rcat s’hauria pogut plantejar: si CA és independetista i pensen com nosaltres perquè no ens fem militats de CA/força Catalunya?. Arribats a aquest punt, la qüestió no és que surtin noves coalicions sinó que s’abandoni d’una vegada i per sempre els personalismes, el sectarisme, els interessos de poltrona, els interessos polítics i es posi per damunt de tot l’objectiu d’assolir la independència, i alhora, mostrar una coalició sòlida que DONI CONFIANÇA A L’ELECTORAT INDEPENDENTISTA. L’endemà de la independència, ja podrem desfer la coalició, i que cada partit presenti el seu programa electoral.
No he pogut, a la lectira dels comentaris, evitar tornar a deixar una opinió meva aqui. He llegit coses com: ” d’haver de decantar-se per Artur Mas o José Montilla. Nosaltres no som equidistants; tenim opinió i donaríem suport a Mas”. si fos per mi cap dels dos!. Primer que Mas s’afageixi sense tebior a proclamar la independencia formant majoria amb un partit o coalició independentista sense condicions, i despres, ja parlarem. Es l’independentisme lliure de cadenes politiques qui ha de maracar el pas, un nou pas independent dels partits fins ara -i ja veurem demá- al poder. També he llegit sobre la regeneració política que defensa RCat, sincerament, s’han viscut moviment táctics interns a RCat identics als que es viuen en els patits tradicionasl: On es la regeneració?. També he llegit comentaris sobre “l’odi a RCat”, que jo no he pogut veure per enlloc. En fi, que ens pasem mes temps defensant les op0cions en les que estem que en fer moviments per sumar sense condicions previes. El que s’espera dels “nous politics” es que a diferencia dels de sempre no posin la sigla o l’interes particular per demunt del interes general, que no tindria que ser cap altre que la independencia de front ampli. Totes aquestes discusions sobre si RCat es mes guapa i va mes ben vestida que SC diuen molt poc en el nostre favor, i el que es pitjor nomes juguen a favor del nacionalisme espanyol. Fem el favor de tenir amplitut de mires seure tots al voltant d’una taula i per començar que tots renunciin a ser protagonistes i ser clase de tropa, i entre tots ser practics i deixant de banda simpaties i antipaties escollir qui pot sumar mes vots i perdre’n menys i fer-lo cap de cartell. Totala resta es una perdua de temps i de capital humá i politic!!.
Salut i República!!.
Jo només plantejo la meva confusió davant tantes iniciatives, i dubtes sobre la ultima.
Josep Prat, no ets tu sol qui te tots aquests dubtes.
Personalment he arribat a una conclusió, nomes confio en Carretero, es l’únic que fins ara no s’ha desviat del camí marcat, i tot el que diuen els nouvinguts es tant sols una part del que ell va proposar en un antic escrit i te en el seu programa. Per tant on vagi Carretero, i vaig jo.
Esperem que s’entenguin amb tots els grups que participaven de la Conferència Nacional del Sobiranisme pel bé de tots. Si els partits parlamentaris no s’hi apunten és igual. No ens falleu! Necessitem una opció independentista nova i unitària!!
Segur que hi ha afany de protagonisme per alguns, afany de cadira per altres. Caldran concessions i mossegar-se la llengua. El recolzament el trindreu, això és el que importa. Busqueu els millors líders. Necessitem la majoria.
rectificació: allà on diu, “Arribats a aquest punt, la qüestió no és que surtin noves coalicions” ha de dir: partits
Bona tarda,
diu en <>
<>
Qui diu això?
Jo no sóc equidistant, ni crec que pagui la pena d’allargar més l’ofec de Catalunya; si no hi ha manera de fer president i majoria proindependència, no ha d’haver-hi cap concessió. Fem política de carrer i d’assemblea oberta; però no caiem al parany de sempre.
A canvi de què s’hi dóna suport? D’una parcel·la de poder? No interessa.
Només hi ha una moneda de canvi, ara o d’aquí a quatre anys, la INDEPENDÈNCIA. Si no s’hi fa així, merda per nós i tan amples a la demarcació espanyola, que, vés per on, hauran viscut una etapa més del seu projecte estatal de dominació colonial. Fins i tot se’n riuran, allà a Burgos, fent vacances i menjant-se un porcell rostit d’ulls ingenus, mentre Sonsoles canta desafinant al mal govern.
En Mas és immadur, que s’ho diu ell mateix, i impotent de conduir la història de Catalunya.
Salut, República de Catalunya i llarga vida a tothom que diu la seva, si és la nostra.
Abans de res volia recalcar que tan sols sóc un lector esporàdic d’aquest blog. Però també un lector que troba coherents i interessants les entrades que n’ha llegit. Més enllà d’això, tan sols comento amb la voluntat de fer arribar el meu punt de vista, la meva simple opinió. Un cop llegit el comentari, la qüestió quedarà en les mans de qui m’hagi llegit. I si considera que se m’ha d’ignorar, no hi tindré problema. Dit això, vaig al gra:
La prudència és sana. Però cal evitar l’immovilisme. Aquesta proposta que ofereixen és bona, molt bona. Tot i que sembli ser que no hi ha un lideratge clar i definit, també sembla ser que no és una proposta tancada. És una proposta que invita a la participació, com la de reagrupament, però, a més, té un punt a favor: la neutralitat. Totes les agrupacions que s’anaven formant eren etiquetades d’una o altra manera, quedant emmarcades en un o altre moviment conservador o lliberal, dretà o esquerrà, per no parlar de les etiquetacions d’oportunisme o d’idealisme.
Aquest aire de neutralitat, de participació, de novetat i, sobretot, la capacitat de recuperar una antiga victoria com va ser la de Solidaritat Catalana (que després va acabar com va acabar… però això ja és aigua d’un altre riu) i fer-ne una versió per al nostre present, és un aire positiu que, sens dubte, ajudarà a difondre, a coordinar i a cohesionar el moviment independentista.
Per això, el millor que es pot fer és donar-li suport. Però no pas un suport passiu i endormiscat, que només repeteixi “Unitat, unitat, unitat, etc.” com si provingués d’un lloro. Cal un suport sensat, prudent, però al mateix temps agosarat, tenaç. Davant d’aquestes reticències que comparteixes sense dubtar, el que se m’acut és dir-te que hi participis activament i que, en cas de veure que la cosa no rutlla, actuis en conseqüència.
Més que res, mantinc aquesta postura perquè els ciutadans de catalunya cada cop estem deixant més clara la nostra postura davant de la qüestió de la independència. I els polítics només dediquen forces a seguir com si no haguessim dit res. Com que RCat, les CUP i les mil i un partits/organitzacions independentistes, no han estat capaces de difondre, cohesionar i coordinar tot el moviment independentista (ben probablement per raons mediàtiques), ens trobem davant d’un fet innegable: Solidaritat Catalana per l’Independència (en aquests instants), és qui té més punts per aconseguir aglutinar-nos a tots. I si la gent vàlida, capacitada, amb idees clares, no s’hi apunta, tan sols estarà ajudant, de forma passiva, als subtils però mortals tentacles de la bèstia que conforma l’estat espanyol.
Pau Adroguer,
Tal com t’he dit per e-mail, t’ho expresso també per aqui que faré suport actiu a la causa, intentant que els dubtes confusos desapareguin amb els dies.
Uf, a mi m’esgota tanta discussió vostra, sincerament. El que em preocupa es que les entitats socials no hagin dit ni ase ni bestia. Els partits han passat olimpicament del 10-J i ara Omnium no diu ni piu? I la resta d’entitats? I les CUP? Totes haurien d’haver-se sumat a Solidaritat, tal i com ha fet Reagrupament. No fer-ho es evidenciar que s’està comprat pels de sempre: ERC, CiU i PSC.
Pregunta innocent: Algu em pot dir si Suma Independència s’ha sumat?
Prat, m’he llegit 4 dels teus articles aquestbloc, estan molt bé, estic totalment d’acord en el que dius. Estic ara més que mai ilusionat amb la independencia, fins i tot, des d’aquí, a l’altre costat del pacific. A partir d’ara t’exigeixo que em posis al facebook o al hotmail cada nou article que fagis.
Per cert, no sabia que volguessis fer un llibre, ja ens mantindras informat i tambe sobre el treball de recerca. Jo no he tingut gaire sort per ara amb el que he intentat sobre el treball.
Ens veiem a l’Agost.
Per cert, digam el nom dels altres blocs i webs que tens siusplau
Josep Prat, em causa sorpresa que ningú no hagi rebatut una imperdonable imprecisió en el que dius: “2. Reagrupament estableix que un cop proclamada la independència de Catalunya, es dissol a l’instant, deixant pas a unes noves eleccions per tal que els ciutadans decideixen si volen un govern de dretes o un d’esquerres. En canvi, SC, diu que constituirà govern, és a dir un cop proclamada la independència en Jan serà el president de Catalunya independent durant quatre anys. Això crec que és un problema, perquè pot despertar molts interessos.” Això que veus com un problema, no existeix, per tant no n’és cap de problema. És preocupant que, per no saber llegir, et creïs més confusió de la necessària. Número 1: Els signants del manifest de SC han dit que es formaria govern per PILOTAR el camí cap a la independència (mira’t el vídeo de la roda de premsa), no han dit res de quedar-s’hi quatre anys. Si proposen una coalició electoral (no una federació o fusió de partits) per assolir la independència, sembla clar que el dia següent tothom tindria llibertat per anar per lliure. Per tant, diferència amb Reagrupament cap ni una. Número 2: Laporta ha deixat ben clar que no té cap aspiració personal pel que fa a anar a les llistes, tot i que s’hi ha mostrat disposat si altres creuen que pot ajudar a la causa. Em sembla honest i assenyat. Per tant, això de “en Jan serà el president de Catalunya independent durant quatre anys” no sé d’on ho treus.
En fi, si fos possible et pregaria que abans de posar-te a escriure aprenguessis a llegir. No s’hi val a sortir cridant “Quina confusió! Això és un guirigall!” quan no s’ha fet un mínim esforç per entendre quina proposta s’ha fet i quina no s’ha fet. Tan de bo tots els independentistes puguin anar a una sola candidatura (molt probablement al marge de CiU i d’ERC, perquè sembla clar que se n’exclouran). I també em sembla que la crida a tots els partits autodeterministes s’ha fet per aclarir el panorama, per forçar les altres forces a definir-se en l’eix independència/unionisme; qui no es defineixi i jugui a les mitges tintes pot sortir-ne escaldat aquest cop (llegeixi-s CiU). Reagrupament ha respost bé a la proposta i me n’alegro. El que CiU i ERC han dit ja m’ho esperava: bastant decebedor de moment. Potser, esperem-ho, ja ens trobarem tots plegats més endavant, a la recta final. Ara, de moment, no veig cap inconvenient perquè tothom fora de CiU i ERC (DeuMil, RCat, Suma Ind., CUP, etc.) formi part d’aquesta coalició, que ningú no pretén monopolitzar: no dubto gens que el Laporta vol la independència i que poca cosa més li preocupa, i el mateix opino del López Tena, del Bertran i del Carretero. No siguem tan malpensats i opinem en positiu, sisplau. Salut i independència per a tots.
No sóc malpensat. Només estic confus i dubtos. No siguis malpensat tu pensant que no vull que aixo tiri endavant.
Si ara m’expliques que alguna cosa no va aixi resols dubtes i ja està.
No soc politica, pot ser ni tan sols m’aclare massa amb algunes de les coses que comenteu, pero per sobre de tot estimo el meu Pais i el vull veure lliure. Per aixó em molesta profundament quan sento que si aquest no m’agrada, que si el altre tampoc…A mi no m’agrada el sr. Carretero, no mira de cara, pero si fa de debó un front comù amb els altres partits catalans, li votaré amb molt de gust. Tots som catalans, i primer hem de construïr Catalunya lliure, desprès ja farem votacions al nostre parlament independent, i que guanye el que tingui mes vots. Pero ara no. Ara es el moment de la unitat. Si els nostres politics no saben veure que es una ocasió unica per actuar junts, no mereixeràn ser els que representen el nostre Paìs.
Hola Josep, entenc els teus dubtes, perquè això sembla el joc dels disbarats,però tot i així crec que si nó ho aprofitem ara,perdrèm una molt bona oportunitat,tenim de anar tots a una i després ja farem i desfarèm .volìa dir-li a Joan Antoni Segura, que no sigui tant dur amb tú, ets molt jove i no et mereixes el que t´ha dit ,només llegint els teus articles una persona s´adona de les tevas capacitats i de que has llegit bastant, i el més important es que ho aprofites,no sé si ell avans del 20 anys ho había fet i assimilat com tú. Gràcies i endevant!!!
Josep, potser la paraula no és malpensat (almenys pel que fa a tu), però sempre ho estem posant tot en dubte i al final ens convertim en els nostres pitjors enemics. Sobretot, el que no podem fer és ser poc rigorosos i dir coses que no són, o posar en boca d’altres (per exemple, en Laporta) intencions que han dit que no tenien. Una abraçada, i que tinguem tots clarividència i sort.
Hola, Laura. Desconeixia que el Josep fos tan jove (ara he vist que va nèixer el 1993), tot i sí que en algun lloc deia alguna cosa de la seva joventut. No era en absolut la meva intenció ser “dur”, disculpeu el to però quedeu-vos amb el missatge.