En fi, si fos possible et pregaria que abans de posar-te a escriure aprenguessis a llegir. No s’hi val a sortir cridant “Quina confusió! Això és un guirigall!” quan no s’ha fet un mínim esforç per entendre quina proposta s’ha fet i quina no s’ha fet. Tan de bo tots els independentistes puguin anar a una sola candidatura (molt probablement al marge de CiU i d’ERC, perquè sembla clar que se n’exclouran). I també em sembla que la crida a tots els partits autodeterministes s’ha fet per aclarir el panorama, per forçar les altres forces a definir-se en l’eix independència/unionisme; qui no es defineixi i jugui a les mitges tintes pot sortir-ne escaldat aquest cop (llegeixi-s CiU). Reagrupament ha respost bé a la proposta i me n’alegro. El que CiU i ERC han dit ja m’ho esperava: bastant decebedor de moment. Potser, esperem-ho, ja ens trobarem tots plegats més endavant, a la recta final. Ara, de moment, no veig cap inconvenient perquè tothom fora de CiU i ERC (DeuMil, RCat, Suma Ind., CUP, etc.) formi part d’aquesta coalició, que ningú no pretén monopolitzar: no dubto gens que el Laporta vol la independència i que poca cosa més li preocupa, i el mateix opino del López Tena, del Bertran i del Carretero. No siguem tan malpensats i opinem en positiu, sisplau. Salut i independència per a tots.

La prudència és sana. Però cal evitar l’immovilisme. Aquesta proposta que ofereixen és bona, molt bona. Tot i que sembli ser que no hi ha un lideratge clar i definit, també sembla ser que no és una proposta tancada. És una proposta que invita a la participació, com la de reagrupament, però, a més, té un punt a favor: la neutralitat. Totes les agrupacions que s’anaven formant eren etiquetades d’una o altra manera, quedant emmarcades en un o altre moviment conservador o lliberal, dretà o esquerrà, per no parlar de les etiquetacions d’oportunisme o d’idealisme.

Aquest aire de neutralitat, de participació, de novetat i, sobretot, la capacitat de recuperar una antiga victoria com va ser la de Solidaritat Catalana (que després va acabar com va acabar… però això ja és aigua d’un altre riu) i fer-ne una versió per al nostre present, és un aire positiu que, sens dubte, ajudarà a difondre, a coordinar i a cohesionar el moviment independentista.

Per això, el millor que es pot fer és donar-li suport. Però no pas un suport passiu i endormiscat, que només repeteixi “Unitat, unitat, unitat, etc.” com si provingués d’un lloro. Cal un suport sensat, prudent, però al mateix temps agosarat, tenaç. Davant d’aquestes reticències que comparteixes sense dubtar, el que se m’acut és dir-te que hi participis activament i que, en cas de veure que la cosa no rutlla, actuis en conseqüència.

Més que res, mantinc aquesta postura perquè els ciutadans de catalunya cada cop estem deixant més clara la nostra postura davant de la qüestió de la independència. I els polítics només dediquen forces a seguir com si no haguessim dit res. Com que RCat, les CUP i les mil i un partits/organitzacions independentistes, no han estat capaces de difondre, cohesionar i coordinar tot el moviment independentista (ben probablement per raons mediàtiques), ens trobem davant d’un fet innegable: Solidaritat Catalana per l’Independència (en aquests instants), és qui té més punts per aconseguir aglutinar-nos a tots. I si la gent vàlida, capacitada, amb idees clares, no s’hi apunta, tan sols estarà ajudant, de forma passiva, als subtils però mortals tentacles de la bèstia que conforma l’estat espanyol.

diu en <>

<>

Qui diu això?
Jo no sóc equidistant, ni crec que pagui la pena d’allargar més l’ofec de Catalunya; si no hi ha manera de fer president i majoria proindependència, no ha d’haver-hi cap concessió. Fem política de carrer i d’assemblea oberta; però no caiem al parany de sempre.

A canvi de què s’hi dóna suport? D’una parcel·la de poder? No interessa.

Només hi ha una moneda de canvi, ara o d’aquí a quatre anys, la INDEPENDÈNCIA. Si no s’hi fa així, merda per nós i tan amples a la demarcació espanyola, que, vés per on, hauran viscut una etapa més del seu projecte estatal de dominació colonial. Fins i tot se’n riuran, allà a Burgos, fent vacances i menjant-se un porcell rostit d’ulls ingenus, mentre Sonsoles canta desafinant al mal govern.

En Mas és immadur, que s’ho diu ell mateix, i impotent de conduir la història de Catalunya.

Salut, República de Catalunya i llarga vida a tothom que diu la seva, si és la nostra.

Segur que hi ha afany de protagonisme per alguns, afany de cadira per altres. Caldran concessions i mossegar-se la llengua. El recolzament el trindreu, això és el que importa. Busqueu els millors líders. Necessitem la majoria.