M’ho he repensat i malgrat anava a escriure sobre la ultima crida a la unitat independentista, no ho faré. No ho faré encara per que prefereixo esperar a veure si aquesta unitat es construeix d’una vegada i de veritat. Perquè pel fet d’escriure més no farà que es realitzi abans. Perquè estic un xic cansat de demanar l’evident i assolir el de sempre. Perquè ara uns estaran emocionats mentre d’altres estaran un xic decebuts, quan un temps abans qui sap si part dels mateixos que ara estan decebuts s’emocionaren i uns altres es decebien alhora. La mateixa historia de sempre malgrat potser, ara si, hem arribat a la fi d’un camí (o això voldria creure), perquè tots, emocionats i decebuts, desitgem el millor pel nostre país, desitgem el millor per Catalunya, i tots son, tots sou, la meva gent, és per això que penso que ha d’arribar el moment, si no ha arribat ja, que tots plegats ens haurem de posar d’acord, si més no, en uns mínims per aconseguir tirar endavant un projecte que portem molts anys, masses, somiant. Un projecte que no el volem per que sigui el millor per a nosaltres sinó que el desitgem per que pensem és el millor pel nostre país. L’únic projecte que considerem assolible, l’únic que veiem possible, malgrat tants i tants que es diuen “dels nostres” s’encaparrin dia si i dia també en intentar fer-nos creure que sense enfrontar-se amb l’enemic en traurem millors rendiments, els rendiments que estem fruint el dia d’avui, els rendiments de ser vassalls, els rendiments de ser sotmesos a una pàtria que no sentim nostra, a una nació que ens imposa una llengua aliena, a una bandera que va ser feta amb un tros de la nostra i ha intentat sempre tapar-la, amb la creença que deixar veure la nostra grandesa els empetitiria a ells, sense pensar que la veritable grandesa no rau només en els fets de la història sinó també en el comportament i noblesa de la pròpia gent vers els altres, bon comportament i noblesa que ells mai han tingut amb nosaltres.
Tot el que digui ara és superflu, el futur més proper del nostre país depèn de que alguns siguin capaços de construir una unitat forta i real, crec que el temps se’ns tira a sobre i no podem obrir cada dia un nou front sense tancar els anteriors, desitjo tota la sort als que estan intentant la unitat, a tots, però el que no podem fer es construir cada u la nostra, sense comptar amb les demès. Desitjo tota la sort del mon al nou moviment unitari de Solidaritat Catalana Independentista i els saludo amb esperança també, però em dol dir-los que malgrat ho estic desitjant ja no penso signar cap més proclama demanant aquesta unitat que tan difícil sembla, ni adherir-me a cap nou moviment unitari fins que aquesta unitat no l’hagin signada des de dalt, així sabré de quina “unitat” es tracta. Els dono el meu recolzament a ells i a tots els que volen la independència per ahir, però no entraré a adherir-me cada setmana a un moviment nou i signar un nou manifest, penso que ha arribat l’hora d’exigir-los a tots seriositat, rigor i que treballin entre ells per trobar aquesta unitat, quan l’hagin trobada de veritat, llavors ens podran demanar el recolzament, la signatura, el compromís, el vot, les peles i l’ànima si cal. Peró si no assoleixen aquesta unitat que comptin que el poble farà el mateix i cada u tirarà per on li sembli santament i recolzarà a qui millor valori, com ells.
Per molt que es faci a nivell individual, caldrà veure què passa en els pròxims dies. Si no s’hi adhereix cap altra organització, això acabarà malament i tots en sortirem perjudicats.
Pau, avui ja som dijous i per mi ja està clar que els partits polítics al quals s’havia fet “la crida a la solidaritat catalana per la independència” no estan per unitats.
Els partits en qüestió només estan per defensar les seves quotes de poder i per treure els millors resultats possibles a les pròximes catalanes.
No cal que ens esquincem les vestimentes, només cal que acceptem la realitat de la situació política catalana i que “els que som” intentem bastir una candidatura-coalició sobirnista-independentista el més unitària possible.
Qui som? Està clar, no?. La gent del Reagrupament, la gent que ha impulsat i dona suport a “la solidaritat catalana per la independència”, el Jordi Fàbrega, la gent de Suma Independència, la gent de Força Catalunya-Catalunya Acció, la gent del manifest 12 d’abril-Conferència Nacional Sobiranista-,… Evidentment hi ha el perill que finalment no es presenti ningú, que hi hagi gent que no hi vulgui ser, que algú d’aquests faci boicot,… Només els tenim a ells per a que a alguns ens representin, sino se’n surten, serà un pas endarrere… com altres passos endarrere que s’han fet a la política nacional catalana. Bé, sempre ens quedarà votar “al mal menor” amb el nas tapat i les orelles gatxes o el vot en blanc i o el nul.
Bon dia, Joan,
enmig de tant d’article i saltant de bloc a bloc, poc ho havia pas pensat; teniu tota la raó. Realment, estic marejat de tanta proposta; insegur i variable com sóc, tret d’alguna idea fixa que em lliga a la terra d’ençà que vaig veure la llum, signo ja qualsevol cosa que m’hi posin al davant. Crec, però, que el procés ha de ser com és, que no hi ha res de nou sota el sol i que la gent catalana que vol manar i figurar a les llistes per la independència del país fa molt bé de fer com fa. Cal que s’entrenin en la lluita pel poder, que quan vingui la bona, la Guerra per Catalunya, que, si guanyen els escons, tindrà lloc aviat, caldrà que siguin fortes les seves capacitats.
Teniu, reitero, raó i variable com sóc, vario el meu comportament, poc faré com fins ara, i ja res no signaré ni a res més m’adheriré. Ja he fet l’estiu signatari, que al setembre, jo, com més gent que no pas els qui preparen les candidatures, aniré a treballar de sol a sol, com els darrers gairebé quaranta anys, i ells, a saber què faran.
Els admiro, quina força de voluntat, de tenacitat, com es defensen!
Els admiraré més, segur, quan vegi com ataquen i guanyen la llibertat, la de tothom!
Ara bé, si no s’aclareixen, els tocarà demanar feina en algun lloc desconegut (hospitals, administració local, benzineres, escoles bressol…); cal, doncs, que tirin endavant alguna proposta unitària que convingui a Catalunya i, per extensió, als protagonistes. Jo, no ho dubteu, els hi votaré satisfet i content. Jo, no ho dubteu, col·laboraré, demanaré a qui coneixo, el vot per la independència.
Salut, República de Catalunya i a reveure, que me’n vaig a esperar què puc fer o podré fer per elles i ells.
Bona tarda companys, sabies paraules.
Jo haig de confessar, que sempre signo, tanmateix sovint me’n desdic, de bon antuvi m’ho crec i em dono l’oportunitat, ara bé si no compleixen amb les expectatives, jo tampoc ratifico el acord previ, res de xecs en blanc.
Si volen el meu vot hi ha de ser TOTS els qui hi vulguin ser, sense exclusions, si no, estarem davant d’un altre fenomen “partidista”, que NO pot donar una resposta reeixida al procés Constitutiu en el que ja “naveguem”.
Salutacions cordials i Visca La Pàtria.
Agosaradament Vallfosca.
PD: Josep Llorenç. “Els admiraré més, segur, quan vegi com ataquen i guanyen la llibertat, la de tothom!” … molt bo, jo com tu també els admiraré més quan els vegi com ataquen, sobre tot si ho fem Junts.
Pau,
Cada cop veig més lluny la unitat i tan de bo m’equivoqui, el que si penso és que, si mes no, si no assolim la unitat haurem de buscar una majoria el més gran possible. Fixem-nos que en Carles Mora ja ha “rajat” i malgrat te bona part de raó no s’en adonen que això no es pot portar en clau de partit sinó en clau de moviments cívics unitaris i alguns estan donant la impressió que defensen les “llistes” (o sia les poltrones) abans d’assolir-les i això no els dona ni credibilitat ni vots.
Marc Aloy Simó,
Estic amb el que dius. Algú es presentara, malgrat tot veurem si estarà suficientment fibrat i no s’haurà desgastat massa. Si jo fos d’ells no faria declaracions del tipus que ha fet en Carles Mora, no es donen compte però segueixen amb el xip de “partit”, només si se’l trauen podran superar aquest bloqueig que fa que perdin adhesions a marxes forçades. Quan un te una ambició per comptes d’un ideal és molt fàcil d’atacar. L’ambiciós lluita pel lloc, pel poder. L’idealista lluita nomes pels principis i no l’importa renunciar al lloc. T’ho diu un que fa anys, per principis, va renunciar a anar en llistes municipals de CiU (i anava de 2), hauria sortit segur. A l’ambiciós nomes cal disputar-li el lloc (o la possibilitat del lloc) i ja el tens en fals. Estem massa a prop de les eleccions i segurament no tenim cap marge de maniobra, però estic convençut que d’aquests estires i arronses en sortirà la força independentista forta i majoritària a les properes, el mal és que haurem tornat a perdre uns anys més.
Josep Llorenç i Blat,
Li agraeixo les seves paraules, pel demès crec que a hores d’ara ja hi han prou iniciatives signades i endegades, ara caldria posar-les totes d’acord, si més no la majoria, i a aquesta tasca s’haurien d’adreçar tots els esforços i no en crear-ne de noves. Benvingudes les que ja hi son (jo crec que ja hi son tots, faltaven en Laporta, Lopez Tena i Uriel Bertran, ara ja hi son, benvinguts) però ara a treballar de veritat per aconseguir prou vots, i no cal que ens demanin res… que demostrin primer de que son capaços i que es guanyin la nostra confiança.
Vallfosca,
No et facis massa il·lusions amb la Unitat de tots, segurament només serem capaços d’assolir la unitat d’alguns, caldrà saber si amb aquests ja ens és suficient.
Això sembla el desembarcament de Normandia, però aquells lluitaven coordinadament des de platges diferents contra el mateix enemic. Pensa que hagués passat si un cop desembarcats s’haguessin posat a discutir qui tenia el dret d’iniciar la batalla i amb quin ordre ho farien. Els grans projectes necessiten d’una coordinació, d’un Estat Major, ara ja sabem que ens cal aquest Estat Major. Construïm-lo amb gent que no tingui ambicions personals (no podrien anar en llistes) i siguin grans estrategues, si ara arribem tard, no podem permetre’ns fer-ho el següent. Espero encara, però, el miracle.
Salut, Unitat i Pàtria
El que volia dir, és que els ciutadans podem apuntar-nos-hi. Perquè entenem que això és el que fa falta. Tanmateix, és imprescindible que s’hi adhereixin organitzacions (Avui sembla que s’hi ha unit el Cercle Català de Negocis, però què passa amb la resta?). Perquè, al cap i a la fi, aquesta és la raó de ser d’un projecte com Solidaritat Catalana per l’Independència. Sinó, aquest projecte desembocarà en un partit més. I això és l’ultim que necessitem.
P.D.: En definitiva: què ha passat amb la conferència nacional del sobiranisme? Que, al cap i a la fi, és la clau de tot intent de cohesió de l’independentisme.
Pregunta innocent: Algú sp si Suma Independència si ha sumat?
Es una questió del ideolegs, el liders, que són qui té la paraula. De moment veig que la gent va mostrant suport a la proposta de Tena, Laporta i Uriel…independentment de si hi tenim o no simpaties o animadversions perque és un tema personal de cadascú. Ara bé, el concepte és bo.
Amb tota la coherencia del món, Reagrupament van ser els primers a donar-hi suport deprés el malhaurat delegat del govern, a qui li perillen els càrrecs.
Afortunadament cada dia hi ha més gent que es revolta contra la “oligarquía de funcionaris”, “casta aristocràtica” en que s’ha convertit les cupul·les i els aparells dels partits, tan acostumats a la opulència (veure reportatge de Duran a l’Hotel Palace de Madrid).
Tornant al tema, ara el CCN també dóna suport a la iniciativa, i ja s’acumulen en 48 hores més de 10.000 suports particulars.
Jo animo a la gent, igual com vaig fer amb la mani del 10J, a donar-hi suport. Si arribem a 300.000 els Parlament és quasi nostre. També animo a Deumil a fer com el CCN si no ho ha fet ja.
Salut i endavant!
Eduard Fot i Vivó, no ho sé, però el que sí et puc dir, és que els procediments relacionals son de pena.
Lamentablement tenim uns líders que NO ho son, fins que em demostrin el contrari.
Una abraçada !!!!
Com va anar la reunió de la CNS del dimecres 21?
Pau,
Avui he escoltat l’Uriel, ell mateix ha dit que si no tenen prou adhesions es dissoldran i punt. M’ha agradat com ho ha presentat, de tota manera li diria que presentar un projecte d’aquesta envergadura set dies abans que s’acabi el mon (aquí a l’agost no hi trobes ni les rates) i pràcticament a quinze dies hàbils de l’onze de setembre i a poc més d’un mes de les eleccions em sembla si mes no agosarat. Aquí ningú pensa en reforçar el projecte d’altres, cada u vol engegar el seu. He esperat fins última hora, però ara penso que ja no hi ha temps. Soc pessimista, penso que hem fracassat… un cop més.
De moment, SI, Conferència, etcètera… missing in combat i Reagrupament va fent la seva però sembla perdre força ràpidament, no me’n alegro.
Eduard Vivó i Font,
Cap de les teves preguntes son “innocents”. Mira, a hores d’ara no sé si s’haurà sumat o no, ni se si tenen idea de fer-ho. Només se que Reagrupament no s’ha sumat a SI, SI potser no es sumarà a Solidaritat, Solidaritat no s’ha sumat a Reagrupament. Segurament tot te una explicació, però la veritat és que el més calent és a l’aigüera. I ja estem fent salat. Veurem com es munta en quatre dies una maquinaria electoral potent i un projecte que il·lusioni a aquells que volíem dirigir-nos: els abstencionistes, i fer que desertin de CiU, PSC i ERC els votants independentistes. Mala peça al teler!! i consti que no vull ser catastrofista però quan veus tanta desunió…
PepMB,
Com sempre estem d’acord, a demés malgrat el que he escrit, ja em sembla bé que es recolzi tot el recolzable, el que he volgut deixar clar amb l’articulet és que ja està bé de passar-nos la patata calenta als de baix, demanant-nos recolzament quan la divisió està en els líders, com molt bé tu has dit. Discrepo, però, en lo dels ideòlegs, els líders i els ideòlegs no acostumen a ser la mateixa cosa i normalment un bon ideòleg no és un bon lider, i a l’inrevés. El problema és en els líders i les seves “circumstàncies” i he volgut deixar-lis clar que ara estan sols, ara han de prendre ells les decisions, el poble ja va parlar el 10 de juliol i va expressar-se ben alt i clar. A que ve ara demanar-nos de nou recolzament? No hi ha més temps!!.
Vallfosca,
Evidentment Catalunya no te lider, per que si aquest lider ha de ser en Mas….
Segimon Rovira,
Això ho deuen saber ells, cap notícia
Amic Joan P. em referia ara també a en Laporta, Tena , Uriel, i Carretero principalment, que posin en marxa una “moviment” de base als municipis està prou bé, però jo el que espero és que Solidaritat, Reagrupament i Conferència facin una llista Unitària per poder VOTAR, mira que és fàcil, oi? Doncs res de res, al final em cagaré en tot… la meva paciència s’esgota per moments, és clar que no en tinc gaire.
Salutacions i visca La Pàtria.
Segons notícia de l’Avui+El Punt: “els impulsors de Solidaritat Catalana per la Independència han organitzat per a aquest divendres al migdia un acte públic a l’aire lliure, a la plaça del Rei de Barcelona.”
Magnífic post, amic Joan.
Com sempre!!