Una abraçada.!!!!

Primer de tot, gràcies per la confiança.

1- No se’m fa estrany que esteu confosos, donat que la UNITAT mai ha estat Reagrupament ni SI ni La Conferència, crec sincerament que creure això impossibilita del tot entendre el que està passant.

Aquests grupuscles ha “pretès” ser o articular una Unitat, depèn dels casos.

Segons entenc, els únics que han desplegat “procediments” per articular la Unitat han estat SI i la Conferència Nacional, mentre que Rcat ha pretès SER la Unitat, procediment desgraciat en si mateix com a plantejament.

2- En Laporta te un partit, però perquè un partit ha de tenir una assemblea?, on està escrit que hagi de ser així?. D’afiliats algun en deu tenir, perquè si no estic mal fixat, na Anna Arqué aniria de nº 2 en la llista per Barcelona, o això he llegit en algun lloc.

Per altre banda que en Tena i en Uriel militin allà on vulguin, mentre demanin el vot per a una Candidatura Unitaria per a la Independència.

3- Per a mi, hi ha de ser representats tots aquells actors que així ho vulguin, això és una exigència de mínims, sense la qual no hi donaré suport.

4- Personalment poc m’importa “el mètode de treball”, si volen fer ramat que el facin, a mi el que m’importa és que hi hagi una llista que compleixi aquesta exigència de mínims, i que per tant sigui VOTABLE.

5- A mi em preocupen els FETS, hi ha una Coalició VOTABLE o no.

Personalment no considero ERC un partit Independentista, perquè ERC és fonamentalment un partit “ideològic” d’esquerres, “ideològic” encara que la direcció sigui gairebé analfabeta. Pel demés Rcat no és l’únic, n’hi ha d’altres malgrat els reagrupats pretenguin, maliciosament, que això no és així, i aquesta actitud és molt poc patriota, sigui dit de passada.

PD: no he vist la fotografia, estic tip de fotografies, vull una Coalició VOTABLE.

Salutacions cordials.

si m’ho permet, li voldria transmetre uns quants dubtes que compartim les persones amb les quals parlem del tema de Solidaritat Catalana per la independència:

1.- Estem una mica desconcertats. Primer la unitat era Reagrupament, després Suma Independència, a continuació la Conferència Nacional pel Sobiranisme, ara Solidaritat Catalana per la Independència, demà…

2.- No entenem com les tres persones que han presentat el Manifest no hi estan més implicades : En Joan Laporta té un partit registrat però sense Assemblea ni Junta Directiva ni associats. Els Srs. Alfons López Tena i Uriel Bertran militen en partits que no estan pel projecte, com és que no en surten ?

3.- De moment veiem que només compta amb el suport de Reagrupament, si és que es posen d’acord, el CCN , el Sr. Jordi Fàbrega, a títol individual, i els 10.372 solidaris.

4.- Ens agrada el mètode de treball que proposen : organitzar Plataformes locals i Assemblees de ciutadans, però què els hi podem dir en aquests moments ? Creiem que el més aviat possible, tots els que volen implicar-se hagueren de formalitzar : la coalició, el programa, les llistes de candidats…i llavors sí, amb una proposta seriosa, transversal i unitària, tots els independentistes ens posaríem a treballar amb Plataformes locals o de la manera que faci falta perquè tindríem algo concret que oferir.

5.- Ens preocupen les paraules, crec que del Sr. Uriel, que diu que si no tenen el suport suficient es disoldran. Què ens quedarà, d´organitzat, si ho fan ? A hores d’ara pensem que només hi ha dos grups independentistes que ho tenen tot preparat per si demà hi hagués
eleccions : ERC i RCat, però això no és suficient. Voldríem la unitat de tots els que desitgem un Estat Propi.Seria imperdonable que els que tenen la responsabilitat d’obtenir-la no es posessin d’acord.

Salutacions cordials

Salutacions.

Un primer pas exigíble sería derogar en el Parlament el Decret de Nova Planta del 1716 i la submisió que ens implica, i per la mateixa raó el no reconeixement de la monarquía Borbònica com a legítima hereva del Principat, i per tant determinar-nos lliures de vassallatge al seu reialme.

Això per começar com declaració d’intencions i primer acte jurídic d’unes Corts sobirànes.

Després un cop recuperades les lleis catalànes i usatges, i reafirmada la sobiranía de les nostres corts, s’inicía el procés constituent on s’ajusten les lleis catalànes al segle XXI. que els faría falta ja que les pobres no s’usen des del segle XVIII.