Menys és renuncia.
Benvolguts amics, m’haureu de disculpar, he estat a muntanya completament desconnectat, amb tot he pogut saber que el borbó prega al “patró d’Espanya”, (apropiar-se de sant Jaume de manera tant mesquina, quina barra) que intercedeixi en favor de la unitat d’Espanya, i diu que “som una gran família”. Ves per on, aquests grans discursos de “la civilització” i “la llei” son els mateixos discursos que desplegarem els seus avantpassats ari-romans i gots fa 2.000anys erigint de manera espúria la “llei del imperi” com si fos “l’imperi de la llei”. Amb tot com bé deia l’amic Joan P. “la família que espolia unida roman unida”.
També m’he assabentat que en A. López Tena i en Uriel Bertran han deixat la militància a CDC i a ERC respectivament, això vol dir que hi van, endavant doncs.
Fa anys que parlo i postulo en favor de la UNITAT del independentisme extraparlamentari, per tal que s’articuli com a una força, un corrent que obri de bat a bat les portes del Parlament a la Independència de Catalunya, ara ha arribat l’hora, ara, la majoria d’independentistes postulen aquesta mateixa necessitat, no perquè alguns ja haguéssim estat al cas, si no per què és la única via factible i per tan lògica.
SC+Rcat+CNS, “La Gran Coalició”, o com s’acabi dient, tant és, la qüestió és que menys és renuncia, i en les actuals circumstàncies renunciar a la millor possibilitat és renunciar al èxit, fer el ridícul, i a mi no em va gens bé, la veritat.
Per tant, i en conseqüència, els caps de colla independentistes han de respondre davant aquesta feliç conjuntura, que no fa gaire temps enrere tots haguéssim desitjat, i han d’articular aquesta Unitat de resposta Històrica, que ens ha d’alliberar de l’esclavatge secular.
No podem criticar l’establishment polític català, si nosaltres no som capaços de fer realitat aquesta Unitat de resposta Històrica.
Està tot dit, gairebé, i els caps de colla que no siguin capaços de donar la resposta que els temps exigeixen, quedaran “retratats”, sense excuses.
Confio en la bona fe de tots plegats, i confio en que al final el patriotisme que toca, farà de tots uns actors honorables.
Menys que UNITAT és renuncia.
Si sumem guanyem.
Visca La Pàtria.
Vallfosca.
Amic Vallfosca, amic Joan, amic Eduard, amic Llaonart, insigne senyor Canela, estimats Bargalló, Agustí i Josep Prat, lectors i comentaristes del blog: que tingueu un esplèndid estiu i, qui en faci, unes magnífiques vacances.
Tornem-hi tots al setembre amb forces renovades, que ens espera una tardor fantàstica i plena de treball i sorpreses, amb una etapa electoral dura, dura, amb o sense gran coalició.
Una abraçada i fins al setembre!!*!!
Només un apunt final: passi el que passi, el meu vot anirà on sigui el senyor Canela, estigui a la llista o no. Ara mateix és l’única persona a la que l’hi confiaria.
Mare meva com està el personal! Només cal donar un tomb per les pàgines web dels diaris digitals o per alguns blogs, per veure com, entre persones que tenen els mateixos anhels, s’esbatussen verbalment.
Com ja he escrit anteriorment, i alguns companys s’hi han mostrat favorables: CAL DEMANAR LA UNITAT DE LES TRES FORCES, D’UNA FORMA REITERADA, CLARA, HONESTA, CALMADA I CONSTRUCTIVA! Ara no és el moment de retrets entre nosaltres, la gent de la base, la del poble, la gent que desinteressadament malda per aconseguir la llibertat de la nostra nació. Si finalment aquesta UNITAT no s’aconsegueix, nosaltres, la gent del carrer, els soferts votants que hem d’aguantar les atzagaides dels dirigents i representants polítics, haurem de fer sentir la nostra veu. SENYORS QUE ASPIREU A REPRESENTAR-NOS I QUE ASPIREU A PORTAR LA VEU DEL SOBIRANISME-INDEPENDENTISME I LA TRANSVERSALITAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA: SENSE EL POBLE, NO SOU RES.
Companys, no caigueu en la tentació de llançar improperis i desqüalificacions a un altre company que es mostra favorable a una o altra força, encara que ho faci desprestigiant la vostra. Cal tenir seny, el seny que de moment no demostren els que aspiren a representar-nos.
Només s’ha de dir ben fort: SI ENS VOLEU REPRESENTAR, BUSQUEU LA UNITAT…D’ALTRA MANERA, NO SEREU MEREIXEDORS DE LA NOSTRA CONFIANÇA.
Totalment d’acord amb tu Vallfosca. El problema és com es pot treballar per la UNITAT arribats a la situació on ens trobem. Només ho poden resoldre els caps de colla com dius tu. La pinya no para de reclamar: UNITAT.
Marc Aloy, totalment d’acord amb tu que no ens hem de barallar entre nosaltres. Fa pena i tristesa veure com s’insulten els independentistes entre ells (entre nosaltres). Jo també defenso parlar amb respecte i debatre les discrepàncies amb educació. I jo ho ampliaria a tothom, per exemple no em sembla bé insultar a tots els espanyols, generalitzant, quan els principals problemes els provoquen els líders polítics. Hem de fer pedagogia entre nosaltres que hem de demanar la independència per reclamar el que és nostre, però Espanya ha de ser un país veí amb qui hem d’intentar tenir una bona relació, almenys per part nostra. Sé que no serà fàcil. Si busquem enfrontament perdrem suport dins dels propis catalans i amb raó.
Unitat i respecte!
Salut i bones vacances
Xess, molt bones vacances company.
Tots plegats ara tenim l’oportunitat somniada, hem d’estar ferms i clars, els caps de colla que no compleixin ho pagaran, cap xec en blanc, unitat, tots representats, grans i xics. Menystenir als xics no és negoci pels grans, així ho hem de dir.
Jo també soc Canelista, convençut.
Una abraçada i visca La Pàtria.
cordialment Vallfosca.
Marc Aloy Simó, completament d’acord, aquesta UNITAT comença a ser un clam.
Últimament no tinc massa temps i no m’endinso per la xarxa, però vist el que hem vist, no m’estranya que molts es tirin els plats pel cap, la culpa és seva per fer “entrega incondicional” de la seva confiança a uns “capitostos” que sovint NO DESPENGEN EL TELÈFON.
Amb tot sembla que per fi els catalans despertem i no estem per a romanços, “menys que Unitat és renuncia”, i els catalans ho volem tot, perquè és o tot o res.
Salutacions cordials, gràcies per les teves sabies paraules i visca La Pàtria.
Vallfosca.
Segimon Rovira.
Que podem fer per tal de procurar-nos aquesta llista única on tots hi siguem representats?, és una molt bona pregunta.
Doncs no afluixar, apretar i apretar, en el sentit d’exigir que tots hi siguem, hem d’explicitar que el joc “el peix gran es menja al xic” no funciona com a procediment en aquest procés, hem de ser-hi tots els que hi vulguem ser, i anar JUNTS.
Mantenir-se fermament en aquesta actitud és la manera de tirar endavant i superar els errors comesos en el procés, si ningú hagués menys tingut a ningú, no hi hauria cas per tirar-se els plats pel cap.
Menys que Unitat és renuncia, i cap líder pagat de si mateix ens farà renunciar.
El Poble Català espera dels líders independentistes una “veritable” dignitat, que s’ha de plasmar en la consecució d’una Coalició que ens aplegui a tots, perquè menys és renuncia.
Salutacions cordials i visca La Pàtria.
Vallfosca.
Feia temps que no entrava al DeuMil… i ara veig que hi ha gent nova a la capçalera que abans feieu bullir l’olla. Molt bé!!! Doncs si, d’això es tracta, de la UNITAT. Jo hi tinc molta confiança, hem anat superant molts entrebancs i tothom està pel mateix. Qui posi pals a les rodes ha de ser ràpidament detectat i apartat. És imprescindible sumar entre tots, perquè estem davant una molt gran oportunitat. Cal ser molt generosos i cal renunciar a personalismes per pensar en Catalunya.
No contemplo res que no sigui aquests 3 grups en una sola candidatura o coalició. Caldrà esforç, però és vital per Catalunya.
Gràcies a qui ho fareu possible.
Gràcies esteve per les teves paraules.
Estem totalment d’acord, aquesta és l’actitud que ens cal, no som un ramat, som part d’una Nació, i exigim dels líders que articulin una Candidatura que ens aplegui a tots, grans i xics. Si no son capaços, que pleguin.
Si sumem guanyem.
Salutacions cordials.
Segimon, crec que has tocat un punt clau quan menciones el respecte cap a Espanya. Molts de nosaltres tenim familiars i bons amics a Espanya. La nostra independència no és contra Espanya, si no per que som catalans i punt. Des de molts sectors espanyols estan buscant la confrontació (solament heu de veure 5 minuts intereconomia o Veo7), si caiem en el seu parany estem perduts, s’erigiran en els salvadors de la pàtria i no tindrem res a rascar. La major part de les discussions que tinc per la independència són en Castellà i cada vegada se’m és més fàcil parlar. Hi ha molta gent aquí que encara no s’ha adonat que són catalans, aquesta gent és clau i és important que com a mínim no els tinguem en contra.
Salut i força
Vallfosca, amic,
Tens tota la raó, menys és renuncia, malgrat jo no tinc massa esperances no podem llançar la tovallola fins l’últim segon doncs tot es podria capgirar. Esperem-ho, i treballem per això.
Una abraçada
Conrad i Segimon Rovira,
No crec que amb Espanya ens hi puguem entendre en molt de temps, i potser és millor així, Espanya castellana ha demostrat sempre el seu menyspreu per Catalunya i la seva voluntat de destruir-la, el seu odi i la seva poca fiabilitat en tots els acords i tractats que hem establert, no és un amic de fiar i difícilment pot ser un bon aliat. Quan siguem independents, el primer que faran és no reconèixer-nos i lluitar per que els demès tampoc ho facin. En política internacional has de saber on tens els amics i els enemics i a voltes el fet de ser veïns no vol dir pas ser amics. Altra cosa serà com haurem de tractar nosaltres als espanyols, doncs correctament com s’escau, com a europeus, i els que vulguin la nacionalitat catalana i compleixin els requisits que la llei exigeixi els hi donem aquesta sense posar problemes a que mantinguin la doble nacionalitat catalana-espanyola, si Espanya els hi concedeix, es clar. Peró nosaltres si els hi hauríem de concedir sense recança. El tracte amb Espanya correcte però tens i desconfiança total, amb els espanyols que s’atansin receptiu i obert.
Salut i Independència
Benvolgut Joan P. , si els nous rics de l’independentisme menystenen als xics, cometran un greu error que pagarem TOTS, sovint els nous rics s’equivoquen, en quest cas però, Catalunya no es pot permetre gaires més errors, si nosaltres no avencem els espanyolistes ho faran.
De persones espanyoles n’hi ha de tota mena, però tenen un gran “handicap”, que no entenen que nosaltres no siguem espanyols, no els hi entre el caparrot.
Quan actues com a català sense complexos, potser el cap ho entén, però les vísceres no els segueixen, i et continuen tractant com si fossis espanyol, és trist, no es poden adaptar a la “realitat”.
Ells tenen un problema, és el seu problema, nosaltres només podem ajudar-los tractant-los amb el respecte que tot ser humà mereix. A molts d’aquests espanyols residents els costarà molt pair que això no és Espanya. Tenen un problema, que ha generat el seu poder polític, i no ens poden demanar que ens immolem i ens suïcidem només per no causa’ls-hi un problema, que de fet els hi ha causat el comandament polític espanyol. Costarà, però tot i que el comandament espanyol intentarà per a tots els mitjans de pressionar-los i xantatjar-los, si ens mantenim ferms i serens, quan haguem entrat plenament en el procés, molts canviaran ràpidament, no en tinc cap dubte, molts tenen fills llicenciats en filologia catalana.
Una abraçada i visca La Pàtria.
En Jaume Renyer ens ofereix al seu bloc una excel·lent proposta per aconseguir una candidatura independentista transversal a les properes eleccions al Parlament de Catalunya: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/174537
Esperem que es pugui dur a terme.
Bones vacances.
Bernat, de temes organitzatius no en sé gaire, però que t’hagis d’apuntar a Solidaritat per anar a les llistes no és cap Coalició, em sembla.
Salutacions cordials.
Vallfosca.
Jo tampoc en sé gaire, però si no ho entenc malament, la qüestió estaria en confeccionar un cens amb tots els afiliats als diferents grups o blocs. Això, evidentment, només seria possible una vegada acordada la unitat entre els diferents blocs existents.
Salutacions.
Bernat, entesos, tanmateix hem de veure que molts dels que s’apunten a una llista pertanyen també a altres organitzacions, és l’exemple d’en Carles a “On és la candidatura unitària?” del professor Canela, o jo mateix, que em vaig apuntar de seguida a SC tot i ser un Canelista convençut.
Que unes organitzacions tenen més cabal i importen més actius és obvi, però em d’actuar amb generositat, si no prendrem mal, es tracta d’anar JUNTS.
Salutacions cordials.